[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dilluns, 18 de maig del 2015

Entrevista a La Contra a Yolande Duran: "¡No! ¡Para! Deja de buscar"

[esp] Oigo la aguja del reloj de pared.  Le saco la pila.  Siento que necesito silencio. 

Hace años tenía una relación difícil con el silencio.  Dentro de mí se despertaban miedos, de no estar a la altura de la situación o de la otra persona, de tener que llenar el vacío, de que era aburrido, i mil otras ideas que me hacían más daño que bien. 

Actualmente la vivencia que tengo del silencio es diferente.  Me hace bien, me gusta, me calma.  Me gusta el silencio en soledad y también el silencio en compañía.   

Para mi, que la vivencia... que el poder estar en en silencio de palabras y de pensamientos es sanador, es una verdad.  

Al final del post, podréis leer la entrevista (Si no la ves correctamente, puedes descargar la imagen y ampliarla un poco.  

A veces también me gusta hablar por hablar.  A veces también prefiero no llenar el silencio con algo redundante, que no hace falta o que me serviría para no estar presente, en aquél momento, con lo que siento...que me serviría para escaparme (no físicamente claro...) i no estar con lo que hay.   Responsabilizándome.

Al final del post, podréis leer la entrevista (Si no la ves correctamente, puedes descargar la imagen y ampliarla un poco.  

Y aquí otra entrevista que le hicieron a Yolande Durán, en el mismo diario, el año 2013:


 " (...) Las cosas eran lo que eran. Sin embargo, mi manera de percibirlas, de reaccionar ante ellas, había cambiado.  El silencio, la tranquilidad, me habían invadido completamente, permitiéndome ver la situación sencillamente tal como era (...) ". 


[cat] Sento l'agulla del rellotge de paret.  Li trec la pila.  Sento que necessito silenci.
Fa anys tenia una relació...diria que difícil amb el silenci.   Dins meu es despertàven pors, de no estar a l'altura de la situació o de l'altra persona, d'haver d'omplir el buit, de que era aburrit, i mil altres idees que em feien més mal que bé.

Actualment la vivència que tinc del silenci és diferent.  Em fa bé, m'agrada, em calma.  M'agrada el silenci en solitud i també el silenci en companyia..

Per mi, que la vivència... que el poder estar en silenci de paraules i de pensaments és sanador, és una veritat.

A vegades també m'agrada parlar per parlar.  I a vegades també prefereixo no omplir el silenci amb algo redundant, que no cal o que em serviria per no estar present, en aquell moment, amb el que sento... que em serviria per fugir-ne (no físicament clar...) i no estar amb el que hi ha.  Responsabilitzant-me.  

Al final de tot del post, podreu llegir l'entrevista (Si no la veus correctament, pots descarregar la imatge i ampliar-la una mica).

I aquí una altra entrevista que li van fer al mateix diari, l'any 2013:

 " (...) Las cosas eran lo que eran. Sin embargo, mi manera de percibirlas, de reaccionar ante ellas, había cambiado.  El silencio, la tranquilidad, me habían invadido completamente, permitiéndome ver la situación sencillamente tal como era (...) ". 



Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt