[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dissabte, 18 de maig del 2013

Dissabte del mes de maig



Des del llit estant sento el soroll que produeixen les rodes dels cotxes quan pelsiguen l’asfalt mullat; mullat de pluja.

Són entre les vuit i les nou, i la ràdiodespertador em desperta; ja ho estic.  Dono espai a la meva mandra, m’estiro, sento el meu cos i com el matalàs m’atrapa. 

M’aixeco, obro la cortina i fa sol.  Fa un sol fresc.  Somric.  Em somric.  Li somric.

Estenc la roba, a l’estenedor de La Saleta.  I abans també me n’havia alegrat pel sol, perquè se m’eixugaria la roba ràpid.  Plè més de maig.
Esmorzo, i després de de fer quatre coses més, m’estiro al sofà.  Fa una mica de vent i la roba es va eixugant.  Trobo maneres còmodes de posar-me i les gaudixo  mentre llegeixo "El buen amor en la pareja" del Joan Garriga. 

Sento que a La Saleta hi comencen a caure gotes, i al principi poso en dubte que sigui pluja. No m'ho vull creure. Em destapo, em poso dreta i deixo el llibre al damunt del sofà.  Miro a través de la finestra i veig unes guantes gotes a les rajoles del balcó.

Ja fa una estona que fa mig sol.  Cauen gotes grosses.  I em dic: “Pel maig, cada dia un raig”.  Que savis els refranys.  Recordo la padrina.
Recullo la roba, que quasi està eixuta.  La vaig distribuïnt de tal manera, que la poca humitat que hi queda acabi de marxar.  Mitjons de colors.

Ara, al fons, entre núvols, torna a sortir el sol.  I es va apropant, i el cel s'aclareix.  I puc notar l'escalfor del sol fresc.
I així és la vida.  I el mes de maig.  Observar i acollir.
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt