[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

diumenge, 11 de gener del 2009

Crep amb taronja, mel i canyella



Ahir era el nostre torn en el sopar que fem cada mes dels amics de la Dipu. Vam fer uns canapés d'entrants i unes arbequines per obrir la gana, de plat principal sushi de salmó i tonyina amb verduretes i yakisoba i de postres vam experimentar amb els creps que veieu a la foto. Us passo la recepta i si els feu ja em direu que tal!!

Per als creps (en van sortir 12): 5 cull. rasses de "maizena", 6 cull. plenes de farina, 1/4 d sobre de llevadura, 4 ous, 3 cull. d'oli, una mica més de mig got d'aigua i el mateix de llet, 2 cull. de sucre, la pell d'una llimona ratllada i un polsim de sal (a la recepta hi posen 4 cull. de rom, però jo no n'hi poso).

Per al farcit: 2 taronges, una mica de sucre i canyella en rama.

Es pelen les taronges intentant que no es trenqui la pell per tal de poder fer el farçellet. Es trossegen i es posen a un cassó amb una mica de sucre. Per si soles ja aniran deixant el suc i si voleu podeu ajudar amb una ma de morter apretant una mica. Hi afegim la canyella i ho deixem coure a foc lent durant una horeta i mitja aprox. Si veieu que es queda sense suc és que ho teniu a foc alt.

A part es fan els creps barrejant els ingredients i posant una cullerada de la barreja a una paella ben calenta i que no s'enganxi a la que prèviament li haurem posat una mica de mantega. Es repeteix la operació fins que no ens quedi massa (ha de quedar bastant líquida).

A l'hora de montar el plat, es posa un crep, una mica de la taronja confitada i s'hi posa un fil de mel per sobre, es fa el farçellet i per sobre si tira canyella en pols i una mica més de mel.

Ja es pot servir! La barreja de la taronja amb la canyella és perfecta!!

2 comentaris:

BUENAS NOTICIAS ha dit...

Hola Silvia,

gracias por tu visita a mi blog. El tuyo también está muy bien, con muchas ideas frescas. Trataré de seguir alguna de tus recetas (aunque lo mío no es la cocina, jejeje).
Un abrazo,

Elena

Mikel ha dit...

Hola Silvia, perdona por tardar en responderte pero la gaseosa que uso para los bizcochos son unas cajitas que vienen dos sobres de colores diferentes, las marcas mas conocidas Armisen o el tigre..
si no te aclaras hazmelo saber vale??

Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt