A. T'estic i t'estaré eternament agraïda per tot el que m'has ensenyat, pels moments d'entesa i de desacord, d'encontres i desencontres, per la normalitat que ens has aportat; per tot el teu amor, a vegades amb forma de preocupació i que no sempre vaig saber entendre. Ara si. I t'estic agraïda pel que m'has permès donar-te i m'estic agraïda pel que m'he permès també donar-te durant els teus últims temps, pel que he après en aquest procés al teu costat, acompanyant(te), respirant, anant cap a tu i tornant a mi, mirant i tornant a casa (casa que és casa i sóc jo). Aquells silencis i moments al teu costat em(ens) van estovar encara més el cor.
Bon camí, A.
Gràcies i t'estimo
Parlem de tu - Miquel Martí i Pol
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar sobtadament, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
1 comentari:
"I si l'atzar et porta lluny, que els déus et guardin el camí, que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels".
Publica un comentari a l'entrada