[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecología. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecología. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 d’agost del 2015

"Il mondo e piccolo e grande, i plè de racons per descubrir"

[esp]   "El mundo es pequeño y grande, y lleno de rincones para descubrir"
F. no está.  Ayer viajó, 6 horas atrás para ir a Montreal, a seguir enriqueciéndose de conocimientos y de paso a caminar por calles de una nueva ciudad.  Me gusta ahora levantar los ojos y ver mis cosas, las suyas y nuestras cosas en casa. 
Ayer empecé a trabajar en unas “vacaciones creativas” con un grupo de 13 personas.  Personas con discapacidad, con capacidades diferentes.  Son espontaneos, muestran el afecto, lo que sienten.  Ríen mucho.  Al final de la cena me dicen que les encanta lo que les he preparado para cenar ayer y hoy.  Ayer el puré era muy dulce, y la lechuga con muy poco aceite y casi sin sal. 



Hoy pescado con patata, cebolla y ajo en el horno.  ¡Me han pedido la receta!

A primera hora de la tarde, he llegado con tiempo de sobras y mientras ellos han ido a caminar, (la casa donde están está en Cuijk, una ciudad pequeñita cerca de Nijmegen rodeada de campos de maíz, casas con tejado de paja y prados verdes), he aprovechado también para dar una vuelta alrededor de la casa y del camping. 




Un entorno verde, que te llena los ojos y la piel.  Que hace que esté muy agradecida y contenta de tener el entorno que tengo.  Es verdad que la vida social cuando te vas a vivir a un país nuevo es un engranaje que se tiene que ir construyendo, y que se ponen a prueba muchas cosas.  Y con todo esto, me gusta mirar los paisajes que muy a menudo veo y toco, poner consciencia en lo que mis ojos ven y mis pies pisan, sonreír y sentir los pulmones como se llenan de aire.


Ahora al anochecer, al volver a casa, he visto que la Ros. se conectaba al skype.  Le he preguntado si estaba disponible.  Si que lo estaba.  Hacía tiempo para ir a un concierto de Pablo und description.  No los conozco.  Los he escuchado antes de ponerme a escribir y de momento los he guardado para seguir escuchándolos.  Para poner atención a la letra.  La voz me recuerda a Nacho Vegas y el estilo también un poco.  Ella también me ha dicho que se parecen a Nick Cave.  Me ha recomendado y me ha mandado la canción “Aire Puro”.  El título va bien con el aire que se respira en el Gelderland, que es la comarca dónde vivo.


Cuando he llegado delante de casa, he subido un momento a la pasarela que ya han abierto y que rodea parte de la iglesia de delante.  El sol comenzaba a bajar.  He mirado al final, dos grúas y el sol entre ellas.  Las nubes avanzaban, diría que de izquierda a derecha, y he pensado: “Somos tan pequeños y tan grandes a la vez”.  Y ahora, pongo la canción de este grupo para descubrir: 
“A veces la vida es hermosa”.  Y es así. 

[cat]     "El món és petit i gran, i plè de racons per descubrir"   
El F. no hi és.  Ahir va viatjar, 6 hores enrere per anar a Montreal, a seguir enriquint-se de coneixements i de pas a caminar per carrers d’una nova ciutat.  M’agrada ara aixecar els ulls i veure les meves, les seves i les nostres coses a casa. 

Ahir vaig començar a treballar a unes “vacances creatives” amb un grup de 13 persones.  Persones amb discapacitat, amb capacitats diferents.  Són espontànies, mostren l’afecte, el que senten.  Riuen molt.  Al final del sopar em diuen que els encanta el que els he preparat per sopar ahir i avui.  Ahir el puré era dolcíssim, i l’enciam amb molt poc oli i quasi sense sal.  Vaig cometre l’error de no tastar-ho abans de posar-ho als plats.  Reconec que no m’agrada massa tastar abans d’haver acabat de cuinar…però una cosa és cuinar per pocs i l’altre és cuinar per 19 o 20 persones.  Avui tampoc ho he tastat, però he augmentat una mica la sal. 



Avui peix amb patata, ceba i all al forn.  M’han demanat la recepta!

A primera hora de la tarda, he arribat amb temps de sobre i mentre ells han anat a caminar, (la casa on estan està a Cuijk, una ciutat petitona a prop de Nijmegen rodejada de camps de blat de moro, cases amb sostre de palla i prats verds), he aprofitat també per donar un tomb al voltant de la casa i del càmping.

Un entorn verd, que t’omple els ulls i la pell.  Que fa que estigui molt agraïda i contenta de tenir l’entorn que tinc.  És veritat que la vida social quan marxes a viure a un país nou és un engranatge que s’ha d’anar construint, i que es posen a prova moltes coses.  I amb tot això, m’agrada mirar els paisatges que molt sovint veig i toco, posar consciència en el que els meus ulls veuen i els meus peus trepitgen, somriure i sentir els pulmons com s’omplen d’aire.

Ara al vespre, al tornar a casa, he vist que la Ros. es connectava a l’skype.  Li he preguntat i estava disponible.  Si que ho estava.  Feia temps per anar a un concert de Pablo und description.  No els conec.  Els he escoltat abans de posar-me a escriure i de moment els he guardat per seguir-los escoltant.  Per posar atenció a la lletra.  La veu em recorda al Nacho Vegas i l’estil també una mica.  Ella també m’ha dit que s’assemblen a Nick Cave.  M’ha recomanat i m’ha enviat la cançó “Aire Puro”.  El títol va bé amb l’aire que es respira al Gelderland, que és la comarca on visc.


Quan he arribat davant de casa, he pujat un moment a la passarel·la que ja han obert i que voreja part de l’església del davant.  El sol es començava a pondre.  He mirat al final, dues grues i el sol entre elles.  Els núvols avançaven, diria que d’esquerra a dreta, i he pensat: “Som tan petits i tan grans a la vegada”.  I ara, poso la cançó d’aquest grup per descobrir: “A veces la vida es hermosa”.  I és així.













dimarts, 14 d’abril del 2015

Floració - Floración



[CAT] Tan ahir com avui he tingut aquesta sensació.
La d'anar amb bicicleta per carrers amples de Nijmegen, amb arbres als carrers i als jardins.
L'aire fresc que traspasso, em traspassa.
Sento l'olor de flors de primavera, de plantes, arbres i arbustos florits.

Ahir i avui era quasi bé la mateixa hora, entre les sis i les set de la tarda.  Els carrers tranquils; segur que molta de la gent de les cases dels carrers pels que passava, estava sopant.  Persones soles, d'altres acompanyades. Totes acompanyades d'elles mateixes.  Nutrint-se, alguns amb consciència, d'altres sense, d'aliment físics, i d'aliments immaterials, com l'afecte, l'amor i la paraula compartida.
Jo, percebent l'agradable perfum, pedalava sola, acompanyada per mi mateixa.  I a l'arribar a casa vaig agraïr de nou l'aliment físic i l'aliment immaterial.


[ESP] Tanto ayer como hoy he tenido esta sensación.
La de ir en bicicleta por calles anchas de Nijmegen, con árboles en la calle y en los jardines.
El aire fresco que atravieso, me atraviesa.
Siento el olor de flores de primavera, de plantas, árboles y arbustos floridos.

Ayer y hoy era casi la misma hora, entre la seis y las siete de la tarde.  Las calles tranquilas; seguro que mucha de la gente de las casas de las calles por las que pasaba, estaban cenando.  Personas solas, otras acompañadas.  Todas acompañadas de ellas mismas. Nutriéndose, algunas con conciencia, otras sin, de alimentos físicos, y de alimentos inmateriales, como el afecto, el amor y la palabra compartida.

Yo, percibiendo el agradable perfume, pedaleaba sola, acompañada por mi misma.  Y al llegar a casa, agradecí de nuevo el alimento físico y el alimento inmaterial.



dijous, 28 d’agost del 2014

Rojo, gris, azul, verde [Vermell, gris, blau, verd]


Y ella sale a sacudir ritualmente el mantel de la cena. Son las seis y doce minutos de la tarde.  A través de las ventanas que dan a un paisaje verde, con caballos oscuros, vacas blancas y negras, una antigua chimenea industrial y una lengua que sale del Río Waal, entra luz.  Es final de agosto y hy brilla el sol.  Verde gracias a la lluvia, habitual, que con constancia riega manzaneras, árboles, campos de diferentes cultivos; que riega el río mismo.

Debajo de su casa, una casa rectangular, grande, sólo de un piso (por la parte de delante), en el otro nivel, por el cual se puede entrar por un camino que la circunda y hace un poco de bajada (no veo si dentro o fuera en la calle) se percibe algo que interpreto como una máquina de soldar.  Me llega el olor de tostado del material que trabajan.  Unos metros más allá un campo inmenso de manzaneras bien alineadas, y quizá rociadas con algún veneno –pienso-… qué lástima, el olor de las manzanas maduras.  Hay en el árbol y en el suelo.  Son rojas.  La carretera gris asfalto, el cielo azul claro, el color predominante el paisaje verde.

[I ella surt a espolsar ritualment les estovalles del sopar.  Són un quart menys 3 minuts de set de la tarda.  A través de les finestres que dónen a un paisatge verd, amb cavalls foscos, vaques blanques i negres, una antiga ximenea industrial i una llengua que surt del Riu Waal, hi entra llum.  És final d’agost i avui brilla el sol.  Verd gràcies a la pluja, habitual, que amb constància rega pomeres, arbres, camps de diferents cultius; que rega el riu mateix. 


Sota casa seva, una casa rectangular, gran, només d’una planta (per la part del davant), a l’altre nivell, que s’hi pot entrar per un camí que la voreja i fa una mica de baixada (no veig si dins o fora al carrer) s’hi sent algo que interpreto una màquina de soldar.  M’arriba l’olor de torrat del material que treballen.  Uns metres més enllà un camp immens de pomeres ben alineades, i potser ruixades amb algún verí –penso-…quina llàstima, l’olor és de pomes madures.  N’hi ha a l’arbre i n’hi ha a terra.  Són vermelles.  La carretera gris asfalt, el cel blau clar, el color predominant el paissatge el verd].

dijous, 21 d’agost del 2014

Fragments a l'atzar - Fragmentos al azar

Escullo un llibre a l'atzar, sentint si em vé de gust; escullo una pàgina a l'atzar; poso una música que em vé de gust aquest matí i en aquest moment.  [Escojo un libro al azar, sintiendo si me apetece; escojo una página al azar; pongo una música que me apetece esta mañana y en este momento].  


"ABRAZAR LA VIDA. Mujer, ecología y desarrollo." Vandana Shiva

                 "(...) Howard pudo enseñar al mundo la agricultura sostenible porque tuvo la humildad de aprenderla de las prácticas de los compesinos y de la naturaleza misma.  Descubrió que la forma más eficaz de controlar las plagas es el métido no violento basado en el principio femenino de elaborar la resistencia de las plantas a las plagas, en vez de atacarlas.  (...)  El sistema tradicional de producción de alimentos (que el mundo reduccionista ha declarado no científico) logró controlar las plagas merced a una serie de medidas entre las que figuran la elaboración de la resistencia de las plantas, la rotación y combinación de cultivos y la formación de hábitats para los depredadores de plagas en las granjas, en los árboles y en las cercas de plantas.  (...) En condiciones de estabilidad ecológica, se alcanzaba un equilibrio entre plantas y plagas, mediante competencia, selección y relaciones naturales entre depredador y presa.  Por lo general las mujeres resultan ser importantes fuentes de conocimiento tradicional acerca de los procesos ecológicos esenciales y las relaciones entre las plantas.  Por ejemplo, las indias kayapes de la cuenca del Amazonas tienen un ritual en el cual se pintan la cara con hormigas durante el festival del maíz.  El tema principal del festival es alabar a las hormigas coloradas por ser guardianas de los campos y amigas de las mujeres. (...)"
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt