[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

dijous, 21 de febrer del 2013

Matí

Matí, per un instant

Ahir éssers que volen m'acompanyaven
avui el gran astre, daurat

s'eleva i escalfa

dilluns, 4 de febrer del 2013

Límits que ens posem. Límits que traspassem [Límites que nos ponemos. Límites que traspasamos]



Molts dels límits ens els posem naltros.
Ahir vaig córrer 5 km. sense parar.  El quart de la mitja marató de Granollers.  Fa poc menys d’un any deia que jo no corria més de 5 minuts seguits…i n’estava convençuda.  Influeix moltíssim la peresa, i moltes vegades una autoimatge equivocada i sovint dolenta.  En mi ho veia molt, i ho continuo veient: cada vegada menys.
Durant aquest any m’ha servit molt la meva experiència personal, creure en mi i fer-ho, atrevir-me.  Sortir de la zona de confort.  I també m’ha ajudat moltíssim l’acompanyament de tu, F., en aquest procés.  I també el fet de compartir-ho.  I parlar amb amics/gues que fan esport.  Que bé que va compartir. 
I ahir observava els mecanismes auto-boicotejadors activar-se: “segur que seràs de les últimes”, “mira com t’adelanten”, etc.  Durant els 5 km. vaig fer un treball de consciència que estava quasi a l’alçada de l’esforç físic que estava fent, per observar-los i deixar-los passar sense enganxar-m’hi i creure-me’ls.  Alhora posava consciència en el cos, en com corria, en com respirava. 
Ara observo el mecanisme com em diu: “Segur que algú pensarà que 5 km, no són tants…no sé perquè escrius això”.
Contenta d’aquest repte.  Córrer 5 km. sense parar, al meu ritme, en 34 minuts.  Confiant en mi.  I en contacte.
I tu, quins límits et poses? Com t’auto-boicoteges?
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Muchos de los límites nos los ponemos nosotros.
Ayer corrí 5 km. sin parar.  El cuarto de la media maratón de Granollers.  Hace poco menos de un anyo decía que yo no corría más de 5 minutos seguidos…y estaba convencida.  Influye muchísimo la pereza, y muchas veces una autoimagen equivocada y a menudo mala.  En mi lo veía mucho, y lo continuo viendo: cada vez menos.
Durante este año me ha servido mucho mi experiencia personal, creer en mi y hacerlo, atreverme.  Salir de la zona de confort.  Y también me ha ayudado muchísimo tu acompañamiento, F., en este proceso.  Y también el hecho de compartirlo.  Y hablar con amigas/os que hacen deporte.  Que bien que va compartir.
Y ayer observaba los mecanismos auto-boicoteadores activarse: “seguro que serás de las últimas”, “mira como te adelantan”, etc.  Durante los 5 km. tuve que hacer un trabajo de conciencia que estaba casi a la altura del esfuerzo físico que estaba haciendo, para observarlos y dejarlos pasar sin engancharme y creermelos.  A la vez ponía conciencia en el cuerpo, en como corría, en como respiraba.
Ahora observo el mecanismo como me dice: “Seguro qu alguien pensará que 5 km. no son tantos…no sé porque escribes esto”. 

Contenta de este reto.  Correr 5 km. sin parar, a mi ritmo, en 34 minutos.  Confiando en mi.  Y en contacto.

Y tú, ¿qué limites te pones?  ¿Cómo te auto-boicoteas?]
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt