[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dimecres, 12 de febrer del 2014

Árbol en movimiento un día de viento suave [Arbre en moviment un dia de vent suau]

Conozco esta sensación de rigidez corporal que impide sentir (y casi ser);
Este no querer sentir que un día se volvió inconciente y se transformó en rigidez corporal, me es familiar y fue así hasta que entré en contacto con la Gestalt, en mi caso.  Conozco el día.  Mecanismo de protección para evitar el dolor.  
Ahora,
volver al cuerpo me ablanda a nivel emocional, físico y mental.

A pesar de haber estado en contacto con la actividad física en más o menos medida durante diferentes épocas, no había aprendido esto de habitar cada rincón de mi cuerpo, de recorrer músculo a músculo, articulación a articulación.  Recorrer el perfil de mi cuerpo por el interior.

Por conversaciones compartidas, sesiones de terapia, talleres, sé que este (nuestro) cuerpo rígido, sin habitarlo completamente es algo habitual en muchas personas.  Curiosamente nosotros somos cuerpo, pero nos referimos a él como si fuese otra cosa, un ser separado de nosotros.

Una posible guia para recuperar este contacto que te lleve al presente, a sentirte libre de movimiento, a habitarte, podría ser esta:

Atención a la sensación corporal, presencia consciente, meditación activa, estar, no hacer, respiración continuada, ojos cerrados si quizá ayudan más.  Si lo prefieres, ojos abiertos. 
Imagina que vuelves la mirada hacia dentro, y que vas recorriendo toda la superficie de tu cuerpo, su perfil, y que con este recorrido que haces lo va ablandando y sensibilizando.

Con calma, y cura.

Poco a poco, con esta mirada cuidadosa, respetuosa, con esta actitud de presencia, estando por ti, comienza a moverte, siguiendo aquello que tu cuerpo te diga.  Escúchate.  Me viene la imagen de un árbol en movimiento un día de viento suave.  Con cuidado, y dándote espacio para sentir aquello que sientes.

En contacto con la respiración.

Cuando quieras, ves parando poco a poco; para volver a la quietud.

Pon atención en como estás ahora, en lo que ha ido apareciendo durante este rato.  Quizá te ha sido fácil; quizá te has encontrado con dificultades.  
Quizá lo has gozado o no (generalmente no estamos habituados a habitar nuestro cuerpo y a movernos con libertad).

Volver al cuerpo, es como volver a casa.

[Coneixo aquesta sensació de rigidesa corporal que impedeix sentir (i quasi ser); aquest no voler sentir que un dia es va tornar inconscient i es va transformar en rigidesa corporal, m’és familiar i va ser-ho així fins entrar en contacte amb la Gestalt, en el meu cas.  Coneixo el dia.  Mecanisme de protecció per evitar el dolor.  Ara,

tornar al cos m’estova a nivel emocional, físic i mental.

Tot i haver estat en contacte amb l’activitat física en més o menys mesura durant diferents èpoques, no havia après això d’habitar cada racó del meu cos, de recorrer múscul a múscul, articulació a articulació.   Recórrer el perfil del meu cos per l’interior.

Per converses compartides, sessions de terapia, tallers, sé que aquest (nostre) cos rígid, sense habitar-lo completament és quelcom habitual en moltes persones.  Curiosament nosaltres som cos, però ens referim a ell com si fós una altra cosa, un ésser separat de nosaltres. 

Una possible guia per recuperar aquest contacte que et porti al present, a sentir-te lliure de moviment, a habitar-te, podria ser aquesta:

Atenció a la sensació corporal, presència conscient, meditació activa, estar, no fer, respiració continuada,  ulls tancats si potser ajuden més.  Si ho prefereixes, ulls oberts.

Imagina que tornes la mirada cap dins, i que vas recorrent tota la superficie del teu cos, el seu perfil, i que amb aquest recorregut que fas el vas estovant i sensibilitzant. 

Amb calma, i cura. 

A poc a poc, amb aquesta mirada curosa, respectuosa, amb aquesta actitud de presencia, estant per tu, comença a moure’t, seguint allò que el teu cos et digui.  Escolta’t.  Em vé la imatge d’un arbre en moviment un dia de vent suau.  Amb cura, i donant-te espai per sentir allò que sents. 

En contacte amb la respiració.

Quan vulguis, ves parant a poc a poc; per tornar a la quietud. 

Posa atenció en com estàs ara, en el que ha anat apareguent durant aquesta estona.  Potser t’ha sigut fácil; potser t’has trobat amb dificultats.  Potser ho has gaudit o no (generalment no estem habituats a habitar el nostre cos i a moure’ns amb llibertat). 

Tornar al cos, és com tornar a casa].




Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt