[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

diumenge, 30 de novembre del 2025

Sèrie d'11: 5. Hola, bon dia! - Serie de 11: 5. Hola, buenos días!

(CAT./ESP.)

Vivint fora és inevitable i forma part del dia a dia observar les diferències culturals i socials.  També inevitablement es tendeix a comparar i amb els anys es fa les paus amb això i ho fas més oberta i tranquilament, tant per bé com per malament.  Algunes coses t'agraden i d'altres t'enfaden.  

Aquesta és la meva experiència.

T'has trobat mai d'anar al mercat, arribar a una parada, dir bon dia en veu alta i que les persones que esperen que els atenguin se't girin totes cap a tu (amb sorpresa)? Això de la sorpresa és una interpretació que jo faig, però m'encantaria, en aquell moment, preguntar perque s'han girat.  Perque tinc la intuïció que ha estat per algun motiu més al de tornar-me el "bon dia".

Jo vaig néixer i créixer a un poble i m'he criat als mercats, els caps de setmana,  La meva familia hi teniem una parada, a dos mercats setmanals, a l'aire lliure.

Per mi és de lo més normal arribar a una parada o a una botiga i dir bon dia, i ho era preguntar "qui és l'últim", per saber quan et tocava el torn.

Però aquí això no es fa.  I jo si que ho faig, tot i ser quelcom diferent al que fa la majoria.  Diuen en español "A donde fueres, haz lo que vieres" i amb això no em vé de gust.

Noto un tò nostàlgic en això que estic escribint.  I el deixo estar.

Tinc curiositat per saber com ho vius, visquis als Països Baixos com no hi visquis.  A mi arribar o marxar d'un lloc  i saludar és el que em surt.  Aquí sento saludar quan la gent marxa però quan arriba no.  I em pregunto perquè.
Vist a Màlaga

* Em queden 31 dies per intentar completar la sèrie "11 anys aquí". Aquesta és la 5a entrega.

---

Viviendo fuera es inevitable y forma parte del día a día observar las diferencias culturales y sociales. También inevitablemente se tiende a comparar y con los años se hace las paces con esto y lo haces más abierta y tranquilamente, tanto por bien como por mal. Algunas cosas te gustan y otras te enfadan.

Ésta es mi experiencia.

¿Te has encontrado alguna vez de ir al mercado, llegar a una parada, decir buenos días en voz alta y que las personas que esperan que les atiendan se te giren todas hacia ti (con sorpresa)? Lo de la sorpresa es una interpretación que yo hago, pero me encantaría, en ese momento, preguntar por qué se han vuelto. Porque tengo la intuición que ha sido por algún motivo más al de devolverme el "buenos días".

Yo nací y crecí en un pueblo y me he criado en los mercados, los fines de semana, Mi familia teníamos una parada, en dos mercados semanales, al aire libre.

Para mí es de lo normal llegar a una parada oa una tienda y decir buenos días, y lo era preguntar "quién es el último", para saber cuándo te tocaba el turno.

Pero aquí esto no se hace. Y yo sí que lo hago, a pesar de ser algo diferente a lo que hace la mayoría. Dicen en español "Adónde fueras, haz lo que vieras" y con eso no me apetece.

Noto un tono nostálgico en esto que estoy escribiendo. Y le dejo estar.

Tengo curiosidad por saber cómo lo vives, vivas en los Países Bajos como no vivas. A mí llegar o irse de un sitio y saludar es lo que me sale. Aquí siento saludar cuando la gente se marcha pero cuando llega no. Y me pregunto porqué.

* Me quedan 31 días para intentar completar la serie "11 años aquí". Ésta es la 5ª entrega.
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt