(CAT./ESP.)
Era època de pandèmia. Un dia vaig obrir la bústia i hi havia una capseta plana i ample i fina, amb la mesura perfecta per cabre-hi, al meu nom. Paral.lelament vaig rebre un missatge d'una amiga que també viu aquí, per convocar-me per una videotrucada col.lectiva amb més amigues, un dia i hora concretes (al voltant del seu aniversari). Ja no recordo si al missatge o a la capseta mateix hi posava de no obrir-la fins a un dia concret. Se'm va fer difícil no obrir-lo, com passava en aquell experiment de la llaminadura de Walter Mischel.
Durant la trucada ens va proposar d'obrir la capseta juntes, cadascú des de casa seva. I sorpresa! A dins hi havia porcions de pastissos tipus brownie de diferents gustos. Boníssim! Vam brindar en directe i vam riure i compartir l'alegria i també les rareses d'aquella època.
Aquesta ha estat la inntroducció per explicar que sovint durant tots aquests anys m'he trobat dient: "Quina bona idea! aquesta idea només l'haurien pogut tenir els holandesos".
Són gent creativa en certs aspectes, atrevida, i les condicions per les persones emprenedores/freelances acompanyen.
Exemples de tipus de projectes/idees que em venen al cap que he vist aquí són aquestos (poso la traducció literal dels noms):
- Brownies per correu
- Plataforma per compartir cotxe amb veïns del teu barri
- "Atreveixe't a preguntar": Sessions grupals moderades per un/a dinamitzador/a per exposar una idea que tens i que entre un grup de participants t'ajudin a pensar en la idea, donar-li forma, preguntar dubtes i t'aportin idees sense jutjar amb les que pots tornar a casa i seguir treballant en allò que t'agradaria fer.
- El cafè de la sopa: Se sol fer en alguns centres cívics o locals socials. S'acostuma a cuinnar de forma col.lectiva una sopa que aquí l'entenen com a puré, ja sigui ben triturat o deixat amb les verdures en trossos grossos. L'objectiu és crear comunitat i evitar la sol.litud no desitjada.
- Projectes amb el pur objectiu d'expresar un elogi, ja sigui de forma personal o anònima, o ja sigui concretament a una persona o en general. Deixant-ho en un lloc públic, donant-ho en mà o deixant-ho a una bústia.
- Tren d'àpats: Per ajudar a families que recent han tingut un nadó, es crea una llista de persones que s'ofereixen per cuinar per la familia. En aquesta llista s'hi posa el nom de qui i què cuinarà, respectant els destijos de la família i les restriccions alimentàries que prèviament han descrit.
- Famílies veïnes: Projecte gestionat per un departament de l'ajuntament que té l'objectiu d'unir famílies amb infants i adolescents amb necessitats diverses i persones/families que s'ofereixen per oferir suport en situacions de demandes concretes.
- Sopars amb menús temàtics per països: En un centre social de la ciutat, una vegada al mes, persones voluntàries d'un mateix païs cuinen un sopar per un preu reduit amb plats típics del seu país.
Aquesta llista podria ser molt més llarga. Aquests són alguns exemples. Què en penses? En coneixes de diferents? M'agradarà molt llegir-los.
I aquí s'acaba la última entrada d'aquests 11 aprenentatges dels 11 anys que porto aquí al país.
Ha sigut un exercici molt interressant de repàs i reflexió, que m'ha acompanyat durant aquest any en situacions diferents, sola i posant-ho en comú amb la meva parella.
I per acabar, compartir que demà és el meu 12è aniversari aquí!
---
s juzgar con las que puedes volver a casa y seguir trabajando en aquello. - El café de la sopa: Se suele realizar en algunos centros cívicos o locales sociales. Se suele cocinar de forma colectiva una sopa que aquí la entienden como puré, ya sea bien triturado o dejado con las verduras en pedazos grandes. El objetivo es crear comunidad y evitar la soledad no deseada.
eamento del ayuntamiento que tiene el objetivo de unir familias con niños y adolescentes con necesidades diversas y personas/familias que se ofrecen para ofrecer soporte en situaciones de demandas concretas. - Cenas con menús temáticos por países: En un centro social de la ciudad, una vez al mes, personas voluntarias de un mismo país cocinan una cena por precio reducido con platos típicos de su país. Esta lista podría ser mucho más larga. Éstos son algunos ejemplos. ¿Qué piensas? ¿Conoces diferentes? Me gustará mucho leerlos. Y aquí termina la última entrada de estos 11 aprendizajes de los 11 años que llevo aquí en el país. Ha sido un ejercicio muy interresante de repaso y reflexión, que me ha acompañado durante este año en situaciones distintas, sola y poniéndolo en común con mi pareja. Y para terminar, compartir que mañana es mi 12 aniversario aquí!






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada