Quelcom que en aquests quasi 12 anys de vida aquí als Països Baixos he naturalitzat, i que al principi em va sorprendre són les hores dels àpats i el que s’acostuma a menjar en general, tot i que els hàbits alimentaris de les persones van canviar amb el temps.
Aquí, se sol esmorzar cap a les set o quarts de vuit per posar una hora. Per les famílies amb infants en edat escoltar, a les escoles d’educació infantil i primària, les classes solen començar a dos quarts de nou. L’esmorzar típic és civada amb llet, a vegades en flocs i a vegades amb una mena de pols. O yogurt amb fruita. A vegades la gent s’hi afegeix trossets de poma, o algun fruit sec sencer, a trossos o en crema. Cada persona té les seves preferències i gustos. Hi ha tants esmorzars diferents com persones.
Les 12h és l’hora sagrada de dinar. Tradicionalment es mengen o entrepans de pa de motlle amb mantega i formatge o algun embotit o una crema de verdures amb una llesca de pa amb mantega. Fa anys la gent tenia la tradició de beure llet freda o sèrum de llet.
La gent acostuma a dinar ràpid i alguns equips de treball surten junts a caminar mentre mengen els entrepans en moviment.
L’àpat principal del dia és el sopar i en general es sopa cap a les sis de la tarda. Algunes famílies o persones grans sopen abans i des de les cinc de la tarda si camines pel carrer ja veus la llum tènue amb una llum més forta sobre la taula i la gent menjant.
La cuida neerlandesa és una cuina amb una base de patates. Les patates es solen acompanyar amb algun tipus de carn i verdures. A vegades la carn i verdures es poden acompanyar amb una base d’arròs i alguna salsa o reducció de carn. Per la història colonia d’aquest país i també per la seva història com a país d’acollida, a algunes cases es preparen sovint plats indonesis, xinesos o d’altres cultures.
A part de l’esmorzar, el dinar i l’esmorzar, a mig matí o a mitja tarda es sol prendre un cafè amb llet evaporada o una infusió, amb una galeta.
Després de sopar encara hi ha persones que surten a fer alguna activitat al capvespre o a caminar una estona. Personalment a vegades ho faig i algo que m’agrada molt és veure lo agradables que es veuen moltes cases, amb llums i colors tènues i cortines (o no) a través de les quals imagines vides i t’inspires amb la decoració que tenen.
Aquests horaris, tot i que al principi van ser un canvi molt gran, els vaig adoptar aviat i apart de que són saludables, físicament és agradable anar a dormir ja havent paït. Els primers anys a vegades anava a dormir amb un punt de gana i pensant en l’esmorzar o havia de picar alguna cosa una estona abans d’anar al llit, però ara ja fa molts anys que ja hi estic totalment acostumada i se’m fa molt estrany quan torno a Catalunya anar a sopar massa tard.
Aquest és el tercer post d’onze que em vaig comprometre a escriure aquest any, que n’ha fet onze que visc aquí.
En què et fa pensar quan llegeixes aquest post?
---
Algo que en estos casi 12 años de vida aquí en los Países Bajos he naturalizado, y que al principio me sorprendió son las horas de las comidas y lo que suele comerse en general, aunque los hábitos alimentarios de las personas cambiaron con el tiempo.
Aquí, se suele desayunar sobre las siete o siete y media para poner una hora. Para las familias con niños en edad escuchar, en las escuelas de educación infantil y primaria, las clases suelen empezar a las ocho y media. El desayuno típico es avena con leche, a veces en copos ya veces con una especie de polvo. O yogur con fruta. A veces la gente se añade trocitos de manzana, o algún fruto seco entero, a trozos o en crema. Cada persona tiene sus preferencias y gustos. Hay tantos desayunos distintos como personas.
Las 12h es la hora sagrada de comer. Tradicionalmente se comen o bocadillos de pan de molde con mantequilla y queso o algún embutido o una crema de verduras con una rebanada de pan con mantequilla. Hace años la gente tenía la tradición de beber leche fría o suero de leche.
La gente suele comer rápido y algunos equipos de trabajo salen juntos a andar mientras comen los bocadillos en movimiento.
La comida principal del día es la cena y por lo general se cena hacia las seis de la tarde. Algunas familias o personas mayores cenan antes y desde las cinco de la tarde si caminas por la calle ya ves la luz tenue con una luz más fuerte sobre la mesa y la gente comiendo.
La cuida neerlandesa es una cocina con una base de patatas. Las patatas suelen acompañarse con algún tipo de carne y verduras. A veces la carne y verduras pueden acompañarse con una base de arroz y alguna salsa o reducción de carne. Por la historia colonia de este país y también por su historia como país de acogida, en algunas casas se preparan a menudo platos indonesios, chinos o de otras culturas.
Aparte del desayuno, el almuerzo y el desayuno, a media mañana o media tarde se suele tomar un café con leche evaporada o una infusión, con una galleta.
Después de cenar todavía hay personas que salen a realizar alguna actividad al atardecer oa andar un rato. Personalmente a veces lo hago y algo que me gusta mucho es ver lo agradables que se ven muchas casas, con luces y colores tenues y cortinas (o no) a través de las cuales imaginas vidas y te inspiras con su decoración.
Estos horarios, aunque al principio fueron un cambio muy grande, los adopté pronto y aparte de que son saludables, físicamente es agradable acostarse ya habiendo digerido. Los primeros años a veces iba a dormir con un punto de hambre y pensando en el desayuno o tenía que picar algo un rato antes de ir a la cama, pero ahora ya hace muchos años que ya estoy totalmente acostumbrada y se me hace muy raro cuando vuelvo a Catalunya ir a cenar demasiado tarde.
Éste es el tercer post de once que me comprometí a escribir este año, que ha hecho once que vivo aquí.
En qué te hace pensar cuando lees este post?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada