[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimarts, 30 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 11. Idees interessants- Serie de 11: 11. Ideas interesantes

(CAT./ESP.)

Era època de pandèmia.  Un dia vaig obrir la bústia i hi havia una capseta plana i ample i fina, amb la mesura perfecta per cabre-hi, al meu nom. Paral.lelament vaig rebre un missatge d'una amiga que també viu aquí, per convocar-me per una videotrucada col.lectiva amb més amigues, un dia i hora concretes (al voltant del seu aniversari).  Ja no recordo si al missatge o a la capseta mateix hi posava de no obrir-la fins a un dia concret. Se'm va fer difícil no obrir-lo, com passava en aquell experiment de la llaminadura de Walter Mischel.

Durant la trucada ens va proposar d'obrir la capseta juntes, cadascú des de casa seva.  I sorpresa! A dins hi havia porcions de pastissos tipus brownie de diferents gustos.  Boníssim!  Vam brindar en directe i vam riure i compartir l'alegria i també les rareses d'aquella època.


Aquesta ha estat la inntroducció per explicar que sovint durant tots aquests anys m'he trobat dient: "Quina bona idea! aquesta idea només l'haurien pogut tenir els holandesos".


Són gent creativa en certs aspectes, atrevida, i les condicions per les persones emprenedores/freelances acompanyen.


Exemples de tipus de projectes/idees que em venen al cap que he vist aquí són aquestos (poso la traducció literal dels noms): 


- Brownies per correu

- Plataforma per compartir cotxe amb veïns del teu barri 

- "Atreveixe't a preguntar": Sessions grupals moderades per un/a dinamitzador/a per exposar una idea que tens i que entre un grup de participants t'ajudin a pensar en la idea, donar-li forma, preguntar dubtes i t'aportin idees sense jutjar amb les que pots tornar a casa i seguir treballant en allò que t'agradaria fer.


- El cafè de la sopa: Se sol fer en alguns centres cívics o locals socials.  S'acostuma a cuinnar de forma col.lectiva una sopa que aquí l'entenen com a puré, ja sigui ben triturat o deixat amb les verdures en trossos grossos.  L'objectiu és crear comunitat i evitar la sol.litud no desitjada.

- Projectes amb el pur objectiu d'expresar un elogi, ja sigui de forma personal o anònima, o ja sigui concretament a una persona o en general.  Deixant-ho en un lloc públic, donant-ho en mà o deixant-ho a una bústia.

- Tren d'àpats: Per ajudar a families que recent han tingut un nadó, es crea una llista de persones que s'ofereixen per  cuinar per la familia.  En aquesta llista s'hi posa el nom de qui i què cuinarà, respectant els destijos de la família i les restriccions alimentàries que prèviament han descrit.


- Famílies veïnes: Projecte gestionat per un departament de l'ajuntament que té l'objectiu d'unir famílies amb infants i adolescents amb necessitats diverses i persones/families que s'ofereixen per oferir suport en situacions de demandes concretes.

- Sopars amb menús temàtics per països: En un centre social de la ciutat, una vegada al mes, persones voluntàries d'un mateix païs cuinen un sopar per un preu reduit amb plats típics del seu país.


Aquesta llista podria ser molt més llarga.  Aquests són alguns exemples.  Què en penses? En coneixes de diferents? M'agradarà molt llegir-los.


I aquí s'acaba la última entrada d'aquests 11 aprenentatges dels 11 anys que porto aquí al país.


Ha sigut un exercici molt interressant de repàs i reflexió, que m'ha acompanyat durant aquest any en situacions diferents, sola i posant-ho en comú amb la meva parella.  


I per acabar, compartir que demà és el meu 12è aniversari aquí!


---


Era época de pandemia. Un día abrí el buzón y había una cajita plana y ancha y fina, con la medida perfecta para caber, a mi nombre. Paralelamente recibí un mensaje de una amiga que también vive aquí, para convocarme por una videollamada colectiva con más amigas, un día y hora concretas (en torno a su cumpleaños). Ya no recuerdo si en el mensaje o en la propia cajita ponía de no abrirla hasta un día concreto. Se me hizo difícil no abrirlo, como ocurría en ese experimento de la golosina de Walter Mischel .
Durante la llamada nos propuso abrir la cajita juntas, cada uno desde su casa. ¡Y sorpresa! Dentro había porciones de tartas tipo brownie de distintos gustos. Buenísimo! Brindimos en directo y reímos y compartimos la alegría y también las rarezas de aquella época. Ésta ha sido la introducción para explicar que a menudo durante todos estos años me he encontrado diciendo: "¡Qué buena idea! esta idea sólo la habrían podido tener los holandeses".
y que entre un grupo de participantes te ayuden a pensar en la idea, darle forma, preguntar dudas y te aporten ideas sin
Son gente creativa en ciertos aspectos, atrevida, y las condiciones para las personas emprendedoras/freelances acompañan. Ejemplos de tipos de proyectos/ideas que me vienen a la cabeza que he visto aquí son estos (pongo la traducción literal de los nombres): - Brownies por correo - Plataforma para compartir coche con vecinos de tu barrio - "Atrévete a preguntar": Sesiones grupales moderadas por un/a dinamizador/a para exponer una idea que tiene
s juzgar con las que puedes volver a casa y seguir trabajando en aquello. - El café de la sopa: Se suele realizar en algunos centros cívicos o locales sociales. Se suele cocinar de forma colectiva una sopa que aquí la entienden como puré, ya sea bien triturado o dejado con las verduras en pedazos grandes. El objetivo es crear comunidad y evitar la soledad no deseada.
sta lista se pone el nombre de quién y qué va a cocinar, respetando los destijos de la familia y las restricciones alimentarias que previamente han descrito. - Familias vecinas: Proyecto gestionado por un depart
- Proyectos con el puro objetivo de expresar un elogio, ya sea de forma personal o anónima, o sea concretamente a una persona o en general. Dejándolo en un lugar público, dándolo en mano o dejándolo en un buzón. - Tren de comidas: Para ayudar a familias que recientemente han tenido un bebé, se crea una lista de personas que se ofrecen para cocinar por su familia. En
eamento del ayuntamiento que tiene el objetivo de unir familias con niños y adolescentes con necesidades diversas y personas/familias que se ofrecen para ofrecer soporte en situaciones de demandas concretas. - Cenas con menús temáticos por países: En un centro social de la ciudad, una vez al mes, personas voluntarias de un mismo país cocinan una cena por precio reducido con platos típicos de su país. Esta lista podría ser mucho más larga. Éstos son algunos ejemplos. ¿Qué piensas? ¿Conoces diferentes? Me gustará mucho leerlos.
Y aquí termina la última entrada de estos 11 aprendizajes de los 11 años que llevo aquí en el país. Ha sido un ejercicio muy interresante de repaso y reflexión, que me ha acompañado durante este año en situaciones distintas, sola y poniéndolo en común con mi pareja.
Y para terminar, compartir que mañana es mi 12 aniversario aquí!



dilluns, 29 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 10. Ser directe- Serie de 11: 10. Ser directo

  

(CAT./ESP.)

Es diu que les persones d’aquest país poden ser molt directes alhora de parlar. Es una generalització, hi ha de tot. I n´hi ha moltes que ho són. Sobretot vist des del punt de vista mediterrani que a vegades estem acostumats ( i també és una generalització) a donar voltes a les coses.

Els primers anys, alhora que treballava com a terapeuta Gestalt, com a feina principal ho compaginava amb fer classes d'espanyol. Primer a través d'una acadèmia i després vaig donar classes a un grup a través de les activitats d'un centre cívic. El dia que vaig fer la primera classe, quan es va acabar l´hora, em vaig acomiadar dels alumnes vaig anar a la secretaria, per deixar o recollir material (ja no ho recordo).

Quan ja estava apunt de sortir de la secretaria, em va cridar la persona que jo tenia com a referent i em va dir: "Sílvia, voldria comentar-te una cosa. Et volem demanar que quan vinguis a fer classe no et posis perfum, porque ens han comentat que fa una olor massa forta".

Em va caure com un gerro d'aigua freda, en aquell moment. Fins llavors, ningú m´havia dit res tan directe pel que podia recordar.

El comentari en va agafar de sorpresa i vaig intentar-me justificar i alhora vaig dir que no tornaria a passar. No feia servir perfum fort i si que feia servir un oli essencial, que també ho pot ser, i des d'aquell dia ja fa mes de deu anys, sovint quan em poso un oli dels que tinc penso en aquell comentari i ho tinc en compte. 

Això per explicar una anècdota sobre el ser directe. A ser una mica més directa i expressar-me més obertament sense faltar el respecte, també n'he après aquí. 

Si vius aquí i et vé algún record sobre el tema i tens ganes de compartir alguna cosa, m’encantarà llegir-te.

---

Se dice que las personas de este país pueden ser muy directas a la hora de hablar. Es una generalización, hay de todo. Y hay muchas que lo son. Sobre todo visto desde el punto de vista mediterráneo que a veces estamos acostumbrados (y también es una generalización) a darle vueltas a las cosas.

En los primeros años, al tiempo que trabajaba como terapeuta Gestalt, como trabajo principal lo compaginaba con dar clases de español. Primero a través de una academia y después di clases a un grupo a través de las actividades de un centro cívico. El día que hice la primera clase, cuando terminó la hora, me despedí de los alumnos fui a la secretaría, para dejar o recoger material (ya no lo recuerdo).

Cuando ya estaba a punto de salir de la secretaría, me llamó la persona que yo tenía como referente y me dijo: "Sílvia, querría comentarte una cosa. Te queremos pedir que cuando vengas a dar clase no te pongas perfume, porque nos han comentado que huele demasiado fuerte".

Me cayó como un jarrón de agua fría, en ese momento. Hasta entonces, nadie me había dicho nada tan directo por lo que podía recordar.

El comentario cogió de sorpresa e intenté justificarme y al mismo tiempo dije que no volvería a pasar. No utilizaba perfume fuerte y si que utilizaba un aceite esencial, que también lo puede ser, y desde ese día hace ya más de diez años, a menudo cuando me pongo un aceite de los que tengo pienso en ese comentario y lo tengo en cuenta. 

Esto para explicar una anécdota sobre el ser directo. A ser un poco más directa y expresarme más abiertamente sin faltar el respeto, también he aprendido aquí. 

Si vives aquí y te viene algún recuerdo sobre el tema y tienes ganas de compartir algo, me encantará leerte.

dissabte, 27 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 9. Bicicletes- Serie de 11: 9. Bicicletas

(CAT./ESP.)


La bicicleta aqui als Països Baixos és el principal mitjà de transport. Diuen que hi ha més bicicletes que habitants. A zones una mica allunyades del centre de la ciutat on visc hi ha més gent anant en bici pel carrer que no pas caminant.

És habitual també trobar persones i famílies que no ténen cotxe, però que no tinguin bicicleta és més difícil de trobar-ne. El que he vist portar aquí al damunt d’una bicicleta no ho havia vist mai portar enlloc. Des de fustes o ferros més llargs que la pròpia bici, a cadires, bosses grans agafades amb una mà i l’altra agafant el manillar, aguantar una bici amb una sola mà i amb l’altra agafar el manillar, portar una caixa de cerveses recolzada al damunt del portaequipatges i aguantar-la amb una mà i amb l’altra aguantar el manillar, i coses per l'estil. I s’hi camines per una ciutat d'aquesr país i t'ho fixes, hi pots veure coses més impossibles i curioses.

Hi ha molts quilòmetres bici en tot el país i en cada ciutat. Hi ha zones peatonals de la ciutat on si vas en bici et poden posar una multa i també te’n pots emportar una de multa si vas sense les llums. Un dia, sortia amb el temps just per anar a una activitat al vespre i just me’n vaig adonar que no em funcionava la llum abans de sortir de casa. Tot i així vaig decidir sortir igual. Al tornar, al costat del carril bici hi havia la policia parant les persones que no portàvem els llums en regla. Em va caure una multa de 69 euros. Vaig intentar-me justificar, i hi va haver un moment que me’n vaig adonar que era millor si callava, assumia la meva responsabilitat, marxava cap a casa i pagava la multa. Lo pitjor és que estava a uns 250 metres de casa. Entenc la part de la seguretat, perquè una de les coses més difícils de conduir aquí és vigilar amb les bicicletes, i si això ja és difícil, trobar-te’n alguna a la nit sense llums, encara és més perillós.

Quina és la cosa més increïble que has vist mai al damunt d’una bicicleta?

---

La bicicleta aquí en los Países Bajos es el principal medio de transporte. Dicen que existen más bicicletas que habitantes. En zonas algo alejadas del centro de la ciudad donde vivo hay más gente yendo en bici por la calle que caminando.

Es habitual también encontrar a personas y familias que no tienen coche, pero que no tengan bicicleta es más difícil de encontrar. Lo que he visto llevar aquí encima de una bicicleta nunca lo había visto llevar a ninguna parte. Desde maderas o hierros más largos que la propia bici, en sillas, bolsas grandes cogidas con una mano y la otra cogiendo el manillar, aguantar una bici con una sola mano y con la otra coger el manillar, llevar una caja de cervezas apoyada sobre el portaequipajes y aguantarla con una mano y con la mano. Y se caminas por una ciudad de este país y te fijas, puedes ver cosas más imposibles y curiosas.

Hay muchos kilómetros bici en todo el país y en cada ciudad. Hay zonas peatonales de la ciudad donde si vas en bici te pueden poner una multa y también puedes llevarte una de multa si vas sin las luces. Un día, salía con el tiempo justo para ir a una actividad al anochecer y justo me di cuenta de que no me funcionaba la luz antes de salir de casa. Sin embargo decidí salir igual. Al volver, junto al carril bici estaba la policía parando a las personas que no llevábamos las luces en regla. Me cayó una multa de 69 euros. Me intenté justificar, y hubo un momento en que me di cuenta de que era mejor si callaba, asumía mi responsabilidad, me marchaba a casa y pagaba la multa. Lo peor es que estaba a unos 250 metros de casa. Entiendo la parte de la seguridad, porque una de las cosas más difíciles de conducir aquí es vigilar con las bicicletas, y si esto ya es difícil, encontrarte alguna por la noche sin luces, es aún más peligroso.

 ¿Cuál es lo más increíble que has visto nunca sobre una bicicleta?

dimarts, 23 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 8. Fer res - Serie de 11: 8. Hacer nada

(CAT./ESP.)

Aquí als països baixos tenen un verb que vindria a ser el dolce far niente Italia. I es el verb Niksen i significa no fer res. Trobar el plaer en la contemplació, en escoltar música per escoltar-la, en estirar-se i contemplar el sostre, en quedar-se a casa sense cap plan ni res a l’agenda. En aquesta societat de les presses i l’omplir cada espai amb alguna activitat, no fer res (o fer res) es revolucionari.

A la vegada, per estar en aquesta actitud i portar aquest verb a la practica, t’ho has de permetre, i això a vegades no es fàcil sobretot si has viscut en una família on les persones adultes treballaven i estaven ocupats constantment (i s’entén lo necessari d’això) i als infants que anaven a un altre ritme o que s’estiraven al sofà per escoltar música amb atenció o per contemplar les Musaranyes (com se solia dir) se’ls treia d’aquell estat amb algun comentari que els portava a veure a fer alguna cosa i a la llarga a desconnectar-se d’aquella necessitat de descans, desconnexió, silenci.

I certament, fer res, o niksen com dirien en neerlandès, et permet estar en silenci, llegir, seure al sofà i pensar, escoltar música, trobar-te amb els teus pensaments i fer-te preguntes, o cadascú el que li vingui de gust.

Com ho vius tu això de fer res?

---

Aquí en los países bajos tienen un verbo que vendría a ser el dulce far niente Italia.   Y es el verbo Niksen y significa no hacer nada.   Encontrar el placer en la contemplación, al escuchar música para escucharla, al estirarse y contemplar el techo, al quedarse en casa sin ningún plan ni nada en la agenda.   En esta sociedad de las prisas y llenar cada espacio con alguna actividad, no hacer nada (o hacer nada) es revolucionario.

A la vez, para estar en esta actitud y llevar este verbo a la práctica, te lo tienes que permitir, y esto a veces no es fácil sobre todo si has vivido en una familia donde las personas adultas trabajaban y estaban ocupados constantemente (y se entiende lo necesario de esto) ya los niños que iban a otro ritmo o que se estiraban en el sofá para  solía decir) se les sacaba de aquel estado con algún comentario que les llevaba a ver a hacer algo ya la larga a desconectarse de esa necesidad de descanso, desconexión, silencio.

 Y ciertamente, hacer nada, o niksen como dirían en neerlandés, te permite estar en silencio, leer, sentarte en el sofá y pensar, escuchar música, encontrarte con tus pensamientos y hacerte preguntas, o cada uno lo que le apetezca.

 ¿Cómo lo vives tú eso de hacer algo?


dilluns, 22 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 7. La llengua (2) - Sèrie de 11: 7. La llengua (2)

(CAT./ESP.)

Amb els anys m'he adonat que poder aprendre neerlandès, a banda de ser gràcies al temps, a l'esforç d'anar a classe dels cursos que he fet i tenir una parella lingüística durant uns anys, ha estat gairebé un tema d'activisme. Individual però també social. Sempre que parles neerlandès, el teu interlocutor sap que no ets d'aquí. I sovint, quan és algú que no et coneix, té el costum de canviar a l'anglès. De manera insistent he hagut de demanar si us plau que em parlessin en neerlandès. 

El tema de l'idioma és un tema transversal i que t'atravessa. En un altre idioma poses en joc una identitat nova, i aquest seria un tema a part per reflexionar-hi.

I mantenir-te en la llengua que estàs aprenent és molt cansat quan amb qui la podries practicar en situacions socials com anar a comprar et canvia a una altra llengua. Això fa que el tema es torni de vegades pesat, i que t'hagis d'esforçar encara més per aconseguir el teu objectiu.


Jo ho he fet amb molt de gust, i m'ha ajudat a aprendre l'idioma el fet de poder dedicar temps als cursos i trobades amb la persona voluntària que m'ajudava a practicar-lo més, primer setmanalment i cada cop més espaiades. I també m'ha ajudat el fet de no treballar amb un equip on la llengua vehicular era l'anglès.  

Possiblement quan veus algú que potser té dificultats en parlar la llengua penses que ajuda el fet de caviar (ja sigui anglès en aquest cas, o català a Catalunya). De vegades, des de la meva experiència, et dic que això moltes vegades no hi ajuda.  

A mi amb aquest tema, algunes vegades se m'ha despertat la sensació de no estar-ho fent bé.

Aquí us deixo un altre aprenentatge d'aquests 11 anys gairebé 12 que ara porto als Països Baixos.

---

Con los años me he dado cuenta que el poder aprender neerlandés, aparte de ser gracias al tiempo, al esfuerzo de ir a clase de los deferentes cursos que he hecho y tener una pareja lingüística durante unos años, ha sido casi un tema de activismo. Individual pero también social. Siempre que hablas neerlandés, tu interlocutor sabe que no eres de allí. Y a menudo, cuando es alguien que no te conoce, tiene la costumbre de cambiar al inglés. De manera insistente he tenido que pedir por favor que me hablaran en neerlandés. 

El tema del idioma es un tema transversal y que te atraviesa. En otro idioma pones en juego una identidad nueva, y éste sería un tema aparte para reflexionar.

Y mantenerte en la lengua que estás aprendiendo es muy cansado cuando con quien la podrías practicar en situaciones sociales como ir de compras te cambia a otra lengua. Esto hace que el tema se vuelva a veces pesado, y que te tengas que esforzar tú aún más por conseguir tu objetivo.

Yo lo he hecho con mucho gusto, y me ha ayudado a aprender el idioma el hecho de poder dedicar tiempo a los cursos y encuentros con la persona voluntaria que me ayudaba a practicarlo más, primero semanalmente y cada vez más espaciadas. Y también me ha ayudado el hecho de no trabajar con un equipo en el que la lengua vehicular era el inglés.  

Posiblemente cuando ves a alguien que quizás tiene dificultades al hablar la lengua piensas que le ayuda el hecho de caviar (ya sea inglés en este caso, o catalán en Cataluña). A veces, desde mi experiencia, te digo que esto muchas veces no ayuda.  

A mí con este tema, algunas veces se me ha despertado la sensación de no estarlo haciendo bien.

Aquí os dejo otro aprendizaje de estos 11 años casi 12 que ahora llevo en los Países Bajos.

dissabte, 13 de desembre del 2025

Workshop: "Beweging, introspectie, verbinding en creativiteit" - "Movimiento, introspección, conexión y creatividad"

(Onder deze Spaanse versie kunt u alle informatie in het Nederlands lezen)

En enero ofrezco este taller grupal en el que uniremos lo somático (el cuerpo), propuestas reflexivas y lo creativo con materiales y movimiento.  Todo esto lo trabajaremos tanto individualmente como en grupo pequeño y grande.

Mi propuesta viene de un deseo de unir Gestalt, Somatic Experiencing y Segni Mossi.  Tres corrientes que forman parte de mi camino de aprendizaje y formación tanto teórica como práctica (acompañada y en soledad).

El workshop se desarrollará en español, aquí en Nijmegen, para personas que tengan la lengua española como lengua materna o que tengan un nivel medio del idioma. (No tengas dudas en preguntarme, y que tu conocimiento de la lengua no sea un freno).

Este espacio pretende ser un espacio de encuentro, juego, silencio, palabras, escucha.  Un espacio de ir de lo interno a lo externo y vuelta a casa.

Si te llama la propuesta y necesitas más información, no dudes en contactarme.

La experiencia previa en propuestas como esta no es necesaria.

Información de utilidad:

- Ven con ropa cómoda y que se pueda manchar.

- Trabajaremos con pies descalzos.  Trae contigo unos calcetines cómodos.

- Trae una libreta y algo para escribir por si quieres tomar notas.

- Habrá infusiones y agua.  Si quieres traer tu propia botella, puedes hacerlo.

La inscripción previa es necesaria para poder reservar una plaza (son limitadas).  Para reservar tu plaza, escríbeme a hola@silviafontjansa.com

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

In januari geef ik een groepsworkshop waarin we lichaamsbewustzijn, reflectieve oefeningen en creatieve activiteiten met materialen en beweging combineren. We werken hieraan zowell individueel als in kleine en grote groepen.

Deze voorstel komt vanuit mijn wens om Gestalttherapie, Somatic Experiencing en Segni Mossi te combineren. Deze drie benaderingen zijn essentieel voor mijn leer- en trainingstraject, zowel theoretisch als praktisch (in groepen en individueel).

De workshop wordt in het Spaans gegeven, hier in Nijmegen (de stad waar ik woon), voor moedertaalsprekers van het Spaans of mensen met een gemiddeld niveau Spaans. (Aarzel niet om vragen te stellen en laat je taalvaardigheid geen belemmering vormen.)

Deze ruimte is bedoeld als een plek voor ontmoeting, spel, stilte, woorden en luisteren. Een ruimte om van het innerlijke naar het uiterlijke te bewegen en weer terug.

Als deze workshop je aanspreekt en je meer informatie wilt, neem dan gerust contact met me op.

Er is geen eerdere ervaring met dit soort workshops vereist.


Handige informatie:


- Draag comfortabele kleding die vies mag worden.

- We werken op blote voeten. Neem comfortabele sokken mee.

- Neem een ​​notitieboekje en iets om mee te schrijven mee als je aantekeningen wilt maken.

- We hebben kruidenthee en water beschikbaar. Je mag ook je eigen waterfles meenemen.


Vooraf aanmelden is verplicht om je plek te reserveren (het aantal plaatsen is beperkt). Om je plek te reserveren, kun je een e-mail sturen naar hola@silviafontjansa.com




dijous, 11 de desembre del 2025

Sèrie d'11: 6. L'agenda - Serie de 11: 6: La agenda

(CAT./ESP.)

Quan parlo de l’agenda, parlo de que per planificar una trobada amb algú, a vegades has de girar la pàgina de l’agenda fins 2, 3, 4 o a vegades més setmanes després.

L’espontaneïtat en aquest país, sempre parlo en general, no per casos concrets, no és massa habitual.  Les vacances es planegen i es reserven amb mesos d’antel.lació, les trobades familiars i les trobades amb un grup grans d’amics també.  A vegades s’anomenen trobades anuals, perque tota la familia (diferents generacions) van juntes un cap de setmana a algun lloc a passar una nit o a fer un dinar o sopar, una vegada o dos a l’any.

A vegades passa allò d’“anem a fer un cafè?” però en comptades vegades.  Tampoc allò de quedem diumenge per fer un vermut? I això amb el pas dels anys es troba a faltar.  Ho trobo a faltar.

Aquí agrada planificar amb antel.lació i l’estructura.  I improvitzar està fora d’això.  La vida i els anys  passen ràpid i amb aquesta planificació, quan és gener et plantes a l’estiu i quan és estiu et plantes a final d’any i tens la sensació que les setmanes són dies i que els mesos són setmanes.  

I el que passa, és que després, tot i venir d’una societat on s’improvisa, on lo espontani hi cap molt més i on la flexibilitat hi té més cabuda, acabes entrant en buscar un camping a 7 mesos vista perque sino ja no hi haurà plaça, o planificant un sopar o una tarda fora amb amics a un mes vista perque si esperem més ja estarà l’agenda plena.

Res, que és una feina de consciència, de deixar anar i de perdre la por a perdre, el fet de fer política de lo espontani a la teva vida diària.  I atrevir-te a fer i proposar actes espontanis a les personnnes que tens aprop.

Com el vius tu aquest tema?

----

Serie de 11: 6- La agenda

Cuando hablo de la agenda, hablo de que para planificar un encuentro con alguien, a veces debes girar la página de la agenda hasta 2, 3, 4 o a veces más semanas después.

La espontaneidad en este país, siempre hablo en general, no en casos concretos, no es demasiado habitual. Las vacaciones se planean y se reservan con meses de antelación, encuentros familiares y encuentros con un grupo grande de amigos también. A veces se llaman encuentros anuales, porque toda la familia (diferentes generaciones) van juntas un fin de semana a algún sitio a pasar una noche o a hacer una comida o cena, una o dos veces al año.

A veces ocurre lo de “¿Vamos a tomar un café?” pero en contadas ocasiones. Tampoco lo de ¿Quedamos el domingo para tomar el vermut? Y eso con el paso de los años se echa de menos.  Lo hecho de menos. 

Aquí les gusta planificar con antelación y estructura. E improvizar está fuera de eso. La vida y los años pasan rápido y con esta planificación, cuando es enero te plantas en verano y cuando es verano te plantas a final de año y tienes la sensación de que las semanas son días y que los meses son semanas.

Y lo que ocurre, es que después, a pesar de venir de una sociedad donde se improvisa, donde lo espontáneo cabe mucho más y donde la flexibilidad tiene más cabida, acabas entrando en buscar un camping a 7 meses vista porque sino ya no habrá plaza, o planificando una cena o una tarde fuera con amigos a un mes vista porque si esperamos más ya estará la agenda llena.

Nada.  Que es un trabajo de conciencia, de soltar y de perder el miedo a perder, hacer política de lo espontáneo en tu vida diaria. Y atreverte a hacer y proponer actos espontáneos a las personas que tienes cerca.

¿Cómo lo vives tú este tema?




Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt