I sona de fons
(conexions)
una cançó de Tindersticks, a la que m'hi ha portat aquest matí de dissabte un periodista de Catalunya Ràdio.
Feia temps que no em deixava embatumar per la seva música.
Dissabte al matí, finestra oberta i roba estesa
Ventet suau, sol fresc, caràtula del cd aguantant-la entre els genolls mentre cerco el títol de l'última cançó del cd-bso que van fer per una pel·lícula francesa (ho desconeixia; com la història de quasi tots els cd's que tinc a l'estanteria).
Verbalitzar això em fa sentir quasi despullada. Com verbalitzar que sóc desordenada de mena, que començo 4 coses a la vegada i em costa molt acabar-les;i alhora valoro que cada vegada més puc posar-me a acabar-les des d'un altre lloc, des de la consciència plena que no ocupar-me de les meves coses em em porta a anar-me caotitzant cada vegada més.
Acceptar-me desordenada, a vegades apàtica, que tinc molts interessos i que no aprofundeixo de veritat en les coses (tant com jo creia que s'havia d'aprofundir per poder dir que aprofundeixo i tinc un interès real), acceptar-me amb el meu cos, com a tal, acceptar-me humana, acceptar i poder mostrar allò que jo sempre havia cregut que no es podia i no s'havia de mostrar...
Acceptar-me així, com sóc, m'aporta una sensació agradable, de menys rigidesa i més flexibilitat, de poder gaudir més del contacte amb els altres i amb mi mateixa. De poder estar gaudint ara mateix de l'espectacle del cel blau plè de núvols blancs, de poder fruir de la sensació del ventet suau que entra per la finestra. De poder acceptar obertament les novetats i els canvis que vénen. De poder gaudir i obrir-me al contacte, i al contacte íntim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada