27 personajes en busca del ser. Experiencias de transformación a la luz del eneagrama. Claudio Naranjo

18.juliol.2012  22:34h.  Fa una estona que he arribat de la presentació del llibre a càrrec de Claudio Naranjo mateix i com a convidades la Cristina Nadal i la Mireia Darder entre d'altres.  Un llibre compilat i de capítols introduïts i encadenats pel Claudio i escrits gràcies als textos de 27 psicoterapeutes que se situen dins dels 27 subtipus de l'eneagrama (més informació a Fundació Claudio Naranjo).

I de les notes que he agafat:

“No és un llibre de descripció dels caràcters sino del que va quedant enrrere i de quins aspectes nous es desenvolupen en cadascú per tirar endavant en el procés i en la vida”.  “El procés és una lluita de vida i de mort de l’ego”.  “Hi ha una fase del camí en que un ha de voler matar l’ego, una altra  en que un s’ha de deixar matar per l’ego i una altra en que un s’ha de perdonar a si mateix”.  “Se li ha de donar també satisfacció a l’ego, com se li dóna sucre a un cavall, perque faci el que nosaltres volem”.  “S’ha d’arribar a una fase no de matar l’ego, sino de no fusió amb l’ego, de discriminació”.

Un llibre per veure cada caràcter des de la perspectiva de la història del procés terapèutic de cada persona que l’escriu.  Per veure’t a tu a través del procés d’una altra persona.  I també com a terapeuta pot servir com a guia en els processos d’acompanyament als pacients/usuaris/clients.

El Claudio, una altra vegada enriquidor, interessant, mestre.

[18.julio.2012 22.34h.  Hace un rato que he llegado de la presentación del libro a cargo de Claudio naranjo mismo y como invitadas Cristina Nadal y Mireia Darder entre otros.  Un libro compilado i de capítulos introducidos y encadenados por Claudio i escritos Gracias a los textos de 27 psicoterapeutas que se situan dentro de los 27 subtipos del eneagrama (más información en Fundación Claudio Naranjo).

Y de las notas que he cogido:

“No es un libro de descripción de caracteres sino de lo que va quedando atrás y de cuales aspectos nuevos se desarrollan en cada cual para tirar adelante en el proceso y en la vida”.  “El proceso es la lucha de vida y de muerte del ego”.  “Hay una fase del camino en que uno tiene que querer matar al ego, otra en la que uno se tiene que dejar matar por el ego y otra en la que uno se tiene que perdonar a sí mismo”.  “Se le tiene que dar también satisfacción al ego, como se le da azúcar a un caballo, para que haga lo que nosotros queremos”.  “Se tiene que llegar a una fase no de matar al ego, sino de no fusión con el ego, de discriminación”.

Un libro para ver cada carácter des de la perspectiva de la historia del proceso terapéutico de cada persona que lo escribe.  Para verte a tí a través del proceso de otra persona.  Y también como terapeuta puede servir como guía en los procesos de acompañamiento a los pacientes/usuarios/clientes.

Claudio, otra vez enriquecedor, interesante, maestro.]

Exorcisme

A Serveis Socials treballem, com ens va dir una professora de la carrera (ja fa anys d’aquell moment) i ho he pogut anar veient, amb persones amb les que ningú vol treballar;  Jo ara aquesta afirmació no la subscriuria al 100 %.  Diria que treballem amb persones que es troben en situacions i amb problemàtiques difícils, en aquest moment de la seva vida.  Que aquestes situacions es poden allargar i que aquestes persones, tenen responsabilitats, mecanismes i capacitats, per, en alguns dels casos, mirar de fer el possible per millorar la seva situació.  Aquesta responsabilitat l’hem d’aprendre a retornar a qui pertoca (que són les persones usuàries del nostre servei) i no posar-nos com a salvadors i salvadores de ningú.  I també és el nostre encàrrec reforçar aquests mecanismes i aquestes capacitats de les persones amb les que treballem.

No podem, no hem i no vull generalitzar.  Hi ha mil situacions i mil problemàtiques.  Una familia amb una persona gran i amb dependència que s’ha hagut de reorganitzar per donar-li l’atenció que requereix i necessita, una familia desestructurada, demandant d’ajudes a serveis socials com ja ho feia la generació anterior i que no tenen cap ganes de canviar la seva situació, un pare o una mare, treballador/a, separat/da, amb fills a càrrec i amb dificultats per arribar a final de mes, una parella, gran, amb una pensió de jubilació i una pensió d’invalidesa, un dels dos amb una malaltia crònica, que des de fa uns dies han de pagar un euro per recepta i la taxa estatal de medicaments, una familia amb un fill que consumeix marihuana fa anys i que acaba de fer el segon brot psicòtic, una dona, separada i amb dos fills, donada d’alta com a autònoma i amb un negoci que ha de tancar aviat per reorientar la seva vida professional perque no dóna a l’abast a pagar impostos i cada vegada li costa més pagar les despeses que té i tirar endavant, i que no tindrà dret a l’atur, un home, de prop de 65 anys que consumeix alcohol habitualment des dels 14 anys i que per ell això no és cap problema i beure’s 2 cigalons al dia i 7 cerveses i 4 copes de vi no és cap problema, un senyor de prop de 80 anys, amb demència, que viu sol i no vol anar de cap manera a una residència i que no té relació amb la familia i la única que hi té és amb una familiar que hi ha sospites que s’aprofiti econòmicament d’ell, una parella de més de 50 anys, un dels membres de la qual a l’atur des de fa més d’un any, amb poca confiança de trobar feina, amb fills en edat laboral, alguns a l’atur, que van signar una hipoteca de més de 250.000 euros i que la van signar quasi sense saber què volia dir la paraula euribor i interessos, diverses famílies que ja no poden pagar la hipoteca, a l’atur, amb baixa qualificació, alguns que treballen i altres que no, i patiment, cada vegada més patiment. Cada vegada més demanda de derivació al banc d’aliments municipal perque cada vegada és més difícil cobrir les necessitats bàsiques.

I cada familia una història diferent.  I això és la vida.  I també el dia a dia de la nostra feina.  

I clar, tot té dues cares, totes les situacions són polars, blanc i negre, més i menys.  I això hem de mirar, i a la vida s’ha de conrear, mantenir i donar espai a l’amor, a l’afecte, al contacte humà, a l’escoltar i al ser escoltat, al sostenir i deixar-se anar.

I explica-li a una familia que ha de mostrar allò immostrable, allò que mai s’ha de mostrar perquè la fa vulnerable, que també hi ha tot això.  Però penso que hem de donar espai a les entrevistes per poder fer un exorcisme, per poder vomitar aquestes coses que fan patir; i potser aquest fet pot ajudar a deixar una mica més d’espai a l’amor, a l’afecte, al contacte, a la comunicació.  És difícil, i moltes vegades no sé com fer-ho i a vegades no hi estem habituats, ni nosaltres ni les persones usuàries del nostre servei.  Però en aquest moment (i ja fa anys) és necessari (re)pensar-nos.

I demà ens vestirem de negre.  Per denunciar les retallades dels serveis bàsics i la injusticia social (i l’abús de poder que estan exercint i la situació de por que estan creant).  Per dir alt que no volem que les situacions de precarietat vagin en augment.  El que volem és que tothom tingui una vida digna. 

En tres direccions

Canta-te-les
Canta'ls-hi a algú estimat
Deix que algú estimat te les canti
(en forma de mantra)

Que vé a ser el mateix que:
Estima't
Estima
Deixa't estimar

Que vé a se el mateix que:

El Contacte
La Retirada
(de la Gestalt)
i a LA VIDA

Franco Battiato-La cura (El cuidado)
Franco Battiato-L'Ombra Della Luce (La Sombra de la Luz)

Tarda de sol amb un vent lleuger

Tarda de sol amb un vent lleuger i ara de Kings of Convenience de fons, i aquesta cançó, a partir del minut 2:58 m'ha fet aturar el  pas.  Que agradables i reveladors aquests moments.  Reveladors de que a la vida, també hi ha coses boniques, persones estimades, persones que ens estimen, flors, sensacions agradables, i un llarg etc.
I que important que és per mi contactar amb aquests moments i amb aquestes sensacions.  Posar els peus a terra i el cap en contacte amb el tronc i fora de la fantasia.  I quedar-me aquí.  I no tornar a la boca apretada i a la respiració continguda.  I deixar fluir.

Kings of Convenience-I don't know what i can save you from

Primavera, estiu, etcètera

Porto vint-i-vuit pàgines i mitja llegides; llegides entre el metro i el ferrocarril d'aquest matí, a quarts de vuit, i ja m'enganxa, com m'havien dit.
La Marta Rojals escriu (parla) d'una manera que em resulta molt familiar.  Parla de llocs i vivències amb les que de moment, ja m'estic sentint identificada.
Continuarà...

Trobant-li el gust a l’esport

Ara comença el 4rt. mes.  Piscina des de principis de març, unes 3 vegades a la setmana, algunes més, algunes menys.  M’agrada el contacte amb l’aigua, el contacte gens agressiu, poder explorar la meva flexibilitat, obrir els ulls i a través de les ulleres veure tot el fons de la piscina per mi sola, nadar recorrent el fons de la piscina fins que ja no puc més i sortir per trobar l’aire.  Nadar i imaginar-me com una manta pel fons del mar.  

I ahir va ser el quart dia d’anar a córrer, molt ben acompanyada.  Aquí hem persegueix més la neura, però menys del que hem pensava.  Jo sempre deia “no aguanto més de cinc minuts”.  Una altra exageració de les meves, del meu caràcter.  El meu ego que continuament s’entesta en seguir amb una imatge de mi mateixa, a vegades, una mica (o bastant distorsionada). 

Cada dia una mica més i/o una mica millor.  Gràcies F. pels teus ànims.  M’agrada l’esforç que això comporta i no dir “jo no puc” a la primera.  Anar una mica més enllà, posar-me una mica més al límit.  Sentir-me el cos, durant i després.    Una mitja de 7 km. els 4 dies.  Evidentment no els 7 km corrent, però he aguantat més de 20 minuts seguits cada dia. 

Contenta.  El contacte amb la realitat, i amb el meu cos, són sanadors per mi.  

Plata del Marroc

Capseta de Plata,

Vestit de Flors,

Flocs de Cabell

Festivals

El que em fa gràcia, ràbia i que em tira enrrere dels festivals tipus Primavera Sound és la gent que va a lluir els seus modelets: la roba, complements i pentinats que s'han comprat especialment per aquests dies i parlar com si no ho haguéssin fet mai.  I què dir dels preus d’alguns d’aquests festivals!

M’encanta la música, és una de les coses més importants per mi.  I m’agraden molts dels grups que toquen al Primavera Sound.  Hi he anat un any.  Però a mi m’agraden els concerts tranquils, on l’objectiu principal de tothom sigui anar a escoltar i a veure la música que fa qui surt a l’escenari (ja ho sé...demano massa).  Per mi això és sagrat.  I m’enfado quan vaig a un concert i la gent s’hi va a relacionar, a parlar, a retrobar-se amb gent que fa temps que no veu i per tant fer petar la xerrada.  I al Primavera Sound al que vaig descobrir Tortoise i Antony and the Johnsons i al que vaig veure Arcade Fire, Sonic Youth, Iggi & The Stooges, New Order, (Lo:Muêso), Dominique A entre altres, molta de la gent hi anava a relacionar-se i a parlar durant els concerts.  Potser qui llegeixi aquest post pensarà que demano massa.  Però per mi, poder gaudir del concert sense interrupcions d’aquest tipus és molt important.


Antony And The Johnsons- Fistful of Love

Guaraní

Sóc al vestidor del gimnàs, després de fer unes quantes piscines, amunt i avall; avui hi he anat a última hora i hi ha poca gent.  Dues noies de Paraguai parlen entre elles animadament en guaraní.  La primera vegada que vaig sentir parlar en aquest idioma, em va sonar estrany, sortia dels idiomes que jo podia detectar.
Una senyora gran, que avui també ha anat al gimnàs a última hora els pregunta: “Qué idioma habláis?, es que hace rato que os oigo i digo: no es inglés, porque no, inglés no es.  Alemán tampoco.  Rumano...? Rumano tampoco.

Converses d’última hora.

Voldria ser uns dies lluny de qualsevol carretera

Voldria ser uns dies lluny de qualsevol carretera,
on la meva respiració pogués fluir sense interrompre-la,
on l’equilibri fos l’eix principal,
on tot fos trobar-se amb una mateixa,
i amb l’altre, amb amor i cura
on les carícies i la mirada tranquil•la fóssin el principal mitjà de comunicació
i les paraules dolces.
Uns dies on cobrir les necessitats bàsiques de l’ésser humà.
Voldria ser uns dies lluny de qualsevol carretera,
on el soroll dels ocells es pogués sentir,
on l’olor del dia i de la nit pogués transpirar entre jo i el defora.
on pogués pujar als arbres i asseure’m a la pedra
On pogués sentir el vent i escoltar-lo.
Voldria ser uns dies lluny de qualsevol carretera
on el sol m’escalfés
i la pluja em mullés.
Voldria ser uns dies lluny de qualsevol carretera
on pogués no fer rès (on pogués fer RES)


Far From Any Road- The handsome family

Torna Michael Haneke

Torna Michael Haneke, ara amb Amour, una visió de l’amor com una manera de fidelitat, com una esperança. L’amor, quan el cos és vell i l’esperit es ressent (1).  La presenta al Festival de Cannes.

Ara, en aquest moment de la meva vida, i precisament que avui fa 80 anys que el meu pare va néixer, arriba aquesta pel·lícula que pel que he llegit i he sentit a la ràdio posa consciència en la vellesa, en la mort dels éssers Grans i Estimats i en l’Amor.

La primera pel·lícula que vaig veure d’ell, la crua La Pianista em va impactar.  Aquella relació de control i repressió, d’una mare i d’una societat, a una filla dedicada a la música i que utilitza l’auto(-)lesió com una forma de canalitzar aquesta repressió.  Si la tornés a veure podria dir molt més d’aquesta pel·lícula, que em va impactar moltíssim.

La més recent La Cinta Blanca reflexa l’odi i la malícia d’uns nens d'un poble petit del nord d’Alemanya de l’any 2013.  Un seguit de successos i desgràcies, una crueltat pròpia del que s’estava coent.  

Per mi, totes dues igual d'inquietants.  Ara, ja espero l’estrena d’Amour a les nostres pantalles, per entrar una vegada més a l’univers Hanekià.

(1) http://www.lavanguardia.com/cine/20120520/54296746233/festival-cannes-amor-vejez-haneke.html
(2) http://www.festival-cannes.fr/es.html 

http://www.ara.cat/cultura/Michael-Haneke-senfronta-estimats-Canes_0_703729764.html
http://www.cinestrenos.com/cartelera/critica/pianista/pianista.htm
http://www.golem.es/lacintablanca/

Avui cosa dolça

 Us passo la recepta d'un pastís de pastanaga, taronja i anous que vaig fer fa unes setmanes per una ocasió especial i que repetiré un dia d'aquets. És fàcil i alhora entretingut de fer. La cuina, la podem viure com a algo difícil, que no ens agrada, que ens aburreix, que cuinem només per sobreviure, o també la podem viure com quelcom que ens dóna plaer, com un acte d'amor, com un entreteniment, com un moment de trobada entre nosaltres i els aliments, com un regal, com una meditació en moviment.

Espero que us agradi!

Pastís de pastanaga i taronja

El suc i la ratlladura de taronja li donen a aquest pastís un deliciós gust afruitat, mentre les anous i les panses li aporten textura.

Ingredients per 8 o 10 racions:

• 125 gr. De margarina de girasol o mantega
• 125 gr. De sucre morena
• 2 ous
• 2 cullerades de mel
• 250 gr. De farina amb llevadura (ò sense) (jo hi poso la farina integral i en aquest cas, si vols, n’hi pots posar una petita part de farina de força)
• 1 culleradeta de llevadura (o dues si la farina no en porta)
• 1 culleradeta (o al gust) de canella
• 250 gr. de pastanaga ratllada
• 50 gr. d’anous i 50 de panses
• la ratlladura d’una taronja
• 50 ml. de suc de taronja

Elaboració:

Dins d’un bol gran, s’ha de barrejar la margarina amb la sucre fins que quedi pàlida i suau.  A continuació, posa-hi els ous i la mel. Segueix remenant. Incorpora la farina, la llevadura i la canyella progresivament i després afegeix la resta d’ingredients.

Posa la barreja dins d’un motlle per forn, que hagis untat amb oli o mantega i l’hagis enfarinat lleugerament. Forneja-la una hora una hora i mitja a 180º.

Bon profit!

Dilluns

Avui tinc festa a la feina, gràcies a la Verge de la Salut; vivint en un país laic, se segueixen celebrant els festius de verges i sants.

M'aixeco, a les 9 del matí.  El sol ja fa hores que ha sortit, i el mocador vermell és apunt de deixar-se atravessar pels seus raigs.  Quin goig, quan els dies que a les hores de sol sóc a casa, vaig de la cuina a l’habitació i noto l’escalfor roja que tenyeix les rajoles del cuarto de bany.  Esmorzem, jo un pa torrat ben integral i ben negre.  Mai ho he fet, però se m’acut sortir al balcó a rascar la torrada, torrada.  Els ocells del carrer, peatonal i sense sortida, la Saleta, es posaran contents.  L’arbre que veia des del meu balcó, fa tot just una setmana que ja no hi és.  Ara ja no tindrà els llençols que l’acariciïn ni els llençols seran acariciats per les seves fulles verdes.  Ni veuré des del sofà la única naturalesa que veuria ara mateix.  Ara veig les tres peces de roba beix que hi he estès aquest matí.  Rentades amb atenció i dedicació, com segurament ho feia la mama.

El pa torrat ben integral ara ja no és negre, sino de color del pa integral, fosc.  Amb llavors de sèsam, que li donen un contrast de gust i color.  L’acompanyo amb un oli molt bò.  Oli de tonalitat entre verda i groga com la faldilla que duc avui.  També he preparat una mocca amb cafè del que compro últimament.  El dia que s’acabi ja en tindré de l’italià autèntic, fet amb una mocca autèntica.  El cafè que he preparat és bò.  I la seva olor omple la casa i tapa l’olor del pa torrat, torrat.  Al cafè li afegeixo una mica de mel i canyella i per acabar d’omplir aquella tassa que tant m’agrada, hi poso llet de soja.  Per donar-li el toc diferent a l’esmorzar agafo una espàtula d’untar, d’aquelles de fusta de la casa que deia que casa teva podia ser una república.  Jo també hi compro.  Agafo un pot de vidre amb tap vermell que fa uns dies que he recuperat del fons de l’armari.  L’havia comprat per preparar algun postre i és un succedani de la crema de xocolata.  Fet de garrofes.  I dóna el pego.  Obro un paquetet de quatre o cinc galetes.  Ja fa uns anys que s’ha posat de moda vendre les galetes dins d’una capsa de cartró, en paquetets de plàstic.  Quines tonteries i quines ganes de gastar plàstic sense sentit! I jo les vaig comprar.  Estaven d'oferta.  Són molt bones.  De sèsam i mel. 
N’agafo una i l’unto amb l’espàtula de crema de garrofa.  Una per tu i una per mi.  Que bona!

Mentre, esmorzes flocs de blat de moro, amb mel, una mica de sucre i llet, també de soja.  Després et prepares un cafè, a la teva tasseta petita, endolcit amb sucre morè i una mica de canyella.  I mentre parlem, i ens mirem.  Avui, amb calma. 
Quan marxes m'’estic una estona a internet, faig algo de feina per casa, rento les peces de roba beix que ara es mouen amb el vent, toco el violí, escolto la ràdio i música i miro un moment la televisió, m’estiro al sofà i llegeixo, com fa dies que no ho faig.  Fins que em truques.

Agafo la bicicleta a la plaça i ens trobem davant d’aquest edifici amb un jardí que encara no he recorregut del tot.
Anem a dinar, al restaurant de cuina macrobiòtica que m’agrada i que ara també t’agrada a tu.  Parlem, mentre anem assaborint els gustos que avui composen els nostres plats.  I el suc de poma i pastanaga.  Primer de tot assaborim el suc, i a les parets del got hi queda tota una capa d’espuma de pastanaga que després m’entretinc a agafar amb una cullera.  Boníssima!
 Tornem desfent el camí que hem fet fa una estona.  T’acompanyo a la porta de l’edifici del jardí que encara no he recorregut del tot.  T’explico que m’agradaria trobar un lloc tranquil per relaxar-me una estona..  Obrim la porta, gran i de fusta.  Dins, les parets de pedra protegeixen l’espai d’aquest sol que fa avui.  Sortim per la porta, també gran i de fusta que ens porta al jardí.  Hi passegem, del principi al final i localitzo el racó on després voldré tornar per ser-hi una estona.  Pel camí fem broma amb uns peixos de l’estany.  A l’estany també hi ha nenúfars i un lliri blanc que em crida l’atenció.  Al principi del passeig passem pel costat d’una catifa de flors de colors.  Al jardí s’hi està fresc o no en funció de si els arbres que belluguen amb el vent cobreixen el racó que tries.

Jo trio un racó, entre cobert i descobert de les branques dels arbres,  És un banc de ferro forjat.  M’hi acompanyes i te’n tornes a la feina.
Al cap d’una estona m’estiro, després de fabricar-me una cullera per poder-me menjar el tros de pastís de tofu, galeta i maduixa abans que es torni més líquid. 

M’estiro i tanco els ulls.  Quan em començo a oblidar d’on sóc, sento unes passes que trepitgen les pedres.  Obro els ulls i veig que d’esquena marxa un home, alt i d’edat desconeguda.  De la cintura li pengen una porra i unes esposes.  Amb la ma comprova que ho porta tot.  No atura el seu pas, que sembla accelerat.  Me’l miro fins que el perdo de vista, pensant qui és i on va.  Tanco els ulls.  El soroll del que em sembla un tret me’ls fa tornar a obrir.  Durant uns minuts mantinc els ulls oberts, per si torna corrent.  A mi se m’han despertat algunes interpretacions.  Torno a tancar els ulls i no torno a sentir les seves passes que trepitgen les pedres.
Al cap d’una estona, m’incorporo al banc.  Avui, em noto el cos adolorit, per una bona causa. 
I la tarda continua, fins fa una estona que s’ha fet de nit.

Acords menors

Són dies d’acords menors

Són dies majors.

De tremolar de por

i de tremolar d’Amor.

Que l'Amor ho tenyeixi tot!

Que l'Amor ens tenyeixi!

Que ens tenyim d'Amor!

The Pain that's Yet to Come- Matt Elliott
Puc Tancar i Obrir- Canimas

El NO saber

Una de les coses que han donat sentit a la classe de teoria (1) d'avui ha estat la següent: "El saber és molt ampli, i un aspecte del narcicisme és creure que ho sabem tot.  Hem d'aprendre a portar amb dignitat el NO SABER.

Personalment, mostrar que no sé em posa vulnerable.  Ho sé que no ho sé tot, i que el que puc aprendre és infinit.  Tot i així el silenci i el buit davant d'algo que no sé és com si em fes sentir menys estimable.  I aquest "és com si" me'l podria estalviar.  Aquesta és la meva creença.  Podria arribar a inventar-me alguna cosa davant de l'angoixa d'assumir que no sé què dir.

I em quedo amb la importància d'estar amb el que sé.  Amb el que hi ha.  Ara sóc.  I sé.  I també la de tenir motivació per, si vull, que és clar que vull, seguir aprenent.  I ara, em visualitzo davant d'algú que m'importa dient i assumint que no puc parlar d'aquest tema, perquè no en sé.   I respiro.

(1) Formació en Teràpia Gestalt a l'Escola a l'Escola del Taller de Gestalt de Barcelona.  http://www.aulagestalt.com/es/formacion/formacion_terapia_gestalt.htm

I què queda d'allò que vas ser?

I què queda d’allò que vas ser?
Queda l’experiència, queda el record, queden les olors, i els colors i els paissatges
I les paraules, i els somnis i les fantasies, i queden els jocs, i queden les experiències doloroses, i les pèrdues, i aquelles tardes corrent entre herbes.  

I queden records d’aquells estius entrant i sortint de l’aigua.  

I aquells cels foscos de les tardes d’hivern.  I aquelles fotografies del mas nevat, només a cent vint-i-cinc metres sobre el nivell del mar.  

I aquella fredor i tanta i tanta feina.  I aquelles migdiades del diumenge a la tarda que et feien absent i 

jo no me n’adonava.  

I aquells batuts de maduixa i aquella tempesta per la que un dia em vas encoratjar a passar i de la que en guardo una cicatriu que ahir o avui ha tornat a aparéixer.  

I les teves paraules tendres i la teva dolçor.  

I queden melodies al fons, d’aquells concerts als que anàvem els dissabtes al vespre. 

 I aquella lluna plena que tan anhelava i anhelo, que ets tu.
Familia.
I què queda d’allò que vas ser?
Allò que vas ser ets tu.  Ara.  I les barreres segueixen baixant, i l’afecte pot tornar a néixer.  

I l’afecte torna a néixer.

Teràpia Gestalt

I inicio el meu camí com a terapeuta Gestalt. Acompanyant en el procés d'autoconeixement i de creixement personal. En el procés d'apropar-se a un o a una mateixa, d'aprendre a entrar en contacte amb allò que un o una vol, a donar-li valor i sortida en la mesura que es pugui i es vulgui.

I inicio aquest camí amb ganes, respecte, il·lusió i la prudència necessària per recórre'l.

Si vols més informació, pots contactar amb mi a la següent adreça de correu electrònic:  ------sfjansa@gmail.com------

20 d'abril

El 20 d'abril del 90 ella tenia 10 anys, vivia a un poble, que tenia menys de 5000 habitants, i anava al cole. Devia fer 4rt. o cinqùe. Ha oblidat coses de la infantesa, algunes pel temps que fa, altres perque hi va haver moments i experiències que no van ser agradables.

El 20 d'abril del 2012 té 32 anys, viu a Barcelona, una ciutat gran, a moments impersonal i que alhora li ofereix coses que l'omplen. Treballa i li agrada el que fa, a vegades...i a vegades no. Aprèn i es coneix més dia a dia. Algunes d'aquelles experiències les ha (re)elaborat i (re)visitat.

20 de abril. Celtas Cortos

Vivim?

corren, corren, corren,
escolten?
correm, correm, correm,
escoltem?
creiem, creiem, creiem,
veiem? mirem?
vivim?

Vides

Salut mental de bon matí. Visita a domicili. Amor i incapacitat de cuidar

Trucades..reunió..esmorzar amb companyes i belles-velles companyes
Reunió
Salut mental-vellesa, desamparament. Coherència-incoherència. Fa temps que no em veu i se'n recorda de mi.
Dinar..
Conflicte mare-pare. Fill al mig. Salut mental.
83 anys. Dona soltera. Llegeix històries de dones. Nascuda al poble. Pares del poble. Viu sola. Un lluçet i un puré. Li agrada quan està bé per sortir i anar a comprar; i visitar a la seva amiga que viu davant de la botiga.
Aigua. Pa. Oli. Avocat
Delicatessen. Brazzaville. Leonard Cohen

Anhel

Cançó d'hivern
Melodia. Tendresa
La pell de mel(i)cotó

*fes click al títol*

Llista d'espera de la consulta de la ginecòloga

Fa qüestió d'uns mesos, un migdia, esperava que em toqués el torn per la revisió periòdica amb la ginecòloga.
Una parella jove entra a la sala d'espera i s'asseu a la fila del davant. Tots dos joves, ell alt i prim. Ella en estat bastant avançat de gestació. Ella transmet una sensació de dolor, que la fa estar incòmode. Ell de tant en tant li mostra afecte, acostant una ma a la seva cara, volent-li fer un petó o dient-li alguna paraula. Ella no accepta aquestes mostres d'apropament i ho fa molt explícit. A mi se m'activa la imaginació. Què és més figura ara per ella, el dolor o alguna experiència prèvia que fa que no accepti mostres d'afecte d'ell, en aquest moment?
Se'm posen al davant les dificultats en les relacions interpersonals.

Aquesta tarda

Creuant la plaça del Centre (de Barcelona), a quarts de nou del vespre, ja no és tarda, però la llum que il·lumina fa que m'ho sembli. Em creu-ho amb una dona passejant el gos. Al seu costat un home, passejant-ne un altre. El gos de l'home és més petit, d'un blanc molt pur. El gos sembla que es reté, que li costa avançar cap on l'amo vol. L'home es posa a l'alçada de l'animal i mirant-lo atentament li diu: "no sé què tens al cap, que et fa tenir tanta por".

in-edit

Del 28 d'octubre al 7 de novembre, s'ha pogut gaudir del festival de cinema documental principalment als cinemes Aribau de Barcelona.

Hi he anat a veure algunes sessions que ara vull compartir.

The Extraordinadi ordinary Life of Jose Gonzalez. Una extraordinària ordinària vida de músic-persona. Amb moments pel meu gust molt humans, com és la de cadascun de nosaltres. Els deures que me'n vaig emportar, o el que se'm van despertar van ser les ganes d'esforçar-me a traduir les lletres de cançons que m'agraden, però que no entenc perque estan en anglès.

http://www.josegonzalezthefilm.com/

El proper dia comento la següent. El temps s'acaba.

mare

Animic

L'amor a la música, la música m'omple. A vegades em posa la pell de gallina, a vegades em vol fer plorar, a vegades em fa ballar, a vegades...., a vegades...

La clau de sol.

Madres & hijas de Rodrigo García

Us recomano molt aquesta pel·lícula del fill de Gabriel García Márquez, en la que relata amb una especial sensibilitat temes com la relació i la no relació entre mares i filles, les diferents maneres de viure els sentiments i les relacions personals, la maternitat, l'adopció entre molts altres petits aspectes de la vida.

Jessamí

Aquesta tarda he obert la finestra per tocar una samarreta que havia rentat i estès al migdia i saber si s'havia eixugat. Al balcó hi tinc un Jessamí amb un significat especial.

Només m'ha calgut observar una mica més del que observo a vegades per descobrir que el Jessamí, amb molta força s'havia anat enfilant per la corda acolorida i plena de pols de la persiana verda del balcó. M'ha captat l'atenció i m'ha atemorit lleugerament aquesta força. Me n'he deixat impregnar.

A través d'una finestra

Paissatge a través d'una finestra d'un poble de fang; d'un poble FET de fang; troballa de camí de nord a sud del Marroc, de Fes a Merzouga. Estiu del 2009

Crep amb taronja, mel i canyella

Ahir era el nostre torn en el sopar que fem cada mes dels amics de la Dipu. Vam fer uns canapés d'entrants i unes arbequines per obrir la gana, de plat principal sushi de salmó i tonyina amb verduretes i yakisoba i de postres vam experimentar amb els creps que veieu a la foto. Us passo la recepta i si els feu ja em direu que tal!!

Per als creps (en van sortir 12): 5 cull. rasses de "maizena", 6 cull. plenes de farina, 1/4 d sobre de llevadura, 4 ous, 3 cull. d'oli, una mica més de mig got d'aigua i el mateix de llet, 2 cull. de sucre, la pell d'una llimona ratllada i un polsim de sal (a la recepta hi posen 4 cull. de rom, però jo no n'hi poso).

Per al farcit: 2 taronges, una mica de sucre i canyella en rama.

Es pelen les taronges intentant que no es trenqui la pell per tal de poder fer el farçellet. Es trossegen i es posen a un cassó amb una mica de sucre. Per si soles ja aniran deixant el suc i si voleu podeu ajudar amb una ma de morter apretant una mica. Hi afegim la canyella i ho deixem coure a foc lent durant una horeta i mitja aprox. Si veieu que es queda sense suc és que ho teniu a foc alt.

A part es fan els creps barrejant els ingredients i posant una cullerada de la barreja a una paella ben calenta i que no s'enganxi a la que prèviament li haurem posat una mica de mantega. Es repeteix la operació fins que no ens quedi massa (ha de quedar bastant líquida).

A l'hora de montar el plat, es posa un crep, una mica de la taronja confitada i s'hi posa un fil de mel per sobre, es fa el farçellet i per sobre si tira canyella en pols i una mica més de mel.

Ja es pot servir! La barreja de la taronja amb la canyella és perfecta!!

Patxouli

Bloc en el que mostraré petits objectes fets amb il·lusió i a
partir de la curiositat de crear amb aquests dos materials agradables al tacte i
a la vista.

Hi haurà des de petites agulles de pit, fins articles per
decorar, passant per penjolls, anells, arracades i altres coses que aniran
sorgint a partir d'idees agafades de l'entorn i d'altres persones que utilitzen
aquests materials.

Salut!!

Feltre

Sempre havia pensat que això dels treballs manuals no és lo meu. A l'assignatura de plàstina no era massa curosa a l'hora d'entregar els treballs que feiem, mai he sapigut dibuixar i sempre he pensat que la creativitat és un tema que tinc pendent.

I a l'hora de pensar els regals d'aquest any per les festes de Nadal, navegant per Internet se'm va acudir fer-los jo. He fet uns gerros amb unes roses fetes de cartulina (ja en penjaré una foto) i mentre els feia imaginava que l'Ikebana és algo semblant i realment em sentia relaxada, també vaig fer unes bossetes fetes de roba i feltre amb les que m'ho he passat molt bé i per la nit de Cap d'Any que va ser ahir, vaig fer unes roses com a agulla de pit; diu la superstició popular que portar alguna peça de roba interior aquesta nit porta bona sort...en aquest cas, lluiem un detall vermell exterior. La bona sort va ser passar una vetllada agradable i junts.

Els meus millors desitjos per vosaltres i per aquest any 2009 que acabem de començar.

L'adreça del del blog és: http://patxouli.blogspot.com/

Madalenes

Aquest matí he anat al Mercat dels Encants i he comprat uns motlles per la cuina fets de silicona, molt còmodes i fàcils d'utilitzar.

Els he estrenat cuinant unes madalenes, que sempre pensava que havien de ser molt complicades de fer però he vist que era "la por a lo desconegut". Per si ho voleu intentar:

Les mides es poden variar proporcionalment :

7 cullerades de "Maiçena"
13 cullerades de farina (jo n'he posat la meitat d'integral"
11 cullerades de sucre (morè o blanc)
1/4 de got de llet
3 ous
una mica més de mig sobre de llevadura
Ratlladura d'una llimona
una mica més de mig got d'oli


Barrejar la sucre, els ous, la llet, l'oli i la llimona. A part barrejar les farines i la llevadura. Després barrejar-ho tot. Omplir els motlles a una mica més de la meitat i posar-yho al forn durant 12 minuts a uns 250 graus. Si voleu podeu afegir-hi una mica de cacau en pols i/o canyella.

Si no coneixeu Els Encants us els recomano per un matí que tingueu lliure.

Salut!!

"Auberginies" de l'àvia

Anoto una recepta que vaig fer ahir per primera vegada, la vaig trobar a la xarxa i em vaig decidir a fer-la perque havia comprat quatre "auberginies" d'aquelles petitones.

Ingredients:

4 auberginies petites o dues de grans
una ceba
1 all gran
Julivert
"Mejorana" (jo vaig improvitzar i vaig utilitzar aufàbrega)
Pebre
Canyella
Nou moscada
Sal
Oli
Farina
2 tasses de llet
rovell d'ou

Partir les "auberginies" en dos i posar-les a bullir a una cassola amb aigua i sal. Al cap d'una estona, quan estiguin bastant cuites, treure-les, colar-les i quan es pugui treure tota la polpa amb cura de que no es trenqui la pell.

A banda, sofregir la ceba i l'all picat o tallat petitet (a l'all li trec la part de dins perque diuen que així no es fa indigest). Afegir el julivert picat, la mejorana i la polpa d'"auberginia". Posar-hi la sal, el pebre, la canyella i la nou moscada. Si es vol s'hi poden afegir unes quantes avellanes picades, que hi donen bon gust i són saludables. Apagar el foc i afegir una mica de farina, la llet i l'ou. Barrejar-ho tot i omplir la pell de les augerginies.

Posar-hi una fina capa de mantega i una mica de formatge ratllat, o tambè pols de pinyons, ametlles, avellanes o una mica de pa ratllat. Gratinar-ho.

Si ho tasteu, espero que us agradi!!!

Benach i el cotxe del príncep

Em crispa la notícia que trobem al diari: "Benach gasta 9000 € en l'interior del seu cotxe", l'he escoltat aquest matí a Rac1, anant cap a treballar i ja m'ha posat de malhumor...felicitats!! ja sigui en un moment de crisi o no, els diners de tots són de tots, i no li passarà rès per portar un cotxe més senzillet que no tingui escriptori de fusta...

Bon cap de setmana

Mercat d'Intercanvi. Barri de Sant Antoni

El proper 25 d'octubre, dissabte vinent, es farà el mercat d'intercanvi que organitza la "Xarxantoni". El mercat durarà tot el matí, comença a les 10 i s'acaba a les 14.30. Durant aquestes hores, tothom que vulgui podrà intercanviar tot tipus d'objectes (llibres, roba, música, estris, etc.).

Jo he reservat una taula, així que si voleu la podem compartir.

Salut i fins aviat!!

Stephen Hawking a Santiago de Compostela

Us passo l'enllaç de la notícia de "La Vanguardia", avui n'han parlat a TV3...se'n sentirà a parlar més? Perque ja se sap que això de la informació va segons les modes...ara està de moda la Xina, sembla que la invasió d'Iraq ja s'hagi acabat, etc...etc...

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080925/53545666262.html

Sóc una mica catastrofista, però des de fa anys que penso que la Terra i les forces de la natura, algun dia se'ns giraran contra naltros.

Stephen Hawking diu: "El futur de la raça humana haurà de transcórrer a l'espai si no volem extingir-nos". Jo no sóc científica, però estic més amb la idea de cuidar el nostre entorn, d'intentar malbaratar cada vegada més recursos, de pensar que els espais naturals, l'arquitectura industrial, etc. que destruïm ja no els podrem recuperar...

El Cistell

Vinc de comprar fruita i verdura, amb el cistell com les dones de Riudoms :) S'han d'estalviar bosses, estem malmetent el planeta a marxes forçades, i jo cada vegada que vaig a comprar intento prendre alguna de les 3 bosses de teles que ja tinc. Avui he agafat el cistell. A més a més de malmetre el planeta acumulem una de bosses a casa que després costa donar-los-hi servei.

Dons avui comprar verdura i fruita m'ha costat 17,40 € aproximadament. He comprat una mica de tot, no gaire perque després se'ns queda a la nevera...patates (5kg. per economitzar) auberginies i pebrots per fer escalivada, porros i carabassons (per la kitch de dissabte), espinacs pel puré d'aquesta nit, platans i cabdells d'enciam (més coneguts com a cogollos).

Els preus pugen...venint amb el cistell pensava que hi ha famílies que no es poden gastar 17,40€ amb fruita i verdura.

A part d'això, he anat al xino del carrer a comprar dues torretes més, una per un enciam que he de trasplantar i l'altra pel bròquil que no vull que se li quedi petita la que té.

Va de receptes

Ei amics i amigues!

Escric un altre missatge després del temps que ha passat de l'últim. Tinc novetats, i una i que em fa molta il·lusió és que hem iniciat l'aventura de l'hortet urbà a la terrasseta! Un dia d'aquets penjo una foto: tenim pastanagues, maduixeres, enciams i un bròquil!! De moment viuen!

Per altra banda també m'agradaria anar introduïnt receptes que hagi fet primer a casa...no tinc massa inventiva ni sóc massa creativa a la cuina, però de tant en tant m'agrada fer receptes que em passen/u o que escolto o llegeixo por ai.

I l'últim concert ha estat espectacular, tot i que es va fer una mica curtet. Va ser al poble natal del Roger Mas, Solsona, al Teatre Comarcal. Un concert entre amics i familia, amb 12 músics a l'escenari i ell presidint l'espectacle. Si encara no el coneixeu, m'agradaria que us endinséssiu en el seu món i hem donéssiu la vostra opinió.

Salut!

Pollastre amb pebrot verd

La recepta l'he escoltat avui a Rac 1 i és la següent:

Per a dues persones:
- 1 pit de pollastre
- 1 pebrot verd
- 1 cullerada de tahin (puré de sèsam que el podeu comprar a botigues de productes ecològiques o d'alimentació asiàtica)
- 1 cullerada de salsa de soja o tamari (que és com li diuen a la salsa de soja ecològica)
- 1 cullerada de xerès o vi ranci
- Farina de blat de moro (més anomenada Maizena)
- Oli i sal

Tallem tant el pebrot com el pollastre a tires. També hi podem posar un trosset de ceba també tallat a tires. Agafem una paella o un wok si en teniu, hi posem una mica d'oli i comencem a sofregir el pebrot i la ceba, ho deixem una estona i mentrestant anem passant el pollastre o poll pel blat de moro.

Quan el pebrot comença a estar dauradet hi afegim el pollastre. Si veiem que se'ns enganxa hi afegim una miqueta més d'oli.

A part agafem el tahin, la salsa de soja i el xerès o vi ranci i hi remenem tot en un got. Quan el pollastre comença a estar cuit tirem la barreja al damunt i ho remenem enèrgicament. Ho deixem a poc foc tapat durant uns minutets i ja ho podem servir.

Ho he fet avui per dinar i ha quedat boníssim!

Bon profit que diuen!