[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

divendres, 4 de maig del 2012

El NO saber

Una de les coses que han donat sentit a la classe de teoria (1) d'avui ha estat la següent: "El saber és molt ampli, i un aspecte del narcicisme és creure que ho sabem tot.  Hem d'aprendre a portar amb dignitat el NO SABER.

Personalment, mostrar que no sé em posa vulnerable.  Ho sé que no ho sé tot, i que el que puc aprendre és infinit.  Tot i així el silenci i el buit davant d'algo que no sé és com si em fes sentir menys estimable.  I aquest "és com si" me'l podria estalviar.  Aquesta és la meva creença.  Podria arribar a inventar-me alguna cosa davant de l'angoixa d'assumir que no sé què dir.

I em quedo amb la importància d'estar amb el que sé.  Amb el que hi ha.  Ara sóc.  I sé.  I també la de tenir motivació per, si vull, que és clar que vull, seguir aprenent.  I ara, em visualitzo davant d'algú que m'importa dient i assumint que no puc parlar d'aquest tema, perquè no en sé.   I respiro.
(1) Formació en Teràpia Gestalt a l'Escola a l'Escola del Taller de Gestalt de Barcelona.  http://www.aulagestalt.com/es/formacion/formacion_terapia_gestalt.htm

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt