[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dissabte, 2 d’abril del 2011

Llista d'espera de la consulta de la ginecòloga

Fa qüestió d'uns mesos, un migdia, esperava que em toqués el torn per la revisió periòdica amb la ginecòloga.
Una parella jove entra a la sala d'espera i s'asseu a la fila del davant. Tots dos joves, ell alt i prim. Ella en estat bastant avançat de gestació. Ella transmet una sensació de dolor, que la fa estar incòmode. Ell de tant en tant li mostra afecte, acostant una ma a la seva cara, volent-li fer un petó o dient-li alguna paraula. Ella no accepta aquestes mostres d'apropament i ho fa molt explícit. A mi se m'activa la imaginació. Què és més figura ara per ella, el dolor o alguna experiència prèvia que fa que no accepti mostres d'afecte d'ell, en aquest moment?
Se'm posen al davant les dificultats en les relacions interpersonals.

Aquesta tarda

Creuant la plaça del Centre (de Barcelona), a quarts de nou del vespre, ja no és tarda, però la llum que il·lumina fa que m'ho sembli. Em creu-ho amb una dona passejant el gos. Al seu costat un home, passejant-ne un altre. El gos de l'home és més petit, d'un blanc molt pur. El gos sembla que es reté, que li costa avançar cap on l'amo vol. L'home es posa a l'alçada de l'animal i mirant-lo atentament li diu: "no sé què tens al cap, que et fa tenir tanta por".
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt