[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dilluns, 9 de juny del 2014

Suribatxi i gat negre [Suribachi y gato negro]


Divendres.  Caminava fent escala pel barri de Jordaan d'Amsterdam, minuts abans de menjar-me la poma que havia agafat de casa al matí, abans de sortir.

Al migdia havia fet una sessió de teràpia individual, a una altra ciutat, cap a les tres una reunió a Amsterdam amb una associació per una col·laboració en forma de tallers, després havia anat a depilar-me a preu d'or. Havia berenat asseguda al costat d'un canal tranquil observant les barquetes que passaven, els ànecs negres amb una taca blanca i l'aigua com corria.  A última hora de la tarda, havia fet el taller gestàltic que faig alguns divendres, a Amsterdam mateix (aquest sobre els autolímits i la possibilitat d'expandir-se).  
Poc abans de les nou surto de l'edifici de totxos vermells, amb energia i moviment intern, contenta, agraïda de nou al grup, a la possibilitat de fer aquesta feina grupal que tant m'agrada.  Camino fent escala, de tornada a l'estació.  Vaig fixant-me en portes, plantes baixes, finestres, canals, la vida d'aquest barri d'Amsterdam, la gent.  
A una porta amb vidre transparent, hi veig dins de la casa, el que és la cuina.  Sobre la fusta de la cuina hi ha un suribatxi.  A la caixa de l'electricitat del costat de la porta hi ha el gat negre amb potes blanques.  El miro uns segons, m'agrada. Li faig dues fotos i continuo caminant.  Trec la poma de la bossa per menjárme-la, agafo el tramvia i acabo d'arribar a l'estació.  Corro i aconsegueixo agafar el tren per arribar més aviat a casa.  L'energia i moviment intern continuen fins l'endemà.

[Viernes.  Caminaba haciendo escalera por el barrio de Jordaan de Amsterdan, minutos antes de comerme la manzana que havia cogido de casa por la mañana, antes de salir.

Al mediodía había hecho una sesión de terapia individual, en otra ciudad, hacía las tres una reunión en Amsterdam con una asociación para una colaboración en forma de talleres, después había ido a depilarme a precio de oro.  Había merendado sentada al lado de un canal tranquilo observando los barquitos que pasaban, los patos negros con una mancha blanca y el agua como corría.  A última hora de la tarde, había hecho el taller gestáltico que hago algunos viernes, en Amsterdam mismo (y este sobre los autolímites y la posibilidad de expandirse).
Poco antes de las nueve salgo del edificio de tochos rojos, con energía y movimiento interno, contenta, agradecida de nuevo al grupo, a la posibilidad de hacer este trabajo grupal que tanto me gusta.  Camino haciendo escalera, de vuelta a la estación.  Me voy fijando en puertas, plantas bajas, ventanas, canales, la vida de este barrio de Amsterdam, la gente.
En una puerta con cristal transparente, veo dentro de la casa, lo que es la cocina.  Encima de la madera de la cocina hay un suribachi.  En la caja de la electricidad del lado de la puerta hay el gato negro con patas blancas.  Lo miro unos segundos, me gusta.  Le hago dos fotos y continúo caminando.  Saco la manzana de la bolsa para comérmela, cojo el tranvía y termino de llegar a la estación.  Corro y consigo coger el tren para llegar más pronto a casa.  La energía y movimiento interno continúan hasta el día siguiente].


Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt