"Il mondo e piccolo e grande, i plè de racons per descubrir"

[esp]   "El mundo es pequeño y grande, y lleno de rincones para descubrir"
F. no está.  Ayer viajó, 6 horas atrás para ir a Montreal, a seguir enriqueciéndose de conocimientos y de paso a caminar por calles de una nueva ciudad.  Me gusta ahora levantar los ojos y ver mis cosas, las suyas y nuestras cosas en casa. 

Ayer empecé a trabajar en unas “vacaciones creativas” con un grupo de 13 personas.  Personas con discapacidad, con capacidades diferentes.  Son espontaneos, muestran el afecto, lo que sienten.  Ríen mucho.  Al final de la cena me dicen que les encanta lo que les he preparado para cenar ayer y hoy.  Ayer el puré era muy dulce, y la lechuga con muy poco aceite y casi sin sal. 



Hoy pescado con patata, cebolla y ajo en el horno.  ¡Me han pedido la receta!

A primera hora de la tarde, he llegado con tiempo de sobras y mientras ellos han ido a caminar, (la casa donde están está en Cuijk, una ciudad pequeñita cerca de Nijmegen rodeada de campos de maíz, casas con tejado de paja y prados verdes), he aprovechado también para dar una vuelta alrededor de la casa y del camping. 

Un entorno verde, que te llena los ojos y la piel.  Que hace que esté muy agradecida y contenta de tener el entorno que tengo.  Es verdad que la vida social cuando te vas a vivir a un país nuevo es un engranaje que se tiene que ir construyendo, y que se ponen a prueba muchas cosas.  Y con todo esto, me gusta mirar los paisajes que muy a menudo veo y toco, poner consciencia en lo que mis ojos ven y mis pies pisan, sonreír y sentir los pulmones como se llenan de aire.

Ahora al anochecer, al volver a casa, he visto que la Ros. se conectaba al skype.  Le he preguntado si estaba disponible.  Si que lo estaba.  Hacía tiempo para ir a un concierto de Pablo und description.  No los conozco.  Los he escuchado antes de ponerme a escribir y de momento los he guardado para seguir escuchándolos.  Para poner atención a la letra.  La voz me recuerda a Nacho Vegas y el estilo también un poco.  Ella también me ha dicho que se parecen a Nick Cave.  Me ha recomendado y me ha mandado la canción “Aire Puro”.  El título va bien con el aire que se respira en el Gelderland, que es la comarca dónde vivo.

Cuando he llegado delante de casa, he subido un momento a la pasarela que ya han abierto y que rodea parte de la iglesia de delante.  El sol comenzaba a bajar.  He mirado al final, dos grúas y el sol entre ellas.  Las nubes avanzaban, diría que de izquierda a derecha, y he pensado: “Somos tan pequeños y tan grandes a la vez”.  Y ahora, pongo la canción de este grupo para descubrir: 

“A veces la vida es hermosa”.  Y es así. 

[cat]     "El món és petit i gran, i plè de racons per descubrir"   
El F. no hi és.  Ahir va viatjar, 6 hores enrere per anar a Montreal, a seguir enriquint-se de coneixements i de pas a caminar per carrers d’una nova ciutat.  M’agrada ara aixecar els ulls i veure les meves, les seves i les nostres coses a casa. 

Ahir vaig començar a treballar a unes “vacances creatives” amb un grup de 13 persones.  Persones amb discapacitat, amb capacitats diferents.  Són espontànies, mostren l’afecte, el que senten.  Riuen molt.  Al final del sopar em diuen que els encanta el que els he preparat per sopar ahir i avui.  Ahir el puré era dolcíssim, i l’enciam amb molt poc oli i quasi sense sal.  Vaig cometre l’error de no tastar-ho abans de posar-ho als plats.  Reconec que no m’agrada massa tastar abans d’haver acabat de cuinar…però una cosa és cuinar per pocs i l’altre és cuinar per 19 o 20 persones.  Avui tampoc ho he tastat, però he augmentat una mica la sal. 

Avui peix amb patata, ceba i all al forn.  M’han demanat la recepta!

A primera hora de la tarda, he arribat amb temps de sobre i mentre ells han anat a caminar, (la casa on estan està a Cuijk, una ciutat petitona a prop de Nijmegen rodejada de camps de blat de moro, cases amb sostre de palla i prats verds), he aprofitat també per donar un tomb al voltant de la casa i del càmping.

Un entorn verd, que t’omple els ulls i la pell.  Que fa que estigui molt agraïda i contenta de tenir l’entorn que tinc.  És veritat que la vida social quan marxes a viure a un país nou és un engranatge que s’ha d’anar construint, i que es posen a prova moltes coses.  I amb tot això, m’agrada mirar els paisatges que molt sovint veig i toco, posar consciència en el que els meus ulls veuen i els meus peus trepitgen, somriure i sentir els pulmons com s’omplen d’aire.

Ara al vespre, al tornar a casa, he vist que la Ros. es connectava a l’skype.  Li he preguntat i estava disponible.  Si que ho estava.  Feia temps per anar a un concert de Pablo und description.  No els conec.  Els he escoltat abans de posar-me a escriure i de moment els he guardat per seguir-los escoltant.  Per posar atenció a la lletra.  La veu em recorda al Nacho Vegas i l’estil també una mica.  Ella també m’ha dit que s’assemblen a Nick Cave.  M’ha recomanat i m’ha enviat la cançó “Aire Puro”.  El títol va bé amb l’aire que es respira al Gelderland, que és la comarca on visc.

Quan he arribat davant de casa, he pujat un moment a la passarel·la que ja han obert i que voreja part de l’església del davant.  El sol es començava a pondre.  He mirat al final, dues grues i el sol entre elles.  Els núvols avançaven, diria que d’esquerra a dreta, i he pensat: “Som tan petits i tan grans a la vegada”.  I ara, poso la cançó d’aquest grup per descobrir: “A veces la vida es hermosa”.  I és així.