Moviment, cos, AMOR, home-dona, MARE. Vincles.
Taller de Constel·lacions
Familiars a càrrec de Joan Garriga.
Cap de setmana descobrint
vincles, famílies, històries reals, complexitats familiars, vides encadenades,
agraïments, secrets molt ben guardats, a mil petons de profunditat…
“Tingues paciència amb
allò que segueix sense resoldre’s en el teu cor, i (però) intenta estimar la
pregunta” (Rilke)
Ningú ens exhimeix d’acompanyar-nos,
de prendre les regnes de la nostra vida.
És necessari acomiadar-nos de la infància. Va ser com va ser. I ho accepto. I està bé així. I per mi, està bé així.
“Estima i sigues
lliure” (Sant Agustí).
“Quan es compleixen
els ordres de l’amor, l’amor creix; quan no, la malaurança creix”. (Bert Hellinger)
Moltes vegades els
fills/les filles porten càrregues dels pares/mares, i detecten energèticament
buits en ells. A vegades aquests estan inmersos
en assumptes del seu passat. I sovint busquen en els fills/filles alguna
cosa que no els correspon.
Què prenem del que ens
donen? Què donem? En les relacions, és
important aquest equilibri. I conscient
o inconscientment es busca, o el destí porta cap allà. Si no es pot lograr aquest equilibri, possiblement el vincle s’acabarà.
És important veure quins
destins difícils han de ser deixats de banda i respectats deixats al passat)
perque no s’hagin de repetir.
A vegades la infidelitat en
la parella s’aconsegueix entre dos.
Polaritat vida-mort
Moviment amorós
interromput.
Moltes vegades, als
vincles, hi anem amb una estrategia apresa, perquè creiem que hi anem més
protegits. Important tornar a la direcció
de l’amor. Importància de l’Amor. La parella és una gran escola per aprendre.
Tant per una dona com per
un home, que han format una parella.
Primer la parella. Després els
fills.
Tenim un cervell petit
(pensament) i un de gran (pensament, cos, emocions, somnis, etc.)
Potència d’aquest
treball. Bellesa. Vida.
Vides. Llaços.
Hi hauria d’haver
cirugians per extreure la culpa. La
culpa que no serveix.
Anem fent la nostra
vida. Amb totes les connexions del
passa. Històries, Vivències postres i dels nostres avantpassats.
Ens les professions d’ajuda. Cultivar l’anar entrant i sortint. I res és tant tràgic ni tant còmic.
La primera regla del
treball d’ajuda és estimar i respectar el patiment de l’altra/e.
“Hauríem d’estar
ansiosos per desprendre’ns de la vida que esperem i per abraçar-nos a la vida
que ens espera”. (Joseph Campbell)
Llàgrimes àcides. Entrega a la mare. Fluir.
Amb tot el que va passar. Equilibri.
Fluir cap a la vida i cap a l’amor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada