[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dijous, 28 d’agost del 2014

Rojo, gris, azul, verde [Vermell, gris, blau, verd]


Y ella sale a sacudir ritualmente el mantel de la cena. Son las seis y doce minutos de la tarde.  A través de las ventanas que dan a un paisaje verde, con caballos oscuros, vacas blancas y negras, una antigua chimenea industrial y una lengua que sale del Río Waal, entra luz.  Es final de agosto y hy brilla el sol.  Verde gracias a la lluvia, habitual, que con constancia riega manzaneras, árboles, campos de diferentes cultivos; que riega el río mismo.

Debajo de su casa, una casa rectangular, grande, sólo de un piso (por la parte de delante), en el otro nivel, por el cual se puede entrar por un camino que la circunda y hace un poco de bajada (no veo si dentro o fuera en la calle) se percibe algo que interpreto como una máquina de soldar.  Me llega el olor de tostado del material que trabajan.  Unos metros más allá un campo inmenso de manzaneras bien alineadas, y quizá rociadas con algún veneno –pienso-… qué lástima, el olor de las manzanas maduras.  Hay en el árbol y en el suelo.  Son rojas.  La carretera gris asfalto, el cielo azul claro, el color predominante el paisaje verde.

[I ella surt a espolsar ritualment les estovalles del sopar.  Són un quart menys 3 minuts de set de la tarda.  A través de les finestres que dónen a un paisatge verd, amb cavalls foscos, vaques blanques i negres, una antiga ximenea industrial i una llengua que surt del Riu Waal, hi entra llum.  És final d’agost i avui brilla el sol.  Verd gràcies a la pluja, habitual, que amb constància rega pomeres, arbres, camps de diferents cultius; que rega el riu mateix. 


Sota casa seva, una casa rectangular, gran, només d’una planta (per la part del davant), a l’altre nivell, que s’hi pot entrar per un camí que la voreja i fa una mica de baixada (no veig si dins o fora al carrer) s’hi sent algo que interpreto una màquina de soldar.  M’arriba l’olor de torrat del material que treballen.  Uns metres més enllà un camp immens de pomeres ben alineades, i potser ruixades amb algún verí –penso-…quina llàstima, l’olor és de pomes madures.  N’hi ha a l’arbre i n’hi ha a terra.  Són vermelles.  La carretera gris asfalt, el cel blau clar, el color predominant el paissatge el verd].
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt