Idees i comentaris sobre la xerrada d’aquest vespre al Barri de Sants, organitzada per Revolta Global; Esquerra anticapitalista.
Vinc en Metro des de Sagrada Familia. Surto d’allà a un quart de vuit aproximadament i quasi a tres quarts arribo a Plaça de Sants. Vaig veure anunciada una xerrada a càrrec d’aquesta entitat en la que parlaria la Teresa Forcades i Marta Sibina i Albano Dante de Cafè amb Llet.
Arribo i pujo per la pujada que hi ha paral•lela a les Cotxeres de Sants, pensant en preguntar a l’entrada de les Cotxeres: quina sala és on es fa la conferència?. Arribo a la plaça, Benet i Muixí crec que es diu. És plena. La gent surt d’una sala molt gran que dóna a la pujada, on hi ha una banda assajant, carregada de cadires. Arribo a la plaça i els bancs són plens, les grades també; la gent comença a esparcir les cadires, en forma de fòrum. Jo m’assento entre una grada i l’altra, a un esgraó, a la part central, on trobo una mica d’espai.
Als 10 minuts, expliquen que la xerrada està apunt de començar (pel que interpreto han traslladat l’acte a la plaça, perque l’espai s’ha quedat petit). Organitzen les taules i cadires pels ponents, un megàfon i uns altaveus i comença, passades les vuit del vespre.
La plaça és plena, majoritàriament de persones de mitja edat, en endavant.
L’ordre en el que parlen és: primer els de l’entitat organitzadora, després els de Cafè amb Llet i per últim la Teresa Forcades.
Algunes de les coses que es diuen:
“El govern català està realitzant un negoci i la privatització de la sanitat. Està també duent a terme la implementació de polítiques antisocials. A menys estat social i del benestar, més estat penal i repressiu.
Con explica que llegia fa un temps la ponent a un centre social: quan els de baix es mouen els de dalt trontollen.
Els de Cafè amb Llet expliquen que fa pocs dies han tingut un judici per una demanda que els han posat per fer un vídeo en el que parlen de la mala gestió de diners públics a hospitals de la provincia de Barcelona.
El 30% de la despesa total de la Generalitat de Catalunya, o sigui, uns 9000 milions d’euros, són destinats a la sanitat. Parlen de que el sistema de sanitat concertada va cada vegada en augment i de tota la trama de polítics i expolítics implicats en concessions per gestionar cafeteries d’hospitals, càterings, serveis de bugaderia, informes, etc. Concessions atorgades a empreses que a vegades són propietat d’ells mateixos o d’amics i coneguts.
Ara mateix pel que expliquen s’estaven investigant uns quants casos d’aquestes característiques que s’han interromput donada la convocatoria d’eleccions anticipades.
Un dels casos oberts, està relacionat amb els 800000 euros en informes que s’han gastat durant 5 anys a l’Hospital de Reus.
Que facin els negocis que vulguin, però no amb els postres diners.
Parlen de demanar accions concretes:
Si la Generalitat paga les factures, que sigui la generalitat qui gestiona. Estan jugant amb la salut. No per ser sanitat pública ha de ser més cara, o no s’ha d’abaratir costos per ser sanitat concertada.
Empoderem-nos, anem als plens municipals, preguntem, preguntem i preguntem! Som el poble i tenim poder. Poder popular. Som un 99% enfront de l’1%.
La Teresa Forcades explica que de la OMS, el 50% n’és privada, per tant la capacitat de prendre decisions està repartida. El 50% és decisió de capital privat, per tant, hi ha interessos privats implicats.
Els sistemes públics de sanitat són més econòmics i més eficaços. A l’any 2000 espanya tenia quasi la totalitat de la sanitat pública, no concertada, i estava la 7ª. Rànking en quant a sanitat. Alemanya tenia la meitat privada i la meitat pública i estava al 25è. lloc i els Estats Units estaven al 37è. Lloc, tenint la totalitat de la sanitat privada-concertada. Capo n volem anar?
Explica què és això del 80/20. El 80% de la població mundial viu amb el 20% de la riquesa i el 20% de la població mundial viu amb el 20%.
Quan la Teresa feia la residència de medicina als Estats Units, va preguntar al cap del seu laboratori com es triàven els temes sobre els què s’investigaven. Es trien en funció del que decideixen les comisions, que moltes vegades estan composades per persones representants de farmacèutiques privades.
En aquella època, deu fer 10 ò 15 anys aprox. hi havia 3 malalties prioritàries sobre les quals s’estava investigant: Impotencia masculina, obesitat i insomni.
Errors: Deixar en mans privades la formulació de les hipótesis de les malalties que s’estudiaran (això ho va denunciar Metges sense Fronteras); els interessos privats passen per davant dels públics fins i tot en la sanitat, en la vida i en la mort de les persones. Complexitat de confondre els diners amb la salud.
Una de les possibles accions seria demanar que els partits que es presentin a les properes eleccions es comprometin a posar com a punt del seu programa electoral que s’obriran els casos de corrupció interromputs en relació a la sanitat pública catalana, en el cas que surtin com a elegits.”Un vespre de força social. La plaça era plena. Que tot això se sàpiga.
Vinc en Metro des de Sagrada Familia. Surto d’allà a un quart de vuit aproximadament i quasi a tres quarts arribo a Plaça de Sants. Vaig veure anunciada una xerrada a càrrec d’aquesta entitat en la que parlaria la Teresa Forcades i Marta Sibina i Albano Dante de Cafè amb Llet.
Arribo i pujo per la pujada que hi ha paral•lela a les Cotxeres de Sants, pensant en preguntar a l’entrada de les Cotxeres: quina sala és on es fa la conferència?. Arribo a la plaça, Benet i Muixí crec que es diu. És plena. La gent surt d’una sala molt gran que dóna a la pujada, on hi ha una banda assajant, carregada de cadires. Arribo a la plaça i els bancs són plens, les grades també; la gent comença a esparcir les cadires, en forma de fòrum. Jo m’assento entre una grada i l’altra, a un esgraó, a la part central, on trobo una mica d’espai.
Als 10 minuts, expliquen que la xerrada està apunt de començar (pel que interpreto han traslladat l’acte a la plaça, perque l’espai s’ha quedat petit). Organitzen les taules i cadires pels ponents, un megàfon i uns altaveus i comença, passades les vuit del vespre.
La plaça és plena, majoritàriament de persones de mitja edat, en endavant.
L’ordre en el que parlen és: primer els de l’entitat organitzadora, després els de Cafè amb Llet i per últim la Teresa Forcades.
Algunes de les coses que es diuen:
“El govern català està realitzant un negoci i la privatització de la sanitat. Està també duent a terme la implementació de polítiques antisocials. A menys estat social i del benestar, més estat penal i repressiu.
Con explica que llegia fa un temps la ponent a un centre social: quan els de baix es mouen els de dalt trontollen.
Els de Cafè amb Llet expliquen que fa pocs dies han tingut un judici per una demanda que els han posat per fer un vídeo en el que parlen de la mala gestió de diners públics a hospitals de la provincia de Barcelona.
El 30% de la despesa total de la Generalitat de Catalunya, o sigui, uns 9000 milions d’euros, són destinats a la sanitat. Parlen de que el sistema de sanitat concertada va cada vegada en augment i de tota la trama de polítics i expolítics implicats en concessions per gestionar cafeteries d’hospitals, càterings, serveis de bugaderia, informes, etc. Concessions atorgades a empreses que a vegades són propietat d’ells mateixos o d’amics i coneguts.
Ara mateix pel que expliquen s’estaven investigant uns quants casos d’aquestes característiques que s’han interromput donada la convocatoria d’eleccions anticipades.
Un dels casos oberts, està relacionat amb els 800000 euros en informes que s’han gastat durant 5 anys a l’Hospital de Reus.
Que facin els negocis que vulguin, però no amb els postres diners.
Parlen de demanar accions concretes:
Si la Generalitat paga les factures, que sigui la generalitat qui gestiona. Estan jugant amb la salut. No per ser sanitat pública ha de ser més cara, o no s’ha d’abaratir costos per ser sanitat concertada.
Empoderem-nos, anem als plens municipals, preguntem, preguntem i preguntem! Som el poble i tenim poder. Poder popular. Som un 99% enfront de l’1%.
La Teresa Forcades explica que de la OMS, el 50% n’és privada, per tant la capacitat de prendre decisions està repartida. El 50% és decisió de capital privat, per tant, hi ha interessos privats implicats.
Els sistemes públics de sanitat són més econòmics i més eficaços. A l’any 2000 espanya tenia quasi la totalitat de la sanitat pública, no concertada, i estava la 7ª. Rànking en quant a sanitat. Alemanya tenia la meitat privada i la meitat pública i estava al 25è. lloc i els Estats Units estaven al 37è. Lloc, tenint la totalitat de la sanitat privada-concertada. Capo n volem anar?
Explica què és això del 80/20. El 80% de la població mundial viu amb el 20% de la riquesa i el 20% de la població mundial viu amb el 20%.
Quan la Teresa feia la residència de medicina als Estats Units, va preguntar al cap del seu laboratori com es triàven els temes sobre els què s’investigaven. Es trien en funció del que decideixen les comisions, que moltes vegades estan composades per persones representants de farmacèutiques privades.
En aquella època, deu fer 10 ò 15 anys aprox. hi havia 3 malalties prioritàries sobre les quals s’estava investigant: Impotencia masculina, obesitat i insomni.
Errors: Deixar en mans privades la formulació de les hipótesis de les malalties que s’estudiaran (això ho va denunciar Metges sense Fronteras); els interessos privats passen per davant dels públics fins i tot en la sanitat, en la vida i en la mort de les persones. Complexitat de confondre els diners amb la salud.
Una de les possibles accions seria demanar que els partits que es presentin a les properes eleccions es comprometin a posar com a punt del seu programa electoral que s’obriran els casos de corrupció interromputs en relació a la sanitat pública catalana, en el cas que surtin com a elegits.”Un vespre de força social. La plaça era plena. Que tot això se sàpiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada