Vivim?

corren, corren, corren,
escolten?
correm, correm, correm,
escoltem?
creiem, creiem, creiem,
veiem? mirem?
vivim?

Vides

Salut mental de bon matí. Visita a domicili. Amor i incapacitat de cuidar

Trucades..reunió..esmorzar amb companyes i belles-velles companyes
Reunió
Salut mental-vellesa, desamparament. Coherència-incoherència. Fa temps que no em veu i se'n recorda de mi.
Dinar..
Conflicte mare-pare. Fill al mig. Salut mental.
83 anys. Dona soltera. Llegeix històries de dones. Nascuda al poble. Pares del poble. Viu sola. Un lluçet i un puré. Li agrada quan està bé per sortir i anar a comprar; i visitar a la seva amiga que viu davant de la botiga.
Aigua. Pa. Oli. Avocat
Delicatessen. Brazzaville. Leonard Cohen

Anhel

Cançó d'hivern
Melodia. Tendresa
La pell de mel(i)cotó

*fes click al títol*

Llista d'espera de la consulta de la ginecòloga

Fa qüestió d'uns mesos, un migdia, esperava que em toqués el torn per la revisió periòdica amb la ginecòloga.
Una parella jove entra a la sala d'espera i s'asseu a la fila del davant. Tots dos joves, ell alt i prim. Ella en estat bastant avançat de gestació. Ella transmet una sensació de dolor, que la fa estar incòmode. Ell de tant en tant li mostra afecte, acostant una ma a la seva cara, volent-li fer un petó o dient-li alguna paraula. Ella no accepta aquestes mostres d'apropament i ho fa molt explícit. A mi se m'activa la imaginació. Què és més figura ara per ella, el dolor o alguna experiència prèvia que fa que no accepti mostres d'afecte d'ell, en aquest moment?
Se'm posen al davant les dificultats en les relacions interpersonals.

Aquesta tarda

Creuant la plaça del Centre (de Barcelona), a quarts de nou del vespre, ja no és tarda, però la llum que il·lumina fa que m'ho sembli. Em creu-ho amb una dona passejant el gos. Al seu costat un home, passejant-ne un altre. El gos de l'home és més petit, d'un blanc molt pur. El gos sembla que es reté, que li costa avançar cap on l'amo vol. L'home es posa a l'alçada de l'animal i mirant-lo atentament li diu: "no sé què tens al cap, que et fa tenir tanta por".

in-edit

Del 28 d'octubre al 7 de novembre, s'ha pogut gaudir del festival de cinema documental principalment als cinemes Aribau de Barcelona.

Hi he anat a veure algunes sessions que ara vull compartir.

The Extraordinadi ordinary Life of Jose Gonzalez. Una extraordinària ordinària vida de músic-persona. Amb moments pel meu gust molt humans, com és la de cadascun de nosaltres. Els deures que me'n vaig emportar, o el que se'm van despertar van ser les ganes d'esforçar-me a traduir les lletres de cançons que m'agraden, però que no entenc perque estan en anglès.

http://www.josegonzalezthefilm.com/

El proper dia comento la següent. El temps s'acaba.

mare

Animic

L'amor a la música, la música m'omple. A vegades em posa la pell de gallina, a vegades em vol fer plorar, a vegades em fa ballar, a vegades...., a vegades...

La clau de sol.

Madres & hijas de Rodrigo García

Us recomano molt aquesta pel·lícula del fill de Gabriel García Márquez, en la que relata amb una especial sensibilitat temes com la relació i la no relació entre mares i filles, les diferents maneres de viure els sentiments i les relacions personals, la maternitat, l'adopció entre molts altres petits aspectes de la vida.

Jessamí

Aquesta tarda he obert la finestra per tocar una samarreta que havia rentat i estès al migdia i saber si s'havia eixugat. Al balcó hi tinc un Jessamí amb un significat especial.

Només m'ha calgut observar una mica més del que observo a vegades per descobrir que el Jessamí, amb molta força s'havia anat enfilant per la corda acolorida i plena de pols de la persiana verda del balcó. M'ha captat l'atenció i m'ha atemorit lleugerament aquesta força. Me n'he deixat impregnar.

A través d'una finestra

Paissatge a través d'una finestra d'un poble de fang; d'un poble FET de fang; troballa de camí de nord a sud del Marroc, de Fes a Merzouga. Estiu del 2009

Crep amb taronja, mel i canyella

Ahir era el nostre torn en el sopar que fem cada mes dels amics de la Dipu. Vam fer uns canapés d'entrants i unes arbequines per obrir la gana, de plat principal sushi de salmó i tonyina amb verduretes i yakisoba i de postres vam experimentar amb els creps que veieu a la foto. Us passo la recepta i si els feu ja em direu que tal!!

Per als creps (en van sortir 12): 5 cull. rasses de "maizena", 6 cull. plenes de farina, 1/4 d sobre de llevadura, 4 ous, 3 cull. d'oli, una mica més de mig got d'aigua i el mateix de llet, 2 cull. de sucre, la pell d'una llimona ratllada i un polsim de sal (a la recepta hi posen 4 cull. de rom, però jo no n'hi poso).

Per al farcit: 2 taronges, una mica de sucre i canyella en rama.

Es pelen les taronges intentant que no es trenqui la pell per tal de poder fer el farçellet. Es trossegen i es posen a un cassó amb una mica de sucre. Per si soles ja aniran deixant el suc i si voleu podeu ajudar amb una ma de morter apretant una mica. Hi afegim la canyella i ho deixem coure a foc lent durant una horeta i mitja aprox. Si veieu que es queda sense suc és que ho teniu a foc alt.

A part es fan els creps barrejant els ingredients i posant una cullerada de la barreja a una paella ben calenta i que no s'enganxi a la que prèviament li haurem posat una mica de mantega. Es repeteix la operació fins que no ens quedi massa (ha de quedar bastant líquida).

A l'hora de montar el plat, es posa un crep, una mica de la taronja confitada i s'hi posa un fil de mel per sobre, es fa el farçellet i per sobre si tira canyella en pols i una mica més de mel.

Ja es pot servir! La barreja de la taronja amb la canyella és perfecta!!

Patxouli

Bloc en el que mostraré petits objectes fets amb il·lusió i a
partir de la curiositat de crear amb aquests dos materials agradables al tacte i
a la vista.

Hi haurà des de petites agulles de pit, fins articles per
decorar, passant per penjolls, anells, arracades i altres coses que aniran
sorgint a partir d'idees agafades de l'entorn i d'altres persones que utilitzen
aquests materials.

Salut!!

Feltre

Sempre havia pensat que això dels treballs manuals no és lo meu. A l'assignatura de plàstina no era massa curosa a l'hora d'entregar els treballs que feiem, mai he sapigut dibuixar i sempre he pensat que la creativitat és un tema que tinc pendent.

I a l'hora de pensar els regals d'aquest any per les festes de Nadal, navegant per Internet se'm va acudir fer-los jo. He fet uns gerros amb unes roses fetes de cartulina (ja en penjaré una foto) i mentre els feia imaginava que l'Ikebana és algo semblant i realment em sentia relaxada, també vaig fer unes bossetes fetes de roba i feltre amb les que m'ho he passat molt bé i per la nit de Cap d'Any que va ser ahir, vaig fer unes roses com a agulla de pit; diu la superstició popular que portar alguna peça de roba interior aquesta nit porta bona sort...en aquest cas, lluiem un detall vermell exterior. La bona sort va ser passar una vetllada agradable i junts.

Els meus millors desitjos per vosaltres i per aquest any 2009 que acabem de començar.

L'adreça del del blog és: http://patxouli.blogspot.com/

Madalenes

Aquest matí he anat al Mercat dels Encants i he comprat uns motlles per la cuina fets de silicona, molt còmodes i fàcils d'utilitzar.

Els he estrenat cuinant unes madalenes, que sempre pensava que havien de ser molt complicades de fer però he vist que era "la por a lo desconegut". Per si ho voleu intentar:

Les mides es poden variar proporcionalment :

7 cullerades de "Maiçena"
13 cullerades de farina (jo n'he posat la meitat d'integral"
11 cullerades de sucre (morè o blanc)
1/4 de got de llet
3 ous
una mica més de mig sobre de llevadura
Ratlladura d'una llimona
una mica més de mig got d'oli


Barrejar la sucre, els ous, la llet, l'oli i la llimona. A part barrejar les farines i la llevadura. Després barrejar-ho tot. Omplir els motlles a una mica més de la meitat i posar-yho al forn durant 12 minuts a uns 250 graus. Si voleu podeu afegir-hi una mica de cacau en pols i/o canyella.

Si no coneixeu Els Encants us els recomano per un matí que tingueu lliure.

Salut!!

"Auberginies" de l'àvia

Anoto una recepta que vaig fer ahir per primera vegada, la vaig trobar a la xarxa i em vaig decidir a fer-la perque havia comprat quatre "auberginies" d'aquelles petitones.

Ingredients:

4 auberginies petites o dues de grans
una ceba
1 all gran
Julivert
"Mejorana" (jo vaig improvitzar i vaig utilitzar aufàbrega)
Pebre
Canyella
Nou moscada
Sal
Oli
Farina
2 tasses de llet
rovell d'ou

Partir les "auberginies" en dos i posar-les a bullir a una cassola amb aigua i sal. Al cap d'una estona, quan estiguin bastant cuites, treure-les, colar-les i quan es pugui treure tota la polpa amb cura de que no es trenqui la pell.

A banda, sofregir la ceba i l'all picat o tallat petitet (a l'all li trec la part de dins perque diuen que així no es fa indigest). Afegir el julivert picat, la mejorana i la polpa d'"auberginia". Posar-hi la sal, el pebre, la canyella i la nou moscada. Si es vol s'hi poden afegir unes quantes avellanes picades, que hi donen bon gust i són saludables. Apagar el foc i afegir una mica de farina, la llet i l'ou. Barrejar-ho tot i omplir la pell de les augerginies.

Posar-hi una fina capa de mantega i una mica de formatge ratllat, o tambè pols de pinyons, ametlles, avellanes o una mica de pa ratllat. Gratinar-ho.

Si ho tasteu, espero que us agradi!!!

Benach i el cotxe del príncep

Em crispa la notícia que trobem al diari: "Benach gasta 9000 € en l'interior del seu cotxe", l'he escoltat aquest matí a Rac1, anant cap a treballar i ja m'ha posat de malhumor...felicitats!! ja sigui en un moment de crisi o no, els diners de tots són de tots, i no li passarà rès per portar un cotxe més senzillet que no tingui escriptori de fusta...

Bon cap de setmana

Mercat d'Intercanvi. Barri de Sant Antoni

El proper 25 d'octubre, dissabte vinent, es farà el mercat d'intercanvi que organitza la "Xarxantoni". El mercat durarà tot el matí, comença a les 10 i s'acaba a les 14.30. Durant aquestes hores, tothom que vulgui podrà intercanviar tot tipus d'objectes (llibres, roba, música, estris, etc.).

Jo he reservat una taula, així que si voleu la podem compartir.

Salut i fins aviat!!

Stephen Hawking a Santiago de Compostela

Us passo l'enllaç de la notícia de "La Vanguardia", avui n'han parlat a TV3...se'n sentirà a parlar més? Perque ja se sap que això de la informació va segons les modes...ara està de moda la Xina, sembla que la invasió d'Iraq ja s'hagi acabat, etc...etc...

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080925/53545666262.html

Sóc una mica catastrofista, però des de fa anys que penso que la Terra i les forces de la natura, algun dia se'ns giraran contra naltros.

Stephen Hawking diu: "El futur de la raça humana haurà de transcórrer a l'espai si no volem extingir-nos". Jo no sóc científica, però estic més amb la idea de cuidar el nostre entorn, d'intentar malbaratar cada vegada més recursos, de pensar que els espais naturals, l'arquitectura industrial, etc. que destruïm ja no els podrem recuperar...

El Cistell

Vinc de comprar fruita i verdura, amb el cistell com les dones de Riudoms :) S'han d'estalviar bosses, estem malmetent el planeta a marxes forçades, i jo cada vegada que vaig a comprar intento prendre alguna de les 3 bosses de teles que ja tinc. Avui he agafat el cistell. A més a més de malmetre el planeta acumulem una de bosses a casa que després costa donar-los-hi servei.

Dons avui comprar verdura i fruita m'ha costat 17,40 € aproximadament. He comprat una mica de tot, no gaire perque després se'ns queda a la nevera...patates (5kg. per economitzar) auberginies i pebrots per fer escalivada, porros i carabassons (per la kitch de dissabte), espinacs pel puré d'aquesta nit, platans i cabdells d'enciam (més coneguts com a cogollos).

Els preus pugen...venint amb el cistell pensava que hi ha famílies que no es poden gastar 17,40€ amb fruita i verdura.

A part d'això, he anat al xino del carrer a comprar dues torretes més, una per un enciam que he de trasplantar i l'altra pel bròquil que no vull que se li quedi petita la que té.

Va de receptes

Ei amics i amigues!

Escric un altre missatge després del temps que ha passat de l'últim. Tinc novetats, i una i que em fa molta il·lusió és que hem iniciat l'aventura de l'hortet urbà a la terrasseta! Un dia d'aquets penjo una foto: tenim pastanagues, maduixeres, enciams i un bròquil!! De moment viuen!

Per altra banda també m'agradaria anar introduïnt receptes que hagi fet primer a casa...no tinc massa inventiva ni sóc massa creativa a la cuina, però de tant en tant m'agrada fer receptes que em passen/u o que escolto o llegeixo por ai.

I l'últim concert ha estat espectacular, tot i que es va fer una mica curtet. Va ser al poble natal del Roger Mas, Solsona, al Teatre Comarcal. Un concert entre amics i familia, amb 12 músics a l'escenari i ell presidint l'espectacle. Si encara no el coneixeu, m'agradaria que us endinséssiu en el seu món i hem donéssiu la vostra opinió.

Salut!

Pollastre amb pebrot verd

La recepta l'he escoltat avui a Rac 1 i és la següent:

Per a dues persones:
- 1 pit de pollastre
- 1 pebrot verd
- 1 cullerada de tahin (puré de sèsam que el podeu comprar a botigues de productes ecològiques o d'alimentació asiàtica)
- 1 cullerada de salsa de soja o tamari (que és com li diuen a la salsa de soja ecològica)
- 1 cullerada de xerès o vi ranci
- Farina de blat de moro (més anomenada Maizena)
- Oli i sal

Tallem tant el pebrot com el pollastre a tires. També hi podem posar un trosset de ceba també tallat a tires. Agafem una paella o un wok si en teniu, hi posem una mica d'oli i comencem a sofregir el pebrot i la ceba, ho deixem una estona i mentrestant anem passant el pollastre o poll pel blat de moro.

Quan el pebrot comença a estar dauradet hi afegim el pollastre. Si veiem que se'ns enganxa hi afegim una miqueta més d'oli.

A part agafem el tahin, la salsa de soja i el xerès o vi ranci i hi remenem tot en un got. Quan el pollastre comença a estar cuit tirem la barreja al damunt i ho remenem enèrgicament. Ho deixem a poc foc tapat durant uns minutets i ja ho podem servir.

Ho he fet avui per dinar i ha quedat boníssim!

Bon profit que diuen!

El pas del temps...i de la vida

La vida es conforma d'experiències

Berna Wang

Faig referència a un bloc que m'encanta, d'una sensibilitat i d'una senzillesa meravelloses. Les anotacions que la Berna hi posa dia a dia t'apropen al seu món particular.

http://lamiradaoblicua.bitako.com/

passeu uns bons dies!

El peix que es mossega la cua

en aquest cercle en el que em costa trobar un espai i un moment per estar amb mi, els moments musicals, o sigui, els concerts en viu, en els que sento la música amb les orelles i amb tots els meus sentits, són els moments que permeten que el peix se la deixi de mossegar, o que la cua s'aparti perque el peix no la mossegui.