[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimecres, 25 d’abril de 2012

I què queda d'allò que vas ser?


I què queda d’allò que vas ser?
Queda l’experiència, queda el record, queden les olors, i els colors i els paissatges
I les paraules, i els somnis i les fantasies, i queden els jocs, i queden les experiències doloroses, i les pèrdues, i aquelles tardes corrent entre herbes.  
I queden records d’aquells estius entrant i sortint de l’aigua.  
I aquells cels foscos de les tardes d’hivern.  I aquelles fotografies del mas nevat, només a cent vint-i-cinc metres sobre el nivell del mar.  
I aquella fredor i tanta i tanta feina.  I aquelles migdiades del diumenge a la tarda que et feien absent i 
jo no me n’adonava.  
I aquells batuts de maduixa i aquella tempesta per la que un dia em vas encoratjar a passar i de la que en guardo una cicatriu que ahir o avui ha tornat a aparéixer.  
I les teves paraules tendres i la teva dolçor.  
I queden melodies al fons, d’aquells concerts als que anàvem els dissabtes al vespre. 
 I aquella lluna plena que tan anhelava i anhelo, que ets tu.
Familia.
I què queda d’allò que vas ser?
Allò que vas ser ets tu.  Ara.  I les barreres segueixen baixant, i l’afecte pot tornar a néixer.  
I l’afecte torna a néixer.


divendres, 20 d’abril de 2012

Teràpia Gestalt

I inicio el meu camí com a terapeuta Gestalt. Acompanyant en el procés d'autoconeixement i de creixement personal. En el procés d'apropar-se a un o a una mateixa, d'aprendre a entrar en contacte amb allò que un o una vol, a donar-li valor i sortida en la mesura que es pugui i es vulgui.

I inicio aquest camí amb ganes, respecte, il·lusió i la prudència necessària per recórre'l.

Si vols més informació, pots contactar amb mi a la següent adreça de correu electrònic:  ------sfjansa@gmail.com------


20 d'abril

El 20 d'abril del 90 ella tenia 10 anys, vivia a un poble, que tenia menys de 5000 habitants, i anava al cole. Devia fer 4rt. o cinqùe. Ha oblidat coses de la infantesa, algunes pel temps que fa, altres perque hi va haver moments i experiències que no van ser agradables.
El 20 d'abril del 2012 té 32 anys, viu a Barcelona, una ciutat gran, a moments impersonal i que alhora li ofereix coses que l'omplen. Treballa i li agrada el que fa, a vegades...i a vegades no. Aprèn i es coneix més dia a dia. Algunes d'aquelles experiències les ha (re)elaborat i (re)visitat.
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt