[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimarts, 28 d’abril del 2015

¿Te sientes medio dormid@? - Et sents mig adormit/da?

"Do you feel half asleep?"





[esp] Estos momentos del día, de contacto con relieves de lo urbano y de lo natural, me dan vida.  Hoy estos momentos los he encontrado después de una sesión, en Amsterdam. Antes de coger el tren.  











Mi dirección en cuanto he cerrado la puerta de la sala y he visto que tenía una hora y media antes de coger el tren, era clara.













Hace tiempo que me llama la atención un canal paralelo a las vías del tren, ya entrando en la ciudad.  Y me he dejado guiar por mis ganas.















Caminar por allí ha sido ver la ciudad desde otra perspectiva.  Y esto me gusta. Sería aquello de dejarte sorprender, mirar con "ojos nuevos"; aquello de que la realidad depende del color del cristal con que se mire.  Y hoy quería andar por esta calle, observar las entradas de estos barcos, los objetos que deben formar parte de una cotidianidad que yo no conozco: la de vivir en una casa-barco.  









Las casitas de madera, a pedazos, los tiestos de flores y hierbas que presiden las entradas de las casas-barco, las bicicletas de todos colores, estilos y niveles de oxidación.  Los colores imperantes en el paseo de hoy me gustaban.  Eran tonos de azul, verde, gris, marrón, blanco, rojo y negro.  Serían tonalidades con un deje parecido al azul petróleo, y con cada uno de los colores: verde, gris, marrón, blanco, rojo, negro...todos ellos petróleo.










Caminaba tranquilamente, observando todos los detalles que podía; me daba cuenta de mi sed y mi curiosidad por descubrir este espacio desde otra perspectiva.  Y he hecho unas cuantas fotos que aquí comparto.  










Y en este paseo creativo de hoy, me he encontrado cajas de madera con tierra húmeda dentro.  Con papeles blancos enganchados a las cajas por chinchetas en forma de palabras.  Y me he quedado con esta frase: ¿Te sientes medio dormid@? (escrita en holandés y en inglés).  














Y respondo: "No.  Con estos momentos pequeños del día a día, me hago aún más consciente de que estoy despierta, y viva.  Aunque a veces me adormezco un poco y mato también un poco la posibilidad de vivir mi vida de forma llena, productiva, creativa...también".











[cat] Aquests moments del dia, de contacte amb relleus de lo urbà i de lo natural, em donen vida.  Avui aquests moments els he trobat després d'una sessió, a Amsterdam. Abans d'agafar el tren.  La meva direcció, quan he tancat de la sala i he vist que tenia una hora y mitja abans d'agafar el tren, era clara.



























Fa temps que em crida l'atenció un canal paralel a les vies del tren, ja entrant a la ciutat.  I m'he deixat guiar per les meves ganes.












Caminar per allí ha estat veure la ciutat des d'una altra perspectiva.  I això m'agrada.  Seria allò de deixarte sorprendre, mirar amb "ulls nous"; allò de que la realitat depèn del color del vidre amb el que es miri.  I avui volia caminar per aquest carrer, observar les entrades d'aquests vaixells, els objectes que deuen formar part d'una quotidianeïtat que jo no coneixo: la de viure a una casa-vaixell.  








Les casetes de fusta, a trossos, els testos de flors i herbes que presideixen les entrades de les cases-vaixell, Les bicicletes de tots colors, estils i nivells d'oxidació.  Els colors imperants en el passeig d'avui m'agradaven.  Eren tons de blau, verd, gris, marró, blanc, vermell i negre.  Serien tonalitats amb un deix semblant al blau petroli, i amb cadascun dels colors: verd, gris, marró, blanc, vermell, negre...tots ells petroli.













Caminava tranquilament, observant tots els detalls que podia; me n'adonava de la meva set i curiositat per descobrir aquest espai des d'una altra perspectiva.  I he fet unes quantes fotos que aquí comparteixo.  















I en aquest passeig creatiu d'avui, m'he trobat caixes de fusta amb terra humida dins.  Amb papers blancs enganxats a les caixes per xinxetes en forma de paraules.  I m'he quedat amb aquesta frase: "Et sents mig adormit/da?" (escrita en holandès i anglès).











I contesto: "No.  Amb aquests moments petits del dia a dia, em faig encara més conscient de que estic desperta, i viva.  Tot i que a vegades m'adormisco una mica i mato també una mica la possibilitat de viure la meva vida de manera plena, productiva, creativa...també".  







I la tornada a casa.  El campanar de la Sint Stevenskerk, ja torna a lluir destapat
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt