[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

diumenge, 17 de juliol de 2016

Un viernes cualquiera en el Zeedijk de Amsterdam - Un divendres qualsevol al Zeedijk d'Amsterdam

Más abajo en castellano

[cat] 1 de juliol de 2016.
Avui a Amsterdam plou, els adoquins ben col.locats i amb espai entre ells perquè no s'hi quedés aigua, com deia mon pare, estan mullats. El cel està gris, des de que he arribat a primera hora del matí. La gent tant porta sandàlies, com jo, com pantalons curts i jersei de llana com l'home que fa una estona s'ha assegut a la taula on jo sóc.

Ha entrat i s'ha assentat mentre demanava un capuccino i un got d'aigua, en holandès. Ha deixat un llibre de tapa dura i verda pistatxo amb lletres negres "De hond aan de Galg" i blanques de Dr K M Fuchs.
Ell ja no hi és, ha marxat després de dir "lekker" al fer el primer glop, mig tararejar algunes cançons funk i deixar-se emportar una mica pel ritme d'algunes cançons "rege". Era tot espontaneïtat en el que mostrava i jo justament estava llegint sobre comunicació espontània des del cor.
El llibre segueix a la taula, com ell l'ha deixat, al costat del plat buit d'una porció de pastís de poma que m'he menjat a poc a poc enmig de la lectura i la presa d'apunts.
El gat negre del damunt de la cadira que es rentava fa una estona ara dorm i la morxilla gran de viatge que era al seu costat ja no hi és, les dues noies de la taula, d'una de les quals era la motxilla on el gat jau, acaben de marxar. 
Avui fa dia de beguda calenta amb mel i de pastís de poma amb canyella.




[esp] 1 de julio de 2016. Hoy en Amsterdam llueve, los adoquines bien colocados y con espacio entre ellos para que no se quede el agua, como decía mi padre, están mojados. El cielo está gris, desde que he llegado a primera hora de la mañana. La gente tanto lleva sandalias, como yo, como pantalones cortos y jersey de lana como el hombre que hace un rato se ha sentado en la mesa dónde yo estoy. 

Ha entrado y se ha sentado mientras pedía un capuccino y un vaso de agua, en holandés. Ha deijado un libro de tapa dura y verde pistacho con letras negras "De hond aan de Galg" y blancas de Dr K M Fuchs.

Él ya no está, se ha ido después de decir "lekker" al hacer el primer sorbo, medio tararear algunas cancions funk y dejarse llevar un poco por el ritmo de algunas canciones "rege". Era todo espontaneidad en lo que mostraba y yo justamente estaba leyendo sobre comunicación espontanea desde el corazón.

El libro sigue en la mesa, como él lo ha dejado, al lado del plato vacío de una porción de tarta de manzana que me he comido lentamente enmedio de la lectura y la toma de apuntes.

El gato negro de encima de la silla que se lavaba face un rato ahora duerme y la mochila grande de viaje que estaba a su lado ya no está, las dos chicas de la mesa, de una de las cuales era la mochila dónde el gato yace, se acaban de ir.

Hoy hace día de bebida caliente con miel y de tarta de manzana con canela.
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt