[cat] Per la importància del camí que anem fent,per aturar-nos durant el trajecte a observar,endavant, endarrere i als costats,per caminar,de tant en tant,a un ritme diferent del que estem acostuma/des a fer-ho,per no repetir la costum si no ens va bé,per il·lusionar-nos cada dia. Actualment fent camí als Països Baixos.

divendres, 20 de juliol del 2012

Txoria Txori


Fa anys vaig veure el documental "La pelota vasca.  La piel contra la piedra" de Julio Medem.  Un documental sobre el "conflicte basc" amb una visió àmplia i neutral.  Penso que els que no hi hem viscut mai en podrem parlar amb propietat, ni fer-ne cap judici. 
En aquell moment la música del documental em va agradar moltíssim, m'emocionava, m'entrava directament al moll de l'òs.
Avui escolto el Mikel Laboa i vull compartir aquesta poesia de Joxan Artze musicada per ell.  La seva música em segueix entrant almolldel'òsdirectament.  La recomano molt. 

 Txoria txori(clika per escoltar-la)

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.
[Si le hubiera cortado las alas
habría sido mío,
no habria escapado.
Pero así,
habría dejado de ser pájaro.
Y yo...
yo lo que amaba era un pájaro.]

dimecres, 18 de juliol del 2012

27 personajes en busca del ser. Experiencias de transformación a la luz del eneagrama. Claudio Naranjo

18.juliol.2012  22:34h.  Fa una estona que he arribat de la presentació del llibre a càrrec de Claudio Naranjo mateix i com a convidades la Cristina Nadal i la Mireia Darder entre d'altres.  Un llibre compilat i de capítols introduïts i encadenats pel Claudio i escrits gràcies als textos de 27 psicoterapeutes que se situen dins dels 27 subtipus de l'eneagrama (més informació a Fundació Claudio Naranjo).

I de les notes que he agafat:

“No és un llibre de descripció dels caràcters sino del que va quedant enrrere i de quins aspectes nous es desenvolupen en cadascú per tirar endavant en el procés i en la vida”.  “El procés és una lluita de vida i de mort de l’ego”.  “Hi ha una fase del camí en que un ha de voler matar l’ego, una altra  en que un s’ha de deixar matar per l’ego i una altra en que un s’ha de perdonar a si mateix”.  “Se li ha de donar també satisfacció a l’ego, com se li dóna sucre a un cavall, perque faci el que nosaltres volem”.  “S’ha d’arribar a una fase no de matar l’ego, sino de no fusió amb l’ego, de discriminació”.

Un llibre per veure cada caràcter des de la perspectiva de la història del procés terapèutic de cada persona que l’escriu.  Per veure’t a tu a través del procés d’una altra persona.  I també com a terapeuta pot servir com a guia en els processos d’acompanyament als pacients/usuaris/clients.

El Claudio, una altra vegada enriquidor, interessant, mestre.

[18.julio.2012 22.34h.  Hace un rato que he llegado de la presentación del libro a cargo de Claudio naranjo mismo y como invitadas Cristina Nadal y Mireia Darder entre otros.  Un libro compilado i de capítulos introducidos y encadenados por Claudio i escritos Gracias a los textos de 27 psicoterapeutas que se situan dentro de los 27 subtipos del eneagrama (más información en Fundación Claudio Naranjo).

Y de las notas que he cogido:

“No es un libro de descripción de caracteres sino de lo que va quedando atrás y de cuales aspectos nuevos se desarrollan en cada cual para tirar adelante en el proceso y en la vida”.  “El proceso es la lucha de vida y de muerte del ego”.  “Hay una fase del camino en que uno tiene que querer matar al ego, otra en la que uno se tiene que dejar matar por el ego y otra en la que uno se tiene que perdonar a sí mismo”.  “Se le tiene que dar también satisfacción al ego, como se le da azúcar a un caballo, para que haga lo que nosotros queremos”.  “Se tiene que llegar a una fase no de matar al ego, sino de no fusión con el ego, de discriminación”.

Un libro para ver cada carácter des de la perspectiva de la historia del proceso terapéutico de cada persona que lo escribe.  Para verte a tí a través del proceso de otra persona.  Y también como terapeuta puede servir como guía en los procesos de acompañamiento a los pacientes/usuarios/clientes.

Claudio, otra vez enriquecedor, interesante, maestro.]




divendres, 13 de juliol del 2012

Exorcisme

A Serveis Socials treballem, com ens va dir una professora de la carrera (ja fa anys d’aquell moment) i ho he pogut anar veient, amb persones amb les que ningú vol treballar;  Jo ara aquesta afirmació no la subscriuria al 100 %.  Diria que treballem amb persones que es troben en situacions i amb problemàtiques difícils, en aquest moment de la seva vida.  Que aquestes situacions es poden allargar i que aquestes persones, tenen responsabilitats, mecanismes i capacitats, per, en alguns dels casos, mirar de fer el possible per millorar la seva situació.  Aquesta responsabilitat l’hem d’aprendre a retornar a qui pertoca (que són les persones usuàries del nostre servei) i no posar-nos com a salvadors i salvadores de ningú.  I també és el nostre encàrrec reforçar aquests mecanismes i aquestes capacitats de les persones amb les que treballem.

No podem, no hem i no vull generalitzar.  Hi ha mil situacions i mil problemàtiques.  Una familia amb una persona gran i amb dependència que s’ha hagut de reorganitzar per donar-li l’atenció que requereix i necessita, una familia desestructurada, demandant d’ajudes a serveis socials com ja ho feia la generació anterior i que no tenen cap ganes de canviar la seva situació, un pare o una mare, treballador/a, separat/da, amb fills a càrrec i amb dificultats per arribar a final de mes, una parella, gran, amb una pensió de jubilació i una pensió d’invalidesa, un dels dos amb una malaltia crònica, que des de fa uns dies han de pagar un euro per recepta i la taxa estatal de medicaments, una familia amb un fill que consumeix marihuana fa anys i que acaba de fer el segon brot psicòtic, una dona, separada i amb dos fills, donada d’alta com a autònoma i amb un negoci que ha de tancar aviat per reorientar la seva vida professional perque no dóna a l’abast a pagar impostos i cada vegada li costa més pagar les despeses que té i tirar endavant, i que no tindrà dret a l’atur, un home, de prop de 65 anys que consumeix alcohol habitualment des dels 14 anys i que per ell això no és cap problema i beure’s 2 cigalons al dia i 7 cerveses i 4 copes de vi no és cap problema, un senyor de prop de 80 anys, amb demència, que viu sol i no vol anar de cap manera a una residència i que no té relació amb la familia i la única que hi té és amb una familiar que hi ha sospites que s’aprofiti econòmicament d’ell, una parella de més de 50 anys, un dels membres de la qual a l’atur des de fa més d’un any, amb poca confiança de trobar feina, amb fills en edat laboral, alguns a l’atur, que van signar una hipoteca de més de 250.000 euros i que la van signar quasi sense saber què volia dir la paraula euribor i interessos, diverses famílies que ja no poden pagar la hipoteca, a l’atur, amb baixa qualificació, alguns que treballen i altres que no, i patiment, cada vegada més patiment. Cada vegada més demanda de derivació al banc d’aliments municipal perque cada vegada és més difícil cobrir les necessitats bàsiques.

I cada familia una història diferent.  I això és la vida.  I també el dia a dia de la nostra feina.  

I clar, tot té dues cares, totes les situacions són polars, blanc i negre, més i menys.  I això hem de mirar, i a la vida s’ha de conrear, mantenir i donar espai a l’amor, a l’afecte, al contacte humà, a l’escoltar i al ser escoltat, al sostenir i deixar-se anar.

I explica-li a una familia que ha de mostrar allò immostrable, allò que mai s’ha de mostrar perquè la fa vulnerable, que també hi ha tot això.  Però penso que hem de donar espai a les entrevistes per poder fer un exorcisme, per poder vomitar aquestes coses que fan patir; i potser aquest fet pot ajudar a deixar una mica més d’espai a l’amor, a l’afecte, al contacte, a la comunicació.  És difícil, i moltes vegades no sé com fer-ho i a vegades no hi estem habituats, ni nosaltres ni les persones usuàries del nostre servei.  Però en aquest moment (i ja fa anys) és necessari (re)pensar-nos.

I demà ens vestirem de negre.  Per denunciar les retallades dels serveis bàsics i la injusticia social (i l’abús de poder que estan exercint i la situació de por que estan creant).  Per dir alt que no volem que les situacions de precarietat vagin en augment.  El que volem és que tothom tingui una vida digna. 

diumenge, 1 de juliol del 2012

En tres direccions

Canta-te-les
Canta'ls-hi a algú estimat
Deix que algú estimat te les canti
(en forma de mantra)

Que vé a ser el mateix que:
Estima't
Estima
Deixa't estimar

Que vé a se el mateix que:

El Contacte
La Retirada
(de la Gestalt)
i a LA VIDA

Franco Battiato-La cura (El cuidado)
Franco Battiato-L'Ombra Della Luce (La Sombra de la Luz)
Viu aquí, és a dir, relaciona't més amb lo present que amb lo absent" Precepte de la Gestalt