[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimarts, 30 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 11. Idees interessants- Serie de 11: 11. Ideas interesantes

(CAT./ESP.)

Era època de pandèmia.  Un dia vaig obrir la bústia i hi havia una capseta plana i ample i fina, amb la mesura perfecta per cabre-hi, al meu nom. Paral.lelament vaig rebre un missatge d'una amiga que també viu aquí, per convocar-me per una videotrucada col.lectiva amb més amigues, un dia i hora concretes (al voltant del seu aniversari).  Ja no recordo si al missatge o a la capseta mateix hi posava de no obrir-la fins a un dia concret. Se'm va fer difícil no obrir-lo, com passava en aquell experiment de la llaminadura de Walter Mischel.

Durant la trucada ens va proposar d'obrir la capseta juntes, cadascú des de casa seva.  I sorpresa! A dins hi havia porcions de pastissos tipus brownie de diferents gustos.  Boníssim!  Vam brindar en directe i vam riure i compartir l'alegria i també les rareses d'aquella època.


Aquesta ha estat la inntroducció per explicar que sovint durant tots aquests anys m'he trobat dient: "Quina bona idea! aquesta idea només l'haurien pogut tenir els holandesos".


Són gent creativa en certs aspectes, atrevida, i les condicions per les persones emprenedores/freelances acompanyen.


Exemples de tipus de projectes/idees que em venen al cap que he vist aquí són aquestos (poso la traducció literal dels noms): 


- Brownies per correu

- Plataforma per compartir cotxe amb veïns del teu barri 

- "Atreveixe't a preguntar": Sessions grupals moderades per un/a dinamitzador/a per exposar una idea que tens i que entre un grup de participants t'ajudin a pensar en la idea, donar-li forma, preguntar dubtes i t'aportin idees sense jutjar amb les que pots tornar a casa i seguir treballant en allò que t'agradaria fer.


- El cafè de la sopa: Se sol fer en alguns centres cívics o locals socials.  S'acostuma a cuinnar de forma col.lectiva una sopa que aquí l'entenen com a puré, ja sigui ben triturat o deixat amb les verdures en trossos grossos.  L'objectiu és crear comunitat i evitar la sol.litud no desitjada.

- Projectes amb el pur objectiu d'expresar un elogi, ja sigui de forma personal o anònima, o ja sigui concretament a una persona o en general.  Deixant-ho en un lloc públic, donant-ho en mà o deixant-ho a una bústia.

- Tren d'àpats: Per ajudar a families que recent han tingut un nadó, es crea una llista de persones que s'ofereixen per  cuinar per la familia.  En aquesta llista s'hi posa el nom de qui i què cuinarà, respectant els destijos de la família i les restriccions alimentàries que prèviament han descrit.


- Famílies veïnes: Projecte gestionat per un departament de l'ajuntament que té l'objectiu d'unir famílies amb infants i adolescents amb necessitats diverses i persones/families que s'ofereixen per oferir suport en situacions de demandes concretes.

- Sopars amb menús temàtics per països: En un centre social de la ciutat, una vegada al mes, persones voluntàries d'un mateix païs cuinen un sopar per un preu reduit amb plats típics del seu país.


Aquesta llista podria ser molt més llarga.  Aquests són alguns exemples.  Què en penses? En coneixes de diferents? M'agradarà molt llegir-los.


I aquí s'acaba la última entrada d'aquests 11 aprenentatges dels 11 anys que porto aquí al país.


Ha sigut un exercici molt interressant de repàs i reflexió, que m'ha acompanyat durant aquest any en situacions diferents, sola i posant-ho en comú amb la meva parella.  


I per acabar, compartir que demà és el meu 12è aniversari aquí!


---


Era época de pandemia. Un día abrí el buzón y había una cajita plana y ancha y fina, con la medida perfecta para caber, a mi nombre. Paralelamente recibí un mensaje de una amiga que también vive aquí, para convocarme por una videollamada colectiva con más amigas, un día y hora concretas (en torno a su cumpleaños). Ya no recuerdo si en el mensaje o en la propia cajita ponía de no abrirla hasta un día concreto. Se me hizo difícil no abrirlo, como ocurría en ese experimento de la golosina de Walter Mischel .
Durante la llamada nos propuso abrir la cajita juntas, cada uno desde su casa. ¡Y sorpresa! Dentro había porciones de tartas tipo brownie de distintos gustos. Buenísimo! Brindimos en directo y reímos y compartimos la alegría y también las rarezas de aquella época. Ésta ha sido la introducción para explicar que a menudo durante todos estos años me he encontrado diciendo: "¡Qué buena idea! esta idea sólo la habrían podido tener los holandeses".
y que entre un grupo de participantes te ayuden a pensar en la idea, darle forma, preguntar dudas y te aporten ideas sin
Son gente creativa en ciertos aspectos, atrevida, y las condiciones para las personas emprendedoras/freelances acompañan. Ejemplos de tipos de proyectos/ideas que me vienen a la cabeza que he visto aquí son estos (pongo la traducción literal de los nombres): - Brownies por correo - Plataforma para compartir coche con vecinos de tu barrio - "Atrévete a preguntar": Sesiones grupales moderadas por un/a dinamizador/a para exponer una idea que tiene
s juzgar con las que puedes volver a casa y seguir trabajando en aquello. - El café de la sopa: Se suele realizar en algunos centros cívicos o locales sociales. Se suele cocinar de forma colectiva una sopa que aquí la entienden como puré, ya sea bien triturado o dejado con las verduras en pedazos grandes. El objetivo es crear comunidad y evitar la soledad no deseada.
sta lista se pone el nombre de quién y qué va a cocinar, respetando los destijos de la familia y las restricciones alimentarias que previamente han descrito. - Familias vecinas: Proyecto gestionado por un depart
- Proyectos con el puro objetivo de expresar un elogio, ya sea de forma personal o anónima, o sea concretamente a una persona o en general. Dejándolo en un lugar público, dándolo en mano o dejándolo en un buzón. - Tren de comidas: Para ayudar a familias que recientemente han tenido un bebé, se crea una lista de personas que se ofrecen para cocinar por su familia. En
eamento del ayuntamiento que tiene el objetivo de unir familias con niños y adolescentes con necesidades diversas y personas/familias que se ofrecen para ofrecer soporte en situaciones de demandas concretas. - Cenas con menús temáticos por países: En un centro social de la ciudad, una vez al mes, personas voluntarias de un mismo país cocinan una cena por precio reducido con platos típicos de su país. Esta lista podría ser mucho más larga. Éstos son algunos ejemplos. ¿Qué piensas? ¿Conoces diferentes? Me gustará mucho leerlos.
Y aquí termina la última entrada de estos 11 aprendizajes de los 11 años que llevo aquí en el país. Ha sido un ejercicio muy interresante de repaso y reflexión, que me ha acompañado durante este año en situaciones distintas, sola y poniéndolo en común con mi pareja.
Y para terminar, compartir que mañana es mi 12 aniversario aquí!



dilluns, 29 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 10. Ser directe- Serie de 11: 10. Ser directo

  

(CAT./ESP.)

Es diu que les persones d’aquest país poden ser molt directes alhora de parlar. Es una generalització, hi ha de tot. I n´hi ha moltes que ho són. Sobretot vist des del punt de vista mediterrani que a vegades estem acostumats ( i també és una generalització) a donar voltes a les coses.

Els primers anys, alhora que treballava com a terapeuta Gestalt, com a feina principal ho compaginava amb fer classes d'espanyol. Primer a través d'una acadèmia i després vaig donar classes a un grup a través de les activitats d'un centre cívic. El dia que vaig fer la primera classe, quan es va acabar l´hora, em vaig acomiadar dels alumnes vaig anar a la secretaria, per deixar o recollir material (ja no ho recordo).

Quan ja estava apunt de sortir de la secretaria, em va cridar la persona que jo tenia com a referent i em va dir: "Sílvia, voldria comentar-te una cosa. Et volem demanar que quan vinguis a fer classe no et posis perfum, porque ens han comentat que fa una olor massa forta".

Em va caure com un gerro d'aigua freda, en aquell moment. Fins llavors, ningú m´havia dit res tan directe pel que podia recordar.

El comentari en va agafar de sorpresa i vaig intentar-me justificar i alhora vaig dir que no tornaria a passar. No feia servir perfum fort i si que feia servir un oli essencial, que també ho pot ser, i des d'aquell dia ja fa mes de deu anys, sovint quan em poso un oli dels que tinc penso en aquell comentari i ho tinc en compte. 

Això per explicar una anècdota sobre el ser directe. A ser una mica més directa i expressar-me més obertament sense faltar el respecte, també n'he après aquí. 

Si vius aquí i et vé algún record sobre el tema i tens ganes de compartir alguna cosa, m’encantarà llegir-te.

---

Se dice que las personas de este país pueden ser muy directas a la hora de hablar. Es una generalización, hay de todo. Y hay muchas que lo son. Sobre todo visto desde el punto de vista mediterráneo que a veces estamos acostumbrados (y también es una generalización) a darle vueltas a las cosas.

En los primeros años, al tiempo que trabajaba como terapeuta Gestalt, como trabajo principal lo compaginaba con dar clases de español. Primero a través de una academia y después di clases a un grupo a través de las actividades de un centro cívico. El día que hice la primera clase, cuando terminó la hora, me despedí de los alumnos fui a la secretaría, para dejar o recoger material (ya no lo recuerdo).

Cuando ya estaba a punto de salir de la secretaría, me llamó la persona que yo tenía como referente y me dijo: "Sílvia, querría comentarte una cosa. Te queremos pedir que cuando vengas a dar clase no te pongas perfume, porque nos han comentado que huele demasiado fuerte".

Me cayó como un jarrón de agua fría, en ese momento. Hasta entonces, nadie me había dicho nada tan directo por lo que podía recordar.

El comentario cogió de sorpresa e intenté justificarme y al mismo tiempo dije que no volvería a pasar. No utilizaba perfume fuerte y si que utilizaba un aceite esencial, que también lo puede ser, y desde ese día hace ya más de diez años, a menudo cuando me pongo un aceite de los que tengo pienso en ese comentario y lo tengo en cuenta. 

Esto para explicar una anécdota sobre el ser directo. A ser un poco más directa y expresarme más abiertamente sin faltar el respeto, también he aprendido aquí. 

Si vives aquí y te viene algún recuerdo sobre el tema y tienes ganas de compartir algo, me encantará leerte.

dissabte, 27 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 9. Bicicletes- Serie de 11: 9. Bicicletas

(CAT./ESP.)


La bicicleta aqui als Països Baixos és el principal mitjà de transport. Diuen que hi ha més bicicletes que habitants. A zones una mica allunyades del centre de la ciutat on visc hi ha més gent anant en bici pel carrer que no pas caminant.

És habitual també trobar persones i famílies que no ténen cotxe, però que no tinguin bicicleta és més difícil de trobar-ne. El que he vist portar aquí al damunt d’una bicicleta no ho havia vist mai portar enlloc. Des de fustes o ferros més llargs que la pròpia bici, a cadires, bosses grans agafades amb una mà i l’altra agafant el manillar, aguantar una bici amb una sola mà i amb l’altra agafar el manillar, portar una caixa de cerveses recolzada al damunt del portaequipatges i aguantar-la amb una mà i amb l’altra aguantar el manillar, i coses per l'estil. I s’hi camines per una ciutat d'aquesr país i t'ho fixes, hi pots veure coses més impossibles i curioses.

Hi ha molts quilòmetres bici en tot el país i en cada ciutat. Hi ha zones peatonals de la ciutat on si vas en bici et poden posar una multa i també te’n pots emportar una de multa si vas sense les llums. Un dia, sortia amb el temps just per anar a una activitat al vespre i just me’n vaig adonar que no em funcionava la llum abans de sortir de casa. Tot i així vaig decidir sortir igual. Al tornar, al costat del carril bici hi havia la policia parant les persones que no portàvem els llums en regla. Em va caure una multa de 69 euros. Vaig intentar-me justificar, i hi va haver un moment que me’n vaig adonar que era millor si callava, assumia la meva responsabilitat, marxava cap a casa i pagava la multa. Lo pitjor és que estava a uns 250 metres de casa. Entenc la part de la seguretat, perquè una de les coses més difícils de conduir aquí és vigilar amb les bicicletes, i si això ja és difícil, trobar-te’n alguna a la nit sense llums, encara és més perillós.

Quina és la cosa més increïble que has vist mai al damunt d’una bicicleta?

---

La bicicleta aquí en los Países Bajos es el principal medio de transporte. Dicen que existen más bicicletas que habitantes. En zonas algo alejadas del centro de la ciudad donde vivo hay más gente yendo en bici por la calle que caminando.

Es habitual también encontrar a personas y familias que no tienen coche, pero que no tengan bicicleta es más difícil de encontrar. Lo que he visto llevar aquí encima de una bicicleta nunca lo había visto llevar a ninguna parte. Desde maderas o hierros más largos que la propia bici, en sillas, bolsas grandes cogidas con una mano y la otra cogiendo el manillar, aguantar una bici con una sola mano y con la otra coger el manillar, llevar una caja de cervezas apoyada sobre el portaequipajes y aguantarla con una mano y con la mano. Y se caminas por una ciudad de este país y te fijas, puedes ver cosas más imposibles y curiosas.

Hay muchos kilómetros bici en todo el país y en cada ciudad. Hay zonas peatonales de la ciudad donde si vas en bici te pueden poner una multa y también puedes llevarte una de multa si vas sin las luces. Un día, salía con el tiempo justo para ir a una actividad al anochecer y justo me di cuenta de que no me funcionaba la luz antes de salir de casa. Sin embargo decidí salir igual. Al volver, junto al carril bici estaba la policía parando a las personas que no llevábamos las luces en regla. Me cayó una multa de 69 euros. Me intenté justificar, y hubo un momento en que me di cuenta de que era mejor si callaba, asumía mi responsabilidad, me marchaba a casa y pagaba la multa. Lo peor es que estaba a unos 250 metros de casa. Entiendo la parte de la seguridad, porque una de las cosas más difíciles de conducir aquí es vigilar con las bicicletas, y si esto ya es difícil, encontrarte alguna por la noche sin luces, es aún más peligroso.

 ¿Cuál es lo más increíble que has visto nunca sobre una bicicleta?

dimarts, 23 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 8. Fer res - Serie de 11: 8. Hacer nada

(CAT./ESP.)

Aquí als països baixos tenen un verb que vindria a ser el dolce far niente Italia. I es el verb Niksen i significa no fer res. Trobar el plaer en la contemplació, en escoltar música per escoltar-la, en estirar-se i contemplar el sostre, en quedar-se a casa sense cap plan ni res a l’agenda. En aquesta societat de les presses i l’omplir cada espai amb alguna activitat, no fer res (o fer res) es revolucionari.

A la vegada, per estar en aquesta actitud i portar aquest verb a la practica, t’ho has de permetre, i això a vegades no es fàcil sobretot si has viscut en una família on les persones adultes treballaven i estaven ocupats constantment (i s’entén lo necessari d’això) i als infants que anaven a un altre ritme o que s’estiraven al sofà per escoltar música amb atenció o per contemplar les Musaranyes (com se solia dir) se’ls treia d’aquell estat amb algun comentari que els portava a veure a fer alguna cosa i a la llarga a desconnectar-se d’aquella necessitat de descans, desconnexió, silenci.

I certament, fer res, o niksen com dirien en neerlandès, et permet estar en silenci, llegir, seure al sofà i pensar, escoltar música, trobar-te amb els teus pensaments i fer-te preguntes, o cadascú el que li vingui de gust.

Com ho vius tu això de fer res?

---

Aquí en los países bajos tienen un verbo que vendría a ser el dulce far niente Italia.   Y es el verbo Niksen y significa no hacer nada.   Encontrar el placer en la contemplación, al escuchar música para escucharla, al estirarse y contemplar el techo, al quedarse en casa sin ningún plan ni nada en la agenda.   En esta sociedad de las prisas y llenar cada espacio con alguna actividad, no hacer nada (o hacer nada) es revolucionario.

A la vez, para estar en esta actitud y llevar este verbo a la práctica, te lo tienes que permitir, y esto a veces no es fácil sobre todo si has vivido en una familia donde las personas adultas trabajaban y estaban ocupados constantemente (y se entiende lo necesario de esto) ya los niños que iban a otro ritmo o que se estiraban en el sofá para  solía decir) se les sacaba de aquel estado con algún comentario que les llevaba a ver a hacer algo ya la larga a desconectarse de esa necesidad de descanso, desconexión, silencio.

 Y ciertamente, hacer nada, o niksen como dirían en neerlandés, te permite estar en silencio, leer, sentarte en el sofá y pensar, escuchar música, encontrarte con tus pensamientos y hacerte preguntas, o cada uno lo que le apetezca.

 ¿Cómo lo vives tú eso de hacer algo?


dilluns, 22 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 7. La llengua (2) - Sèrie de 11: 7. La llengua (2)

(CAT./ESP.)

Amb els anys m'he adonat que poder aprendre neerlandès, a banda de ser gràcies al temps, a l'esforç d'anar a classe dels cursos que he fet i tenir una parella lingüística durant uns anys, ha estat gairebé un tema d'activisme. Individual però també social. Sempre que parles neerlandès, el teu interlocutor sap que no ets d'aquí. I sovint, quan és algú que no et coneix, té el costum de canviar a l'anglès. De manera insistent he hagut de demanar si us plau que em parlessin en neerlandès. 

El tema de l'idioma és un tema transversal i que t'atravessa. En un altre idioma poses en joc una identitat nova, i aquest seria un tema a part per reflexionar-hi.

I mantenir-te en la llengua que estàs aprenent és molt cansat quan amb qui la podries practicar en situacions socials com anar a comprar et canvia a una altra llengua. Això fa que el tema es torni de vegades pesat, i que t'hagis d'esforçar encara més per aconseguir el teu objectiu.


Jo ho he fet amb molt de gust, i m'ha ajudat a aprendre l'idioma el fet de poder dedicar temps als cursos i trobades amb la persona voluntària que m'ajudava a practicar-lo més, primer setmanalment i cada cop més espaiades. I també m'ha ajudat el fet de no treballar amb un equip on la llengua vehicular era l'anglès.  

Possiblement quan veus algú que potser té dificultats en parlar la llengua penses que ajuda el fet de caviar (ja sigui anglès en aquest cas, o català a Catalunya). De vegades, des de la meva experiència, et dic que això moltes vegades no hi ajuda.  

A mi amb aquest tema, algunes vegades se m'ha despertat la sensació de no estar-ho fent bé.

Aquí us deixo un altre aprenentatge d'aquests 11 anys gairebé 12 que ara porto als Països Baixos.

---

Con los años me he dado cuenta que el poder aprender neerlandés, aparte de ser gracias al tiempo, al esfuerzo de ir a clase de los deferentes cursos que he hecho y tener una pareja lingüística durante unos años, ha sido casi un tema de activismo. Individual pero también social. Siempre que hablas neerlandés, tu interlocutor sabe que no eres de allí. Y a menudo, cuando es alguien que no te conoce, tiene la costumbre de cambiar al inglés. De manera insistente he tenido que pedir por favor que me hablaran en neerlandés. 

El tema del idioma es un tema transversal y que te atraviesa. En otro idioma pones en juego una identidad nueva, y éste sería un tema aparte para reflexionar.

Y mantenerte en la lengua que estás aprendiendo es muy cansado cuando con quien la podrías practicar en situaciones sociales como ir de compras te cambia a otra lengua. Esto hace que el tema se vuelva a veces pesado, y que te tengas que esforzar tú aún más por conseguir tu objetivo.

Yo lo he hecho con mucho gusto, y me ha ayudado a aprender el idioma el hecho de poder dedicar tiempo a los cursos y encuentros con la persona voluntaria que me ayudaba a practicarlo más, primero semanalmente y cada vez más espaciadas. Y también me ha ayudado el hecho de no trabajar con un equipo en el que la lengua vehicular era el inglés.  

Posiblemente cuando ves a alguien que quizás tiene dificultades al hablar la lengua piensas que le ayuda el hecho de caviar (ya sea inglés en este caso, o catalán en Cataluña). A veces, desde mi experiencia, te digo que esto muchas veces no ayuda.  

A mí con este tema, algunas veces se me ha despertado la sensación de no estarlo haciendo bien.

Aquí os dejo otro aprendizaje de estos 11 años casi 12 que ahora llevo en los Países Bajos.

dissabte, 13 de desembre del 2025

Workshop: "Beweging, introspectie, verbinding en creativiteit" - "Movimiento, introspección, conexión y creatividad"

(Onder deze Spaanse versie kunt u alle informatie in het Nederlands lezen)

En enero ofrezco este taller grupal en el que uniremos lo somático (el cuerpo), propuestas reflexivas y lo creativo con materiales y movimiento.  Todo esto lo trabajaremos tanto individualmente como en grupo pequeño y grande.

Mi propuesta viene de un deseo de unir Gestalt, Somatic Experiencing y Segni Mossi.  Tres corrientes que forman parte de mi camino de aprendizaje y formación tanto teórica como práctica (acompañada y en soledad).

El workshop se desarrollará en español, aquí en Nijmegen, para personas que tengan la lengua española como lengua materna o que tengan un nivel medio del idioma. (No tengas dudas en preguntarme, y que tu conocimiento de la lengua no sea un freno).

Este espacio pretende ser un espacio de encuentro, juego, silencio, palabras, escucha.  Un espacio de ir de lo interno a lo externo y vuelta a casa.

Si te llama la propuesta y necesitas más información, no dudes en contactarme.

La experiencia previa en propuestas como esta no es necesaria.

Información de utilidad:

- Ven con ropa cómoda y que se pueda manchar.

- Trabajaremos con pies descalzos.  Trae contigo unos calcetines cómodos.

- Trae una libreta y algo para escribir por si quieres tomar notas.

- Habrá infusiones y agua.  Si quieres traer tu propia botella, puedes hacerlo.

La inscripción previa es necesaria para poder reservar una plaza (son limitadas).  Para reservar tu plaza, escríbeme a hola@silviafontjansa.com

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

In januari geef ik een groepsworkshop waarin we lichaamsbewustzijn, reflectieve oefeningen en creatieve activiteiten met materialen en beweging combineren. We werken hieraan zowell individueel als in kleine en grote groepen.

Deze voorstel komt vanuit mijn wens om Gestalttherapie, Somatic Experiencing en Segni Mossi te combineren. Deze drie benaderingen zijn essentieel voor mijn leer- en trainingstraject, zowel theoretisch als praktisch (in groepen en individueel).

De workshop wordt in het Spaans gegeven, hier in Nijmegen (de stad waar ik woon), voor moedertaalsprekers van het Spaans of mensen met een gemiddeld niveau Spaans. (Aarzel niet om vragen te stellen en laat je taalvaardigheid geen belemmering vormen.)

Deze ruimte is bedoeld als een plek voor ontmoeting, spel, stilte, woorden en luisteren. Een ruimte om van het innerlijke naar het uiterlijke te bewegen en weer terug.

Als deze workshop je aanspreekt en je meer informatie wilt, neem dan gerust contact met me op.

Er is geen eerdere ervaring met dit soort workshops vereist.


Handige informatie:


- Draag comfortabele kleding die vies mag worden.

- We werken op blote voeten. Neem comfortabele sokken mee.

- Neem een ​​notitieboekje en iets om mee te schrijven mee als je aantekeningen wilt maken.

- We hebben kruidenthee en water beschikbaar. Je mag ook je eigen waterfles meenemen.


Vooraf aanmelden is verplicht om je plek te reserveren (het aantal plaatsen is beperkt). Om je plek te reserveren, kun je een e-mail sturen naar hola@silviafontjansa.com




dijous, 11 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 6. L'agenda - Serie de 11: 6: La agenda

(CAT./ESP.)

Quan parlo de l’agenda, parlo de que per planificar una trobada amb algú, a vegades has de girar la pàgina de l’agenda fins 2, 3, 4 o a vegades més setmanes després.

L’espontaneïtat en aquest país, sempre parlo en general, no per casos concrets, no és massa habitual.  Les vacances es planegen i es reserven amb mesos d’antel.lació, les trobades familiars i les trobades amb un grup grans d’amics també.  A vegades s’anomenen trobades anuals, perque tota la familia (diferents generacions) van juntes un cap de setmana a algun lloc a passar una nit o a fer un dinar o sopar, una vegada o dos a l’any.

A vegades passa allò d’“anem a fer un cafè?” però en comptades vegades.  Tampoc allò de quedem diumenge per fer un vermut? I això amb el pas dels anys es troba a faltar.  Ho trobo a faltar.

Aquí agrada planificar amb antel.lació i l’estructura.  I improvitzar està fora d’això.  La vida i els anys  passen ràpid i amb aquesta planificació, quan és gener et plantes a l’estiu i quan és estiu et plantes a final d’any i tens la sensació que les setmanes són dies i que els mesos són setmanes.  

I el que passa, és que després, tot i venir d’una societat on s’improvisa, on lo espontani hi cap molt més i on la flexibilitat hi té més cabuda, acabes entrant en buscar un camping a 7 mesos vista perque sino ja no hi haurà plaça, o planificant un sopar o una tarda fora amb amics a un mes vista perque si esperem més ja estarà l’agenda plena.

Res, que és una feina de consciència, de deixar anar i de perdre la por a perdre, el fet de fer política de lo espontani a la teva vida diària.  I atrevir-te a fer i proposar actes espontanis a les personnnes que tens aprop.

Com el vius tu aquest tema?

----

Serie de 11: 6- La agenda

Cuando hablo de la agenda, hablo de que para planificar un encuentro con alguien, a veces debes girar la página de la agenda hasta 2, 3, 4 o a veces más semanas después.

La espontaneidad en este país, siempre hablo en general, no en casos concretos, no es demasiado habitual. Las vacaciones se planean y se reservan con meses de antelación, encuentros familiares y encuentros con un grupo grande de amigos también. A veces se llaman encuentros anuales, porque toda la familia (diferentes generaciones) van juntas un fin de semana a algún sitio a pasar una noche o a hacer una comida o cena, una o dos veces al año.

A veces ocurre lo de “¿Vamos a tomar un café?” pero en contadas ocasiones. Tampoco lo de ¿Quedamos el domingo para tomar el vermut? Y eso con el paso de los años se echa de menos.  Lo hecho de menos. 

Aquí les gusta planificar con antelación y estructura. E improvizar está fuera de eso. La vida y los años pasan rápido y con esta planificación, cuando es enero te plantas en verano y cuando es verano te plantas a final de año y tienes la sensación de que las semanas son días y que los meses son semanas.

Y lo que ocurre, es que después, a pesar de venir de una sociedad donde se improvisa, donde lo espontáneo cabe mucho más y donde la flexibilidad tiene más cabida, acabas entrando en buscar un camping a 7 meses vista porque sino ya no habrá plaza, o planificando una cena o una tarde fuera con amigos a un mes vista porque si esperamos más ya estará la agenda llena.

Nada.  Que es un trabajo de conciencia, de soltar y de perder el miedo a perder, hacer política de lo espontáneo en tu vida diaria. Y atreverte a hacer y proponer actos espontáneos a las personas que tienes cerca.

¿Cómo lo vives tú este tema?




diumenge, 30 de novembre del 2025

Sèrie d'11: 5. Hola, bon dia! - Serie de 11: 5. Hola, buenos días!

(CAT./ESP.)

Vivint fora és inevitable i forma part del dia a dia observar les diferències culturals i socials.  També inevitablement es tendeix a comparar i amb els anys es fa les paus amb això i ho fas més oberta i tranquilament, tant per bé com per malament.  Algunes coses t'agraden i d'altres t'enfaden.  

Aquesta és la meva experiència.

T'has trobat mai d'anar al mercat, arribar a una parada, dir bon dia en veu alta i que les persones que esperen que els atenguin se't girin totes cap a tu (amb sorpresa)? Això de la sorpresa és una interpretació que jo faig, però m'encantaria, en aquell moment, preguntar perque s'han girat.  Perque tinc la intuïció que ha estat per algun motiu més al de tornar-me el "bon dia".

Jo vaig néixer i créixer a un poble i m'he criat als mercats, els caps de setmana,  La meva familia hi teniem una parada, a dos mercats setmanals, a l'aire lliure.

Per mi és de lo més normal arribar a una parada o a una botiga i dir bon dia, i ho era preguntar "qui és l'últim", per saber quan et tocava el torn.

Però aquí això no es fa.  I jo si que ho faig, tot i ser quelcom diferent al que fa la majoria.  Diuen en español "A donde fueres, haz lo que vieres" i amb això no em vé de gust.

Noto un tò nostàlgic en això que estic escribint.  I el deixo estar.

Tinc curiositat per saber com ho vius, visquis als Països Baixos com no hi visquis.  A mi arribar o marxar d'un lloc  i saludar és el que em surt.  Aquí sento saludar quan la gent marxa però quan arriba no.  I em pregunto perquè.
Vist a Màlaga

* Em queden 31 dies per intentar completar la sèrie "11 anys aquí". Aquesta és la 5a entrega.

---

Viviendo fuera es inevitable y forma parte del día a día observar las diferencias culturales y sociales. También inevitablemente se tiende a comparar y con los años se hace las paces con esto y lo haces más abierta y tranquilamente, tanto por bien como por mal. Algunas cosas te gustan y otras te enfadan.

Ésta es mi experiencia.

¿Te has encontrado alguna vez de ir al mercado, llegar a una parada, decir buenos días en voz alta y que las personas que esperan que les atiendan se te giren todas hacia ti (con sorpresa)? Lo de la sorpresa es una interpretación que yo hago, pero me encantaría, en ese momento, preguntar por qué se han vuelto. Porque tengo la intuición que ha sido por algún motivo más al de devolverme el "buenos días".

Yo nací y crecí en un pueblo y me he criado en los mercados, los fines de semana, Mi familia teníamos una parada, en dos mercados semanales, al aire libre.

Para mí es de lo normal llegar a una parada oa una tienda y decir buenos días, y lo era preguntar "quién es el último", para saber cuándo te tocaba el turno.

Pero aquí esto no se hace. Y yo sí que lo hago, a pesar de ser algo diferente a lo que hace la mayoría. Dicen en español "Adónde fueras, haz lo que vieras" y con eso no me apetece.

Noto un tono nostálgico en esto que estoy escribiendo. Y le dejo estar.

Tengo curiosidad por saber cómo lo vives, vivas en los Países Bajos como no vivas. A mí llegar o irse de un sitio y saludar es lo que me sale. Aquí siento saludar cuando la gente se marcha pero cuando llega no. Y me pregunto porqué.

* Me quedan 31 días para intentar completar la serie "11 años aquí". Ésta es la 5ª entrega.

dijous, 20 de novembre del 2025

Sèrie d'11: 4. El temps que farà i el cel que hi ha - Serie de 11: 4. El tiempo que hará y el cielo que hay

(CAT./ESP.)

Jo no havia parlat tant del temps que fa, del que ha fet o del que farà, com des de que visc aquí als Països Baixos.  Bé, ara que em poso a escriure el tema que m’havia rondat pel cap, me n’adono que si.  Havent nascut a un poble on l’agricultura havia estat un dels principals motors de l’economia, i havent-me criat a una familia on moltes de les cases tenien un tros de terra, la pluja i si el pantano estava més o menys ple, si que era centre d’algunes converses.


Tornant al meu present des de fa més de 10 anys, l’aplicació del temps té un lloc privilegiat a la pantalla principal del meu teléfon.   En tinc dues.  A una d’elles hi ha les previsions i hi tinc sel.leccionats diversos llocs, per poder veure el temps que hi fa (Nijmegen, Riudoms, Montescudaio, Barcelona i n’hi vaig afegint i treient si he de viatjar a algun lloc o per curiositat). A aquesta aplicació també hi pots veure l’hora a temps real, la temperatura real, la temperatura de sensació tèrmica, el tannt per cent d’humitat, la visibilitat, l’index d’UV, la velocitat del vent i la pressió, la precipitació aproximada, l’hora de la sortida i la posta del sol i la fase de la lluna. 


M’agrada comparar entre els dies i els diferents llocs i anar veient l’evolució.

 

I l’altra aplicació que es fa servir molt aquí, és la del radar dels núvols, on pots veure amb unan exactitud bastant alta quan plourà i quina quantitat.  Et dóna la informació bastant encertada per les següents dues hores i una mica aproximada per les següents vint-i-quatre.  Aquesta és molt útil si per exemple has de sortir amb bici o caminant i et pots organitzar una mica per no pedalar o caminar sota la pluja.

 

El que me n’he adonat que espero molt, és veure molts dies seguits amb sol a la primera aplicació.  I ara que parlo de sol, hem observat que per poc que surti el sol durant els mesos de tardor i hivern, quasi cada dia hi solen haver dos moments on el sol es veu i aquesta conjunció de sol i cel bastant descobert ens regala paissatges molt bonics, i és al matí quan surt i al vespre quan es pon.

També el mires tu el temps que farà i el cel que hi ha?

---


Yo no había hablado tanto del tiempo que hace, de lo que ha hecho o de lo que hará, como desde que vivo aquí en los Países Bajos. Bien, ahora que me pongo a escribir el tema que me había rondado por la cabeza, me doy cuenta de que sí. Habiendo nacido en un pueblo donde la agricultura había sido uno de los principales motores de la economía, y habiéndome criado a una familia en la que muchas de las casas tenían un pedazo de tierra, la lluvia y si el pantano estaba más o menos lleno, si que era centro de algunas conversaciones.


Volviendo a mi presente desde hace más de 10 años, la aplicación del tiempo tiene un sitio privilegiado en la pantalla principal de mi teléfono. Tengo dos. En una de ellas están las previsiones y tengo seleccionados varios lugares, para poder ver el tiempo que hace (Nijmegen, Riudoms, Montescudaio, Barcelona y voy añadiendo y sacando si tengo que viajar a algún sitio o por curiosidad). En esta aplicación también puedes ver la hora en tiempo real, la temperatura real, la temperatura de sensación térmica, el tannte por ciento de humedad, la visibilidad, el índice de UV, la velocidad del viento y la presión, la precipitación aproximada, la hora de la salida y la puesta del sol 
y la fase de la luna. Me gusta comparar entre los días y los diferentes sitios e ir viendo la evolución.                        
Y la otra aplicación que se utiliza mucho aquí, es la del radar de las nubes, donde puedes ver con una exactitud bastante alta cuándo lloverá y qué cantidad. Te da la información bastante acertada por las siguientes dos horas y algo aproximada por las siguientes veinticuatro. Ésta es muy útil si por ejemplo tienes que salir en bici o caminando y te puedes organizar un poco para no pedalear o andar bajo la lluvia.


Lo que me he dado cuenta de que espero mucho, es ver muchos días seguidos con sol en la primera aplicación. Y ahora que hablo de sol, hemos observado que a poco que salga el sol durante los meses de otoño e invierno, casi todos los días suelen haber dos momentos donde el sol se ve y esta conjunción de sol y cielo bastante descubierto nos regala paisajes muy bonitos, y es por la mañana cuando sale y por la noche cuando se pone.


¿También lo miras tú el tiempo que hará y el cielo que hay?

dissabte, 15 de novembre del 2025

Sèrie d'11: 3. Àpats, hàbits i horaris - Serie de 11: 3. Comidas, hábitos y horarios

(CAT./ESP.)

Quelcom que en aquests quasi 12 anys de vida aquí als Països Baixos he naturalitzat, i que al principi em va sorprendre són les hores dels àpats i el que s’acostuma a menjar en general, tot i que els hàbits alimentaris de les persones van canviar amb el temps.

Aquí, se sol esmorzar cap a les set o quarts de vuit per posar una hora. Per les famílies amb infants en edat escoltar, a les escoles d’educació infantil i primària, les classes solen començar a dos quarts de nou. L’esmorzar típic és civada amb llet, a vegades en flocs i a vegades amb una mena de pols. O yogurt amb fruita. A vegades la gent s’hi afegeix trossets de poma, o algun fruit sec sencer, a trossos o en crema. Cada persona té les seves preferències i gustos. Hi ha tants esmorzars diferents com persones.

Les 12h és l’hora sagrada de dinar. Tradicionalment es mengen o entrepans de pa de motlle amb mantega i formatge o algun embotit o una crema de verdures amb una llesca de pa amb mantega. Fa anys la gent tenia la tradició de beure llet freda o sèrum de llet. 

La gent acostuma a dinar ràpid i alguns equips de treball surten junts a caminar mentre mengen els entrepans en moviment.  Jo el que faig és que generalment menjo alguna cosa que ha sobrat del dia anterior per dinar i per sopar preparo o preparem sempre menjar calent.   Aquí els menjadors escolars no existeixen, així que per les nenes, per dinar a l'escola els preparem o una fiambrera amb algun entrepà i verdures crues o un termo amb menjar calent.

L’àpat principal del dia és el sopar i en general es sopa cap a les sis de la tarda. Algunes famílies o persones grans sopen abans i des de les cinc de la tarda si camines pel carrer ja veus la llum tènue amb una llum més forta sobre la taula i la gent menjant.

La cuida neerlandesa és una cuina amb una base de patates. Les patates es solen acompanyar amb algun tipus de carn i verdures. A vegades la carn i verdures es poden acompanyar amb una base d’arròs i alguna salsa o reducció de carn. Per la història colonia d’aquest país i també per la seva història com a país d’acollida, a algunes cases es preparen sovint plats indonesis, xinesos o d’altres cultures. 

A part de l’esmorzar, el dinar i l’esmorzar, a mig matí o a mitja tarda es sol prendre un cafè amb llet evaporada o una infusió, amb una galeta. 

Després de sopar encara hi ha persones que surten a fer alguna activitat al capvespre o a caminar una estona. Personalment a vegades ho faig i algo que m’agrada molt és veure lo agradables que es veuen moltes cases, amb llums i colors tènues i cortines (o no) a través de les quals imagines vides i t’inspires amb la decoració que tenen.

Aquests horaris, tot i que al principi van ser un canvi molt gran, els vaig adoptar aviat i apart de que són saludables, físicament és agradable anar a dormir ja havent paït. Els primers anys a vegades anava a dormir amb un punt de gana i pensant en l’esmorzar o havia de picar alguna cosa una estona abans d’anar al llit, però ara ja fa molts anys que ja hi estic totalment acostumada i se’m fa molt estrany quan torno a Catalunya anar a sopar massa tard. 

Aquest és el tercer post d’onze que em vaig comprometre a escriure aquest any, que n’ha fet onze que visc aquí.

En què et fa pensar quan llegeixes aquest post?

---

Algo que en estos casi 12 años de vida aquí en los Países Bajos he naturalizado, y que al principio me sorprendió son las horas de las comidas y lo que suele comerse en general, aunque los hábitos alimentarios de las personas cambiaron con el tiempo.

Aquí, se suele desayunar sobre las siete o siete y media para poner una hora. Para las familias con niños en edad escuchar, en las escuelas de educación infantil y primaria, las clases suelen empezar a las ocho y media. El desayuno típico es avena con leche, a veces en copos ya veces con una especie de polvo. O yogur con fruta. A veces la gente se añade trocitos de manzana, o algún fruto seco entero, a trozos o en crema. Cada persona tiene sus preferencias y gustos. Hay tantos desayunos distintos como personas.

Las 12h es la hora sagrada de comer. Tradicionalmente se comen o bocadillos de pan de molde con mantequilla y queso o algún embutido o una crema de verduras con una rebanada de pan con mantequilla. Hace años la gente tenía la tradición de beber leche fría o suero de leche.

La gente suele comer rápido y algunos equipos de trabajo salen juntos a andar mientras comen los bocadillos en movimiento.  Yo lo que hago es que generalmente como alguna cosa que ha sobrado del día anterior para comer y para cenar preparo o preparamos siempre comida caliente.  Aquí los comedores escolares no existen, así que para las niñas, para comer en la escuela les preparamos o una fiambrera con algún bocadillo y verduras crudas o un termo con comida caliente.

La comida principal del día es la cena y por lo general se cena hacia las seis de la tarde. Algunas familias o personas mayores cenan antes y desde las cinco de la tarde si caminas por la calle ya ves la luz tenue con una luz más fuerte sobre la mesa y la gente comiendo.

La cuida neerlandesa es una cocina con una base de patatas. Las patatas suelen acompañarse con algún tipo de carne y verduras. A veces la carne y verduras pueden acompañarse con una base de arroz y alguna salsa o reducción de carne. Por la historia colonia de este país y también por su historia como país de acogida, en algunas casas se preparan a menudo platos indonesios, chinos o de otras culturas.

Aparte del desayuno, el almuerzo y el desayuno, a media mañana o media tarde se suele tomar un café con leche evaporada o una infusión, con una galleta.

Después de cenar todavía hay personas que salen a realizar alguna actividad al atardecer oa andar un rato. Personalmente a veces lo hago y algo que me gusta mucho es ver lo agradables que se ven muchas casas, con luces y colores tenues y cortinas (o no) a través de las cuales imaginas vidas y te inspiras con su decoración.

Estos horarios, aunque al principio fueron un cambio muy grande, los adopté pronto y aparte de que son saludables, físicamente es agradable acostarse ya habiendo digerido. Los primeros años a veces iba a dormir con un punto de hambre y pensando en el desayuno o tenía que picar algo un rato antes de ir a la cama, pero ahora ya hace muchos años que ya estoy totalmente acostumbrada y se me hace muy raro cuando vuelvo a Catalunya ir a cenar demasiado tarde.

Éste es el tercer post de once que me comprometí a escribir este año, que ha hecho once que vivo aquí.

En qué te hace pensar cuando lees este post?


dissabte, 1 de novembre del 2025

En la rigidesa hi ha dolor i fixació, en la fluidesa hi cap la vida i l'alegria - En la rigidez hay dolor y fixación, en la fluidez cabe la vida y la alegría

CAT/ESP

En la rigidesa hi ha dolor i fixació

en la fluidesa hi cap la vida i l'alegria.


És una forma de mirar-ho.

Porto 4 dels 5 dies d'aquesta setmana amb una formació, aquesta vegada online. Que ha canviat algunes dinàmiques de casa.

Aquest vespre quan he acabat he baixat i s'havia obert el debat sobre si avui sortien a anar a un parell de cases per això dels caramels que es celebra cada vegada més a europa. Al final de passar per diferents emocions i de buscar un acord, ja que demà ja anem a una festa de Halloween, la primera de la vida dels 4, hem sortit elles 2 i jo. Una de les cases per on volien passar era la nostra :)

Total que hem improvitzat una mitja disfressa i hem sortit. Al tornar, hem dedicat un temps a acabar-se un parell de caramels, rentar dents, llegir un llibre i quedar-se cadascuna a la seva habitació.

Després ha arribat el moment en que jo he anat a l'habitació d'una i de l'altre, tractant de fer equilibris perque cap es senti de més o de menys. Ens hem posat una mica d'un oli relaxant al canell (que hem fet per posar a la "maleta" del ritual d'anar a dormir), ens hem estirat i hem tancat els ulls.

En aquell moment és quan a vegades necessiten buscar la millor posició, o que les abraçis d'una manera concreta o explicar-te alguna cosa abans d'adormir-se o apareix algun mal.

Avui, l'A. m'ha preguntat si demà a la tarda tindré una pausa. Poc a poc m'ha anat explicant perque ho volia saber. Em volia preguntar si les podria maquillar per la festa. Hem acabat dient que ho faria jo o el F. Després m'ha preguntat si quan jo era petita també em disfressava per Halloween. Li he dit que jo quan jo era petita, només coneixia la castanyada, i per la castanyada menjavem castanyes, panellets, venia algú al pati de les escoles amb una guitarra i ballavem les cançons que cantava. A mi sempre m'han encantat les castanyes.

I poc a poc s'ha anat calmant i totes dues s'han adormit, cadascuna a la seva habitació.

I ara em vé al cap el missatge que ens hem enviat avui amb elles. Una d'elles ha anat a comprar les flors pel papa i la mama i l'altra ha anat a netejar. I entre totes 3 hem dit que les flors per ells són molt boniques. I la mort i l'amor es tornen a trobar. I la tristesa s'uneix amb el vincle, i el vincle amb l'amor i l'amor amb la vida i la vida amb la mort. I respiro. I fluim. I d'ell i ella vinc jo, venim naltros, i d'jo i ell vénen elles i em pregunten la meva historia, que serà part de la seva i elles van construint la seva pròpia.




En la rigidez hay dolor y fijación

en la fluidez cabe la vida y la alegría.


Es una forma de mirarlo.

Llevo 4 de los 5 días de esta semana con una formación, esta vez online. Que ha cambiado algunas dinámicas de casa.

Esta tarde cuando he terminado he bajado y se había abierto el debate sobre si hoy salían a ir a un par de casas por eso de los caramelos que se celebra cada vez más en Europa. Al final de pasar por diferentes emociones y buscar un acuerdo, ya que mañana ya vamos a una fiesta de Halloween, la primera de la vida de los 4, hemos salido ellas 2 y yo. Una de las casas por donde querían pasar era la nuestra :)

Total que hemos improvisado un medio disfraz y hemos salido. Al volver, hemos dedicado un tiempo a terminarse un par de caramelos, lavar dientes, leer un libro y quedarse cada uno en su habitación.

Después ha llegado el momento en que yo he ido a la habitación de una y otra, tratando de hacer equilibrios para que ninguno se sienta de más o de menos. Nos hemos puesto un poco de un aceite relajante en la muñeca (que hemos hecho para poner en la "maleta" del ritual de acostarse), nos hemos estirado y hemos cerrado los ojos.

En ese momento es cuando a veces necesitan buscar la mejor posición, o que las abraces de una manera concreta o contarte algo antes de dormirse o aparece algún daño.

Hoy, el A. me ha preguntado si mañana por la tarde tendré una pausa. Poco a poco me ha ido explicando por qué quería saberlo. Quería preguntarme si las podría maquillar por la fiesta. Hemos terminado diciendo que lo haría yo o F. Luego me ha preguntado si cuando yo era pequeña también me disfrazaba por Halloween. Le he dicho que yo cuando yo era pequeña, sólo conocía la castañada, y por la castañada comemos castañas, panellets, venía alguien al patio de las escuelas con una guitarra y bailabamos las canciones que cantaba. A mí siempre me han encantado las castañas.

Y poco a poco se ha ido calmando y ambas se han dormido, cada una en su habitación.

Y ahora me viene a la cabeza el mensaje que nos hemos enviado hoy con ellas. Una de ellas ha ido a comprar las flores por papá y mamá y la otra ha ido a limpiar. Y entre todas 3 hemos dicho que las flores por ellos son muy bonitas. Y la muerte y el amor vuelven a encontrarse. Y la tristeza se une con el vínculo, y el vínculo con el amor y el amor con la vida y la vida con la muerte. Y respiro. Y fluimos. Y de él y ella vengo yo, venimos nosotros, y de yo y él vienen ellas y me preguntan mi historia, que será parte de la suya y ellas van construyendo la suya propia.

dilluns, 25 d’agost del 2025

La bellesa en els actes de la vida quotidiana - La belleza en los actos de la vida cotidiana

(CAT./ESP.)

Has provat mai de fer una llista mental o escrita dels moments que per tu són de bellesa ja els tinguis en el teu dia a dia o no? Em refereixo a moments que tens habitualment o d'altres que vius a vegades i que son fàcilment aconseguibles.

T'hi fixis cada dia o t'hi fixis de vegades, hi són i els vius.  Els vius junt amb que els dies tenen aquests moments, i tenen moments de molts altres tipus.  Frustració, alegria, dificultats, relax, desconnexió, estrés, intimitat, rutina, sentit de l'humor...el que sigui.

Recordo fa anys, un dia fent companyia a una de les meves filles mentre s'adormia.  Vaig començar a fer una llista al meu cap d'aquests moments de bellesa.  Ara buscant un tema per posar de fons al video que he grabat aquest matí pujant la persiana, he sentit algo semblant al kamamuta (al meu blog -link a la BIO-) pots llegir un post amb el significat d'aquesta paraula.  La vaig descobrir fa uns anys.

El que m'ha portat a grabar aquest video ha estat el contemplar la bellesa de la llum del sol entrant per la finestra i reflexant-se a la paret, aquest matí a les 7'15h, i les ganes de compartir per aquí, això que per mi és bellesa.

Aquí us poso una llista de 5 moments meus d'aquest tipu: 

* Veure com entra el sol per la finestra al pujar la persiana al matí.

* L'olor de cafè quan comença a pujar a la moka.

* Una abraçada d'uns quants segons amb les persones que estimo

* Veure com es barreja l'aigua amb l'aquarel.la

*Veure la llum del sol al cap vespre, quan es comença a pondre.

En comparteixes algún teu a comentaris?

Apreciar els moments bonics del dia ens ajuda a calmar-nos i a relaxar el sistema nerviós, ens fa apreciar la vida, el que som, el que tenim, els nostres vincles.

Aviat farà un any, vaig anar a fer un taller a València sobre un tema contret dins de la teràpia Gestalt.  El formador, un psicoterapeuta conegut a nivell internacional ens va explicar que li ha costat molts anys, però que fa temps, junt amb la seva parella, se'n van adonar que si ell incloïa (quasi) cada dia una activitat que el fes contactar amb la bellesa -en el seu cas ens posava l'exemple de la pintura, passar una estona a l'aire lliure, posar-se una canço i moure's/ballar, la lectura-, ell estava de molt més bon humor.  Si passaven diversos dies sense inloure'n cap, tenia més moments de sentiments relacionats amb l'apatia, o el mal humor. 

Et convido a fer una llista de moments de bellesa i potser també d'activitats que et facin estar bé i estiguin fàcilment al teu abast i a provar d'inloure'n alguna més sovint.  Si ja ho fas i també tens ganes de compartir, m'encantarà llegir-te!

---

¿Has intentado alguna vez hacer una lista mental o escrita de los momentos que para ti son de belleza ya los tengas en tu día a día o no? Me refiero a momentos que tienes habitualmente u otros que vives a veces y que son fácilmente alcanzables.

Te fijes cada día o te fijes a veces, están ahí y los vives.  Los vives junto a que los días tienen estos momentos, y tienen momentos de muchos otros tipos.  Frustración, alegría, dificultades, relax, desconexión, estrés, intimidad, rutina, sentido del humor... lo que sea.

Recuerdo hace años, un día haciendo compañía a una de mis hijas mientras se dormía.  Empecé a hacer una lista en mi cabeza de estos momentos de belleza.  Ahora buscando un tema para poner de fondo en el vídeo que he grabado esta mañana subiendo la persiana, he oído algo parecido al kamamuta (en mi blog -link a la BIO-) puedes leer un post con el significado de esta palabra.  La descubrí hace unos años.

Lo que me ha llevado a grabar este video ha sido contemplar la belleza de la luz del sol entrando por la ventana y reflejándose en la pared, esta mañana a las 7'15h, y las ganas de compartir por aquí, eso que para mí es belleza.

Aquí os pongo una lista de 5 momentos míos de este tipo.  

* Ver cómo entra el sol por la ventana al subir la persiana por la mañana.

* El olor a café cuando comienza a subir a la moka.

* Un abrazo de varios segundos con las personas que quiero

* Ver cómo se mezcla el agua con la acuarela

*Ver la luz del sol al anochecer, cuando se empieza a poner.

¿Compartes algún tuyo en comentarios?

Apreciar los bonitos momentos del día nos ayuda a calmarnos ya relajar el sistema nervioso, nos hace apreciar la vida, lo que somos, lo que tenemos, nuestros vínculos.

Pronto hará un año, fui a realizar un taller a Valencia sobre un tema contraído dentro de la terapia Gestalt.  El formador, un psicoterapeuta conocido a nivel internacional nos explicó que le ha costado muchos años, pero que hace tiempo, junto a su pareja, se dieron cuenta de que si él incluía (casi) cada día una actividad que le hiciera contactar con la belleza -en su caso nos ponía el ejemplo de la pintura, pasar un rato al aire libre, ponerse-, moverse estaba de mucho mejor humor.  Si pasaban varios días sin incluir ninguna, tenía más momentos de sentimientos relacionados con la apatía, o el mal humor. 

Te invito a hacer una lista de momentos de belleza y quizás también de actividades que te hagan estar bien y estén fácilmente a tu alcance ya tratar de inlover alguna más a menudo.  Si ya lo haces y también tienes ganas de compartir, ¡me encantará leerte!




dimecres, 8 de gener del 2025

Sèrie d'11: 2. Llengua - Serie de 11: 2. Lengua

(CAT./ESP.)

Ja abans de venir a viure aquí tenia molt clar que volia aprendre la llengua del país.  Centrar-me en el neerlandès (col.loquialment i per error dit holandès) i no en l’anglès.  Per mi era important coneixernne la llengua, i tot i treballar com a terapeuta Gestalt en català, castellà i a vegades en italià, volia tenir el recurs de la llengua tant per entendre el que passa al meu voltant en el meu dia a dia com per donar-me l’oportunitat de fer alguna formació en la llengua d’aquí o de treballar alguna època en l’àmbit social com vaig fer fins l’any 2020.

 

He de dir d’entrada que la zona on visc està a l’interior i tot i ser una ciutat universitària, amb molts estudiants i investigadors/es internacionals, no és ni molt menys tan internacional com Amsterdam, Rotterdam o L’Haia.

 

Abans de continuar, i a mode informatiu sobre la denominació del país, la província Holanda Septentrional (on es troben situades Amsterdam i Haarlem) i la província Holanda Meridional (on es troben situades Rotterdam, l’Haia i Leiden, és la part del país que s’anomena Holanda.  La resta s’anomena Països Baixos (neder – baix – i land -terra-). 

 

A la meva zona, tot i que es trobi molta més gent que parla neerlandès que no pas anglès, passa una cosa bastant comú i és el següent.  Quan en l’ambit que sigui, comences a parlar neerlandès i noten que no ets d’aquí, canvien immediatament a l’anglès.

 

El meu mantra des de que vaig poder començar a ajuntar paraules i a articular frases va ser: “En neerlandès, si us plau”, i “Podries parlar una mica més a poc a poc?”, sobretot els primers anys.

 

Amb l’ajuda d’alguns cursos que vaig fer, d’un home voluntari per la llengua amb el que quedavem cada quinze dies durant bastant anys (i que a més a més era professor d’espanyol, cosa que ajudava per tenir un recurs quan ho necessitàvem), algun grup d’intercanvi d’idiomes, escoltar la radio, no necessitar l’anglès per la feina i demanar sistemàticament que no canviéssin d’idioma, amb 11 anys puc dir que em comunico sense masses problemes en el meu dia a dia. 

 

Però he de dir que continuo fent faltes gramaticals i de pronunciació.  Tot i així m’he tirat a la piscina des de bastant al principi, per necessitat i passant per sobre d’emocions com la vergonya.  I empassant-me encara la pregunta de: “Quant de temps portes aquí?”.

 

A vegades aquesta pregunta em feia contactar amb el sentiment de ridícul.  Tot i així, per mi lo important és poder entendre el que passa al meu voltant, entre altres coses, per poder-me sentir més integrada. 

 

El fet de no dominar la llengua i que això es percebi des de fora, va acompanyat de tenir enganxada l’etiqueta de no ser d’aquí, i de que això pugui anar acompanyat de preguntes com ara “I et vols quedar a viure aquí per sempre?”, “I sent d’on ets, què i fas aquí amb aquest clima?”.

 

El venir a viure quí, la qüestió de la llengua, del nom i a vegades el color de cabells, m’han permès posar-me a la pell de les persones migrants, per estar al mateix lloc, de sentir-me de fora, salvant molt les distàncies i des del privilegi de tenir la pell blanca i de no haver marxat per dificultats al meu país.


**Aquesta foto no té res a veure amb el tema.  La vaig fer l'hivern del 2014.  Primer ninot de neu que vam fer aquí.


〄〄〄〄〄


Ya antes de venir a vivir aquí tenía muy claro que quería aprender la lengua del país. Centrarme en el neerlandés (coloquialmente y por error dicho holandés) y no en el inglés. A pesar de trabajar como terapeuta Gestalt en catalán, castellano y en ocasiones en italiano, quería tener el recurso de la lengua tanto para entender lo que ocurre a mi alrededor en mi día a día como para darme la oportunidad de realizar alguna formación en la lengua de aquí o de trabajar alguna época en el ámbito social como hice hasta el año 2020.

 

Debo decir de entrada que la zona donde vivo está en el interior y aunque sea una ciudad universitaria, con muchos estudiantes e investigadores/as extranjeros y con alguna empresa grande, no es ni mucho menos tan internacional como Amsterdam, Rotterdam o La Haya.

 

Antes de continuar, y a modo informativo sobre la denominación del país, la provincia Holanda Septentrional (donde se encuentran ubicadas Amsterdam y Haarlem) y la provincia Holanda Meridional (donde se encuentran ubicadas Rotterdam, La Haya y Leiden) es la parte del país que se llama Holanda. El resto se llama Países Bajos (neder - bajo - y land -tierra-).

 

En mi zona, aunque se encuentre mucha más gente que habla neerlandés que inglés, pasa algo bastante común y es lo siguiente.  Cuando en el ámbito que sea, empiezas a hablar neerlandés y notan que no errres de aquí, cambian inmediatamente al inglés.

 

Mi mantra desde que pude empezar a juntar palabras y a articular frases fue: “En neerlandés, por favor”, y “¿Podrías hablar un poco más despacio?”, sobre todo en los primeros años.

 

Con la ayuda de algunos cursos que hice, de un hombre voluntario por la lengua con el que quedábamos cada quince días durante bastantes años (y que además era profesor de español, lo que ayudaba a tener un recurso cuando lo necesitábamos), algún grupo de intercambio de idiomas, escuchar la radio, no necesitar el inglés para el trabajo y pedir sistemáticamente que no cambiaran de idioma, con 11 años puedo decir que me comunico sin demasiados problemas en mi día a día.

 

Pero debo decir también que sigo haciendo faltas gramaticales y de pronunciación.  Sin embargo me he tirado a la piscina desde bastante al principio, por necesidad y pasando por encima de emociones como la vergüenza.  Y escuchando infinitas veces las preguntas de: “¿Cuánto tiempo llevas aquí?” y “¿De dónde eres?”.

 

A veces, esta pregunta me hacía contactar con el sentimiento de ridículo.  Sin embargo, para mí lo importante es poder entender lo que ocurre a mi alrededor, entre otras cosas, para poder sentirme más integrada. 

 

El hecho de no dominar la lengua y que esto se note al oirme hablar, va acompañado de tener enganchada la etiqueta de no ser de aquí, y de que esto pueda ir acompañado de preguntas como “Y quieres quedarte a vivir aquí para siempre?”, “Y siendo de dónde eres, ¿qué haces aquí con este clima?”.

 

El venir a vivir aquí, la cuestión de la lengua, del nombre y en ocasiones el color de pelo, me han permitido ponerme en la piel de las personas migrantes, por estar en el mismo lugar, de sentirme de fuera, salvando mucho las distancias y desde el privilegio de tener la piel blanca y de no haberme ido por dificultades a mi país.


**Esta foto no tiene nada que ver con el tema.  La hice en invierno del 014.  Primer muñeco de nieve que hicimos aquí. 

 

 

 

Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt