I què queda d’allò que vas ser?
Queda l’experiència, queda el record, queden les olors, i els colors i els paissatges
I les paraules, i els somnis i les fantasies, i queden els jocs, i queden les experiències doloroses, i les pèrdues, i aquelles tardes corrent entre herbes.
Queda l’experiència, queda el record, queden les olors, i els colors i els paissatges
I les paraules, i els somnis i les fantasies, i queden els jocs, i queden les experiències doloroses, i les pèrdues, i aquelles tardes corrent entre herbes.
I queden records d’aquells estius entrant i sortint de
l’aigua.
I aquells cels foscos de les tardes d’hivern. I aquelles
fotografies del mas nevat, només a cent vint-i-cinc metres sobre el
nivell del mar.
I aquella fredor i tanta i tanta feina. I aquelles
migdiades del diumenge a la tarda que et feien absent i
jo no me
n’adonava.
I aquells batuts de maduixa i aquella tempesta per la que un
dia em vas encoratjar a passar i de la que en guardo una cicatriu que
ahir o avui ha tornat a aparéixer.
I les teves paraules tendres i la
teva dolçor.
I queden melodies al fons, d’aquells concerts als que
anàvem els dissabtes al vespre.
I aquella lluna plena que tan anhelava i anhelo, que ets tu.
Familia.
I què queda d’allò que vas ser?
Allò que vas ser ets tu. Ara. I les barreres segueixen baixant, i l’afecte pot tornar a néixer.
Familia.
I què queda d’allò que vas ser?
Allò que vas ser ets tu. Ara. I les barreres segueixen baixant, i l’afecte pot tornar a néixer.
I l’afecte torna a néixer.
