L'ara - El ahora

Aigua. Escolta

La sal. La sorra. El sol.

Tu i el mar. L'ara.

Agua. Escucha

La sal. La arena. El sol

Tú y el mar. El ahora

Taller Gestáltico en Amsterdam: "Mueve tu cuerpo para augmentar tu espacio interno"

A menudo, con los años hemos perdido la conexión natural con nuestro cuerpo y esto muchas veces nos lleva también a una desconexión de nuestro sentir y de nuestro actuar. 

En este taller, nos moveremos libremente. No hay maneras incorrectas o incorrectas de hacerlo, y pondremos atención en qué cambia en nuestro ser cuando recuperamos la conexión con nuestro cuerpo y con el movimiento, la respiración, las sensaciones, etc.  A la vez, tendremos en cuenta las dificultades de movernos libremente; las resistencias que pueden surgir nos hablan de resistencias también a otros niveles.  No nos las saltaremos sin tenerlas en cuenta: las escucharemos y las trataremos con cariño.

 “Sólo al movernos podemos conectar la necesidad que el sentimiento manifiesta al entorno donde las necesidades pueden completarse”. Kepner 

Traer ropa cómoda, libreta y bolígrafo. NO es necesario tener experiencia en el tema. 

FECHA: Viernes, 17/10/2014 de 18 a 20 h. 

LUGAR: Amsterdam (sala a 5 minutos de la estación central).

APORTACIÓN ECONÓMICA: 20 euros. 

Inscripción necesaria. Las plazas son limitadas. 

¡Si estás interesad@ reserva la tuya lo antes posible! También contáctame si tienes cualquier duda: sfjansa@gmail.com // 0617381600 

En mi página web www.sfjansa.wix.com/silviafontjansa podrás encontrar más información sobre la terapia Gestalt y también podrás saber un poco más sobre mí. 

 Sílvia Font Jansà - Terapeuta Gestalt-

Verano-Estiu

Por un verano lleno de juego, de divertimento, de conciencia, de tranquilidad, de compartir con los otros, de estar contigo.  De ir hacia dentro y salir hacia fuera.  De agua, de contacto con la naturaleza o con aquello con lo que te sientas bien y vivo, viva. Por un verano de sol y de viento suave y refrescante.  De lectura, de música, de "hacer nada".

Estaré de vacaciones hasta finales de julio. ¡Hasta la vuelta!

Si quieres recibir información sobre las actividades grupales de los próximos meses en los Países Bajos, rellena el formulario de la web y contactaré contigo lo más pronto posible.  Y si te planteas iniciar proceso terapéutico personal conmigo, mándame un correo a sfjansa@gmail.com.  Recuerda que la primera entrevista es gratuita y sin compromiso.

¡Buen verano!

[Per un estiu ple de joc, de divertiment, de consciència, de tranquil·litat, de compartir amb els altres, d'estar amb tu.  D'anar cap a dins i de sortir cap a fora.  D'aigua, de contacte amb la natura o allò amb el que et sentis bé i viu, viva.  Per un estiu de sol i de vent suau i refrescant.  De lectura, de música, de "fer res".

Estaré de vacances fins finals de juliol.   Fins a la tornada!

Si vols rebre informació sobre les activitats grupals dels propers mesos als Països Baixos, omple el formulari de la web i contactaré amb tu el més aviat possible.  I si et planteges iniciar procés teràpeutic personal amb mi, envia'm un correu a sfjansa@gmail.com.  Recorda que la primera entrevista és gratuïta i sense compromís.

Bon estiu!]

Perles de gel [Perlas de hielo]

Deixem que germinin,

alleugerim la càrrega, aquí i ara, el món no està contra tu.

Baixa el ressentiment (que és por, que és fragilitat).

(1) " (...) que totes les vies us portin al cor 

que l'únic poder sigui el de l'amor (...)"

(1) de la cançó "Perles de gel" d'Eduard Canimas. 

[Dejemos que germinen,

aligeremos la carga, aquí y ahora, el mundo no está contra tí.

Baja el resentimiento (que es miedo, que es fragilidad).

(1) " (...) que todas las vías os lleven al corazón,

que el único poder sea el del amor (...)"

(1) de la canción "Perles de gel" -"Perlas de hielo"- de Eduard Canimas. ]

Profunditat i força [Profundidad y fuerza]

Torno de dues hores al costat del mar, per una carretera de corves.

Escolto un especial de The Eels a la ràdio, l’altre dia pensava que tenia ganes de tornar-los a escoltar: “fa temps que no ho faig…”, pensava.

Entre les belles cançons que tenen, van repassant-ne, crec que per ordre cronològic (l’he agafat començat)…i diria, perque les primeres notes m’han atrapat, que just quan veia un avió, que s’anava apropant apunt d’aterrar, sonava aquesta cançó.  “Mai havia vist les profunditats i la força d’un avió d’aquesta manera i de tant aprop”, penso. 

Tinc el llibre del Mark Oliver Everett a mitges, i qualsevol dia d’aquests el tornaré a agafar per acabar-lo: “fa temps que ho tinc pendent…”, penso.

[Vuelvo de dos horas al lado del mar, por una carretera de curvas. 

Escucho un especial de The Eels en la radio, el otro día pensaba que tenía ganas de volverlos a escuchar: "hace tiempo que no lo hago..." pensaba.

Entre las bellas canciones que tienen, van repasando, creo que por orden cronológico (lo he cogido empezado)...y diría, porque las primeras notas me han atrapado, que justo cuando veía un avión, que se iba acercando apunto de aterrizar, sonaba esta canción.  "Nunca había visto las profundidades y la fuerza de un avión de esta manera y tan de cerca", pienso.

Tengo el libro de Mark Oliver Everett a medias, y cualquier día de estos lo volveré a coger para terminarlo: "hace tiempo que lo tengo pendiente...", pienso.

I sona de fons...

I sona de fons

(conexions)

una cançó de Tindersticks, a la que m'hi ha portat aquest matí de dissabte un periodista de Catalunya Ràdio.

Feia temps que no em deixava embatumar per la seva música.

Dissabte al matí, finestra oberta i roba estesa

Ventet suau, sol fresc, caràtula del cd aguantant-la entre els genolls mentre cerco el títol de l'última cançó del cd-bso que van fer per una pel·lícula francesa (ho desconeixia; com la història de quasi tots els cd's que tinc a l'estanteria).

Verbalitzar això em fa sentir quasi despullada.  Com verbalitzar que sóc desordenada de mena, que començo 4 coses a la vegada i em costa molt acabar-les;i alhora valoro que cada vegada més puc posar-me a acabar-les des d'un altre lloc, des de la consciència plena que no ocupar-me de les meves coses em em porta a anar-me caotitzant cada vegada més.

Acceptar-me desordenada, a vegades apàtica, que tinc molts interessos i que no aprofundeixo de veritat en les coses (tant com jo creia que s'havia d'aprofundir per poder dir que aprofundeixo i tinc un interès real), acceptar-me amb el meu cos, com a tal, acceptar-me humana, acceptar i poder mostrar allò que jo sempre havia cregut que no es podia i no s'havia de mostrar...

Acceptar-me així, com sóc, m'aporta una sensació agradable, de menys rigidesa i més flexibilitat, de poder gaudir més del contacte amb els altres i amb mi mateixa.  De poder estar gaudint ara mateix de l'espectacle del cel blau plè de núvols blancs, de poder fruir de la sensació del ventet suau que entra per la finestra.  De poder acceptar obertament les novetats i els canvis que vénen.  De poder gaudir i obrir-me al contacte, i al contacte íntim.

Tindersticks "Rumba" 

Desmuntant (i tornant a construir)

Desmuntant paraïsos llunyans que ja fa temps que fan mal

seguretats que ja no serveixen

Escoltant allò què et surt de la panxa.  A vegades seguir-ho confirma que vas per un camí que et fa bé

la zona de seguretat et produeix una seguretat falsa, que sovint no et deix avançar i créixer

M'he deixat de llepar la llaga del costat, perque les meves mans tornen a vore notes i llums

"Ja era hora" de Sènior i el cor brutal 

Maneres

Diferents maneres de mirar i viure el mateix, fusta, en constant canvi

la primera fa bona olor, un record associat d'un dissabte creatiu, casa, finestra de fusta, intimitat compartida i auto-cura

la segona té història, però ara ja és nou.  Em fa adonar-me'n dels meus bloquejos i de la meva creativitat, si jo vull

la tercera, bellesa, blanca, suau, diumenge de passeig i converses

Tovet, tovet

 

Sigur Rós, memòria, orígen, 

traspassar barreres, sortir de la zona de confort, moure's. 

Tovet, tovet 

Sólo le pido a Dios

Aquesta nit, quan feia unes sis hores que dormia, m'han despertat les que crec que eren les veus d'uns homes, segurament d'algun país llatinoamericà per l'accent que tenien a l'hora de parlar.  En aquests moments de vigilia he intentat esbrinar si eren les seves veus o música enllaunada.  Però prefereixo quedar-me amb la idea que eren ells mateixos.  

Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada un dels caps de setmana de la formació en Teràpia Gestalt.  No crec en Déu, però aquesta lletra i aquesta música m'emociona.  Per l'Avinguda Madrid com cada nit hi passàven cotxes, motos, autobusos i gent caminant, però si fa alguna nit el que sentia era una baralla, aquesta nit he pogut tornar-me a dormir tararejant aquesta preciosa cançó, que quan el meu cervell calla, encara tararejo.

Sólo le pido a Dios 

(cliqueu a l'enllaç per escoltar-la)

Sólo le pido a Dios
que el dolor no me sea indiferente,
que la reseca muerte no me encuentre
vacío y solo sin haber hecho lo suficiente.

Sólo le pido a Dios
que lo injusto no me sea indiferente,
que no me abofeteen la otra mejilla
después que una garra me arañó esta suerte.

Sólo le pido a Dios
que la guerra no me sea indiferente,
es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.

Sólo le pido a Dios
que el engaño no me sea indiferente
si un traidor puede más que unos cuantos,
que esos cuantos no lo olviden fácilmente.

Sólo le pido a Dios
que el futuro no me sea indiferente,
desahuciado está el que tiene que marchar
a vivir una cultura diferente.

Personatge vs essència

Acabada d’arribar del SAT II, aquest viatge d’(auto)coneixement i de trobada amb el meu caràcter (1) (Derivado del griego charaxo, que significa grabar, «carácter» hace referencia a lo que es constante en una persona porque ha sido grabado en uno, es decir, a los condicionamientos cognitivos, emocionales y de comportamiento)  que vaig iniciar el 2009.  Posar-me cara a cara i també en una funció observadora davant del personatge que vaig anar creant i modelant en funció de les experiències i de les relacions amb la família i l’entorn des de que vaig néixer.

Aquest personatge l’hem creat totes i tots per arribar fins avui, i ens relacionem des d’aquí, tapant l’essència; oblidant-nos que tenim una essència, i oblidant-nos de la nostra autenticitat.    La connexió amb nosaltres mateixos i el contacte íntim amb nosaltres i amb l’entorn (persones, natura, energia, objectes...) posant atenció en el cos, l’emoció i el pensament ens hi pot anar apropant, a poc a poc.  Un viatge que continua i continuarà. (re)Aprenent a deixant fluir.  (re)Aprenent a Respirar. 

[Recién llegada del SAT II, este viaje de autoconocimiento i de encuentro con mi carácter ((Derivado del griego charaxo, que significa grabar, «carácter» hace referencia a lo que es constante en una persona porque ha sido grabado en uno, es decir, a los condicionamientos cognitivos, emocionales y de comportamiento) que inicié el 2009.  Poner-me cara a cara i también en función observadora delante del personaje que fui creando y modelando en función de las experiencias i de las relaciones con la familia y el entorno des de que nací.

Este personaje lo hemos creado todas y todos para llegar hasta hoy, y nos relacionamos des de aquí, tapando la esencia; olvidando que tenemos una esencia, y olvidando(nos) de nuestra autenticidad.  La conexión con nosotros mismos y el contacto íntimo con nosotros y con el entorno (personas, natura, energía, objetos...) poniendo atención en el cuerpo, la emoción y el pensamiento nos puede ir acercando, poco a poco.  Un viaje que continúa y continuará.  (re)Aprendiendo a dejar  fluir.  (re)Aprendiendo a Respirar.]  

Sílvia Font 

(1) Carácter y neurosis

Informació del Programa SAT

Txoria Txori

Fa anys vaig veure el documental "La pelota vasca.  La piel contra la piedra" de Julio Medem.  Un documental sobre el "conflicte basc" amb una visió àmplia i neutral.  Penso que els que no hi hem viscut mai en podrem parlar amb propietat, ni fer-ne cap judici. 

En aquell moment la música del documental em va agradar moltíssim, m'emocionava, m'entrava directament al moll de l'òs.

Avui escolto el Mikel Laboa i vull compartir aquesta poesia de Joxan Artze musicada per ell.  La seva música em segueix entrant almolldel'òsdirectament.  La recomano molt. 

 Txoria txori(clika per escoltar-la)

Hegoak ebaki banizkio nerea izango zen, ez zuen aldegingo. Bainan, honela ez zen gehiago txoria izango eta nik... txoria nuen maite.

[Si le hubiera cortado las alas habría sido mío, no habria escapado. Pero así, habría dejado de ser pájaro. Y yo... yo lo que amaba era un pájaro.]

Tarda de sol amb un vent lleuger

Tarda de sol amb un vent lleuger i ara de Kings of Convenience de fons, i aquesta cançó, a partir del minut 2:58 m'ha fet aturar el  pas.  Que agradables i reveladors aquests moments.  Reveladors de que a la vida, també hi ha coses boniques, persones estimades, persones que ens estimen, flors, sensacions agradables, i un llarg etc.
I que important que és per mi contactar amb aquests moments i amb aquestes sensacions.  Posar els peus a terra i el cap en contacte amb el tronc i fora de la fantasia.  I quedar-me aquí.  I no tornar a la boca apretada i a la respiració continguda.  I deixar fluir.

Kings of Convenience-I don't know what i can save you from

Festivals

El que em fa gràcia, ràbia i que em tira enrrere dels festivals tipus Primavera Sound és la gent que va a lluir els seus modelets: la roba, complements i pentinats que s'han comprat especialment per aquests dies i parlar com si no ho haguéssin fet mai.  I què dir dels preus d’alguns d’aquests festivals!

M’encanta la música, és una de les coses més importants per mi.  I m’agraden molts dels grups que toquen al Primavera Sound.  Hi he anat un any.  Però a mi m’agraden els concerts tranquils, on l’objectiu principal de tothom sigui anar a escoltar i a veure la música que fa qui surt a l’escenari (ja ho sé...demano massa).  Per mi això és sagrat.  I m’enfado quan vaig a un concert i la gent s’hi va a relacionar, a parlar, a retrobar-se amb gent que fa temps que no veu i per tant fer petar la xerrada.  I al Primavera Sound al que vaig descobrir Tortoise i Antony and the Johnsons i al que vaig veure Arcade Fire, Sonic Youth, Iggi & The Stooges, New Order, (Lo:Muêso), Dominique A entre altres, molta de la gent hi anava a relacionar-se i a parlar durant els concerts.  Potser qui llegeixi aquest post pensarà que demano massa.  Però per mi, poder gaudir del concert sense interrupcions d’aquest tipus és molt important.


Antony And The Johnsons- Fistful of Love

in-edit

Del 28 d'octubre al 7 de novembre, s'ha pogut gaudir del festival de cinema documental principalment als cinemes Aribau de Barcelona.

Hi he anat a veure algunes sessions que ara vull compartir.

The Extraordinadi ordinary Life of Jose Gonzalez. Una extraordinària ordinària vida de músic-persona. Amb moments pel meu gust molt humans, com és la de cadascun de nosaltres. Els deures que me'n vaig emportar, o el que se'm van despertar van ser les ganes d'esforçar-me a traduir les lletres de cançons que m'agraden, però que no entenc perque estan en anglès.

http://www.josegonzalezthefilm.com/

El proper dia comento la següent. El temps s'acaba.

Animic

L'amor a la música, la música m'omple. A vegades em posa la pell de gallina, a vegades em vol fer plorar, a vegades em fa ballar, a vegades...., a vegades...

La clau de sol.