Dissabte [Sábado]

Dissabte, 9 de novembre. Al voltant de les 10 del matí. Tren direcció Vilassar de Mar.
Entra una família, mare amb una filla i un fill. S'asseuen als seients que hi ha creuant el passadís, des d'on estic jo asseguda.
Passa un home, i sobre cada grup de quatre seients hi deixa una porció de paper amb un fragment de la seva vida, en paraules i en imatge. El nen, que deu tenir uns vuit anys i parla amb la mare molt espontàniament, es mira de reüll el paper. I diu: "Mamá, le podemos dar un euro? Es pobre". El nen mostra moltes ganes de fer-ho; posa un somriure gran.
La mare li dóna una moneda, i ell busca a l'home que ara ja no és al vagó.
Quan torna i va recollint el que havia deixat, el nen li dóna la moneda, i efusivament li diu: "Toma!". El senyor, agraït, agafa el fragment de vida i li dóna el paquet de mocadors de paper.
Quan l'home ja és al següent vagó, el nen diu amb un altre somriure: "Mamá, somos buenos; le hemos ayudado"; autenticitat. Pensa i juga i fa comentaris sobre el paquet i de sobte diu: "Le podíamos haber dado cinco euros", i continua amb una frase que conté la paraula "muerta". La mare li fa una pregunta i ell contesta: "Lo ponía en el papel!
I continuen la conversa parlant de les cartes que portava el nen quan han pujat. Percebo una conducció de la conversa per part de la mare, cap a un tema més lleuger.
I el somriure espontani i autèntic del nen d'al voltant de set anys no s'apaga.

[Sábado, 9 de noviembre.  Alrededor de las 10 de la mañana.  Tren dirección Vilassar de Mar.

Entra una família, madre con una hija y un hijo.  Se sientan en los asientos que hay cruzando el pasadizo, des de dónde estoy yo sentada.

Pasa un hombre, y encima de cada grupo de cuatro asientos deja una porción de papel con un fragmento de su vida, en palabras y en imagen.  El niño, que debe tener unos ocho años  i habla con la madre muy espontáneamente, se mira de reojo el papel.  Y dice: "Mamá, le podemos dar un euro? Es pobre".  El niño muestra muchas ganas de hacerlo; pone una sonrisa grande.

La madre le dá una moneda, y él busca al hombre que ya no está en el vagón.

Cuando vuelve y va recogiendo lo que había dejado, el niño le dá la moneda, y efusivamente le dice: "Toma!".  El señor, agradecido, coge el fragmento de vida y le dá el paquete de pañuelos de papel.

Cuando el hombre ya está en el siguiente vagón el niño dice con otra sonrisa: "Mamá, somos buenos; le hemos ayudado"; autenticidad.  

Piensa y juega y hace comentarios sobre el paquete y de repente dice: "Le podíamos haber dado cinco euros", y continúa con una frase que contiene la palabra "muerta".  la madre le hace una pregunta y el contesta: "Lo ponía en el papel" Y continúan la conversación hablando de las cartas que traía el niño cuando han subido.  Percibo una conducción de la conversación por parte de la madre, hacía un tema más lijero.

Y la sonrisa espontánea y auténtica del niño alrededor de siete años no se apaga].

Barcelona (1)

Estic a l'estudiantil, fent un cafè molt ràpid, mig quart de quatre.  Em va passant això pel cap.  Estic tancant una etapa, anant amb compte de no tancar el cor.

Un cafè a l'estudiantil, una pel·lícula a la filmoteca, la Reina d'Àfrica, (i continuo ara), la Terra d'Escudella, el gat o es moix del Raval, la Font de Canaletes, el Bar La Masia, el carrer del Carme, el Zurich, la plaça del Centre, la plaça d'Oscal, el centre cívic Can Déu o el Casal, la piscina, l'espanya industrial, els múltiples i feliços concerts a l'Apolo, al Razzmataz, al Sidecar, els Verdi, els Renoir, les passades ràpides o no, per l'encreuament de sota de plaça Catalunya amb concerts i valls de salsa i altres músiques, els músics al carrer, Fontana, el CAT, la Terreta, tantes amigues i amics, i birres, i Moritz, però prefereixo l'Estrella, i la Central, i l'Altaïr, i l'Alibri, i la línia verda i la lila, i les estacions de metro, i els músics al metro, i Baluard, i el SAIER, i Sant Quirze, i el Besós, la GESTALT, la Novena, la zona verda, el Bicing, els mercats d'intercanvi, el mercat de la Boqueria, el de Sants i Hostafrancs, les festes de cases, de Gràcia, de Sants, i la Rambla de Poblenou, i els centres cívics, i Manso, i Numància, i caminar carrers i carrers, i els balcons, i les veïnes que escombren i quasi no saluden, i les cares conegudes, i la fruiteria, i la peixateria, i la floristeria, i els japos, i la Cova, i el Màgic, i la plaça del tripi, i els passejos pel raval, i els bars cutres i amb encant, i les braves del tomàs, i antropologia, i els fragments de llibre al final de classe que desperten curiositat, i les notes a cantons i cantonades de llibretes, i noms d'autors, llibres, pel·lícules, grups, i els cartells, i el violí, i els poms de flors com a ofrena a la m. i l'incens, i l'altar, i l'osteòpata, i la carta astral, i el ferrocarril, i les passes pel carrer embadalida amb els balcons i els detalls,  i totes les amigues i amics amb qui compartir i compartir-me.

Continuarà, perque tinc molt present que estic finalitzant una etapa.