[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’agost del 2015

Vishakh

[cat] Avui al migdia he caigut en que ara, a l’agost, fa 10 anys que vaig viatjar a l’Índia.  Va ser un viatge resposta a unes ganes que venien de dins.  Que vaig fer sola, amb mi.  He arribat a aquest record gràcies a la samarreta d’un nen que estava en un grup de nens amb samarretes crec que de color carabassa.  A la part de darrere de les samarretes hi havia escrits els seus noms, i a la d’aquest nen hi posava “Vishakh”.

Visakhapatnam va ser la ciutat del centre-est de la india a la que vaig passar al voltant d’una setmana.  Els dies anteriors havia estat a un poble molt petit, a prop d’aquesta ciutat, en el que intervenia una organització que treballava per al desenvolupament de la comunitat en els àmbits de l’educació, la sanitat, l’agricultura i el treball.

Fer aquest viatge de mes i mig va ser molt enriquidor.  Tinc molts records i d’altres esborrats.  Tinc ganes de tornar-hi per entendre més, no només a nivell d’idioma.  Per tornar a viure rodejada d’aquells contrastos.  Per tornar a trobar a persones amb les que vaig compartir 18 dies i que he oblidat.  Amb les que vaig compartir somriures. 

Recordo que a una de les persones de la ONG li vaig preguntar si podia recomanar-me un lloc per fer uns dies de classes de ioga al nord.  I em va dir: “Si vols fer ioga, la millor professora que pots trobar és la meva filla.  I no et prendrà els diners com si que fan a molts llocs aquí”.  Vaig tenir l’oportunitat de fer classes cada dia durant una setmana, al menjador d’un pis a Visakhapatnam, amb un balcó mirant al mar.  No recordo el nom de la meva professora.  Recordo que em va ensenyar a fer el saludo al sol.  Un després d’un altre.  

Recordo que em parlava de la importància de la respiració.  Recordo que m’explicaven el que tardava ella a cuinar el seu menjar.  Ara arribo a la conclusió que devia ser macrobiòtica.  En aquella època no coneixia aquest tipus de cuina.  L’últim dial i vaig demanar de fer-nos una foto juntes i ella, potser amb un somriure, em va dir que no.  Va venir a dir-me que per ella, deixar-se fer una foto era com si li robessin l’ànima.

[esp] Hoy este mediodía he caído en que ahora, en agosto, hace 10 años que viajé a la Índia.  Fue un viaje respuesta a unas ganas que venían de adentro.  Que hice sola, conmigo.   He llegado a este recuerdo gracias a la camiseta de un niño que estaba en un grupo de niños con camisetas creo que de color naranja.  En la parte trasera de las camisetas estaban escritos sus nombres, y en la de este niño ponía “Vishakh”. 

Visakhapatnam  fue la ciudad del centro este de la India en la que pasé alrededor de una semana.  Los días anteriores había estado en un pueblo muy pequeño, cerca de esta ciudad, en el que intervenía una organización que trabajaba para el desarrollo de la comunidad en los ámbitos de la educación, la sanidad, la agricultura y el trabajo. 

Hacer este viaje de mes y medio fue muy enriquecedor.  Tengo muchos recuerdos y otros borrados.  Tengo ganas de volver para entender más, no sólo a nivel de idioma.  Para volver a vivir rodeada de aquellos contrastes.  Para volver a encontrar a personas con las que compartí 18 días y que he olvidado.  Con las que compartí sonrisas. 


Recuerdo que a una de las personas de la ONG le pregunté si me podía recomendar un sitio para hacer unos días de clases de yoga en el norte.  Y me dijo: “Si quieres hacer yoga, la mejor profesora que puedes encontrar es mi hija.  Y no te tomará el dinero como sí que hacen en muchos sitios aquí”.  Tuve la oportunidad de hacer clases cada día durante una semana, en el comedor de un piso en Visakhapatnam, con un balcón mirando al mar.  No recuerdo el nombre de mi profesora.  Recuerdo que me enseñó a hacer el saludo al sol.  Uno detrás de otro.  

Recuerdo que me hablaba de la importancia de la respiración.  Me acuerdo que ella o alguien de su familia explicaban lo que tardaba ella en cocinar su comida.  Ahora llego a la conclusión que debía ser macrobiótica.  En aquella época no conocía este tipo de cocina.  El último día le pedí de hacernos una foto juntas y ella, quizá con una sonrisa, me dijo que no.  Vino a decirme que para ella, dejarse hacer una foto era como si le robaran el alma.

diumenge, 14 de juny del 2015

Olor de pebre negre - Olor de pimienta negra

[cat] 
Recordes aquesta olor de pebre recent molt,
després d’agafar un a un els grans de pebre i posar-los al morter?
Amb el seu contorn irregular i perfecte,
amb la seva capa protectora,
amb el seu cor més tou,
amb la seva olor més intensa a l’interior…
La recordes aquesta olor després d’amb compte apretar-los un a un,  i traspassar suaument aquesta capa externa?
 Aquella olor que ja sentia segurament ta mare, ton àvia i les teves generacions anteriors.  I que sentiran també les que vindran.

[esp] 
¿Recuerdas este olor de pimienta recién molida,
después de coger uno a uno los granos de pimienta y ponerlos en el mortero?
Con su contorno irregular y perfecto,
con su capa protectora,
con su corazón más blando,
con su olor más intenso en el interior…
¿Lo recueras este olor después de con cuidado apretarlos uno a uno, y traspasar suavemente esta capa externa?

Aquél olor que ya sentía seguramente tu madre, tu abuela y tus generaciones anteriores.  Y que sentirán también las que vendrán.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Verdura al vapor con salsa (plato relajante) - Verdura al vapor amb salsa (plat relaxant)


[esp] Hace días que tengo ganas de compartir una receta muy fàcil y sana, con una salsa "diferente" que le da un toque especial.  Según mi querido libro "¡Revitalízate! de Jorge Pérez-Calvo, es una receta con un efecto relajante.  Tonifica el yin.  Aporta vitaminas, deleita el paladar y refresca el cuerpo.
Foto de Pinterest


Induce al movimiento y a la acción fluida.  Sin el tahín y la mostaza, es un plato depurativo.  Es excelente durante primavera y verano.  Personalmente la he hecho ahora, que es invierno, y me ha sentado muy bien.  Él la presenta como ensalada.  Yo la como caliente, con la salsa fría.

La receta original recomienda hacer las verduras escaldadas.  Yo las hago al vapor.  Esto va a gusto de cada persona y según el efecto que se quiera conseguir.

RECETA:

  • Brócoli
  • Patata (variar las verduras según la preferencia de cada persona)

Para la salsa:

  • 1 cucharada de tahín (crema de sésamo)
  • 1 cucharada de vinagre de arroz
  • 1/2 cucharada de mostaza sin azúcar (yo pongo la mostaza a la antigua)
  • 1/2 cucharada de pasta humeboshi (yo no tenía y he puesto salsa de soja)
  • 1/2 vaso de agua

Hacemos las verduras al vapor, que queden al dente.  La patata tiene que quedar bien cocida.  En un mortero de los de siempre o en un suribachi (mortero japonés), ponemos los ingredientes para la salsa y los mezclamos todos, hasta que queden bien amalgamados.

Ya podemos servir las verduras, aún calientes y poner la salsa por encima.
¡Buen provecho!

[cat] Fa dies que tinc ganes de compartir una recepta molt fàcil i sana, amb una salsa "diferent" que li dóna un toc especial.  Segons el meu estimat llibre ¡Revitalízate! de Jorge Pérez-Calvo, és una recepta amb efecte relaxant.  Tonifica el yin.  Aporta vitamines, deleita el paladar i refresca el cos.

Indueix al moviment i a l'acció fluïda.  Sense el tahín i la mostassa, és un plat depuratiu.  És excel·lent durant primavera i estiu.  Personalment l'he fet ara, que és hivern, i m'ha anat molt bé.  Ell la presenta com a amanida.  Jo la menjo calenta, amb la salsa freda.

La recepta original recomana fer les verdures escaldades.  Jo les faig al vapor.  Això va a gust de cada persona i segons l'efecte que es vulgui aconseguir.

RECEPTA: 

  • Bròquil
  • Patata (variar les verdures segons la preferència de cadascú)

Salsa: 

  • 1 cullerada de tahín (crema de sèsam)
  • 1 cullerada de vinagre d'arròs
  • 1/2 cullerada de mostassa sense sucre (jo hi poso mostassa a l'antiga)
  • 1/2 cullerada de pasta d'umeboshi (jo no en tenia i hi he posat salsa de soja)
  • 1/2 got d'aigua

Fem les verdures al vapor, que quedin al dente.  La patata ha de quedar ben cuita.
A un morter dels de sempre o a un suribachi (morter japonès), hi posem els ingredients per la salsa i els barregem tots, fins que quedin amalgamats.

Ja podem servir les verdures, encara calentes i posar-hi la salsa per sobre.
Bon profit!

dilluns, 9 de febrer del 2015

Pa casolà (amb poc amassat) - Pan casero (con poco amasado)

[esp] Hacer pan en casa, sin amasar y buenísimo, es fácil.  Al final hay los dos enlaces que a nosotros nos han servido para aprender.  En la receta en español, hay un vídeo muy útil para ver la textura en la que tiene que quedar la masa antes de dejarla fermentar, y la manera de amasar.

En la segunda receta, no especifica el agua que hay que poner, pero no os asustéis.  La masa tiene que quedar bastante húmeda.  I si queda demasiado, una vez pasadas las horas de fermentación y cuando le deis forma, podéis añadir un poco más de harina.

A nivel de medidas, hemos puesto aproximadamente:
  • 1,2 kg de farina (mitad de trigo integral, mitad de trigo blanca).  La harina es importante que sea de calidad.
  • 35 gr. de levadura fresca + 10 gr. de levadura seca (aprox.)
  • 3 cucharaditas de sal
  • Agua tíbia filtrada (hasta que la massa coja la consistencia deseada.  (Que no se pueda llegar a hacer una bola)

Se mete la harina con la sal dentro de un bol (se pueden repartir los ingredientes en dos boles).  Aparte, se mezcla la levadura con un poco de agua tíbia.  Cuando esté bien deshecha, añadir a la harina.  Poco a poco echar el agua y mezclar con una espátula o cuchara.  Removiendo hasta que la harina haya absorbido el agua.  

Cuando la masa esté húmeda pero aún no se le pueda dar forma, ya se puede dejar. Tapar con un trapo y dejar en un sitio caliente (cerca del fuego o del radiador).

Dejar fermentar durante 14 horas aproximadamente (pueden ser dos más o menos).
Enharimos la mesa y ponemos la masa encima.  La amasamos durante unos minutos, estirándola con una mano y haciendo un pliegue sobre ella misma, y así respectivamente. 

Se pueden añadir semillas si se quiere.  Cuando la masa conserve la humedad, pero ya se pueda dar forma, darle la que se quiera (pan grande, barra ancha, panecillos pequeños, etc.), hacer algún corte para decorarlos y ponerlo sobre la bandeja del horno con un papel para hornear. 
Hornear durante 10 minutos a temperatura alta (no os puedo decir los grados porque tenemos un horno muy antiguo que no los marca).  Después de diez minutos, bajar el horno y hornear 15 minutos más.

Después ya se puede comprobar si está cocido.  Si lo está, dejarlo enfriar y ya se puede cortar. Nosotros lo cortamos a rebanadas y lo congelamos para irlo sacando y tostarlo directamente en la tostadora cuando lo necesitamos.

Es un pan fácil y rápido de hacer; saludable y ¡buenísimo!
¡Que lo disfrutéis!

[cat] Fer pa a casa, sense amassar i boníssim, és fàcil.  Més avall hi ha dos enllaços que a nosotros nos han servido para aprendre.  A la recepta en castellà, hi ha un vídeo molt útil per veure la textura en la que ha de quedar la massa abans de posar-la a fermentar, i la manera d'amassar.

A la segona recepta, no especifica l'aigua que s'hi ha de posar, però no us espanteu.  La massa ha de quedar bastant humida.  I si hi queda massa, una vegada passades les hores de fermentació i quan li doneu forma, podeu afegir una mica més de farina.

A nivell de mides, hem posat aproximadament:
  • 1,2 kg. de farina (meitat de blat integral, meitat de blat blanca).  La farina és important que sigui de qualitat.
  • 35 gr. de llevat fresc 10 gr. de llevat sec (aprox.)
  • 3 culleradetes de sal
  • Aigua tèbia filtrada (Que no es pugui arribar a fer una bola)

Es posa la farina amb la sal dins d'un bol (es poden repartir els ingredients en dos bols). Apart, es barreja el llevat amb una mica d'aigua tèbia.  Quan estigui ben desfet, afegir a la farina.  Poc a poc tirar aigua i remenar amb una espàtula o cullera.  Remenar fins que la farina hagi absorvit l'aigua.   Quan la massa estigui humida però encara no se li pugui donar forma, ja es pot deixar.  Tapar amb un drap i deixar a un lloc calent (aprop del foc o del radiador).  

Deixar fermentar durant 14 hores aproximadament (poden ser dues més o dues menys).
Enfarinem la taula i hi posemla massa a sobre.  L'amassem durant uns minuts, estirant-la amb la mà i fent un plec sobre ella mateixa, i així respectivament.  S'hi poden afegir llavors si es vol.  Quan la massa conservi la humitat, però ja s'hi pugui donar forma, donar-li la forma que es vulgui (pa gros, barra ampla, panets petits, etc.), fer-los-hi algún tall per decorarlos i posar-ho sobre la safata amb un paper de forn.

Enfornar durant 10 minuts a temperatura alta (no us puc dir els graus perquè tenim un forn molt vell que no els marca).  Després de deu minuts, baixar el forn i enfornar 15 minuts més.  

Després ja es pot comprovar si està cuit.  Si ho està, deixar-lo refredar i ja es pot tallar.  Nosaltres el tallem tot a llesques i el congelem per anar-ho treient i torrant a la torradora quan el necessitem.

És un pa fàcil i ràpid de fer; saludable i boníssim!
Que el disfruteu!

Receptes que m'han servit [Recetas que nos han servido]:
No knead bread
Recepta para pan sin amasar


dimecres, 10 de desembre del 2014

Brownie crudo - Brownie cru

[ESP] Probé un brownie parecido a este en un festival en el que trabajé este verano. Allí aprendí qué quería decir raw.  Una gente que tenía una parada de Raw food (comida cruda), lo hacía, y también tenían otras cosas que creo que tuvieron mucho éxito.  Era una pareja y acaban de abrir un espacio aquí en Nijmegen (ayer mismo) en el que sirven comida cruda y vegana.  Se llama Crudo Nijmegen.

A los días de haber probado, me llegó la receta de uno de parecido, no recuerdo cómo, pero buscando llegué a la receta del Raw Brownie de la web Danzas y Fogones.  

La tenía guardada, y este domingo encontré cacao puro sin azúcar muy bien de precio y decidí hacerla, adaptándola a lo que tenía.

Aquí os dejo la que yo hice:

Ingredientes:
- 100 gramos de avellanas tostadas (puse dos o tres nueces)
- 70 gramos de cacao en polvo sin azúcar
- 220 gramos de albaricoques secos al natural (que son más oscuros de color)
- 3 cucharadas de jarabe de arce
- 40 gramos de cacaos crudos (sin toscar y sin sal)

Instrucciones:
1.- Poner las avellanas y nueces en la picadora (si tienes robot de cocina es más fácil y rápido) hasta que estén completamente picadas.
2.- Añadir el cacao y continuar picando para que se integren los diferentes ingredientes.
3.- Añadir los albaricoques poco a poco (yo los había cortado antes a trocitos muy pequeños).
4.- Añadimos las tres cucharadas de jarabe de arce y continuamos picando.
5.- Pasamos todos los ingredientes en un bol y continuamos triturando con la batidora.  La consistencia es entre grumos duros y una masa pegajosa.  Con la batidora hace falta paciencia e irlo haciendo poco a poco. 
6.- Si vemos que falta consistencia, se puede añadir un poco de jarabe de arce o albaricoques.
7.- Finalmente picamos aparte los cacaos (yo los tosté un poco en una sartén).  Y se añaden a la masa principal.  Se continúa triturando con la batidora.  Cuando se le puede dar forma se pone todo en el molde que se quiera y se va aplanando con una cuchara de madera.  Cuando el brownie empieza a coger forma se puede añadir un poco de jarabe de arce y repartirlo bien por encima (yo lo peiné con un tenedor).
Después se cubre con cacao.  Se deja reposar (si se quiere en la nevera) un mínimo de una hora y ¡ya se puede comer!

Está buenísimo acompañando un té de arroz y maíz tostado o cualquiera que tengáis a mano.

¡Que lo disfrutéis! 

[CAT] Vaig tastar un brownie semblant a aquest a un festival al que vaig treballar aquest estiu.  Allà vaig aprendre què volia dir raw.  Una gent que hi tenia una paradeta de Raw food (menjar cru), el feia, i també tenien altres coses que crec que van tenir molt d'èxit.  Era una parella i acaben d'obrir un espai aquí a Nijmegen (ahir mateix) on serveixen menjà cru i vegà, Es diu Crudo Nijmegen.

Al cap d'uns dies d'haver-lo tastat, em va arribar la recepta d'un de semblant, no recordo com, però buscant vaig arribar a la recepta del Raw Brownie de la web Danzas y Fogones.

La tenia guardada, i aquest diumenge vaig trobar cacau pur sense sucre molt bé de preu i vaig decidir fer-la, adaptant-la al que tenia.  

Aquí va la que jo vaig fer:

Ingredients:
- 100 grams d'avellanes torrades (hi vaig posar dues o tres anous)
- 70 grams de cacau en pols sense sucre
- 220 grams d'albercocs secs al natural (que són més foscos de color)
- 3 cullerades de xarop d'atzavara
- 40 grams de cacaus crus (sense torrar i sense sal)

Instruccions:
1.- Posar les avellanes i nous a la picadora (si tens robot de cuina és més fàcil i ràpid) fins que estiguin completament picades.
2.- Afegir el cacao i continuar picant perquè s'integrin els diferents ingredients.
3.- Hi afegim els albercocs poc a poc (jo els havia tallat a tallets molt petits abans).
4.- Hi afegim les tres cullerades de xarop d'atzavara i continuem picant.
5.- Passar tots els ingredients a un bol i continuar triturant amb una batedora.  La consistència és entre grumolls durs i una massa enganxosa.  Amb la batedora cal tenir paciència i anar-ho fent a poc a poc. 
6.- Si veiem que li falta consistència, es pot afegir una mica de xarop d'atzavara o d'albercocs.  
7.- Finalment piquem apart els cacaus (jo els vaig torrar una mica a una paella).  I s'afegeixen a la massa principal.  Es continua triturant amb la batedora.  Quan se li pot donar forma es posa al motlle que es vulgui i es va aplanant amb una cullera de fusta.  Quan el brownie comença a agafar forma, s'hi pot afegir un raget de xarop d'atzavara i repartir-lo bé per sobre (jo el vaig pentinar amb una forquilla).  Després es cobreix amb cacau.  Es deixa reposar (si es vol a la nevera) un mínim d'una hora i ja es pot menjar!  

És boníssim acompanyant un te d'arròs i blat de moro torrat o qualsevol que tingueu a mà.

Que el disfruteu!

dilluns, 3 de novembre del 2014

Panellets

[cat] Aquest any hem fet una reinterpretació dels panellets.  Amb poca sucre (amb comparació amb la recepta tradicional), i morena.
[cast] Este año hemos hecho una reinterpretación de los panellets.  Con poco azúcar (en comparación con la receta tradicional) y moreno.  Los panellets son unos dulces, con base de almendra que se comen en Catalunya para la Castanyada, una fiesta que se celebra la noche del 31 de octubre, la vigilia de todos los santos.  Para mi es una de las fiestas tradicionales más bonitas del año.

Necessitem-Necesitamos:

288 gr. farina d'ametlla (harina de almendra) (He calculat les mesures en base a la quantitat de farina que tenia-He calculado las medidas en base a la cantidad de harina que tenía.
60 gr. sucre morè-azúcar moreno (he posat una part de sucre glaç-he puesto una parte de azúcar glacé)
1 moniato-boniato
1 ratlladura de llimona-ralladura de limón
Ou per pintar-huevo para pintar + 6 gotes d'aigua-gotas de agua



[cat] A part tot el que hi vulguis posar per decorar-los. Nosaltres n'hem folrat uns quants amb pinyons, uns altres amb una mica de cafè soluble i sucre i els altres els hem mig sucat en xocolata negra desfeta.  Es poden omplir amb codony, rebossar amb sèsam, coco, etc. 

[cast] parte todo lo que quieras poner para decorarlos.  Nosotros hemos rebozado unos cuantos con piñones, otros con un poco de café soluble y azúcar i los otros los hemos mojado (la mitad) en chocolate negro líquido.  Se pueden rellenar con membrillo, arrebozar con sésamo, coco, etc.


[cat]Es barregen tots els ingredients i s'amassen una estona.  Es deix reposar la massa una estona a la nevera.  


Es separen en tantes parts com tipus de panellets voleu fer.  Després es procedeix a fer les boles, de la mida que es vol havent barrejat la part de la massa amb el que s'hi vol afegir.  Finalment els que es vulgui (nosaltres només els de pinyons) es pinten amb el rovell d'ou.  S'enfornen uns 6 minuts (o una miqueta més, depenent del forn).  Més val que quedin una mica tous que massa torrats, perquè després s'endureixen.

[CAST] Se mezclan todos los ingredientes y se amasan un rato.  Se deja la masa un rato en la nevera.  Se separan en tantas partes como tipo de panellets queréis hacer.  Después se procede a hacer las bolas, de la medida que se quiere habiendo mezclado la parte de la masa con lo que se quiere añadir.  Finalmente los que se quieran (nosotros sólo los de piñones) se pintan con la yema del huevo.  Se fornean unos 6 minutos (o un poco más, dependiendo del horno).  Es preferible que queden un poco blandos que demasiado tostados, porque después se endurecen.

Receta reinterpretada de la web www.agar.cat i d'una recepta de la Carme Ruscalleda.


dimarts, 10 de juny del 2014

Verd i blau [Verde y azul]

Eren les sis i escoltava el Versió, de Rac1 mentre preparava el sopar: una amanida de carabassa al forn amb rúcola; recepta que m'ha arribat avui sense buscar-la.  Justament teníem una carabassa i rúcola que havíem de gastar.  L'amanida boníssima, contrast de gustos, textures i colors.
Per aprofitar el forn, he tornat a fer magdalenes.  Dissabte teníem convidats a sopar i n'havia fet de xocolata.  Demà alguns dels companys d'holandès, anem a casa de la profe a fer conversa i n'hi portaré unes quantes (aquesta vegada les he fet de poma i canyella).  
L'adaptació amb la llengua encara em costa, i em costarà per molt de temps.  Se'm van despertant més ganes d'aprendre-la perquè vaig podent tenir alguna petita conversa, entendre paraules, frases, textos.  Avui parlava amb la mare d'un nen a un parc.  Ja començo a tenir una agenda cultural de la ciutat, algo tipus centre cívic, un possible lloc on fer ioga a l'aire lliure a l'estiu.  Vull posar atenció per no omplir-me de coses i evitar el contacte amb mi mateixa.  Aprenent cada dia.
Eran las seis y escuchava el Versió, de Rac1 mientras preparaba la cena: una ensalada de calabaza asada con rúcula; receta que me ha llegado hoy sin buscarla.  Justamente teníamos una calabaza y rúcula que teníamos que gastar.  La ensalada buenísima, contraste de sabores, texturas y colores.
Para aprovechar el horno, he vuelto a hacer madalenas.  El sábado teníamos invitados a cenar y había hecho de chocolate.  Mañana algunos de los compañeros de holandés, vamos a casa de la profe a hacer conversación y llevaré unas cuantas (esta vez las he hecho de manzana y canela).
La adaptación con la lengua aún me cuesta, y me costará por mucho tiempo.  Se me van despertando más ganas de aprenderla porque voy pudiendo tener alguna petita conversación, entender palabras, frases, textos.  Hoy hablaba con la madre de un niño en un parque.  Ya empiezo a tener una agenda cultural de la ciudad, algo tipo centro cívico, un posible sitio dónde hacer yoga al aire libre en verano.  Quiero poner atención para no llenarme de cosas y evitar el contacto conmigo misma.  Aprendiendo cada día.


dilluns, 26 de maig del 2014

Coc ràpid de sègol amb xarop d'atzavara // Bizcocho de centeno com jarabe de ágave

Fa uns dies vam comprar un pot de xarop d'atzavara, que feia temps que en sentia a parlar.  Pot servir per fer reposteria substituïnt el sucre o posant-n'hi menys quantitat.

La prova ha quedat boníssima! Us enganxo la recepta tal i com l'he fet:

Ingredients:
1 got de "llet" d'ametlla i arròs, 3 ous, 2 c/p de llevat, 1 got de xarop d'atzavara (una mica menys), 1 got d'oli d'oliva, 3 gots de farina de sègol, 1 c/s de sucre morè, 1 c/s de barreja de llavors.

Procediment:
Escalfem el forn a 180º.
Posem en un recipient la llet, els ous, l'oli, el xarop i ho betem amb la batedora o amb unes barilles manuals.
Una vegada estigui ben remenat, afegim la farina, el llevat i les llavors i ho continuem batent fins que quedi una massa homogènia.
Untem un motlle amb oli d'oliva o mantega i l'enfarinem.  Hi posem la barreja i ho enformen durant uns 35 o 40 minuts.

A gaudir-lo!
_________________________________________________________________________________
Hace unos días compramos un bote de jarabe de ágave, del que hacía tiempo que oía a hablar. Puede servir para hacer repostería sustituyendo el azucar o poniendo menos cantidad.
El primer bizcocho ha quedado buenísimo! Os pongo la receta tal y como la he hecho:

Ingredientes:
1 vaso de "leche" de almendra y arroz, 3 huevos, 2 c/p de levadura, 1 vaso de jarabe de agave (un poco menos) un vaso de aceite de oliva, 3 vasos de harina de centeno, 1 c/s de azúcar moreno, 1 c/s de mezcla de semillas.

Procedimiento:
Calentamos el horno a 180ª.
Ponemos en un recipiente la leche, los huevos, el aceite, el jarabe y lo batimos con la batidora o con unas barillas manuales.

Una vez que lo tengamos bien mezclado, añadimos la harina, la levadura y las semillas y volvemos a batir hasta que quede una masa homogénea.

Untamos con aceite o mantequilla un molde y lo enharinamos.  Ponemos la mezcla y horneamos durante unos 35 o 40 minutos.

A disfrutarlo!

dimecres, 16 de maig del 2012

Avui cosa dolça


 Us passo la recepta d'un pastís de pastanaga, taronja i anous que vaig fer fa unes setmanes per una ocasió especial i que repetiré un dia d'aquets. És fàcil i alhora entretingut de fer. La cuina, la podem viure com a algo difícil, que no ens agrada, que ens aburreix, que cuinem només per sobreviure, o també la podem viure com quelcom que ens dóna plaer, com un acte d'amor, com un entreteniment, com un moment de trobada entre nosaltres i els aliments, com un regal, com una meditació en moviment.

Espero que us agradi!

Pastís de pastanaga i taronja

El suc i la ratlladura de taronja li donen a aquest pastís un deliciós gust afruitat, mentre les anous i les panses li aporten textura.

Ingredients per 8 o 10 racions:

  • 125 gr. De margarina de girasol o mantega
  • 125 gr. De sucre morena
  • 2 ous
  • 2 cullerades de mel
  • 250 gr. De farina amb llevadura (ò sense) (jo hi poso la farina integral i en aquest cas, si vols, n’hi pots posar una petita part de farina de força)
  • 1 culleradeta de llevadura (o dues si la farina no en porta)
  • 1 culleradeta (o al gust) de canella
  • 250 gr. de pastanaga ratllada
  • 50 gr. d’anous i 50 de panses
  • la ratlladura d’una taronja
  • 50 ml. de suc de taronja

Elaboració:

Dins d’un bol gran, s’ha de barrejar la margarina amb la sucre fins que quedi pàlida i suau.  A continuació, posa-hi els ous i la mel. Segueix remenant. Incorpora la farina, la llevadura i la canyella progresivament i després afegeix la resta d’ingredients.

Posa la barreja dins d’un motlle per forn, que hagis untat amb oli o mantega i l’hagis enfarinat lleugerament. Forneja-la una hora una hora i mitja a 180º.

Bon profit!

diumenge, 11 de gener del 2009

Crep amb taronja, mel i canyella



Ahir era el nostre torn en el sopar que fem cada mes dels amics de la Dipu. Vam fer uns canapés d'entrants i unes arbequines per obrir la gana, de plat principal sushi de salmó i tonyina amb verduretes i yakisoba i de postres vam experimentar amb els creps que veieu a la foto. Us passo la recepta i si els feu ja em direu que tal!!

Per als creps (en van sortir 12): 5 cull. rasses de "maizena", 6 cull. plenes de farina, 1/4 d sobre de llevadura, 4 ous, 3 cull. d'oli, una mica més de mig got d'aigua i el mateix de llet, 2 cull. de sucre, la pell d'una llimona ratllada i un polsim de sal (a la recepta hi posen 4 cull. de rom, però jo no n'hi poso).

Per al farcit: 2 taronges, una mica de sucre i canyella en rama.

Es pelen les taronges intentant que no es trenqui la pell per tal de poder fer el farçellet. Es trossegen i es posen a un cassó amb una mica de sucre. Per si soles ja aniran deixant el suc i si voleu podeu ajudar amb una ma de morter apretant una mica. Hi afegim la canyella i ho deixem coure a foc lent durant una horeta i mitja aprox. Si veieu que es queda sense suc és que ho teniu a foc alt.

A part es fan els creps barrejant els ingredients i posant una cullerada de la barreja a una paella ben calenta i que no s'enganxi a la que prèviament li haurem posat una mica de mantega. Es repeteix la operació fins que no ens quedi massa (ha de quedar bastant líquida).

A l'hora de montar el plat, es posa un crep, una mica de la taronja confitada i s'hi posa un fil de mel per sobre, es fa el farçellet i per sobre si tira canyella en pols i una mica més de mel.

Ja es pot servir! La barreja de la taronja amb la canyella és perfecta!!

dissabte, 6 de desembre del 2008

Madalenes




Aquest matí he anat al Mercat dels Encants i he comprat uns motlles per la cuina fets de silicona, molt còmodes i fàcils d'utilitzar.

Els he estrenat cuinant unes madalenes, que sempre pensava que havien de ser molt complicades de fer però he vist que era "la por a lo desconegut". Per si ho voleu intentar:

Les mides es poden variar proporcionalment :

7 cullerades de "Maiçena"
13 cullerades de farina (jo n'he posat la meitat d'integral"
11 cullerades de sucre (morè o blanc)
1/4 de got de llet
3 ous
una mica més de mig sobre de llevadura
Ratlladura d'una llimona
una mica més de mig got d'oli


Barrejar la sucre, els ous, la llet, l'oli i la llimona. A part barrejar les farines i la llevadura. Després barrejar-ho tot. Omplir els motlles a una mica més de la meitat i posar-yho al forn durant 12 minuts a uns 250 graus. Si voleu podeu afegir-hi una mica de cacau en pols i/o canyella.

Si no coneixeu Els Encants us els recomano per un matí que tingueu lliure.

Salut!!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

"Auberginies" de l'àvia

Anoto una recepta que vaig fer ahir per primera vegada, la vaig trobar a la xarxa i em vaig decidir a fer-la perque havia comprat quatre "auberginies" d'aquelles petitones.

Ingredients:

4 auberginies petites o dues de grans
una ceba
1 all gran
Julivert
"Mejorana" (jo vaig improvitzar i vaig utilitzar aufàbrega)
Pebre
Canyella
Nou moscada
Sal
Oli
Farina
2 tasses de llet
rovell d'ou

Partir les "auberginies" en dos i posar-les a bullir a una cassola amb aigua i sal. Al cap d'una estona, quan estiguin bastant cuites, treure-les, colar-les i quan es pugui treure tota la polpa amb cura de que no es trenqui la pell.

A banda, sofregir la ceba i l'all picat o tallat petitet (a l'all li trec la part de dins perque diuen que així no es fa indigest). Afegir el julivert picat, la mejorana i la polpa d'"auberginia". Posar-hi la sal, el pebre, la canyella i la nou moscada. Si es vol s'hi poden afegir unes quantes avellanes picades, que hi donen bon gust i són saludables. Apagar el foc i afegir una mica de farina, la llet i l'ou. Barrejar-ho tot i omplir la pell de les augerginies.

Posar-hi una fina capa de mantega i una mica de formatge ratllat, o tambè pols de pinyons, ametlles, avellanes o una mica de pa ratllat. Gratinar-ho.

Si ho tasteu, espero que us agradi!!!

dijous, 18 de setembre del 2008

Va de receptes

Ei amics i amigues!

Escric un altre missatge després del temps que ha passat de l'últim. Tinc novetats, i una i que em fa molta il·lusió és que hem iniciat l'aventura de l'hortet urbà a la terrasseta! Un dia d'aquets penjo una foto: tenim pastanagues, maduixeres, enciams i un bròquil!! De moment viuen!

Per altra banda també m'agradaria anar introduïnt receptes que hagi fet primer a casa...no tinc massa inventiva ni sóc massa creativa a la cuina, però de tant en tant m'agrada fer receptes que em passen/u o que escolto o llegeixo por ai.

I l'últim concert ha estat espectacular, tot i que es va fer una mica curtet. Va ser al poble natal del Roger Mas, Solsona, al Teatre Comarcal. Un concert entre amics i familia, amb 12 músics a l'escenari i ell presidint l'espectacle. Si encara no el coneixeu, m'agradaria que us endinséssiu en el seu món i hem donéssiu la vostra opinió.

Salut!

Pollastre amb pebrot verd

La recepta l'he escoltat avui a Rac 1 i és la següent:

Per a dues persones:
- 1 pit de pollastre
- 1 pebrot verd
- 1 cullerada de tahin (puré de sèsam que el podeu comprar a botigues de productes ecològiques o d'alimentació asiàtica)
- 1 cullerada de salsa de soja o tamari (que és com li diuen a la salsa de soja ecològica)
- 1 cullerada de xerès o vi ranci
- Farina de blat de moro (més anomenada Maizena)
- Oli i sal

Tallem tant el pebrot com el pollastre a tires. També hi podem posar un trosset de ceba també tallat a tires. Agafem una paella o un wok si en teniu, hi posem una mica d'oli i comencem a sofregir el pebrot i la ceba, ho deixem una estona i mentrestant anem passant el pollastre o poll pel blat de moro.

Quan el pebrot comença a estar dauradet hi afegim el pollastre. Si veiem que se'ns enganxa hi afegim una miqueta més d'oli.

A part agafem el tahin, la salsa de soja i el xerès o vi ranci i hi remenem tot en un got. Quan el pollastre comença a estar cuit tirem la barreja al damunt i ho remenem enèrgicament. Ho deixem a poc foc tapat durant uns minutets i ja ho podem servir.

Ho he fet avui per dinar i ha quedat boníssim!

Bon profit que diuen!
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt