[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimarts, 21 de gener de 2014

NO PASSA RES



Aquests dies estic visquent el que és arribar a un país nou (amb tota la distància que em separa de l’experiència que pugui tenir una persona que hagi nascut a l’altra punta del món). 

Entrar a una botiga, que m’ofereixin ajuda i no saber què dir quan em quedo bloquejada i fer tot el possible per seguir tenint paciència amb mi i no perseguir-me per no ser espontània parlant en anglès,
que vinguin a casa a vendre religió a les 10h del matí i quedar-me sense dir moltes coses que volia dir, només perquè no les sé expresar en anglès,
anar pel carrer, que m’aturi una persona perquè em vol vendre no sé quin producte i en comptes de dir que no parlo holandès, dir en anglès que “no parlo anglès”,
anar-me a inscriure a un curs d’holandès, estar al despatx on finalitzem la inscripció, tenir 3 persones parlant animadament entre elles i no entendre res,
anar-me a empadronar i rebre el document a casa en una llengua de la que només coneixo 4 paraules contades…

I també gaudir de nous llocs, olors i gustos,
de descobrir racons i carrers,
d’imaginar noves agendes culturals,
d’anar a comprar a freds mercats de dissabte,
d’anar, tornar i pujar i baixar amb (i de) la bicicleta,
de compartir taula amb persones de diferents parts del món i obrir de mires la meva percepció,
de parlar anglès en converses curtes o llargues,  veient que NO PASSA RES per cagar-la una i una altra vegada…

Tot això, i tantes coses més, i tantes que vindran formen part del moment que estic vivint ara.

I això m’apropa (i sento que m’humanitza) més, a totes les persones amb les que he treballat des de fa anys que algun dia van marxar del lloc on van néixer. 

2013-2014



Acabar l’any 2013, com a final d’una etapa; començar l’any 2014, com a inici d’un altra.  Tancar Barcelona, Riudoms, Catalunya, com a territori (llengua, cultura, codis de comunicació…) conegut.  Obrir Nijmegen, Països Baixos com a territori (llengua, cultura, codis de comunicació…) desconegut.  Alhora seguir cultivant els vincles amb les persones que m’hi uneixen.



Aquest és un començament en el que caminar amb tot el que coneixo de mi.  En el que seguir(me) obrint, donant, cuidant, atrevint, observant…En el que seguir sent i creixent en el contacte-retirada.  En el que continuar treballant en el que (i pel que) m’agrada.



Rient, apassionant-nos i compartint, F.

[Acabar el año 2013, como final de una etapa; empezar el año 2014, como inicio de otra.  Cerrar Barcelona, Riudoms, Catalunya, como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación...) conocido.  Abrir Nijmegen, Países Bajos como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación) desconocido.  A la vez, seguir cultivando los vínculos con las personas que me unen.

Este es un inicicio en el que caminar con todo lo que conozco de mi.  En el que seguir(me) abriendo, dando, cuidando, atreviendo, observando... En el que seguir siendo y creciendo en el contacto-retirada.  En el que continuar trabajando en el que (y para lo que) me gusta.

Riendo, apasionándonos y compartiendo, F.]   
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt