[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimarts, 26 de juny de 2012

Tarda de sol amb un vent lleuger

Tarda de sol amb un vent lleuger i ara de Kings of Convenience de fons, i aquesta cançó, a partir del minut 2:58 m'ha fet aturar el  pas.  Que agradables i reveladors aquests moments.  Reveladors de que a la vida, també hi ha coses boniques, persones estimades, persones que ens estimen, flors, sensacions agradables, i un llarg etc.
I que important que és per mi contactar amb aquests moments i amb aquestes sensacions.  Posar els peus a terra i el cap en contacte amb el tronc i fora de la fantasia.  I quedar-me aquí.  I no tornar a la boca apretada i a la respiració continguda.  I deixar fluir.

Kings of Convenience-I don't know what i can save you from

dimarts, 19 de juny de 2012

Primavera, estiu, etcètera





Porto vint-i-vuit pàgines i mitja llegides; llegides entre el metro i el ferrocarril d'aquest matí, a quarts de vuit, i ja m'enganxa, com m'havien dit.
La Marta Rojals escriu (parla) d'una manera que em resulta molt familiar.  Parla de llocs i vivències amb les que de moment, ja m'estic sentint identificada.
Continuarà...

dilluns, 11 de juny de 2012

Trobant-li el gust a l’esport

Ara comença el 4rt. mes.  Piscina des de principis de març, unes 3 vegades a la setmana, algunes més, algunes menys.  M’agrada el contacte amb l’aigua, el contacte gens agressiu, poder explorar la meva flexibilitat, obrir els ulls i a través de les ulleres veure tot el fons de la piscina per mi sola, nadar recorrent el fons de la piscina fins que ja no puc més i sortir per trobar l’aire.  Nadar i imaginar-me com una manta pel fons del mar.  

I ahir va ser el quart dia d’anar a córrer, molt ben acompanyada.  Aquí hem persegueix més la neura, però menys del que hem pensava.  Jo sempre deia “no aguanto més de cinc minuts”.  Una altra exageració de les meves, del meu caràcter.  El meu ego que continuament s’entesta en seguir amb una imatge de mi mateixa, a vegades, una mica (o bastant distorsionada). 

Cada dia una mica més i/o una mica millor.  Gràcies F. pels teus ànims.  M’agrada l’esforç que això comporta i no dir “jo no puc” a la primera.  Anar una mica més enllà, posar-me una mica més al límit.  Sentir-me el cos, durant i després.    Una mitja de 7 km. els 4 dies.  Evidentment no els 7 km corrent, però he aguantat més de 20 minuts seguits cada dia. 

Contenta.  El contacte amb la realitat, i amb el meu cos, són sanadors per mi.  

dissabte, 9 de juny de 2012

divendres, 1 de juny de 2012

Festivals


El que em fa gràcia, ràbia i que em tira enrrere dels festivals tipus Primavera Sound és la gent que va a lluir els seus modelets: la roba, complements i pentinats que s'han comprat especialment per aquests dies i parlar com si no ho haguéssin fet mai.  I què dir dels preus d’alguns d’aquests festivals!

M’encanta la música, és una de les coses més importants per mi.  I m’agraden molts dels grups que toquen al Primavera Sound.  Hi he anat un any.  Però a mi m’agraden els concerts tranquils, on l’objectiu principal de tothom sigui anar a escoltar i a veure la música que fa qui surt a l’escenari (ja ho sé...demano massa).  Per mi això és sagrat.  I m’enfado quan vaig a un concert i la gent s’hi va a relacionar, a parlar, a retrobar-se amb gent que fa temps que no veu i per tant fer petar la xerrada.  I al Primavera Sound al que vaig descobrir Tortoise i Antony and the Johnsons i al que vaig veure Arcade Fire, Sonic Youth, Iggi & The Stooges, New Order, (Lo:Muêso), Dominique A entre altres, molta de la gent hi anava a relacionar-se i a parlar durant els concerts.  Potser qui llegeixi aquest post pensarà que demano massa.  Però per mi, poder gaudir del concert sense interrupcions d’aquest tipus és molt important.


Antony And The Johnsons- Fistful of Love
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt