[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dissabte, 13 de desembre del 2025

Workshop: "Beweging, introspectie, verbinding en creativiteit" - "Movimiento, introspección, conexión y creatividad"

 El workshop se desarrollará en español, para personas que tengan la lengua española como lengua madre o que tengan un nivel medio del idioma.



dijous, 11 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 6. L'agenda - Serie de 11: 6: La agenda

(CAT./ESP.)

Quan parlo de l’agenda, parlo de que per planificar una trobada amb algú, a vegades has de girar la pàgina de l’agenda fins 2, 3, 4 o a vegades més setmanes després.

L’espontaneïtat en aquest país, sempre parlo en general, no per casos concrets, no és massa habitual.  Les vacances es planegen i es reserven amb mesos d’antel.lació, les trobades familiars i les trobades amb un grup grans d’amics també.  A vegades s’anomenen trobades anuals, perque tota la familia (diferents generacions) van juntes un cap de setmana a algun lloc a passar una nit o a fer un dinar o sopar, una vegada o dos a l’any.

A vegades passa allò d’“anem a fer un cafè?” però en comptades vegades.  Tampoc allò de quedem diumenge per fer un vermut? I això amb el pas dels anys es troba a faltar.  Ho trobo a faltar.

Aquí agrada planificar amb antel.lació i l’estructura.  I improvitzar està fora d’això.  La vida i els anys  passen ràpid i amb aquesta planificació, quan és gener et plantes a l’estiu i quan és estiu et plantes a final d’any i tens la sensació que les setmanes són dies i que els mesos són setmanes.  

I el que passa, és que després, tot i venir d’una societat on s’improvisa, on lo espontani hi cap molt més i on la flexibilitat hi té més cabuda, acabes entrant en buscar un camping a 7 mesos vista perque sino ja no hi haurà plaça, o planificant un sopar o una tarda fora amb amics a un mes vista perque si esperem més ja estarà l’agenda plena.

Res, que és una feina de consciència, de deixar anar i de perdre la por a perdre, el fet de fer política de lo espontani a la teva vida diària.  I atrevir-te a fer i proposar actes espontanis a les personnnes que tens aprop.

Com el vius tu aquest tema?

----

Serie de 11: 6- La agenda

Cuando hablo de la agenda, hablo de que para planificar un encuentro con alguien, a veces debes girar la página de la agenda hasta 2, 3, 4 o a veces más semanas después.

La espontaneidad en este país, siempre hablo en general, no en casos concretos, no es demasiado habitual. Las vacaciones se planean y se reservan con meses de antelación, encuentros familiares y encuentros con un grupo grande de amigos también. A veces se llaman encuentros anuales, porque toda la familia (diferentes generaciones) van juntas un fin de semana a algún sitio a pasar una noche o a hacer una comida o cena, una o dos veces al año.

A veces ocurre lo de “¿Vamos a tomar un café?” pero en contadas ocasiones. Tampoco lo de ¿Quedamos el domingo para tomar el vermut? Y eso con el paso de los años se echa de menos.  Lo hecho de menos. 

Aquí les gusta planificar con antelación y estructura. E improvizar está fuera de eso. La vida y los años pasan rápido y con esta planificación, cuando es enero te plantas en verano y cuando es verano te plantas a final de año y tienes la sensación de que las semanas son días y que los meses son semanas.

Y lo que ocurre, es que después, a pesar de venir de una sociedad donde se improvisa, donde lo espontáneo cabe mucho más y donde la flexibilidad tiene más cabida, acabas entrando en buscar un camping a 7 meses vista porque sino ya no habrá plaza, o planificando una cena o una tarde fuera con amigos a un mes vista porque si esperamos más ya estará la agenda llena.

Nada.  Que es un trabajo de conciencia, de soltar y de perder el miedo a perder, hacer política de lo espontáneo en tu vida diaria. Y atreverte a hacer y proponer actos espontáneos a las personas que tienes cerca.

¿Cómo lo vives tú este tema?




Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt