[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimarts, 28 d’abril de 2015

¿Te sientes medio dormid@? - Et sents mig adormit/da?

"Do you feel half asleep?"





[esp] Estos momentos del día, de contacto con relieves de lo urbano y de lo natural, me dan vida.  Hoy estos momentos los he encontrado después de una sesión, en Amsterdam. Antes de coger el tren.  











Mi dirección en cuanto he cerrado la puerta de la sala y he visto que tenía una hora y media antes de coger el tren, era clara.













Hace tiempo que me llama la atención un canal paralelo a las vías del tren, ya entrando en la ciudad.  Y me he dejado guiar por mis ganas.















Caminar por allí ha sido ver la ciudad desde otra perspectiva.  Y esto me gusta. Sería aquello de dejarte sorprender, mirar con "ojos nuevos"; aquello de que la realidad depende del color del cristal con que se mire.  Y hoy quería andar por esta calle, observar las entradas de estos barcos, los objetos que deben formar parte de una cotidianidad que yo no conozco: la de vivir en una casa-barco.  









Las casitas de madera, a pedazos, los tiestos de flores y hierbas que presiden las entradas de las casas-barco, las bicicletas de todos colores, estilos y niveles de oxidación.  Los colores imperantes en el paseo de hoy me gustaban.  Eran tonos de azul, verde, gris, marrón, blanco, rojo y negro.  Serían tonalidades con un deje parecido al azul petróleo, y con cada uno de los colores: verde, gris, marrón, blanco, rojo, negro...todos ellos petróleo.










Caminaba tranquilamente, observando todos los detalles que podía; me daba cuenta de mi sed y mi curiosidad por descubrir este espacio desde otra perspectiva.  Y he hecho unas cuantas fotos que aquí comparto.  










Y en este paseo creativo de hoy, me he encontrado cajas de madera con tierra húmeda dentro.  Con papeles blancos enganchados a las cajas por chinchetas en forma de palabras.  Y me he quedado con esta frase: ¿Te sientes medio dormid@? (escrita en holandés y en inglés).  














Y respondo: "No.  Con estos momentos pequeños del día a día, me hago aún más consciente de que estoy despierta, y viva.  Aunque a veces me adormezco un poco y mato también un poco la posibilidad de vivir mi vida de forma llena, productiva, creativa...también".











[cat] Aquests moments del dia, de contacte amb relleus de lo urbà i de lo natural, em donen vida.  Avui aquests moments els he trobat després d'una sessió, a Amsterdam. Abans d'agafar el tren.  La meva direcció, quan he tancat de la sala i he vist que tenia una hora y mitja abans d'agafar el tren, era clara.



























Fa temps que em crida l'atenció un canal paralel a les vies del tren, ja entrant a la ciutat.  I m'he deixat guiar per les meves ganes.












Caminar per allí ha estat veure la ciutat des d'una altra perspectiva.  I això m'agrada.  Seria allò de deixarte sorprendre, mirar amb "ulls nous"; allò de que la realitat depèn del color del vidre amb el que es miri.  I avui volia caminar per aquest carrer, observar les entrades d'aquests vaixells, els objectes que deuen formar part d'una quotidianeïtat que jo no coneixo: la de viure a una casa-vaixell.  








Les casetes de fusta, a trossos, els testos de flors i herbes que presideixen les entrades de les cases-vaixell, Les bicicletes de tots colors, estils i nivells d'oxidació.  Els colors imperants en el passeig d'avui m'agradaven.  Eren tons de blau, verd, gris, marró, blanc, vermell i negre.  Serien tonalitats amb un deix semblant al blau petroli, i amb cadascun dels colors: verd, gris, marró, blanc, vermell, negre...tots ells petroli.













Caminava tranquilament, observant tots els detalls que podia; me n'adonava de la meva set i curiositat per descobrir aquest espai des d'una altra perspectiva.  I he fet unes quantes fotos que aquí comparteixo.  















I en aquest passeig creatiu d'avui, m'he trobat caixes de fusta amb terra humida dins.  Amb papers blancs enganxats a les caixes per xinxetes en forma de paraules.  I m'he quedat amb aquesta frase: "Et sents mig adormit/da?" (escrita en holandès i anglès).











I contesto: "No.  Amb aquests moments petits del dia a dia, em faig encara més conscient de que estic desperta, i viva.  Tot i que a vegades m'adormisco una mica i mato també una mica la possibilitat de viure la meva vida de manera plena, productiva, creativa...també".  







I la tornada a casa.  El campanar de la Sint Stevenskerk, ja torna a lluir destapat

dimarts, 14 d’abril de 2015

Floració - Floración



[CAT] Tan ahir com avui he tingut aquesta sensació.
La d'anar amb bicicleta per carrers amples de Nijmegen, amb arbres als carrers i als jardins.
L'aire fresc que traspasso, em traspassa.
Sento l'olor de flors de primavera, de plantes, arbres i arbustos florits.

Ahir i avui era quasi bé la mateixa hora, entre les sis i les set de la tarda.  Els carrers tranquils; segur que molta de la gent de les cases dels carrers pels que passava, estava sopant.  Persones soles, d'altres acompanyades. Totes acompanyades d'elles mateixes.  Nutrint-se, alguns amb consciència, d'altres sense, d'aliment físics, i d'aliments immaterials, com l'afecte, l'amor i la paraula compartida.
Jo, percebent l'agradable perfum, pedalava sola, acompanyada per mi mateixa.  I a l'arribar a casa vaig agraïr de nou l'aliment físic i l'aliment immaterial.


[ESP] Tanto ayer como hoy he tenido esta sensación.
La de ir en bicicleta por calles anchas de Nijmegen, con árboles en la calle y en los jardines.
El aire fresco que atravieso, me atraviesa.
Siento el olor de flores de primavera, de plantas, árboles y arbustos floridos.

Ayer y hoy era casi la misma hora, entre la seis y las siete de la tarde.  Las calles tranquilas; seguro que mucha de la gente de las casas de las calles por las que pasaba, estaban cenando.  Personas solas, otras acompañadas.  Todas acompañadas de ellas mismas. Nutriéndose, algunas con conciencia, otras sin, de alimentos físicos, y de alimentos inmateriales, como el afecto, el amor y la palabra compartida.

Yo, percibiendo el agradable perfume, pedaleaba sola, acompañada por mi misma.  Y al llegar a casa, agradecí de nuevo el alimento físico y el alimento inmaterial.



L'ara - El ahora




Aigua. Escolta
La sal. La sorra. El sol.
Tu i el mar. L'ara.


Agua. Escucha
La sal. La arena. El sol
Tú y el mar. El ahora




Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt