Des del llit estant sento
el soroll que produeixen les rodes dels cotxes quan pelsiguen l’asfalt
mullat; mullat de pluja.
Són entre les vuit i les
nou, i la ràdiodespertador em desperta; ja ho estic. Dono espai a la meva mandra, m’estiro, sento el
meu cos i com el matalàs m’atrapa.
M’aixeco, obro la cortina
i fa sol. Fa un sol fresc. Somric.
Em somric. Li somric.
Estenc la roba, a l’estenedor
de La Saleta. I abans també me n’havia
alegrat pel sol, perquè se m’eixugaria la roba ràpid. Plè més de maig.
Esmorzo, i després de de fer quatre coses més, m’estiro al sofà. Fa una
mica de vent i la roba es va eixugant. Trobo maneres còmodes de posar-me i les gaudixo mentre
llegeixo "El buen amor en la pareja" del Joan Garriga.
Sento que a La Saleta hi
comencen a caure gotes, i al principi poso en dubte que sigui pluja. No m'ho vull creure. Em destapo, em poso dreta i deixo el llibre
al damunt del sofà. Miro a través de la
finestra i veig unes guantes gotes a les rajoles del balcó.
Ja fa una estona que fa
mig sol. Cauen gotes grosses. I em dic: “Pel maig, cada dia un raig”. Que savis els refranys. Recordo la padrina.
Recullo la roba, que
quasi està eixuta. La vaig distribuïnt
de tal manera, que la poca humitat que hi queda acabi de marxar. Mitjons de colors.
Ara, al fons, entre núvols,
torna a sortir el sol. I es va apropant, i el cel s'aclareix. I puc notar l'escalfor del sol fresc.
I així és la vida. I el mes de maig. Observar i acollir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada