I què queda d'allò que vas ser?

I què queda d’allò que vas ser?
Queda l’experiència, queda el record, queden les olors, i els colors i els paissatges
I les paraules, i els somnis i les fantasies, i queden els jocs, i queden les experiències doloroses, i les pèrdues, i aquelles tardes corrent entre herbes.  

I queden records d’aquells estius entrant i sortint de l’aigua.  

I aquells cels foscos de les tardes d’hivern.  I aquelles fotografies del mas nevat, només a cent vint-i-cinc metres sobre el nivell del mar.  

I aquella fredor i tanta i tanta feina.  I aquelles migdiades del diumenge a la tarda que et feien absent i 

jo no me n’adonava.  

I aquells batuts de maduixa i aquella tempesta per la que un dia em vas encoratjar a passar i de la que en guardo una cicatriu que ahir o avui ha tornat a aparéixer.  

I les teves paraules tendres i la teva dolçor.  

I queden melodies al fons, d’aquells concerts als que anàvem els dissabtes al vespre. 

 I aquella lluna plena que tan anhelava i anhelo, que ets tu.
Familia.
I què queda d’allò que vas ser?
Allò que vas ser ets tu.  Ara.  I les barreres segueixen baixant, i l’afecte pot tornar a néixer.  

I l’afecte torna a néixer.