Ara comença el 4rt. mes.
Piscina des de principis de març, unes 3 vegades a la setmana, algunes més,
algunes menys. M’agrada el contacte amb
l’aigua, el contacte gens agressiu, poder explorar la meva flexibilitat, obrir
els ulls i a través de les ulleres veure tot el fons de la piscina per mi sola,
nadar recorrent el fons de la piscina fins que ja no puc més i sortir per
trobar l’aire. Nadar i imaginar-me com
una manta pel fons del mar.
I ahir va ser el quart dia d’anar a córrer, molt ben
acompanyada. Aquí hem persegueix més la
neura, però menys del que hem pensava. Jo
sempre deia “no aguanto més de cinc minuts”.
Una altra exageració de les meves, del meu caràcter. El meu ego que continuament s’entesta en
seguir amb una imatge de mi mateixa, a vegades, una mica (o bastant
distorsionada).
Cada dia una mica més i/o una mica millor. Gràcies F. pels teus ànims. M’agrada l’esforç que això comporta i no dir “jo
no puc” a la primera. Anar una mica més enllà,
posar-me una mica més al límit. Sentir-me
el cos, durant i després. Una
mitja de 7 km.
els 4 dies. Evidentment no els 7 km corrent, però he aguantat
més de 20 minuts seguits cada dia.
Contenta. El contacte
amb la realitat, i amb el meu cos, són sanadors per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada