Tovet, tovet

 

Sigur Rós, memòria, orígen, 

traspassar barreres, sortir de la zona de confort, moure's. 

Tovet, tovet 

Notes i reflexions d’un cap de setmana a Gràcia

Moviment, cos, AMOR, home-dona, MARE.  Vincles.

Taller de Constel·lacions Familiars a càrrec de Joan Garriga.

Cap de setmana descobrint vincles, famílies, històries reals, complexitats familiars, vides encadenades, agraïments, secrets molt ben guardats, a mil petons de profunditat…

“Tingues paciència amb allò que segueix sense resoldre’s en el teu cor, i (però) intenta estimar la pregunta” (Rilke)

Ningú ens exhimeix d’acompanyar-nos, de prendre les regnes de la nostra vida.  És necessari acomiadar-nos de la infància.  Va ser com va ser.  I ho accepto.  I està bé així.  I per mi, està bé així.

“Estima i sigues lliure” (Sant Agustí).

“Quan es compleixen els ordres de l’amor, l’amor creix; quan no, la malaurança creix”.  (Bert Hellinger)

Moltes vegades els fills/les filles porten càrregues dels pares/mares, i detecten energèticament buits en ells.  A vegades aquests estan inmersos en assumptes del seu passat.   I sovint busquen en els fills/filles alguna cosa que no els correspon.

Què prenem del que ens donen? Què donem?  En les relacions, és important aquest equilibri.  I conscient o inconscientment es busca, o el destí porta cap allà.  Si no es pot lograr aquest equilibri, possiblement el vincle s’acabarà.

És important veure quins destins difícils han de ser deixats de banda i respectats deixats al passat) perque no s’hagin de repetir.

A vegades la infidelitat en la parella s’aconsegueix entre dos.

Polaritat vida-mort

Moviment amorós interromput. 

Moltes vegades, als vincles, hi anem amb una estrategia apresa, perquè creiem que hi anem més protegits.  Important tornar a la direcció de l’amor.  Importància de l’Amor.  La parella és una gran escola per aprendre.

Tant per una dona com per un home, que han format una parella.  Primer la parella.  Després els fills.

Tenim un cervell petit (pensament) i un de gran (pensament, cos, emocions, somnis, etc.)

Potència d’aquest treball.  Bellesa.  Vida.  Vides.  Llaços. 

Hi hauria d’haver cirugians per extreure la culpa.  La culpa que no serveix. 

Anem fent la nostra vida.  Amb totes les connexions del passa.  Històries,  Vivències postres i dels nostres avantpassats. 

Ens les professions d’ajuda.  Cultivar l’anar entrant i sortint.  I res és tant tràgic ni tant còmic.

La primera regla del treball d’ajuda és estimar i respectar el patiment de l’altra/e.

“Hauríem d’estar ansiosos per desprendre’ns de la vida que esperem i per abraçar-nos a la vida que ens espera”.  (Joseph Campbell)

Llàgrimes àcides.  Entrega a la mare.  Fluir.  Amb tot el que va passar.  Equilibri. 

Fluir cap a la vida i cap a l’amor

La vida ens posa proves... [La vida nos pone pruebas...]

La vida ens posa proves... a vegades em tanco i em rigiditzo i d'altres m'estovo i m’afluixo. 

El més conegut per mi és rigiditzar-me, i la tasca és deixar-me estovar, relaxar-me, respirar.  I ara estic en això. I no sempre ho aconsegueixo.  Lo fàcil i lo conegut per mi és glaçar-me.

Afluixar-me em permet sentir...i les llàgrimes es comencen a descongelar. 

Ara convé alentir el ritme; 

El d'una persona important per mi, s'està alentint ràpidament i això aquests últims dies em fa mirar-la a ella i mirar-me a mi i reflexionar sobre el temps, sobre la identitat, sobre la pèrdua.  Sobre el dia a dia, sobre la meva exigència, sobre el respecte cap a l’altre.  Sobre l’espai meu i el teu, i el seu. 

La vida ens posa proves…a vegades em tanco i em rigiditzo i d’altres m’estovo i m’afluixo.

[La vida nos pone pruebas...a veces me cierro y me rigidizo y otras me ablando y me aflojo.

Lo más conocido por mi es rigidizarme, y la tarea es dejarme ablandar, relajarme, respirar.  Y ahora estoy en esto.  Y no siempre lo consigo.  Lo fácil y lo conocido para mi es congelarme.

Aflojarme me permite sentir...y las lágrimas se empiezan a descongelar.

Ahora conviene ralentizar el ritmo;

El de una persona importante para mi, se está ralentizando rápidamente y esto estos últimos días me hace mirarla a ella y mirarme a mi y reflexionar sobre el tiempo, sobre la identidad, sobre la pérdida.  Sobre el día a día, sobre mi exigencia, sobre el respeto hacia el otro.  Sobre el espacio mio y tuyo, y el suyo.

La vida nos pone pruebas...a veces me cierro y me rigidizo y otras me ablando y me aflojo.]