[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Tardor


Rebem la tardor i la tardor ens rep. 
Més aviat ella, que hi era abans que naltros..  Anem cap a la fi de l’any.  Es comença a tancar un cicle.  Sembla que aquesta estació ens acompanya a mirar una mica més endins. 
Estadi previ a l’hivern. 

A mi m’agrada.  Els dies s’escurçen.  Als pobles, ja s’hi comença a sentir aquella olor de fum.  A les ciutats aquesta olor no s’hi sent i a mi m’agrada quan hi torno (al poble que sigui) i se m’activen tots els sentits que em fan notar que el fred s’acosta.

I ara, dic que m’agrada l’estiu, el sol, la primavera, la mar, els pobles mariners;
i m’agrada la tardor, les matinades fredes, el vent, els dies de pluja, els arbres despullats.  M’agrada caminar sobre les alfombres de fulles.  Fulles fosques i clares.  
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt