El que em fa gràcia, ràbia i que em tira enrrere dels festivals tipus Primavera Sound és la gent que va a lluir els seus modelets: la roba, complements i pentinats que s'han comprat especialment per aquests dies i parlar com si no ho haguéssin fet mai. I què dir dels preus d’alguns d’aquests festivals!
M’encanta la música, és una de les coses més importants per mi. I m’agraden molts dels grups que toquen al Primavera Sound. Hi he anat un any. Però a mi m’agraden els concerts tranquils, on l’objectiu principal de tothom sigui anar a escoltar i a veure la música que fa qui surt a l’escenari (ja ho sé...demano massa). Per mi això és sagrat. I m’enfado quan vaig a un concert i la gent s’hi va a relacionar, a parlar, a retrobar-se amb gent que fa temps que no veu i per tant fer petar la xerrada. I al Primavera Sound al que vaig descobrir Tortoise i Antony and the Johnsons i al que vaig veure Arcade Fire, Sonic Youth, Iggi & The Stooges, New Order, (Lo:Muêso), Dominique A entre altres, molta de la gent hi anava a relacionar-se i a parlar durant els concerts. Potser qui llegeixi aquest post pensarà que demano massa. Però per mi, poder gaudir del concert sense interrupcions d’aquest tipus és molt important.
Antony And The Johnsons- Fistful of Love
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada