A veces cuesta decir no (o decir si). Puede que experimentemos emociones que no nos gustan, o que nos sintamos culpables. A veces lo evitamos o no lo decimos claro. Cada persona lo experimenta de muy distintas maneras.
En este taller exploraremos sobre esto, en nuestra vida cotidiana. Sobre nuestra experiencia en el poner límites en el día a día. Todo con el objetivo de continuar adentrándonos en nuestra manera de estar y relacionarnos.
Taller a cargo de Sílvia Font, terapeuta Gestalt.
www.sfjansa.wix.com/silviafontjansa
Fecha: 11/04/2014 (viernes)
Hora: 18:30 a 20:30 h.
Sala: Het Claverhuis. Elandsgracht, 70. Amsterdam
Aportación: 10 euros.
Reserva tu plaza en: sfjansa@gmail.com / 0617381600
[esp] Por la importancia del camino que vamos haciendo, para pararnos durante el trayecto a observar, adelante, atrás y a los lados, para andar, de vez en cuando, a un ritmo diferente del que estamos acostumbrad@s a hacerlo, para no repetir la costumbre si no nos va bien, para ilusionarnos cada día. Actualmente haciendo camino en los Países Bajos.
[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.
dilluns, 31 de març del 2014
divendres, 28 de març del 2014
Transmisión i sanació [Transmisión y sanación]
Ahora hace aún no una semana, me había quedado aquellos minutos más en la cama, entre que suena el despertador y que pongo el pie en el suelo. Me vino a la cabeza, fruto de ideas e imágenes encadenadas, aquellas palabras que alguna vez había oído de los adultos hacia los niños. "No vayas con aquel niño/a, que no me gusta, o que no me gustan sus padres". Con mensajes como estos se transmite la exclusión a todos niveles. Y con mensajes como estos se conforma la identidad propia (del excluido y del que excluye).
Y después poco a poco, paso a paso, cuesta heridas, lágrimas, recelos, desconfianza; sanadas, sonrisas, confianza...recuperar aquella esencia auténtica de lo que somos debajo; esencialmente.
Video "Cambio Social"
[Ara fa encara no una setmana, m'havia quedat aquells minuts més al llit, entre que sona el despertador i poso el peu a terra. Em va venir al cap, fruit d'idees i imatges encadenades, aquelles paraules que alguna vegada havia sentit dels adults cap als nens. "No vagis amb aquell nen/a, que no m'agrada, o que no m'agraden els seus pares". Amb missatges com aquests es transmet l'exclusió a tots nivells. I amb missatges com aquests es conforma la identitat pròpia (de l'exclòs i del que exclou).
I després poc a poc, pas a pas, costa ferides, llàgrimes, recels, desconfiança; curades, somriures, confiança...recuperar aquella essència autèntica del que som sota; essencialment].
Y después poco a poco, paso a paso, cuesta heridas, lágrimas, recelos, desconfianza; sanadas, sonrisas, confianza...recuperar aquella esencia auténtica de lo que somos debajo; esencialmente.
Video "Cambio Social"
[Ara fa encara no una setmana, m'havia quedat aquells minuts més al llit, entre que sona el despertador i poso el peu a terra. Em va venir al cap, fruit d'idees i imatges encadenades, aquelles paraules que alguna vegada havia sentit dels adults cap als nens. "No vagis amb aquell nen/a, que no m'agrada, o que no m'agraden els seus pares". Amb missatges com aquests es transmet l'exclusió a tots nivells. I amb missatges com aquests es conforma la identitat pròpia (de l'exclòs i del que exclou).
I després poc a poc, pas a pas, costa ferides, llàgrimes, recels, desconfiança; curades, somriures, confiança...recuperar aquella essència autèntica del que som sota; essencialment].
Labels:
Gestalt,
Societat,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dimarts, 25 de març del 2014
En quins moments i situacions pot servir la teràpia Gestalt? [¿En qué momentos y situaciones puede servir la terapia Gestalt?
![]() |
| www.oninstagram.com |
Personas que nunca han tenido contacto con la terapia Gestalt, quizá de entrada (por lo que me han dicho alguna vez) pueden pensar que esto no es para ellos, o que es para gente que “no se encuentra bien”.
Este enfoque terapéutico enmarcado dentro de la psicología humanista, considera la persona como un ser completo y no está centrada sólo en atender personas con problemas de salud (psíquicos, físicos o psicosomáticos).
La terapia Gestalt está dirigida a personas con curiosidad sobre sí mismas, con ganas de explorar su interior, la manera como se relacionan, las insatisfacciones, los temas abiertos del pasado que quieren pero no saben cómo curar y cerrar, el malestar, conflictos, etc. A personas interesadas en explorar dificultades y potencialidades; interesadas en expandirse, en explorar y potenciar su creatividad, etc.
La primera entrevista sirve para que la persona interesada y el/la terapeuta se conozcan, y vean si quieren empezar a “trabajar” juntos. Es importante la implicación de la persona que acude a terapia y, el/la terapeuta, además de acompañarla, en algún momento (y si considera que puede servirle) transparentará qué le pasa/siente delante de alguna cosa que ha dicho o hecho durante la sesión.
A la vez, la terapia Gestalt también es aplicable a grupos periódicos o talleres puntuales, en los que se trabajan aspectos muy parecidos que en las sesiones individuales y aspectos relacionales. Y al mundo asociativo o empresarial para analizar y orientar el funcionamiento de equipos de trabajo, conflictos y para estimular la creatividad.
"Sé como tú eres, de manera que puedas ver quién eres y cómo eres. Deja por unos momentos lo que debes hacer y descubre lo que realmente haces. Arriesga un poco si puedes. Siente tus propios sentimientos. Di tus propias palabras. Piensa tus propios pensamientos. Sé tu propio ser. Descubre. Deja que el plan para ti surja dentro de ti". (Fritz Perls)
"Sé como tú eres, de manera que puedas ver quién eres y cómo eres. Deja por unos momentos lo que debes hacer y descubre lo que realmente haces. Arriesga un poco si puedes. Siente tus propios sentimientos. Di tus propias palabras. Piensa tus propios pensamientos. Sé tu propio ser. Descubre. Deja que el plan para ti surja dentro de ti". (Fritz Perls)
[Persones que no han tingut contacte amb la teràpia Gestalt, potser d’entrada
(pel que m’han dit alguna vegada) poden pensar que això no és per ells, o que
és per gent que “no es troba bé”.
Aquest enfoc terapèutic emmarcat dins de la psicologia humanista, considera
la persona com un ésser complet i no està centrada només a atendre persones amb
problemes de salut (psíquics, físics o psicosomàtics).
La teràpia Gestalt està dirigida a persones amb curiositat sobre si mateixes, amb ganes d’explorar el seu interior, la manera com es relacionen, les
insatisfaccions, els temes oberts del passat que volen però no saben com curar
i tancar, el malestar, conflictes, etc.
A persones interessades en explorar dificultats i potencialitats;
interessades en expandir-se, en explorar i potenciar la seva creativitat, etc.
La primera entrevista serveix perquè la persona interessada i el/la terapeuta
es coneguin, i vegin si volen començar a “treballar” junts. És important la implicació de la persona que
acut a teràpia i, el/la terapeuta, a més a més d’acompanyar-la, en algun moment
(i si considera que pot servir-li) transparentarà què li passa/sent davant d’alguna
cosa que ha dit o fet durant la sessió.
A la vegada, la teràpia Gestalt també és aplicable a grups periòdics o
tallers puntuals, en els que es treballen aspectes molt semblants als de les
sessions individuals i aspectes relacionals. I al
món associatiu o empresarial per analitzar i orientar el funcionament d’equips
de treball, conflictes i per estimular-ne la creativitat].
"La Gestalt no es un conjunto de técnicas, sino la transmisión de una actitud, una forma de estar en la vida" (Claudio Naranjo)
Labels:
Gestalt,
Instants,
Tallers,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dimarts, 18 de març del 2014
Part-time i atrevint-me
I'm looking for a part-time job in Nijmegen, Arnhem, Utrecht, Hertogenbosch, Tilburg or around. I'm learning Dutch, and I speak English, Catalan and Spanish. My contact is: 0617381600/sfjansa@gmail.com. If you have any information, please contact me! Thank you!
[Busco feina a mitja jornada a Nijmegen, Arnhem, Utrecht, Hertogenbosch, Tilburg o voltants. Estic aprenent dutch, i parlo anglès, català i castellà. El meu contacte és: 0617381600/sfjansa@gmail. Si sabeu d'alguna cosa, si us plau, contacteu-me! Gràcies!]
(Ilustration from http://elbosquedegulubu.blogspot.nl/2013_11_01_archive.html)
dijous, 13 de març del 2014
Vida (2)
Avui,
Avui escoltàvem sons d’arreu, i he perdut (de nou) la
vergonya.
La vergonya que m’atura, i em desconecta del primer impuls.
Volia ballar
i he ballat. He mogut les
caderes, si! I el cos. Dones, energia
femenina. De totes les edats i de tots
els llocs.
Per a què (para qué) aturar-nos si volem ser a un altre
lloc. Per a què (para qué) quedar-me
asseguda a la cadira si on jo vull ser és a la vida: gaudint, plorant,
estimant, vivint, sentint, sentint la ràbia, la tendresa i tot el que va
apareixent com un riu de vida.
Com és per tu això?
[Hoy,
Hoy escuchábamos sonidos de todo el mundo, y he perdido (de
nuevo) la vergüenza.
La vergüenza que me para, y me desconecta del primer
impulso.
Quería bailar, y he bailado.
He movido las caderas, si! Y el vuerpo.
Mujeres, energía femenina. De
todas las edades y de todos los lugares.
Para qué pararnos si queremos ser en otro sitio. Para qué quedarme sentada en la silla si
dónde yo quiero estar es en la vida: gozando, llorando, queriendo, viviendo,
sintiendo, sintiendo la rabia, la ternura y todo lo que va apareciendo como un
río de vida.
Como es para ti esto?]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dimecres, 5 de març del 2014
Taller: "Moverse, Expresarse, Mostrarse". Día Internacional de la Mujer en Amsterdam
![]() |
| Birds (Rob Bailey) |
"Día Internacional de la Mujer"
En Amsterdam, el dia 8 de marzo de 2014 de 14h. - 16h.
en el Centro Cultural de Hispanohablantes de Amsterdam
“MOVERSE, EXPRESARSE, MOSTRARSE”
A través de dinámicas individuales y de grupo, exploraremos cómo nos movemos, nos expresamos y nos mostramos, para compartir y (re)crearnos en el apoyo mutuo, y crear un sitio interno donde refugiarnos en momentos de flaqueza.
Se solicita a todos los interesad@s en participar de este taller inscribirse previamente a través de la dirección de e-mail: hispanohablantes.actividades@gmail.com
ATENCIÓN: Los participantes serán bienvenidos desde las 13.30, y la puerta se cerrará entre las 14.00 y las 16.00 horas para asegurar la concentración necesaria para esta actividad.
Labels:
Gestalt,
Tallers,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
Niu [Nido]
Avui he sortit de casa, amb la bicicleta, dues hores després de
He agafat un camí que s’endinsava en les planúries verdes que voregen la ciutat. Herba, arbres, ànecs, aus, algun cavall, alguna ovella. Era un camí asfaltat, pel que de tant en tant hi passava, com jo, algun cotxe (per sort, pocs), alguna bicicleta (alguna més) i només una persona caminant, però que aviat era molt lluny.
He canviat el rumb. Ara mateix podria ser a casa. Però no m’he volgut quedar estancada.
Començo a caminar i aviat em captiva un niu quasi dalt de tot d’un arbre, sense fulles. Sempre m’ha agradat pensar en el procés que segueixen els ocells per fer els nius. Ho vaig observant tot, i deixant-ho passar. Herba verda i alguna de seca. Camps sencers! Aus que sobrevolen, menys que altres dies. Una granja, amb la casa al costat. Palla emmagatzemada. Un cavall de color beix amb una tela més fosca que el cobreix. Té la cara amb taques de color marró. Menja herba sense parar. Només mira a terra. Un poni, marró fosc, amb un serrell que li tapa els ulls. Em quedo plantada a uns quants metres d’ell. Estan dins d’un tancat, molt gran. No li veig els ulls. M’hi quedo una bona estona. Ell, immòbil. Jo també. Sento molta calma durant aquests minuts.
Continuo el camí, que serpenteja pel mig dels prats verds. Hi ha petits canals que porten aigua per regar. Algun té l’aigua estancada. En un dels canals hi ha dos ànecs.
Sento l’agradable sensació a l’estar on estic. Fa estona que fa sol. No fa fred. El cel és clar. Sento un xiulet que no sé distingir si és d’un ocell o d’un insecte, i el sento durant bastanta part del recorregut.
Em fixo en totes les herbes que hi ha al marge del camí. I penso que no les conec (i que m’agradaria conèixer-les). Em fixo en els arbres que trobo i no hi veig més nius. Arribo a un encreuament conegut, i faig cap a una església que el primer dia m’havia cridat l’atenció. Trobo dues o tres cases, amb les finestres sense cortines. Giro cua i torno per l’altre camí.
Va per la vora d’un afluent del riu de poc cabdal. Aquí ja hi ha més persones i al trobar-me amb persones em distrec més del meu caminar conscient.
Agafo la bicicleta, torno a casa, i abans de deixar-la lligada, arreglo el canvi (era una cosa senzilla que vaig veure fer al mecànic).
Portar la consciència al dia a dia, en actes quotidians, va bé per estar més en contacte amb un/a mateix/a.
[Hoy he salido de casa, en bicicleta, dos horas después de
comer. Entre las dos y las tres. Notaba que el cambio de marchas no me
funcionaba demasiado bien y lo he estado probando hasta casi llegar al río. He hecho la bajada (aquella que me está
costando subir algún día de vuelta y me lo pongo como un reto personal), y
cuando estaba al final he pensado que mejor volver a casa (tenía que pedalear
mucho para avanzar un metro). Cambio de
opinión de último momento: dejo la bicicleta atada a una farola y hago el
camino a pie.
He cogido un camino que se adentraba en las llanuras verdes
que bordean la ciudad. Hierba, árboles,
patos, aves, algún caballo, alguna oveja.
Era un camino asfaltado, por el que de vez en cuando pasaba, como yo,
algún coche (por suerte, pocos), alguna bicicleta (alguna más) y sólo una
persona caminando, pero que pronto estaba muy lejos.
He cambiado el rumbo.
Ahora mismo podría estar en casa.
Pero no me he querido quedar estancada.
Empiezo a caminar y pronto me cautiva un nido casi arriba
del todo de un árbol, sin hojas. Siempre
me ha gustado pensar en el proceso que siguen los pájaros para hacer los
nidos. Lo voy observando todo, y
dejándolo pasar. Hierva verde y alguna
seca. ¡Campos enteros! Aves sobrevuelan,
menos que otros días. Una granja, con la
casa al lado. Paja almacenada. Un caballo de color beige con una tela oscura
que lo cubre. Tiene la cara con manchas
de color marrón. Come hierba sin
parar. Sólo mira al suelo. Un poni, marrón oscuro, con un flequillo que
le tapa los ojos. Me quedo de pie a unos
cuantos metros de él. Están dentro de un
cercado, muy grande. No le veo los
ojos. Me quedo un buen rato. Él, inmóvil.
Yo también. Siento mucha calma
durante estos minutos.
Continúo el camino, que serpentea por en medio de los prados
verdes. Hay pequeños canales que llevan
agua para regar. Alguno tiene el agua
estancada. En uno de los canales hay dos
patos.
Siento la agradable sensación de estar dónde estoy. Hace rato que hace sol. No hace frío.
El cielo es azul. Oigo un silbido
que no sé distinguir si es de un pájaro o de un insecto, y lo oigo durante
bastante parte del recorrido.
Me fijo en todas las hierbas que hay al margen del
camino. Y pienso que no las conozco (y
que me gustaría conocerlas). Me fijo en
los árboles que encuentro y no veo más nidos.
Llego a un cruce conocido, y llego a una iglesia que el primer día me
había llamado la atención. Encuentro dos
o tres casas, con las ventanas sin cortinas.
Giro y vuelvo por el otro camino.
Va al lado de un afluente del río de poco caudal. Aquí ya hay más personas y al encontrarme con
personas me distraigo más de mi caminar consciente.
Cojo la bicicleta, vuelvo a casa, y antes de dejarla atada, arreglo
el cambio (era una cosa sencilla que vi hacer al mecánico).
Llevar la conciencia al día a día, en actos cotidianos, va
bien para estar más en contacto con uno/a mismo/a].
Labels:
Gestalt,
Instants,
Vida quotidiana
dimecres, 26 de febrer del 2014
Cucurucu
Descobriment de fa quatre dies. Nick Mulvey: Dibuixa sobre les cordes i canta melodies precioses i paissatges sonors. Ahir el vam poder veure a un cop de bicicleta de casa.
[Descubrimiento de hace cuatro días. Nick Mulvey: Dibuja encima de las cuerdas y canta melodías preciosas y paisajes sonoros. Ayer lo pudimos vera un golpe de bicicleta de casa].
dimecres, 19 de febrer del 2014
Perles de gel [Perlas de hielo]
Deixem que germinin,
Baixa el ressentiment (que és por, que és fragilitat).
(1) " (...) que totes les vies us portin al cor
que l'únic poder sigui el de l'amor (...)"
(1) de la cançó "Perles de gel" d'Eduard Canimas.
[Dejemos que germinen,
aligeremos la carga, aquí y ahora, el mundo no está contra tí.
Baja el resentimiento (que es miedo, que es fragilidad).
(1) " (...) que todas las vías os lleven al corazón,
que el único poder sea el del amor (...)"
(1) de la canción "Perles de gel" -"Perlas de hielo"- de Eduard Canimas. ]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Música,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dimecres, 12 de febrer del 2014
Árbol en movimiento un día de viento suave [Arbre en moviment un dia de vent suau]
Conozco
esta sensación de rigidez corporal que impide sentir (y casi ser);
Este
no querer sentir que un día se volvió inconciente y se transformó en rigidez
corporal, me es familiar y fue así hasta que entré en contacto con la Gestalt,
en mi caso. Conozco el día. Mecanismo
de protección para evitar el dolor.
Ahora,
volver
al cuerpo me ablanda a nivel emocional, físico y mental.
A
pesar de haber estado en contacto con la actividad física en más o menos medida
durante diferentes épocas, no había aprendido esto de habitar cada rincón de mi
cuerpo, de recorrer músculo a músculo, articulación a articulación. Recorrer el perfil de mi cuerpo por el
interior.
Por
conversaciones compartidas, sesiones de terapia, talleres, sé que este
(nuestro) cuerpo rígido, sin habitarlo completamente es algo habitual en muchas
personas. Curiosamente nosotros somos
cuerpo, pero nos referimos a él
como si fuese otra cosa, un ser separado de nosotros.
Una
posible guia para recuperar este contacto que te lleve al presente, a sentirte
libre de movimiento, a habitarte, podría ser esta:
Atención
a la sensación corporal, presencia consciente, meditación activa, estar, no
hacer, respiración continuada, ojos cerrados si quizá ayudan más. Si lo prefieres, ojos abiertos.
Imagina
que vuelves la mirada hacia dentro, y que vas recorriendo toda la superficie de
tu cuerpo, su perfil, y que con este recorrido que haces lo va ablandando y
sensibilizando.
Con
calma, y cura.
Poco
a poco, con esta mirada cuidadosa, respetuosa, con esta actitud de presencia,
estando por ti, comienza a moverte, siguiendo aquello que tu cuerpo te
diga. Escúchate. Me viene la imagen de un árbol en movimiento
un día de viento suave. Con cuidado, y
dándote espacio para sentir aquello que sientes.
En
contacto con la respiración.
Cuando
quieras, ves parando poco a poco; para volver a la quietud.
Pon
atención en como estás ahora, en lo que ha ido apareciendo durante este
rato. Quizá te ha sido fácil; quizá te
has encontrado con dificultades.
Quizá
lo has gozado o no (generalmente no estamos habituados a habitar nuestro cuerpo
y a movernos con libertad).
Volver
al cuerpo, es como volver a casa.
[Coneixo
aquesta sensació de rigidesa corporal que impedeix sentir (i quasi ser); aquest
no voler sentir que un dia es va
tornar inconscient i es va transformar en rigidesa corporal, m’és familiar i va
ser-ho així fins entrar en contacte amb la Gestalt, en el meu cas. Coneixo el dia. Mecanisme de protecció per
evitar el dolor. Ara,
tornar
al cos m’estova a nivel emocional, físic i mental.
Tot
i haver estat en contacte amb l’activitat física en més o menys mesura durant
diferents èpoques, no havia après això d’habitar cada racó del meu cos, de recorrer
múscul a múscul, articulació a articulació.
Recórrer el perfil del meu cos per l’interior.
Per
converses compartides, sessions de terapia, tallers, sé que aquest (nostre) cos
rígid, sense habitar-lo completament és quelcom habitual en moltes persones. Curiosament
nosaltres som cos, però ens referim a ell
com si fós una altra cosa, un ésser
separat de nosaltres.
Una
possible guia per recuperar aquest contacte que et porti al present, a sentir-te
lliure de moviment, a habitar-te, podria ser aquesta:
Atenció
a la sensació corporal, presència conscient, meditació activa, estar, no fer, respiració
continuada, ulls tancats si potser
ajuden més. Si ho prefereixes, ulls
oberts.
Imagina
que tornes la mirada cap dins, i que vas recorrent tota la superficie del teu
cos, el seu perfil, i que amb aquest recorregut que fas el vas estovant i
sensibilitzant.
Amb
calma, i cura.
A poc
a poc, amb aquesta mirada curosa, respectuosa, amb aquesta actitud de presencia,
estant per tu, comença a moure’t, seguint allò que el teu cos et digui. Escolta’t.
Em vé la imatge d’un arbre en moviment un dia de vent suau. Amb cura, i donant-te espai per sentir allò
que sents.
En
contacte amb la respiració.
Quan
vulguis, ves parant a poc a poc; per tornar a la quietud.
Posa
atenció en com estàs ara, en el que ha anat apareguent durant aquesta
estona. Potser t’ha sigut fácil; potser
t’has trobat amb dificultats. Potser ho
has gaudit o no (generalment no estem habituats a habitar el nostre cos i a
moure’ns amb llibertat).
Tornar
al cos, és com tornar a casa].
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dilluns, 3 de febrer del 2014
Abrimos las ventanas para volar hacia Breda [Obrim les finestres per volar cap a Breda]
Dilluns, obrim les finestres per volar cap a Breda.
Ara també disponible Breda (a més a més de Nijmegen) per Teràpia Gestalt en català.
Per més informació i contacte: sfjansa@gmail.com
[Lunes, abrimos las ventanas para volar hacia Utrecht i Rotterdam.
Ahora también disponible Breda (además de Nijmegen) para Terapia Gestalt en español.
Para más información y contacto: sfjansa@gmail.com.]
Gracias! Gràcies!
El present
![]() |
| Berg en Dal (Gelderland) Diumenge, 2 de febrer de 2014 |
Els paissatges
que caminarem ahir.
Avui, continuem
[Los paisajes
que caminamos ayer.
Hoy, continuamos]
que caminarem ahir.
Avui, continuem
[Los paisajes
que caminamos ayer.
Hoy, continuamos]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Vida quotidiana
dimarts, 21 de gener del 2014
NO PASSA RES
Aquests dies estic visquent el que és
arribar a un país nou (amb tota la distància que em separa de l’experiència que
pugui tenir una persona que hagi nascut a l’altra punta del món).
Entrar a una botiga, que m’ofereixin
ajuda i no saber què dir quan em quedo bloquejada i fer tot el possible per
seguir tenint paciència amb mi i no perseguir-me per no ser espontània parlant
en anglès,
que vinguin a casa a vendre religió a
les 10h del matí i quedar-me sense dir moltes coses que volia dir, només perquè
no les sé expresar en anglès,
anar pel carrer, que m’aturi una
persona perquè em vol vendre no sé quin producte i en comptes de dir que no
parlo holandès, dir en anglès que “no parlo anglès”,
anar-me a inscriure a un curs d’holandès,
estar al despatx on finalitzem la inscripció, tenir 3 persones parlant
animadament entre elles i no entendre res,
anar-me a empadronar i rebre el
document a casa en una llengua de la que només coneixo 4 paraules contades…
I també gaudir de nous llocs, olors i
gustos,
de descobrir racons i carrers,
d’imaginar noves agendes culturals,
d’anar a comprar a freds mercats de
dissabte,
d’anar, tornar i pujar i baixar amb (i
de) la bicicleta,
de compartir taula amb persones de
diferents parts del món i obrir de mires la meva percepció,
de parlar anglès en converses curtes
o llargues, veient que NO PASSA RES per cagar-la
una i una altra vegada…
Tot això, i tantes coses més, i
tantes que vindran formen part del moment que estic vivint ara.
I això m’apropa (i sento que m’humanitza)
més, a totes les persones amb les que he treballat des de fa anys que algun dia
van marxar del lloc on van néixer.
2013-2014
Acabar l’any 2013,
com a final d’una etapa; començar l’any 2014, com a inici d’un altra. Tancar Barcelona, Riudoms, Catalunya, com a
territori (llengua, cultura, codis de comunicació…) conegut. Obrir Nijmegen, Països Baixos com a territori
(llengua, cultura, codis de comunicació…) desconegut. Alhora seguir cultivant els vincles amb les
persones que m’hi uneixen.
Aquest és un començament
en el que caminar amb tot el que coneixo de mi.
En el que seguir(me) obrint, donant, cuidant, atrevint, observant…En el
que seguir sent i creixent en el contacte-retirada. En el que continuar treballant en el que (i
pel que) m’agrada.
Rient,
apassionant-nos i compartint, F.
[Acabar el año 2013, como final de una etapa; empezar el año 2014, como inicio de otra. Cerrar Barcelona, Riudoms, Catalunya, como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación...) conocido. Abrir Nijmegen, Países Bajos como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación) desconocido. A la vez, seguir cultivando los vínculos con las personas que me unen.
Este es un inicicio en el que caminar con todo lo que conozco de mi. En el que seguir(me) abriendo, dando, cuidando, atreviendo, observando... En el que seguir siendo y creciendo en el contacto-retirada. En el que continuar trabajando en el que (y para lo que) me gusta.
Riendo, apasionándonos y compartiendo, F.]
[Acabar el año 2013, como final de una etapa; empezar el año 2014, como inicio de otra. Cerrar Barcelona, Riudoms, Catalunya, como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación...) conocido. Abrir Nijmegen, Países Bajos como territorio (lengua, cultura, códigos de comunicación) desconocido. A la vez, seguir cultivando los vínculos con las personas que me unen.
Este es un inicicio en el que caminar con todo lo que conozco de mi. En el que seguir(me) abriendo, dando, cuidando, atreviendo, observando... En el que seguir siendo y creciendo en el contacto-retirada. En el que continuar trabajando en el que (y para lo que) me gusta.
Riendo, apasionándonos y compartiendo, F.]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Vida quotidiana
dilluns, 2 de desembre del 2013
Compte enrere
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dissabte, 9 de novembre del 2013
Dissabte [Sábado]
Dissabte, 9 de novembre. Al voltant de les 10 del matí. Tren direcció Vilassar de Mar.Entra una família, mare amb una filla i un fill. S'asseuen als seients que hi ha creuant el passadís, des d'on estic jo asseguda.
Passa un home, i sobre cada grup de quatre seients hi deixa una porció de paper amb un fragment de la seva vida, en paraules i en imatge. El nen, que deu tenir uns vuit anys i parla amb la mare molt espontàniament, es mira de reüll el paper. I diu: "Mamá, le podemos dar un euro? Es pobre". El nen mostra moltes ganes de fer-ho; posa un somriure gran.
La mare li dóna una moneda, i ell busca a l'home que ara ja no és al vagó.
Quan torna i va recollint el que havia deixat, el nen li dóna la moneda, i efusivament li diu: "Toma!". El senyor, agraït, agafa el fragment de vida i li dóna el paquet de mocadors de paper.
Quan l'home ja és al següent vagó, el nen diu amb un altre somriure: "Mamá, somos buenos; le hemos ayudado"; autenticitat. Pensa i juga i fa comentaris sobre el paquet i de sobte diu: "Le podíamos haber dado cinco euros", i continua amb una frase que conté la paraula "muerta". La mare li fa una pregunta i ell contesta: "Lo ponía en el papel!
I continuen la conversa parlant de les cartes que portava el nen quan han pujat. Percebo una conducció de la conversa per part de la mare, cap a un tema més lleuger.
I el somriure espontani i autèntic del nen d'al voltant de set anys no s'apaga.
[Sábado, 9 de noviembre. Alrededor de las 10 de la mañana. Tren dirección Vilassar de Mar.
Entra una família, madre con una hija y un hijo. Se sientan en los asientos que hay cruzando el pasadizo, des de dónde estoy yo sentada.
Pasa un hombre, y encima de cada grupo de cuatro asientos deja una porción de papel con un fragmento de su vida, en palabras y en imagen. El niño, que debe tener unos ocho años i habla con la madre muy espontáneamente, se mira de reojo el papel. Y dice: "Mamá, le podemos dar un euro? Es pobre". El niño muestra muchas ganas de hacerlo; pone una sonrisa grande.
La madre le dá una moneda, y él busca al hombre que ya no está en el vagón.
Cuando vuelve y va recogiendo lo que había dejado, el niño le dá la moneda, y efusivamente le dice: "Toma!". El señor, agradecido, coge el fragmento de vida y le dá el paquete de pañuelos de papel.
Cuando el hombre ya está en el siguiente vagón el niño dice con otra sonrisa: "Mamá, somos buenos; le hemos ayudado"; autenticidad.
Piensa y juega y hace comentarios sobre el paquete y de repente dice: "Le podíamos haber dado cinco euros", y continúa con una frase que contiene la palabra "muerta". la madre le hace una pregunta y el contesta: "Lo ponía en el papel" Y continúan la conversación hablando de las cartas que traía el niño cuando han subido. Percibo una conducción de la conversación por parte de la madre, hacía un tema más lijero.
Y la sonrisa espontánea y auténtica del niño alrededor de siete años no se apaga].
Labels:
Gestalt,
Instants,
Societat,
Vida quotidiana
dimecres, 6 de novembre del 2013
Barcelona (1)
Estic a l'estudiantil, fent un cafè molt ràpid, mig quart de quatre. Em va passant això pel cap. Estic tancant una etapa, anant amb compte de no tancar el cor.
Un cafè a l'estudiantil, una pel·lícula a la filmoteca, la Reina d'Àfrica, (i continuo ara), la Terra d'Escudella, el gat o es moix del Raval, la Font de Canaletes, el Bar La Masia, el carrer del Carme, el Zurich, la plaça del Centre, la plaça d'Oscal, el centre cívic Can Déu o el Casal, la piscina, l'espanya industrial, els múltiples i feliços concerts a l'Apolo, al Razzmataz, al Sidecar, els Verdi, els Renoir, les passades ràpides o no, per l'encreuament de sota de plaça Catalunya amb concerts i valls de salsa i altres músiques, els músics al carrer, Fontana, el CAT, la Terreta, tantes amigues i amics, i birres, i Moritz, però prefereixo l'Estrella, i la Central, i l'Altaïr, i l'Alibri, i la línia verda i la lila, i les estacions de metro, i els músics al metro, i Baluard, i el SAIER, i Sant Quirze, i el Besós, la GESTALT, la Novena, la zona verda, el Bicing, els mercats d'intercanvi, el mercat de la Boqueria, el de Sants i Hostafrancs, les festes de cases, de Gràcia, de Sants, i la Rambla de Poblenou, i els centres cívics, i Manso, i Numància, i caminar carrers i carrers, i els balcons, i les veïnes que escombren i quasi no saluden, i les cares conegudes, i la fruiteria, i la peixateria, i la floristeria, i els japos, i la Cova, i el Màgic, i la plaça del tripi, i els passejos pel raval, i els bars cutres i amb encant, i les braves del tomàs, i antropologia, i els fragments de llibre al final de classe que desperten curiositat, i les notes a cantons i cantonades de llibretes, i noms d'autors, llibres, pel·lícules, grups, i els cartells, i el violí, i els poms de flors com a ofrena a la m. i l'incens, i l'altar, i l'osteòpata, i la carta astral, i el ferrocarril, i les passes pel carrer embadalida amb els balcons i els detalls, i totes les amigues i amics amb qui compartir i compartir-me.
Continuarà, perque tinc molt present que estic finalitzant una etapa.
Un cafè a l'estudiantil, una pel·lícula a la filmoteca, la Reina d'Àfrica, (i continuo ara), la Terra d'Escudella, el gat o es moix del Raval, la Font de Canaletes, el Bar La Masia, el carrer del Carme, el Zurich, la plaça del Centre, la plaça d'Oscal, el centre cívic Can Déu o el Casal, la piscina, l'espanya industrial, els múltiples i feliços concerts a l'Apolo, al Razzmataz, al Sidecar, els Verdi, els Renoir, les passades ràpides o no, per l'encreuament de sota de plaça Catalunya amb concerts i valls de salsa i altres músiques, els músics al carrer, Fontana, el CAT, la Terreta, tantes amigues i amics, i birres, i Moritz, però prefereixo l'Estrella, i la Central, i l'Altaïr, i l'Alibri, i la línia verda i la lila, i les estacions de metro, i els músics al metro, i Baluard, i el SAIER, i Sant Quirze, i el Besós, la GESTALT, la Novena, la zona verda, el Bicing, els mercats d'intercanvi, el mercat de la Boqueria, el de Sants i Hostafrancs, les festes de cases, de Gràcia, de Sants, i la Rambla de Poblenou, i els centres cívics, i Manso, i Numància, i caminar carrers i carrers, i els balcons, i les veïnes que escombren i quasi no saluden, i les cares conegudes, i la fruiteria, i la peixateria, i la floristeria, i els japos, i la Cova, i el Màgic, i la plaça del tripi, i els passejos pel raval, i els bars cutres i amb encant, i les braves del tomàs, i antropologia, i els fragments de llibre al final de classe que desperten curiositat, i les notes a cantons i cantonades de llibretes, i noms d'autors, llibres, pel·lícules, grups, i els cartells, i el violí, i els poms de flors com a ofrena a la m. i l'incens, i l'altar, i l'osteòpata, i la carta astral, i el ferrocarril, i les passes pel carrer embadalida amb els balcons i els detalls, i totes les amigues i amics amb qui compartir i compartir-me.
Continuarà, perque tinc molt present que estic finalitzant una etapa.
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dimarts, 22 d’octubre del 2013
Portes [Puertas]
A vegades es tanquen unes portes i se n'obren d'altres, i també pots ser tu (o jo o qui sigui) que n'obris alguna i en tanquis alguna altra.
Proactivitat. Crea(c)tivitat.
[A veces se cierran unas puertas y se abren otras, y también puedes ser tu (o yo o quién sea) que abra alguna y cierre alguna otra.
Proactividad. Crea(c)tividad].
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Vida
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
diumenge, 6 d’octubre del 2013
Assumptes pendents i la seva importància en el procés terapèutic. [Asuntos pendientes y importancia en el proceso terapéutico]
Tenir un assumpte pendent (en relacions del passat o actuals, en
alguna cosa pràctica, una emoció no expressada en el seu moment, etc.)
fa(s) que no tinguis tota l'energia disponible per tirar endavant.
Si pares a pensar, et sents identificat/da? què és el que t'impedeix tancar-lo?
Un
dels aspectes que treballem a les sessions individuals de teràpia
Gestalt és posar atenció en aquests assumptes que t'impedeixen
alleugerir el teu dia a dia. I adonar-te'n que està a la teva mà
tancar-los o ser conscient de la teva decisió de no tancar-los.
[Tener
un asunto pendiente (en relaciones del pasado o actuales, en alguna
cosa práctica, una emoción no expresada en su momento, etc.) hace(s) que
no tengas toda la energía disponible para tirar adelante.
Si te paras a pensar, te sientes identificado/da? que es lo que te impide cerrarlo?
Uno
de los aspectos que trabajamos en las sesiones individuales de terapia
Gestalt es poner atención en estos asuntos que te impiden aligerar tu
día a día. Y darte cuenta que está en tu mano cerrarlos o ser conciente
de tu decisión de no cerrarlos.]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Després de la tempesta [Después de la tormenta]
Ahir conduïa, i vaig passar per sota de dues
tempestes, fortes. A l'arribar al meu destí, a l'horitzó, vaig poder
contemplar la resta de la tempesta, el cel que es començava a aclarir i
l'arc de Sant Martí. Com llegia l'altre dia a una samarreta
d'una persona que conduïa una moto: "després de la tempesta, sempre,
sempre, vé la calma". Ja sigui una tempesta meteorològica o una
tempesta interior.Bona nit
[Ayer conducía, y pasé por debajo de dos tormentas, fuertes. Al llegar a mi destino, al horizonte, pude contemplar el resto de la tormenta, el cielo que se empezava a aclarar y el arcoiris. Como leía el otro día en una camiseta de una persona que conducía una moto: "después de una tormenta, siempre, siempre, viene la calma. Ya sea una tormenta meteorológica o una tormenta interior.
Buenas noches]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Vida quotidiana
dijous, 3 d’octubre del 2013
Aire fresc [Aire fresco]
Les 6:58 am. A fora encara és fosc, i interpreto per la roba penjada al balcó, que fa un ventet suau.
A casa fa calor, i deixo sentir-me un moment les ganes d'obrir la finestra i notar-lo.
L'obro, i entra aire fresc.
Passar a l'acció, només està a la meva mà.
[Las 6:58 am. Fuera aún está oscuro, e interpreto por la ropa colgada en el balcón, que hace un viento suave.
En casa hace calor, y dejo sentirme un momento las ganas de abrir la ventana y notarlo.
La abro, y entra aire fresco.
Pasar a la acción, sólo está en mi mano].
A casa fa calor, i deixo sentir-me un moment les ganes d'obrir la finestra i notar-lo.
L'obro, i entra aire fresc.
Passar a l'acció, només està a la meva mà.
[Las 6:58 am. Fuera aún está oscuro, e interpreto por la ropa colgada en el balcón, que hace un viento suave.
En casa hace calor, y dejo sentirme un momento las ganas de abrir la ventana y notarlo.
La abro, y entra aire fresco.
Pasar a la acción, sólo está en mi mano].
Labels:
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dijous, 29 d’agost del 2013
Com meditar [Cómo meditar]
Una de les intencions amb les que torno cada any del curs residencial del SAT, o de diverses sessions de formació, és la de meditar. Em va bé, em calma, m'aclareix, em retorna a un tò corporal agradable i tranquil, em calma la ment. Em sento bé quan medito.
Quan torno al meu dia a dia, fins ara, no he incorporat la meditació dins de les coses que faig, dins de la meva quotidianitat. Si que dies puntuals, he meditat i he pogut tornar a aquesta sensació. Sé que és una eina que tinc, i que és una manera de cuidar-me i de nutrir-me.
Aquest matí he arribat a la pàgina del llibre que estic llegint, i tot just m'he trobat aquest text, que em torna a posar al davant, que si vull fer-ho, tinc les eines.
" (...) Cómo meditar (transcrit del llibre Sincrodestino de Deepak Chopra)
Nuestras mentes están constantemente activas, siempre saltan
de un pensamiento a otro, de una emoción a otra. Para establecer contacto con la inteligenci no
circunscrita –el alma universal que reside en nuestro interior y que es parte
de todos nosotros- es necesario encontrar un camino que vaya más allá de la
neblina de pensamientos distractores que normalmente la ocultan. Es imposible avanzar a través de esta barrera
tanto como lo es hacerlo en una neblina real. Si quieres ver al otro lado de la calle en un
día de niebla, nada físico que hagas podrá ayudarte. Debes esperar, paciente y tranquilo, hasta que
la nneblina se disipe y se vaya por sí sola. De vez en cuando se abren claros que te
permiten ver qué hay al otro lado. Lo mismo
ocurre con los pensamientos. Cuando estamos
tranquilos podemos encontrar momentos de silencio puro a los que llamo “claros”,
y a través de ellos podemos dar un vistazo al nivel más profundo del alma. Cada vistazo incrementa la comprensión;
finalmente, nuestra conciencia se expande.
El propósito de la meditación es dejar de pensar por un momento, esperar
a que la neblina de pensamientos se disipe y dar un vistazo al espíritu
interior. Para la mayoría es muy difícil
controlar el torrente de pensamientos. Los
principiantes pueden sentirse frustrados, pero la frustración es apenas otro
pensamiento, otra emoción que se interpone en el camino. El objectivo es liberar todos los pensamientos
con tranquilidad y mesura.
Una manera común de iniciar la meditación, consiste en
concentrarse en una cosa sin forzarse; de manera que sea más difícil que otros
pensamientos entren a la mente. A mí me
gusta empezar con una meditación de respiración. Para iniciar la meditación, encuentra una
posición cómoda. Siéntate en una silla cómoda
con los pies bien apoyados en el piso. Coloca
las manos en tu regazo, con las palmas hacia arriba. Cierra los ojos y presta atención a tu
respiración. Observa cómo entra y sale
el aire sin intentar controlarlo de ninguna forma. Tal vez notes que tu respiración se vuelve
espontáneamente más rápida o más lenta, profunda o superficial, o que incluso
se detiene por un momento. Observa los
cambios sin resistencia y sin anticiparte.
Cuando tu atención se desvíe hacia un sonido del entorno, una sensación
en tu cuerpo o un pensamiento de tu mente, haz volver tu conciencia, sin
forzarla, a tu respiración.
Ésta es la meditación bàsica. Una vez que una persona se siente cómoda con
sólo sentarse en silencio y concentrarse en su respiración, recomiendo agregar
un mantra, el cual crea un ambiente mental y permite expandir la conciencia. (...)"
Labels:
Gestalt,
Lectura,
Vida quotidiana
dilluns, 19 d’agost del 2013
Profunditat i força [Profundidad y fuerza]
Torno de dues hores al
costat del mar, per una carretera de corves.
Escolto un especial de The Eels
a la ràdio, l’altre dia pensava que tenia ganes de tornar-los a escoltar: “fa
temps que no ho faig…”, pensava.
Entre les belles cançons
que tenen, van repassant-ne, crec que per ordre cronològic (l’he agafat
començat)…i diria, perque les primeres notes m’han atrapat, que just quan veia
un avió, que s’anava apropant apunt d’aterrar, sonava aquesta cançó. “Mai havia vist les profunditats i la força d’un
avió d’aquesta manera i de tant aprop”, penso.
Tinc el llibre del Mark
Oliver Everett a mitges, i qualsevol dia d’aquests el tornaré a agafar per
acabar-lo: “fa temps que ho tinc pendent…”, penso.
[Vuelvo de dos horas al lado del mar, por una carretera de curvas.
Escucho un especial de The Eels en la radio, el otro día pensaba que tenía ganas de volverlos a escuchar: "hace tiempo que no lo hago..." pensaba.
Entre las bellas canciones que tienen, van repasando, creo que por orden cronológico (lo he cogido empezado)...y diría, porque las primeras notas me han atrapado, que justo cuando veía un avión, que se iba acercando apunto de aterrizar, sonaba esta canción. "Nunca había visto las profundidades y la fuerza de un avión de esta manera y tan de cerca", pienso.
Tengo el libro de Mark Oliver Everett a medias, y cualquier día de estos lo volveré a coger para terminarlo: "hace tiempo que lo tengo pendiente...", pienso.
Labels:
Gestalt,
Instants,
Lectura,
Música,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
dijous, 8 d’agost del 2013
Aviat....Presto
AviatPresto
moviment d'ànimes i vides, creuant-se a passos de zebra laberíntics
imatges de llums i colors
moviment d'ànimes i vides, en contacte i retirada, dins la calma de jardins zen
tocar el cel i dormir aprop de la terra, i tornar al propi centre
ball de la vida
Labels:
Gestalt,
Instants,
Vida quotidiana
dimarts, 30 de juliol del 2013
El valor de l'entrega
Enganxo el fragment d'un article de la revista Cuerpo y Mente, "El valor de la entrega" (núm. 255)
Detenir-me en algun petit moment cada dia o quan hi penso, em serveix per viure d'una manera més plena. Així, tens (tinc, tenim) la capacitat de, visquis (visqui, vivim) el moment vital que estiguis (estigui, estiguem) vivint, parar, observar, sentir, apreciar allò que t'envolta i nutrir-te.
Com és per tu això?
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
divendres, 19 de juliol del 2013
Amb tota l'energia i acollint el flux de la vida [con toda la energía y acogiendo el flujo de la vida]
De nou a Barcelona, amb tota l'energia i acollint el flux de la vida.
M'ofereixo per acompanyar-te en el procés d'anar entrant en tu. D'anar veient les teves capacitats i les teves dificultats, d'anar veient allò que et fa por, i d'anar-la traspassant per sortir-ne reforçat o reforçada.
Si tens ganes d'iniciar procés terapèutic, ens podem trobar, m'expliques què és el que més et preocupa ara i t'explico com i des d'on et puc acompanyar.
Sessions a Barcelona. Primera entrevista gratuïta.
Per més informació i contacte: 687.950.798
Sílvia
[De nuevo en Barcelona, con toda la energía y acogiendo el flujo de la vida.
Me ofrezco para acompañarte en el proceso de ir entrando en tí. De ir viendo tus capacidades y tus dificultades, de ir viendo aquello que te da miedo, y de irlo traspasando para salir reforzado o reforzada.
Si tienes ganas de iniciar proceso terapéutico, nos podemos encontrar, me cuentas que es lo que más te preocupa ahora y te explico como y desde donde te puedo acompañar.
Sesiones en Barcelona. Primera entrevista gratuita.
Para más información y contacto: 687.950.798
Sílvia]
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt
dilluns, 24 de juny del 2013
Què t'impedeix viure plenament?
Amb posterioritat al programa reflexiono sobre la paraula "plenament". És important que cadascú per contestar-se la pregunta, posi atenció en què significa per a ell/a.
I a tu, què creus que t'impedeix viure plenament?
Labels:
Gestalt,
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
MA gnòlia (RE)
Labels:
Instants,
Teràpia Gestalt,
Vida quotidiana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt








.jpg)







