"Do you feel half asleep?"
[esp] Estos momentos del día, de contacto con relieves de lo urbano y de lo natural, me dan vida. Hoy estos momentos los he encontrado después de una sesión, en Amsterdam. Antes de coger el tren.
Mi dirección en cuanto he cerrado la puerta de la sala y he visto que tenía una hora y media antes de coger el tren, era clara.
Hace tiempo que me llama la atención un canal paralelo a las vías del tren, ya entrando en la ciudad. Y me he dejado guiar por mis ganas.
Caminar por allí ha sido ver la ciudad desde otra perspectiva. Y esto me gusta. Sería aquello de dejarte sorprender, mirar con "ojos nuevos"; aquello de que la realidad depende del color del cristal con que se mire. Y hoy quería andar por esta calle, observar las entradas de estos barcos, los objetos que deben formar parte de una cotidianidad que yo no conozco: la de vivir en una casa-barco.
Las casitas de madera, a pedazos, los tiestos de flores y hierbas que presiden las entradas de las casas-barco, las bicicletas de todos colores, estilos y niveles de oxidación. Los colores imperantes en el paseo de hoy me gustaban. Eran tonos de azul, verde, gris, marrón, blanco, rojo y negro. Serían tonalidades con un deje parecido al azul petróleo, y con cada uno de los colores: verde, gris, marrón, blanco, rojo, negro...todos ellos petróleo.
Caminaba tranquilamente, observando todos los detalles que podía; me daba cuenta de mi sed y mi curiosidad por descubrir este espacio desde otra perspectiva. Y he hecho unas cuantas fotos que aquí comparto.
Y en este paseo creativo de hoy, me he encontrado cajas de madera con tierra húmeda dentro. Con papeles blancos enganchados a las cajas por chinchetas en forma de palabras. Y me he quedado con esta frase: ¿Te sientes medio dormid@? (escrita en holandés y en inglés).
Y respondo: "No. Con estos momentos pequeños del día a día, me hago aún más consciente de que estoy despierta, y viva. Aunque a veces me adormezco un poco y mato también un poco la posibilidad de vivir mi vida de forma llena, productiva, creativa...también".
[cat] Aquests moments del dia, de contacte amb relleus de lo urbà i de lo natural, em donen vida. Avui aquests moments els he trobat després d'una sessió, a Amsterdam. Abans d'agafar el tren. La meva direcció, quan he tancat de la sala i he vist que tenia una hora y mitja abans d'agafar el tren, era clara.
Fa temps que em crida l'atenció un canal paralel a les vies del tren, ja entrant a la ciutat. I m'he deixat guiar per les meves ganes.
Caminar per allí ha estat veure la ciutat des d'una altra perspectiva. I això m'agrada. Seria allò de deixarte sorprendre, mirar amb "ulls nous"; allò de que la realitat depèn del color del vidre amb el que es miri. I avui volia caminar per aquest carrer, observar les entrades d'aquests vaixells, els objectes que deuen formar part d'una quotidianeïtat que jo no coneixo: la de viure a una casa-vaixell.
Les casetes de fusta, a trossos, els testos de flors i herbes que presideixen les entrades de les cases-vaixell, Les bicicletes de tots colors, estils i nivells d'oxidació. Els colors imperants en el passeig d'avui m'agradaven. Eren tons de blau, verd, gris, marró, blanc, vermell i negre. Serien tonalitats amb un deix semblant al blau petroli, i amb cadascun dels colors: verd, gris, marró, blanc, vermell, negre...tots ells petroli.
Caminava tranquilament, observant tots els detalls que podia; me n'adonava de la meva set i curiositat per descobrir aquest espai des d'una altra perspectiva. I he fet unes quantes fotos que aquí comparteixo.
I en aquest passeig creatiu d'avui, m'he trobat caixes de fusta amb terra humida dins. Amb papers blancs enganxats a les caixes per xinxetes en forma de paraules. I m'he quedat amb aquesta frase: "Et sents mig adormit/da?" (escrita en holandès i anglès).
I contesto: "No. Amb aquests moments petits del dia a dia, em faig encara més conscient de que estic desperta, i viva. Tot i que a vegades m'adormisco una mica i mato també una mica la possibilitat de viure la meva vida de manera plena, productiva, creativa...també".
 |
I la tornada a casa. El campanar de la Sint Stevenskerk, ja torna a lluir destapat |