[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Fragmento (1)


" (...) Quiero hablar ahora acerca de la esencia del crecimiento y del potencial.  Mi definición de madurez creciente es la transformación del apoyo obtenido del medio ambiente, en apoyo propio.  Un niño recién nacido necesita recibir todo el apoyo del medio ambiente.  Después, aprendemos a desarrollar algún potencial para gatear, comunicarnos, producir algunos sonidos.  Posteriormente, aprendemos a caminar, a tener amigos, y a otras cosas, hasta que somos relativamente capaces de sostenernos sobre nuestros pies y de emplear nuestros propios recursos, en lugar de recurrir a los recursos del medio ambiente.  Ahora bien, cada vez que demandamos (ya sea directa o indirectamente) algún apoyo del medio ambiente, creamos una dependencia.  Cada vez que nos negamos a hacer uso de lo que esté en nosotros, perdemos un poco de nuestra libertad.  


¿ Qué ocurre si en el proceso de maduración, como niños o como adultos que crecen, nos sentimos frustrados y no podemos, o no queremos, desarrollar nuestros propios recursos? Entonces nos encontramos en un atolladero, o callejón sin salida.  No logramos lo que nos hace falta para enfrentarnos al mundo, y así, en ese momento, desarrollamos el carácter.  Empezamos a representar papeles, empezamos a manipular al mundo (...).    (En los diferentes papeles que representemos -indefenso, matón,...) no estamos dispuestos a recurrir a nosotros mismos y no estamos dispuestos a creer que somos capaces.  (...)".

En las sesiones de terapia Gestalt, y durante el proceso, aprendemos a detectar estos momentos en los que seguimos representando los papeles que aprendimos para llegar hasta hoy, y a cultivar la confianza para acudir a nuestros recursos internos para evitar acudir a los externos y creernos incapaces o dependientes.  Siempre teniendo en cuenta y amando, a aquel/lla niño/a interior que sigue necesitando una mirada amorosa.

dilluns, 31 de març del 2014

Taller: "¿Qué me pasa cuando digo no?". En Amsterdam

A veces cuesta decir no (o decir si). Puede que experimentemos emociones que no nos gustan, o que nos sintamos culpables. A veces lo evitamos o no lo decimos claro. Cada persona lo experimenta de muy distintas maneras.

En este taller exploraremos sobre esto, en nuestra vida cotidiana. Sobre nuestra experiencia en el poner límites en el día a día. Todo con el objetivo de continuar adentrándonos en nuestra manera de estar y relacionarnos.

Taller a cargo de Sílvia Font, terapeuta Gestalt.
 www.sfjansa.wix.com/silviafontjansa

Fecha: 11/04/2014 (viernes)
Hora: 18:30 a 20:30 h.
Sala: Het Claverhuis.  Elandsgracht, 70.  Amsterdam
Aportación: 10 euros.
Reserva tu plaza en: sfjansa@gmail.com / 0617381600

divendres, 28 de març del 2014

Transmisión i sanació [Transmisión y sanación]

Ahora hace aún no una semana, me había quedado aquellos minutos más en la cama, entre que suena el despertador y que pongo el pie en el suelo.  Me vino a la cabeza, fruto de ideas e imágenes encadenadas, aquellas palabras que alguna vez había oído de los adultos hacia los niños.  "No vayas con aquel niño/a, que no me gusta, o que no me gustan sus padres".  Con mensajes como estos se transmite la exclusión a todos niveles.  Y con mensajes como estos se conforma la identidad propia (del excluido y del que excluye).
Y después poco a poco, paso a paso, cuesta heridas, lágrimas, recelos, desconfianza; sanadas, sonrisas, confianza...recuperar aquella esencia auténtica de lo que somos debajo; esencialmente.

Video "Cambio Social"

[Ara fa encara no una setmana, m'havia quedat aquells minuts més al llit, entre que sona el despertador i poso el peu a terra.  Em va venir al cap, fruit d'idees i imatges encadenades, aquelles paraules que alguna vegada havia sentit dels adults cap als nens.  "No vagis amb aquell nen/a, que no m'agrada, o que no m'agraden els seus pares".  Amb missatges com aquests es transmet l'exclusió a tots nivells.  I amb missatges com aquests es conforma la identitat pròpia (de l'exclòs i del que exclou).
I després poc a poc, pas a pas, costa ferides, llàgrimes, recels, desconfiança; curades, somriures, confiança...recuperar aquella essència autèntica del que som sota; essencialment].


dimarts, 25 de març del 2014

En quins moments i situacions pot servir la teràpia Gestalt? [¿En qué momentos y situaciones puede servir la terapia Gestalt?

www.oninstagram.com
Personas que nunca han tenido contacto con la terapia Gestalt, quizá de entrada (por lo que me han dicho alguna vez) pueden pensar que esto no es para ellos, o que es para gente que “no se encuentra bien”.
Este enfoque terapéutico enmarcado dentro de la psicología humanista, considera la persona como un ser completo y no está centrada sólo en atender personas con problemas de salud (psíquicos, físicos o psicosomáticos).
La terapia Gestalt está dirigida a personas con curiosidad sobre sí mismas, con ganas de explorar su interior, la manera como se relacionan, las insatisfacciones, los temas abiertos del pasado que quieren pero no saben cómo curar y cerrar, el malestar, conflictos, etc.  A personas interesadas en explorar dificultades y potencialidades; interesadas en expandirse, en explorar y potenciar su creatividad, etc.
La primera entrevista sirve para que la persona interesada y el/la terapeuta se conozcan, y vean si quieren empezar a “trabajar” juntos.  Es importante la implicación de la persona que acude a terapia y, el/la terapeuta, además de acompañarla, en algún momento (y si considera que puede servirle) transparentará qué le pasa/siente delante de alguna cosa que ha dicho o hecho durante la sesión.
A la vez, la terapia Gestalt también es aplicable a grupos periódicos o talleres puntuales, en los que se trabajan aspectos muy parecidos que en las sesiones individuales y aspectos relacionales.  Y al mundo asociativo o empresarial para analizar y orientar el funcionamiento de equipos de trabajo, conflictos y para estimular la creatividad.

"Sé como tú eres, de manera que puedas ver quién eres y cómo eres.  Deja por unos momentos lo que debes hacer y descubre lo que realmente haces.  Arriesga un poco si puedes.  Siente tus propios sentimientos.  Di tus propias palabras.  Piensa tus propios pensamientos.  Sé tu propio ser.  Descubre.  Deja que el plan para ti surja dentro de ti".  (Fritz Perls) 

[Persones que no han tingut contacte amb la teràpia Gestalt, potser     d’entrada (pel que m’han dit alguna vegada) poden pensar que això no és per ells, o que és per gent que “no es troba bé”.
Aquest enfoc terapèutic emmarcat dins de la psicologia humanista, considera la persona com un ésser complet i no està centrada només a atendre persones amb problemes de salut (psíquics, físics o     psicosomàtics).
La teràpia Gestalt està dirigida a persones amb curiositat sobre si mateixes, amb ganes d’explorar el seu interior, la manera com es relacionen, les insatisfaccions, els temes oberts del passat que volen però no saben com curar i tancar, el malestar, conflictes, etc.  A persones interessades en explorar dificultats i potencialitats; interessades en expandir-se, en explorar i potenciar la seva creativitat, etc.
La primera entrevista serveix perquè la persona interessada i el/la terapeuta es coneguin, i vegin si volen començar a “treballar” junts.  És important la implicació de la persona que acut a teràpia i, el/la terapeuta, a més a més d’acompanyar-la, en algun moment (i si considera que pot servir-li) transparentarà què li passa/sent davant d’alguna cosa que ha dit o fet durant la sessió.   
A la vegada, la teràpia Gestalt també és aplicable a grups periòdics o tallers puntuals, en els que es treballen aspectes molt semblants als de les sessions individuals i aspectes relacionals.   I  al món associatiu o empresarial per analitzar i orientar el funcionament d’equips de treball, conflictes i per estimular-ne la creativitat].

"La Gestalt no es un conjunto de técnicas, sino la transmisión de una actitud, una forma de estar en la vida" (Claudio Naranjo)

dimarts, 18 de març del 2014

Part-time i atrevint-me



I'm looking for a part-time job in Nijmegen, Arnhem, Utrecht, Hertogenbosch, Tilburg or around. I'm learning Dutch, and I speak English, Catalan and Spanish. My contact is: 0617381600/sfjansa@gmail.com. If you have any information, please contact me! Thank you!

[Busco feina a mitja jornada a Nijmegen, Arnhem, Utrecht, Hertogenbosch, Tilburg o voltants. Estic aprenent dutch, i parlo anglès, català i castellà. El meu contacte és: 0617381600/sfjansa@gmail. Si sabeu d'alguna cosa, si us plau, contacteu-me! Gràcies!]
(Ilustration from http://elbosquedegulubu.blogspot.nl/2013_11_01_archive.html)

dijous, 13 de març del 2014

Vida (2)

Avui,

Avui escoltàvem sons d’arreu, i he perdut (de nou) la vergonya.
La vergonya que m’atura, i em desconecta del primer impuls.
Volia ballar i he ballat.  He mogut les caderes, si! I el cos.  Dones, energia femenina.  De totes les edats i de tots els llocs. 
Per a què (para qué) aturar-nos si volem ser a un altre lloc.  Per a què (para qué) quedar-me asseguda a la cadira si on jo vull ser és a la vida: gaudint, plorant, estimant, vivint, sentint, sentint la ràbia, la tendresa i tot el que va apareixent com un riu de vida
Com és per tu això?

[Hoy,
Hoy escuchábamos sonidos de todo el mundo, y he perdido (de nuevo) la vergüenza.
La vergüenza que me para, y me desconecta del primer impulso.
Quería bailar, y he bailado.  He movido las caderas, si! Y el vuerpo.  Mujeres, energía femenina.  De todas las edades y de todos los lugares.
Para qué pararnos si queremos ser en otro sitio.  Para qué quedarme sentada en la silla si dónde yo quiero estar es en la vida: gozando, llorando, queriendo, viviendo, sintiendo, sintiendo la rabia, la ternura y todo lo que va apareciendo como un río de vida.

Como es para ti esto?]

dimecres, 5 de març del 2014

Taller: "Moverse, Expresarse, Mostrarse". Día Internacional de la Mujer en Amsterdam

Birds (Rob Bailey)

"Día Internacional de la Mujer"

En Amsterdam, el dia 8 de marzo de 2014 de 14h. - 16h.
en el Centro Cultural de Hispanohablantes de Amsterdam

“MOVERSE, EXPRESARSE, MOSTRARSE”

A través de dinámicas individuales y de grupo, exploraremos cómo nos movemos, nos expresamos y nos mostramos, para compartir y (re)crearnos en el apoyo mutuo, y crear un sitio interno donde refugiarnos en momentos de flaqueza. 
Se solicita a todos los interesad@s en participar de este taller inscribirse previamente a través de la dirección de e-mail: hispanohablantes.actividades@gmail.com

ATENCIÓN: Los participantes serán bienvenidos desde las 13.30, y la puerta se cerrará entre las 14.00 y las 16.00 horas para asegurar la concentración necesaria para esta actividad.



Niu [Nido]

Avui he sortit de casa, amb la bicicleta, dues hores després de dinar.  A quarts de tres.  Notava que el canvi de marxes no em funcionava massa bé i l’he estat provant fins quasi arribar al riu.  He fet la baixada (aquella que m’està costant pujar algun dia de tornada i m’ho poso com un repte personal), i quan era baix he pensat que millor tornar cap a casa (havia de pedalar molt per avançar un metre).  Canvi d’opinió d’últim moment: deixo la bicicleta lligada a un fanal i faig el camí a peu.
He agafat un camí que s’endinsava en les planúries verdes que voregen la ciutat.  Herba, arbres, ànecs, aus, algun cavall, alguna ovella.  Era un camí asfaltat, pel que de tant en tant hi passava, com jo, algun cotxe (per sort, pocs), alguna bicicleta (alguna més) i només una persona caminant, però que aviat era molt lluny.
He canviat el rumb.  Ara mateix podria ser a casa.  Però no m’he volgut quedar estancada.
Començo a caminar i aviat em captiva un niu quasi dalt de tot d’un arbre, sense fulles.  Sempre m’ha agradat pensar en el procés que segueixen els ocells per fer els nius.   Ho vaig observant tot, i deixant-ho passar.   Herba verda i alguna de seca.  Camps sencers!  Aus que sobrevolen, menys que altres dies.  Una granja, amb la casa al costat.  Palla emmagatzemada.  Un cavall de color beix amb una tela més fosca que el cobreix.  Té la cara amb taques de color marró.  Menja herba sense parar.  Només mira a terra.  Un poni, marró fosc, amb un serrell que li tapa els ulls.  Em quedo plantada a uns quants metres d’ell.  Estan dins d’un tancat, molt gran.  No li veig els ulls.  M’hi quedo una bona estona.  Ell, immòbil.  Jo també.   Sento molta calma durant aquests minuts.
Continuo el camí, que serpenteja pel mig dels prats verds.  Hi ha petits canals que porten aigua per regar.  Algun té l’aigua estancada.   En un dels canals hi ha dos ànecs.
Sento l’agradable sensació a l’estar on estic.  Fa estona que fa sol.  No fa fred.  El cel és clar.  Sento un xiulet que no sé distingir si és d’un ocell o d’un insecte, i el sento durant bastanta part del recorregut.
Em fixo en totes les herbes que hi ha al marge del camí.  I penso que no les conec (i que m’agradaria conèixer-les).   Em fixo en els arbres que trobo i no hi veig més nius.  Arribo a un encreuament conegut, i faig cap a una església que el primer dia m’havia cridat l’atenció.  Trobo dues o tres cases, amb les finestres sense cortines.  Giro cua i torno per l’altre camí.
Va per la vora d’un afluent del riu de poc cabdal.  Aquí ja hi ha més persones i al trobar-me amb persones em distrec més del meu caminar conscient. 
Agafo la bicicleta, torno a casa, i abans de deixar-la lligada, arreglo el canvi (era una cosa senzilla que vaig veure fer al mecànic).
Portar la consciència al dia a dia, en actes quotidians, va bé per estar més en contacte amb un/a mateix/a. 

[Hoy he salido de casa, en bicicleta, dos horas después de comer.  Entre las dos y las tres.  Notaba que el cambio de marchas no me funcionaba demasiado bien y lo he estado probando hasta casi llegar al río.  He hecho la bajada (aquella que me está costando subir algún día de vuelta y me lo pongo como un reto personal), y cuando estaba al final he pensado que mejor volver a casa (tenía que pedalear mucho para avanzar un metro).  Cambio de opinión de último momento: dejo la bicicleta atada a una farola y hago el camino a pie.
He cogido un camino que se adentraba en las llanuras verdes que bordean la ciudad.  Hierba, árboles, patos, aves, algún caballo, alguna oveja.  Era un camino asfaltado, por el que de vez en cuando pasaba, como yo, algún coche (por suerte, pocos), alguna bicicleta (alguna más) y sólo una persona caminando, pero que pronto estaba muy lejos.
He cambiado el rumbo.  Ahora mismo podría estar en casa.  Pero no me he querido quedar estancada.
Empiezo a caminar y pronto me cautiva un nido casi arriba del todo de un árbol, sin hojas.  Siempre me ha gustado pensar en el proceso que siguen los pájaros para hacer los nidos.  Lo voy observando todo, y dejándolo pasar.  Hierva verde y alguna seca.  ¡Campos enteros! Aves sobrevuelan, menos que otros días.  Una granja, con la casa al lado.  Paja almacenada.  Un caballo de color beige con una tela oscura que lo cubre.  Tiene la cara con manchas de color marrón.  Come hierba sin parar.  Sólo mira al suelo.  Un poni, marrón oscuro, con un flequillo que le tapa los ojos.  Me quedo de pie a unos cuantos metros de él.  Están dentro de un cercado, muy grande.  No le veo los ojos.  Me quedo un buen rato.  Él, inmóvil.  Yo también.  Siento mucha calma durante estos minutos. 
Continúo el camino, que serpentea por en medio de los prados verdes.  Hay pequeños canales que llevan agua para regar.  Alguno tiene el agua estancada.  En uno de los canales hay dos patos.
Siento la agradable sensación de estar dónde estoy.  Hace rato que hace sol.  No hace frío.  El cielo es azul.  Oigo un silbido que no sé distinguir si es de un pájaro o de un insecto, y lo oigo durante bastante parte del recorrido.
Me fijo en todas las hierbas que hay al margen del camino.  Y pienso que no las conozco (y que me gustaría conocerlas).  Me fijo en los árboles que encuentro y no veo más nidos.  Llego a un cruce conocido, y llego a una iglesia que el primer día me había llamado la atención.  Encuentro dos o tres casas, con las ventanas sin cortinas.  Giro y vuelvo por el otro camino.
Va al lado de un afluente del río de poco caudal.  Aquí ya hay más personas y al encontrarme con personas me distraigo más de mi caminar consciente.
Cojo la bicicleta, vuelvo a casa, y antes de dejarla atada, arreglo el cambio (era una cosa sencilla que vi hacer al mecánico).
Llevar la conciencia al día a día, en actos cotidianos, va bien para estar más en contacto con uno/a mismo/a].


dimecres, 26 de febrer del 2014

Cucurucu

Descobriment de fa quatre dies.  Nick Mulvey:  Dibuixa sobre les cordes i canta melodies precioses i paissatges sonors.  Ahir el vam poder veure a un cop de bicicleta de casa.  

[Descubrimiento de hace cuatro días.  Nick Mulvey: Dibuja encima de las cuerdas y canta melodías preciosas y paisajes sonoros.  Ayer lo pudimos vera un golpe de bicicleta de casa].








dimecres, 19 de febrer del 2014

Perles de gel [Perlas de hielo]

Deixem que germinin,
alleugerim la càrrega, aquí i ara, el món no està contra tu.
Baixa el ressentiment (que és por, que és fragilitat).

(1) " (...) que totes les vies us portin al cor 
que l'únic poder sigui el de l'amor (...)"

(1) de la cançó "Perles de gel" d'Eduard Canimas. 

[Dejemos que germinen,
aligeremos la carga, aquí y ahora, el mundo no está contra tí.
Baja el resentimiento (que es miedo, que es fragilidad).

(1) " (...) que todas las vías os lleven al corazón,

que el único poder sea el del amor (...)"
(1) de la canción "Perles de gel" -"Perlas de hielo"- de Eduard Canimas. ]

dimecres, 12 de febrer del 2014

Árbol en movimiento un día de viento suave [Arbre en moviment un dia de vent suau]

Conozco esta sensación de rigidez corporal que impide sentir (y casi ser);
Este no querer sentir que un día se volvió inconciente y se transformó en rigidez corporal, me es familiar y fue así hasta que entré en contacto con la Gestalt, en mi caso.  Conozco el día.  Mecanismo de protección para evitar el dolor.  
Ahora,
volver al cuerpo me ablanda a nivel emocional, físico y mental.

A pesar de haber estado en contacto con la actividad física en más o menos medida durante diferentes épocas, no había aprendido esto de habitar cada rincón de mi cuerpo, de recorrer músculo a músculo, articulación a articulación.  Recorrer el perfil de mi cuerpo por el interior.

Por conversaciones compartidas, sesiones de terapia, talleres, sé que este (nuestro) cuerpo rígido, sin habitarlo completamente es algo habitual en muchas personas.  Curiosamente nosotros somos cuerpo, pero nos referimos a él como si fuese otra cosa, un ser separado de nosotros.

Una posible guia para recuperar este contacto que te lleve al presente, a sentirte libre de movimiento, a habitarte, podría ser esta:

Atención a la sensación corporal, presencia consciente, meditación activa, estar, no hacer, respiración continuada, ojos cerrados si quizá ayudan más.  Si lo prefieres, ojos abiertos. 
Imagina que vuelves la mirada hacia dentro, y que vas recorriendo toda la superficie de tu cuerpo, su perfil, y que con este recorrido que haces lo va ablandando y sensibilizando.

Con calma, y cura.

Poco a poco, con esta mirada cuidadosa, respetuosa, con esta actitud de presencia, estando por ti, comienza a moverte, siguiendo aquello que tu cuerpo te diga.  Escúchate.  Me viene la imagen de un árbol en movimiento un día de viento suave.  Con cuidado, y dándote espacio para sentir aquello que sientes.

En contacto con la respiración.

Cuando quieras, ves parando poco a poco; para volver a la quietud.

Pon atención en como estás ahora, en lo que ha ido apareciendo durante este rato.  Quizá te ha sido fácil; quizá te has encontrado con dificultades.  
Quizá lo has gozado o no (generalmente no estamos habituados a habitar nuestro cuerpo y a movernos con libertad).

Volver al cuerpo, es como volver a casa.

[Coneixo aquesta sensació de rigidesa corporal que impedeix sentir (i quasi ser); aquest no voler sentir que un dia es va tornar inconscient i es va transformar en rigidesa corporal, m’és familiar i va ser-ho així fins entrar en contacte amb la Gestalt, en el meu cas.  Coneixo el dia.  Mecanisme de protecció per evitar el dolor.  Ara,

tornar al cos m’estova a nivel emocional, físic i mental.

Tot i haver estat en contacte amb l’activitat física en més o menys mesura durant diferents èpoques, no havia après això d’habitar cada racó del meu cos, de recorrer múscul a múscul, articulació a articulació.   Recórrer el perfil del meu cos per l’interior.

Per converses compartides, sessions de terapia, tallers, sé que aquest (nostre) cos rígid, sense habitar-lo completament és quelcom habitual en moltes persones.  Curiosament nosaltres som cos, però ens referim a ell com si fós una altra cosa, un ésser separat de nosaltres. 

Una possible guia per recuperar aquest contacte que et porti al present, a sentir-te lliure de moviment, a habitar-te, podria ser aquesta:

Atenció a la sensació corporal, presència conscient, meditació activa, estar, no fer, respiració continuada,  ulls tancats si potser ajuden més.  Si ho prefereixes, ulls oberts.

Imagina que tornes la mirada cap dins, i que vas recorrent tota la superficie del teu cos, el seu perfil, i que amb aquest recorregut que fas el vas estovant i sensibilitzant. 

Amb calma, i cura. 

A poc a poc, amb aquesta mirada curosa, respectuosa, amb aquesta actitud de presencia, estant per tu, comença a moure’t, seguint allò que el teu cos et digui.  Escolta’t.  Em vé la imatge d’un arbre en moviment un dia de vent suau.  Amb cura, i donant-te espai per sentir allò que sents. 

En contacte amb la respiració.

Quan vulguis, ves parant a poc a poc; per tornar a la quietud. 

Posa atenció en com estàs ara, en el que ha anat apareguent durant aquesta estona.  Potser t’ha sigut fácil; potser t’has trobat amb dificultats.  Potser ho has gaudit o no (generalment no estem habituats a habitar el nostre cos i a moure’ns amb llibertat). 

Tornar al cos, és com tornar a casa].




dilluns, 3 de febrer del 2014

Abrimos las ventanas para volar hacia Breda [Obrim les finestres per volar cap a Breda]

Dilluns, obrim les finestres per volar cap a Breda.
Ara també disponible Breda (a més a més de Nijmegen) per Teràpia Gestalt en català.
Per més informació i contacte: sfjansa@gmail.com

[Lunes, abrimos las ventanas para volar hacia Utrecht i Rotterdam.
Ahora también disponible Breda (además de Nijmegen) para Terapia Gestalt en español.
Para más información y contacto: sfjansa@gmail.com.]

Gracias! Gràcies!

El present

Berg en Dal (Gelderland) Diumenge, 2 de febrer de 2014





Els paissatges
que caminarem ahir.
Avui, continuem

[Los paisajes
que caminamos ayer.
Hoy, continuamos]

dimarts, 21 de gener del 2014

NO PASSA RES



Aquests dies estic visquent el que és arribar a un país nou (amb tota la distància que em separa de l’experiència que pugui tenir una persona que hagi nascut a l’altra punta del món). 

Entrar a una botiga, que m’ofereixin ajuda i no saber què dir quan em quedo bloquejada i fer tot el possible per seguir tenint paciència amb mi i no perseguir-me per no ser espontània parlant en anglès,
que vinguin a casa a vendre religió a les 10h del matí i quedar-me sense dir moltes coses que volia dir, només perquè no les sé expresar en anglès,
anar pel carrer, que m’aturi una persona perquè em vol vendre no sé quin producte i en comptes de dir que no parlo holandès, dir en anglès que “no parlo anglès”,
anar-me a inscriure a un curs d’holandès, estar al despatx on finalitzem la inscripció, tenir 3 persones parlant animadament entre elles i no entendre res,
anar-me a empadronar i rebre el document a casa en una llengua de la que només coneixo 4 paraules contades…

I també gaudir de nous llocs, olors i gustos,
de descobrir racons i carrers,
d’imaginar noves agendes culturals,
d’anar a comprar a freds mercats de dissabte,
d’anar, tornar i pujar i baixar amb (i de) la bicicleta,
de compartir taula amb persones de diferents parts del món i obrir de mires la meva percepció,
de parlar anglès en converses curtes o llargues,  veient que NO PASSA RES per cagar-la una i una altra vegada…

Tot això, i tantes coses més, i tantes que vindran formen part del moment que estic vivint ara.

I això m’apropa (i sento que m’humanitza) més, a totes les persones amb les que he treballat des de fa anys que algun dia van marxar del lloc on van néixer. 

2013-2014



Acabar l’any 2013, com a final d’una etapa; començar l’any 2014, com a inici d’un altra.  Tancar Barcelona, Riudoms, Catalunya, com a territori (llengua, cultura, codis de comunicació…) conegut.  Obrir Nijmegen, Països Baixos com a territori (llengua, cultura, codis de comunicació…) desconegut.  Alhora seguir cultivant els vincles amb les persones que m’hi uneixen.



Aquest és un començament en el que caminar amb tot el que coneixo de mi.  En el que seguir(me) obrint, donant, cuidant, atrevint, observant…En el que seguir sent i creixent en el contacte-retirada.  En el que continuar treballant en el que (i pel que) m’agrada.



Rient, apassionant-nos i compartint, F.

[Acabar el año 2013, como final de una etapa; empezar el año 2014, como inicio de otra.  Cerrar Barcelona, Riudoms, Catalunya, como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación...) conocido.  Abrir Nijmegen, Países Bajos como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación) desconocido.  A la vez, seguir cultivando los vínculos con las personas que me unen.

Este es un inicicio en el que caminar con todo lo que conozco de mi.  En el que seguir(me) abriendo, dando, cuidando, atreviendo, observando... En el que seguir siendo y creciendo en el contacto-retirada.  En el que continuar trabajando en el que (y para lo que) me gusta.

Riendo, apasionándonos y compartiendo, F.]   

dilluns, 2 de desembre del 2013

Compte enrere

Va(ha) començar(t) el compte enrere... s'apropen cases de llums enceses i cortines transpirant calidesa darrera dels vidres freds, rius de , molins de vent en esplanades verdes, tulipans de colors.





dissabte, 9 de novembre del 2013

Dissabte [Sábado]

Dissabte, 9 de novembre. Al voltant de les 10 del matí. Tren direcció Vilassar de Mar.
Entra una família, mare amb una filla i un fill. S'asseuen als seients que hi ha creuant el passadís, des d'on estic jo asseguda.
Passa un home, i sobre cada grup de quatre seients hi deixa una porció de paper amb un fragment de la seva vida, en paraules i en imatge. El nen, que deu tenir uns vuit anys i parla amb la mare molt espontàniament, es mira de reüll el paper. I diu: "Mamá, le podemos dar un euro? Es pobre". El nen mostra moltes ganes de fer-ho; posa un somriure gran.
La mare li dóna una moneda, i ell busca a l'home que ara ja no és al vagó.
Quan torna i va recollint el que havia deixat, el nen li dóna la moneda, i efusivament li diu: "Toma!". El senyor, agraït, agafa el fragment de vida i li dóna el paquet de mocadors de paper.
Quan l'home ja és al següent vagó, el nen diu amb un altre somriure: "Mamá, somos buenos; le hemos ayudado"; autenticitat. Pensa i juga i fa comentaris sobre el paquet i de sobte diu: "Le podíamos haber dado cinco euros", i continua amb una frase que conté la paraula "muerta". La mare li fa una pregunta i ell contesta: "Lo ponía en el papel!
I continuen la conversa parlant de les cartes que portava el nen quan han pujat. Percebo una conducció de la conversa per part de la mare, cap a un tema més lleuger.
I el somriure espontani i autèntic del nen d'al voltant de set anys no s'apaga.
[Sábado, 9 de noviembre.  Alrededor de las 10 de la mañana.  Tren dirección Vilassar de Mar.
Entra una família, madre con una hija y un hijo.  Se sientan en los asientos que hay cruzando el pasadizo, des de dónde estoy yo sentada.
Pasa un hombre, y encima de cada grupo de cuatro asientos deja una porción de papel con un fragmento de su vida, en palabras y en imagen.  El niño, que debe tener unos ocho años  i habla con la madre muy espontáneamente, se mira de reojo el papel.  Y dice: "Mamá, le podemos dar un euro? Es pobre".  El niño muestra muchas ganas de hacerlo; pone una sonrisa grande.
La madre le dá una moneda, y él busca al hombre que ya no está en el vagón.
Cuando vuelve y va recogiendo lo que había dejado, el niño le dá la moneda, y efusivamente le dice: "Toma!".  El señor, agradecido, coge el fragmento de vida y le dá el paquete de pañuelos de papel.
Cuando el hombre ya está en el siguiente vagón el niño dice con otra sonrisa: "Mamá, somos buenos; le hemos ayudado"; autenticidad.  
Piensa y juega y hace comentarios sobre el paquete y de repente dice: "Le podíamos haber dado cinco euros", y continúa con una frase que contiene la palabra "muerta".  la madre le hace una pregunta y el contesta: "Lo ponía en el papel" Y continúan la conversación hablando de las cartas que traía el niño cuando han subido.  Percibo una conducción de la conversación por parte de la madre, hacía un tema más lijero.
Y la sonrisa espontánea y auténtica del niño alrededor de siete años no se apaga].

dimecres, 6 de novembre del 2013

Barcelona (1)

Estic a l'estudiantil, fent un cafè molt ràpid, mig quart de quatre.  Em va passant això pel cap.  Estic tancant una etapa, anant amb compte de no tancar el cor.

Un cafè a l'estudiantil, una pel·lícula a la filmoteca, la Reina d'Àfrica, (i continuo ara), la Terra d'Escudella, el gat o es moix del Raval, la Font de Canaletes, el Bar La Masia, el carrer del Carme, el Zurich, la plaça del Centre, la plaça d'Oscal, el centre cívic Can Déu o el Casal, la piscina, l'espanya industrial, els múltiples i feliços concerts a l'Apolo, al Razzmataz, al Sidecar, els Verdi, els Renoir, les passades ràpides o no, per l'encreuament de sota de plaça Catalunya amb concerts i valls de salsa i altres músiques, els músics al carrer, Fontana, el CAT, la Terreta, tantes amigues i amics, i birres, i Moritz, però prefereixo l'Estrella, i la Central, i l'Altaïr, i l'Alibri, i la línia verda i la lila, i les estacions de metro, i els músics al metro, i Baluard, i el SAIER, i Sant Quirze, i el Besós, la GESTALT, la Novena, la zona verda, el Bicing, els mercats d'intercanvi, el mercat de la Boqueria, el de Sants i Hostafrancs, les festes de cases, de Gràcia, de Sants, i la Rambla de Poblenou, i els centres cívics, i Manso, i Numància, i caminar carrers i carrers, i els balcons, i les veïnes que escombren i quasi no saluden, i les cares conegudes, i la fruiteria, i la peixateria, i la floristeria, i els japos, i la Cova, i el Màgic, i la plaça del tripi, i els passejos pel raval, i els bars cutres i amb encant, i les braves del tomàs, i antropologia, i els fragments de llibre al final de classe que desperten curiositat, i les notes a cantons i cantonades de llibretes, i noms d'autors, llibres, pel·lícules, grups, i els cartells, i el violí, i els poms de flors com a ofrena a la m. i l'incens, i l'altar, i l'osteòpata, i la carta astral, i el ferrocarril, i les passes pel carrer embadalida amb els balcons i els detalls,  i totes les amigues i amics amb qui compartir i compartir-me.

Continuarà, perque tinc molt present que estic finalitzant una etapa.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Portes [Puertas]




A vegades es tanquen unes portes i se n'obren d'altres, i també pots ser tu (o jo o qui sigui) que n'obris alguna i en tanquis alguna altra. 
Proactivitat.  Crea(c)tivitat.


[A veces se cierran unas puertas y se abren otras, y también puedes ser tu (o yo o quién sea) que abra alguna y cierre alguna otra.
Proactividad.  Crea(c)tividad].



dimecres, 9 d’octubre del 2013

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Assumptes pendents i la seva importància en el procés terapèutic. [Asuntos pendientes y importancia en el proceso terapéutico]

Tenir un assumpte pendent (en relacions del passat o actuals, en alguna cosa pràctica, una emoció no expressada en el seu moment, etc.) fa(s) que no tinguis tota l'energia disponible per tirar endavant.  

Si pares a pensar, et sents identificat/da? què és el que t'impedeix tancar-lo?

Un dels aspectes que treballem a les sessions individuals de teràpia Gestalt és posar atenció en aquests assumptes que t'impedeixen alleugerir el teu dia a dia.  I adonar-te'n que està a la teva mà tancar-los o ser conscient de la teva decisió de no tancar-los.

[Tener un asunto pendiente (en relaciones del pasado o actuales, en alguna cosa práctica, una emoción no expresada en su momento, etc.) hace(s) que no tengas toda la energía disponible para tirar adelante.

Si te paras a pensar, te sientes identificado/da? que es lo que te impide cerrarlo?

Uno de los aspectos que trabajamos en las sesiones individuales de terapia Gestalt es poner atención en estos asuntos que te impiden aligerar tu día a día.  Y darte cuenta que está en tu mano cerrarlos o ser conciente de tu decisión de no cerrarlos.]

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Després de la tempesta [Después de la tormenta]

Ahir conduïa, i vaig passar per sota de dues tempestes, fortes. A l'arribar al meu destí, a l'horitzó, vaig poder contemplar la resta de la tempesta, el cel que es començava a aclarir i l'arc de Sant Martí. Com llegia l'altre dia a una samarreta d'una persona que conduïa una moto: "després de la tempesta, sempre, sempre, vé la calma". Ja sigui una tempesta meteorològica o una tempesta interior.
Bona nit

[Ayer conducía, y pasé por debajo de dos tormentas, fuertes. Al llegar a mi destino, al horizonte, pude contemplar el resto de la tormenta, el cielo que se empezava a aclarar y el arcoiris. Como leía el otro día en una camiseta de una persona que conducía una moto: "después de una tormenta, siempre, siempre, viene la calma. Ya sea una tormenta meteorológica o una tormenta interior.
Buenas noches]

dijous, 3 d’octubre del 2013

Aire fresc [Aire fresco]

Les 6:58 am.  A fora encara és fosc, i interpreto per la roba penjada al balcó, que fa un ventet suau. 
A casa fa calor, i deixo sentir-me un moment les ganes d'obrir la finestra i notar-lo.
L'obro, i entra aire fresc. 
Passar a l'acció, només està a la meva mà.

[Las 6:58 am.  Fuera aún está oscuro, e interpreto por la ropa colgada en el balcón, que hace un viento suave.
En casa hace calor, y dejo sentirme un momento las ganas de abrir la ventana y notarlo.
La abro, y entra aire fresco.
Pasar a la acción, sólo está en mi mano].

dijous, 29 d’agost del 2013

Com meditar [Cómo meditar]


Una de les intencions amb les que torno cada any del curs residencial del SAT, o de diverses sessions de formació, és la de meditar.  Em va bé, em calma, m'aclareix, em retorna a un tò corporal agradable i tranquil, em calma la ment.  Em sento bé quan medito.

Quan torno al meu dia a dia, fins ara, no he incorporat la meditació dins de les coses que faig, dins de la meva quotidianitat.  Si que dies puntuals, he meditat i he pogut tornar a aquesta sensació.  Sé que és una eina que tinc, i que és una manera de cuidar-me i de nutrir-me.

Aquest matí he arribat a la pàgina del llibre que estic llegint, i tot just m'he trobat aquest text, que em torna a posar al davant, que si vull fer-ho, tinc les eines.

Ho transcric per si us/et serveix.  Tant de bò!

" (...) Cómo meditar (transcrit del llibre Sincrodestino de Deepak Chopra)

 Nuestras mentes están constantemente activas, siempre saltan de un pensamiento a otro, de una emoción a otra.  Para establecer contacto con la inteligenci no circunscrita –el alma universal que reside en nuestro interior y que es parte de todos nosotros- es necesario encontrar un camino que vaya más allá de la neblina de pensamientos distractores que normalmente la ocultan.  Es imposible avanzar a través de esta barrera tanto como lo es hacerlo en una neblina real.  Si quieres ver al otro lado de la calle en un día de niebla, nada físico que hagas podrá ayudarte.  Debes esperar, paciente y tranquilo, hasta que la nneblina se disipe y se vaya por sí sola.  De vez en cuando se abren claros que te permiten ver qué hay al otro lado.  Lo mismo ocurre con los pensamientos.  Cuando estamos tranquilos podemos encontrar momentos de silencio puro a los que llamo “claros”, y a través de ellos podemos dar un vistazo al nivel más profundo del alma.  Cada vistazo incrementa la comprensión; finalmente, nuestra conciencia se expande.  El propósito de la meditación es dejar de pensar por un momento, esperar a que la neblina de pensamientos se disipe y dar un vistazo al espíritu interior.  Para la mayoría es muy difícil controlar el torrente de pensamientos.  Los principiantes pueden sentirse frustrados, pero la frustración es apenas otro pensamiento, otra emoción que se interpone en el camino.  El objectivo es liberar todos los pensamientos con tranquilidad y mesura.

Una manera común de iniciar la meditación, consiste en concentrarse en una cosa sin forzarse; de manera que sea más difícil que otros pensamientos entren a la mente.  A mí me gusta empezar con una meditación de respiración.  Para iniciar la meditación, encuentra una posición cómoda.  Siéntate en una silla cómoda con los pies bien apoyados en el piso.  Coloca las manos en tu regazo, con las palmas hacia arriba.  Cierra los ojos y presta atención a tu respiración.  Observa cómo entra y sale el aire sin intentar controlarlo de ninguna forma.  Tal vez notes que tu respiración se vuelve espontáneamente más rápida o más lenta, profunda o superficial, o que incluso se detiene por un momento.  Observa los cambios sin resistencia y sin anticiparte.  Cuando tu atención se desvíe hacia un sonido del entorno, una sensación en tu cuerpo o un pensamiento de tu mente, haz volver tu conciencia, sin forzarla, a tu respiración.

Ésta es la meditación bàsica.  Una vez que una persona se siente cómoda con sólo sentarse en silencio y concentrarse en su respiración, recomiendo agregar un mantra, el cual crea un ambiente mental y permite expandir la conciencia.  (...)"

dilluns, 19 d’agost del 2013

Profunditat i força [Profundidad y fuerza]



Torno de dues hores al costat del mar, per una carretera de corves.
Escolto un especial de The Eels a la ràdio, l’altre dia pensava que tenia ganes de tornar-los a escoltar: “fa temps que no ho faig…”, pensava.

Entre les belles cançons que tenen, van repassant-ne, crec que per ordre cronològic (l’he agafat començat)…i diria, perque les primeres notes m’han atrapat, que just quan veia un avió, que s’anava apropant apunt d’aterrar, sonava aquesta cançó.  “Mai havia vist les profunditats i la força d’un avió d’aquesta manera i de tant aprop”, penso. 

Tinc el llibre del Mark Oliver Everett a mitges, i qualsevol dia d’aquests el tornaré a agafar per acabar-lo: “fa temps que ho tinc pendent…”, penso.

[Vuelvo de dos horas al lado del mar, por una carretera de curvas. 
Escucho un especial de The Eels en la radio, el otro día pensaba que tenía ganas de volverlos a escuchar: "hace tiempo que no lo hago..." pensaba.

Entre las bellas canciones que tienen, van repasando, creo que por orden cronológico (lo he cogido empezado)...y diría, porque las primeras notas me han atrapado, que justo cuando veía un avión, que se iba acercando apunto de aterrizar, sonaba esta canción.  "Nunca había visto las profundidades y la fuerza de un avión de esta manera y tan de cerca", pienso.

Tengo el libro de Mark Oliver Everett a medias, y cualquier día de estos lo volveré a coger para terminarlo: "hace tiempo que lo tengo pendiente...", pienso.



dijous, 8 d’agost del 2013

Aviat....Presto

Aviat
Presto
moviment d'ànimes i vides, creuant-se a passos de zebra laberíntics
imatges de llums i colors
moviment d'ànimes i vides, en contacte i retirada, dins la calma de jardins zen
tocar el cel i dormir aprop de la terra, i tornar al propi centre
ball de la vida





dimarts, 30 de juliol del 2013

El valor de l'entrega


Enganxo el fragment d'un article de la revista Cuerpo y Mente, "El valor de la entrega" (núm. 255)
Detenir-me en algun petit moment cada dia o quan hi penso, em serveix per viure d'una manera més plena.  Així, tens (tinc, tenim) la capacitat de, visquis (visqui, vivim) el moment vital que estiguis (estigui, estiguem) vivint, parar, observar, sentir, apreciar allò que t'envolta i nutrir-te.
Com és per tu això?


"(...) Por ejemplo: ¿Cuánto tiempo hace que no miras al cielo, el lento paso de las nubes o el imprevisto vuelo de un pájaro? ¿Podrías recordar el rostro de quien te sirve la fruta en el mercado? ¿Agradeces las pequeñas cosas que hacen la vida más fácil, en vez de quejarte ante cualquier incomodidad? ¿Tienes momentos de felicidad, aunque no sepas el motivo? La respuesta a esas preguntas puede indicar el grado de encogimiento anímico que podemos tener.  Darse cuenta es ya una forma de romper esa cadena de automatismos que finalmente nos oprimen (...).



divendres, 19 de juliol del 2013

Amb tota l'energia i acollint el flux de la vida [con toda la energía y acogiendo el flujo de la vida]



De nou a Barcelona, amb tota l'energia i acollint el flux de la vida.
M'ofereixo per acompanyar-te en el procés d'anar entrant en tu. D'anar veient les teves capacitats i les teves dificultats, d'anar veient allò que et fa por, i d'anar-la traspassant per sortir-ne reforçat o reforçada.
Si tens ganes d'iniciar procés terapèutic, ens podem trobar, m'expliques què és el que més et preocupa ara i t'explico com i des d'on et puc acompanyar.
Sessions a Barcelona. Primera entrevista gratuïta.
Per més informació i contacte: 687.950.798

Sílvia





[De nuevo en Barcelona, con toda la energía y acogiendo el flujo de la vida.
Me ofrezco para acompañarte en el proceso de ir entrando en tí. De ir viendo tus capacidades y tus dificultades, de ir viendo aquello que te da miedo, y de irlo traspasando para salir reforzado o reforzada.
Si tienes ganas de iniciar proceso terapéutico, nos podemos encontrar, me cuentas que es lo que más te preocupa ahora y te explico como y desde donde te puedo acompañar.
Sesiones en Barcelona. Primera entrevista gratuita.
Para más información y contacto: 687.950.798

Sílvia]

Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt