[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de desembre del 2014

Brownie crudo - Brownie cru

[ESP] Probé un brownie parecido a este en un festival en el que trabajé este verano. Allí aprendí qué quería decir raw.  Una gente que tenía una parada de Raw food (comida cruda), lo hacía, y también tenían otras cosas que creo que tuvieron mucho éxito.  Era una pareja y acaban de abrir un espacio aquí en Nijmegen (ayer mismo) en el que sirven comida cruda y vegana.  Se llama Crudo Nijmegen.

A los días de haber probado, me llegó la receta de uno de parecido, no recuerdo cómo, pero buscando llegué a la receta del Raw Brownie de la web Danzas y Fogones.  

La tenía guardada, y este domingo encontré cacao puro sin azúcar muy bien de precio y decidí hacerla, adaptándola a lo que tenía.

Aquí os dejo la que yo hice:

Ingredientes:
- 100 gramos de avellanas tostadas (puse dos o tres nueces)
- 70 gramos de cacao en polvo sin azúcar
- 220 gramos de albaricoques secos al natural (que son más oscuros de color)
- 3 cucharadas de jarabe de arce
- 40 gramos de cacaos crudos (sin toscar y sin sal)

Instrucciones:
1.- Poner las avellanas y nueces en la picadora (si tienes robot de cocina es más fácil y rápido) hasta que estén completamente picadas.
2.- Añadir el cacao y continuar picando para que se integren los diferentes ingredientes.
3.- Añadir los albaricoques poco a poco (yo los había cortado antes a trocitos muy pequeños).
4.- Añadimos las tres cucharadas de jarabe de arce y continuamos picando.
5.- Pasamos todos los ingredientes en un bol y continuamos triturando con la batidora.  La consistencia es entre grumos duros y una masa pegajosa.  Con la batidora hace falta paciencia e irlo haciendo poco a poco. 
6.- Si vemos que falta consistencia, se puede añadir un poco de jarabe de arce o albaricoques.
7.- Finalmente picamos aparte los cacaos (yo los tosté un poco en una sartén).  Y se añaden a la masa principal.  Se continúa triturando con la batidora.  Cuando se le puede dar forma se pone todo en el molde que se quiera y se va aplanando con una cuchara de madera.  Cuando el brownie empieza a coger forma se puede añadir un poco de jarabe de arce y repartirlo bien por encima (yo lo peiné con un tenedor).
Después se cubre con cacao.  Se deja reposar (si se quiere en la nevera) un mínimo de una hora y ¡ya se puede comer!

Está buenísimo acompañando un té de arroz y maíz tostado o cualquiera que tengáis a mano.

¡Que lo disfrutéis! 

[CAT] Vaig tastar un brownie semblant a aquest a un festival al que vaig treballar aquest estiu.  Allà vaig aprendre què volia dir raw.  Una gent que hi tenia una paradeta de Raw food (menjar cru), el feia, i també tenien altres coses que crec que van tenir molt d'èxit.  Era una parella i acaben d'obrir un espai aquí a Nijmegen (ahir mateix) on serveixen menjà cru i vegà, Es diu Crudo Nijmegen.

Al cap d'uns dies d'haver-lo tastat, em va arribar la recepta d'un de semblant, no recordo com, però buscant vaig arribar a la recepta del Raw Brownie de la web Danzas y Fogones.

La tenia guardada, i aquest diumenge vaig trobar cacau pur sense sucre molt bé de preu i vaig decidir fer-la, adaptant-la al que tenia.  

Aquí va la que jo vaig fer:

Ingredients:
- 100 grams d'avellanes torrades (hi vaig posar dues o tres anous)
- 70 grams de cacau en pols sense sucre
- 220 grams d'albercocs secs al natural (que són més foscos de color)
- 3 cullerades de xarop d'atzavara
- 40 grams de cacaus crus (sense torrar i sense sal)

Instruccions:
1.- Posar les avellanes i nous a la picadora (si tens robot de cuina és més fàcil i ràpid) fins que estiguin completament picades.
2.- Afegir el cacao i continuar picant perquè s'integrin els diferents ingredients.
3.- Hi afegim els albercocs poc a poc (jo els havia tallat a tallets molt petits abans).
4.- Hi afegim les tres cullerades de xarop d'atzavara i continuem picant.
5.- Passar tots els ingredients a un bol i continuar triturant amb una batedora.  La consistència és entre grumolls durs i una massa enganxosa.  Amb la batedora cal tenir paciència i anar-ho fent a poc a poc. 
6.- Si veiem que li falta consistència, es pot afegir una mica de xarop d'atzavara o d'albercocs.  
7.- Finalment piquem apart els cacaus (jo els vaig torrar una mica a una paella).  I s'afegeixen a la massa principal.  Es continua triturant amb la batedora.  Quan se li pot donar forma es posa al motlle que es vulgui i es va aplanant amb una cullera de fusta.  Quan el brownie comença a agafar forma, s'hi pot afegir un raget de xarop d'atzavara i repartir-lo bé per sobre (jo el vaig pentinar amb una forquilla).  Després es cobreix amb cacau.  Es deixa reposar (si es vol a la nevera) un mínim d'una hora i ja es pot menjar!  

És boníssim acompanyant un te d'arròs i blat de moro torrat o qualsevol que tingueu a mà.

Que el disfruteu!

divendres, 20 de juliol del 2012

Txoria Txori


Fa anys vaig veure el documental "La pelota vasca.  La piel contra la piedra" de Julio Medem.  Un documental sobre el "conflicte basc" amb una visió àmplia i neutral.  Penso que els que no hi hem viscut mai en podrem parlar amb propietat, ni fer-ne cap judici. 
En aquell moment la música del documental em va agradar moltíssim, m'emocionava, m'entrava directament al moll de l'òs.
Avui escolto el Mikel Laboa i vull compartir aquesta poesia de Joxan Artze musicada per ell.  La seva música em segueix entrant almolldel'òsdirectament.  La recomano molt. 

 Txoria txori(clika per escoltar-la)

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.
[Si le hubiera cortado las alas
habría sido mío,
no habria escapado.
Pero así,
habría dejado de ser pájaro.
Y yo...
yo lo que amaba era un pájaro.]

dilluns, 21 de maig del 2012

Torna Michael Haneke


Torna Michael Haneke, ara amb Amour, una visió de l’amor com una manera de fidelitat, com una esperança. L’amor, quan el cos és vell i l’esperit es ressent (1).  La presenta al Festival de Cannes.

Ara, en aquest moment de la meva vida, i precisament que avui fa 80 anys que el meu pare va néixer, arriba aquesta pel·lícula que pel que he llegit i he sentit a la ràdio posa consciència en la vellesa, en la mort dels éssers Grans i Estimats i en l’Amor.


La primera pel·lícula que vaig veure d’ell, la crua La Pianista em va impactar.  Aquella relació de control i repressió, d’una mare i d’una societat, a una filla dedicada a la música i que utilitza l’auto(-)lesió com una forma de canalitzar aquesta repressió.  Si la tornés a veure podria dir molt més d’aquesta pel·lícula, que em va impactar moltíssim.

La més recent La Cinta Blanca reflexa l’odi i la malícia d’uns nens d'un poble petit del nord d’Alemanya de l’any 2013.  Un seguit de successos i desgràcies, una crueltat pròpia del que s’estava coent.  

Per mi, totes dues igual d'inquietants.  Ara, ja espero l’estrena d’Amour a les nostres pantalles, per entrar una vegada més a l’univers Hanekià.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Madres & hijas de Rodrigo García


Us recomano molt aquesta pel·lícula del fill de Gabriel García Márquez, en la que relata amb una especial sensibilitat temes com la relació i la no relació entre mares i filles, les diferents maneres de viure els sentiments i les relacions personals, la maternitat, l'adopció entre molts altres petits aspectes de la vida.


Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt