[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Profunditat i força [Profundidad y fuerza]



Torno de dues hores al costat del mar, per una carretera de corves.
Escolto un especial de The Eels a la ràdio, l’altre dia pensava que tenia ganes de tornar-los a escoltar: “fa temps que no ho faig…”, pensava.

Entre les belles cançons que tenen, van repassant-ne, crec que per ordre cronològic (l’he agafat començat)…i diria, perque les primeres notes m’han atrapat, que just quan veia un avió, que s’anava apropant apunt d’aterrar, sonava aquesta cançó.  “Mai havia vist les profunditats i la força d’un avió d’aquesta manera i de tant aprop”, penso. 

Tinc el llibre del Mark Oliver Everett a mitges, i qualsevol dia d’aquests el tornaré a agafar per acabar-lo: “fa temps que ho tinc pendent…”, penso.

[Vuelvo de dos horas al lado del mar, por una carretera de curvas. 
Escucho un especial de The Eels en la radio, el otro día pensaba que tenía ganas de volverlos a escuchar: "hace tiempo que no lo hago..." pensaba.

Entre las bellas canciones que tienen, van repasando, creo que por orden cronológico (lo he cogido empezado)...y diría, porque las primeras notas me han atrapado, que justo cuando veía un avión, que se iba acercando apunto de aterrizar, sonaba esta canción.  "Nunca había visto las profundidades y la fuerza de un avión de esta manera y tan de cerca", pienso.

Tengo el libro de Mark Oliver Everett a medias, y cualquier día de estos lo volveré a coger para terminarlo: "hace tiempo que lo tengo pendiente...", pienso.



Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt